dissabte, 28 de setembre de 2013

Joyce: Música de cambra XXXIII



Munch 1905


Now, O now, in this brown land
Where Love did so sweet music make
We two shall wander, hand in hand,
Forbearing for old friendship' sake,
Nor grieve because our love was gay
Which now is ended in this way.

A rogue in red and yellow dress
Is knocking, knocking at the tree;
And all around our loneliness
The wind is whistling merrily.
The leaves—they do not sigh at all
When the year takes them in the fall.

Now, O now, we hear no more
The vilanelle and roundelay!
Yet will we kiss, sweetheart, before
We take sad leave at close of day.
Grieve not, sweetheart, for anything—
The year, the year is gathering.



Possible traducció:


Ara, oh ara, en aquesta terra bruna
on l'amor va fer una música tan dolça
nosaltres dos passejarem, agafats per la mà,
desistint a causa d'una vella amistat,
sense greuge perquè ara s'hagi acabat 
el nostre amor, que fou alegre.

Un bergant, amb un vestit vermell i groc
pica, pica a l'arbre
i tot al voltant de la nostra soledat
el vent xiula alegrement.
Les fulles no sospiren pas gens
quan l'any se les emporta a la tardor.

Ara, oh ara, ja no sentim
ni la vilanel·la ni la dansa en rodona!
Però encara ens besarem, dolç cor, abans
del trist comiat quan el dia s'acabi.
No et lamentis, dolç cor, per res:
L'any, l'any es replega.