dijous, 20 de juliol de 2017

Fondre's amb la llum espiritual







"L'alegria i la còlera són desviacions de la dinàmica de la divinitat, l'ansietat i el lament són pèrdues de la dinàmica de la virtut, la preferència i l'aversió són excesos de la dinàmica de la ment, els desitjos habituals són fardells de la dinàmica de la vida. Quan les persones s'enfaden, es destrueix la tranquil·litat; quan les persones estan eufòriques, es trenca l'acció positiva. Amb l'energia disminuïda, es queden sense parla; espantades i plenes de por, es tornen boges. L'ansietat i el lament cremen el cor, i així es va aposentant la malaltia. Si les persones poden alliberar-se de totes aquestes coses, es fonen amb la llum espiritual."


Del Wenzi 8



(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)






dimecres, 19 de juliol de 2017

Sublimitat




Friedrich 1810


Turner 1830


Rothko 1954



"With a no less numbing phenomenon of light and void, Rothko, like Friedrich and Turner, places us on the threshold of those shapeless infinities discussed by the aestheticians of the Sublime."


R. Rosenblum, 1969


Possible traducció:

"Amb un fenomen no menys paralitzant de llum i buit, Rothko, com Friedrich i Turner, ens situa al llindar dels infinits sense forma discutits pels esteticistes del sublim."






dimarts, 18 de juliol de 2017

Jazz




Jawlensky 1911



"Jazz és gairebé l'única forma artística actual en la qual hi ha llibertat per a l'individu sense pèrdua del contacte de grup."


Dave Brubeck



"La diferència bàsica entre la música clàssica i el jazz és que en la primera la música sempre és més gran que la seva interpretació, mentre que la manera d'interpretar el jazz és sempre més important que el que es toca."


André Previn



"El jazz sempre ha estat una persona dient la veritat sobre ella mateixa."

Quincy Jones



"El so de la sorpresa"

Whitney Balliett



"No m'agrada el terme jazz que els blancs ens van tirar a sobre."


Miles Davis




"Tots hem treballat i lluitat sota la bandera del jazz durant molts anys, però la paraula en ella mateixa no té cap sentit. Hi ha una mena de condescendència en ell."


Duke Ellington





dilluns, 17 de juliol de 2017

Divertimento fracassat




Klee 1920



Es tractava d'un entreteniment: definir dos eixos corresponents a dues polaritats, un eix vertical amb a l'extrem superior (A) la noció de transcendència i a l'extrem inferior (B) la d'immanència, i un altre d'horitzontal amb a l'extrem esquerre la noció de formalisme (C) i a l'extrem dret la noció d'emocionalisme (D).


Cap d'aquests conceptes comportava una dimensió avaluativa: ni A seria millor que B (ni a la inversa), ni C seria millor que D (ni a la inversa). De fet, tots quatre conceptes serien positius, valuosos, útils, respectables, desitjables.


Volíem associar amb A nocions com  esperit, cel, divinitat, elevació, idealisme... Era un pol yang (el sol, la llum, el dia, el masculí, el foc, l'aire...).

Volíem associar amb B nocions com matèria, terra, humanitat, proximitat, realisme... Era un pol yin (la lluna, la foscor, la nit, el femení, la terra, l'aigua...).

Volíem associar amb C nocions com raó, forma, pensament, ètica, perfecció, seny, estudi, serenitat, contenció, control, ordre, treball, l'intel·lecte, cultura, civilitzat... La seva divinitat mitològica seria Orfeu/Apolo, associat amb la lira. Era també un pol yang. Personatges de referència n'eren Kung Tse, Terpandre d'Esparta, Damó, Bach, Rembrandt, Mondrian... Hi estaven més associats moments artístics com el classicisme, el romànic, el renaixement, el neoclassicisme, el realisme, el noucentisme, el cubisme...

Volíem associar amb D nocions com emoció, fons, sentiment, estètica, expressivitat, rauxa, joc, esverament, passió, disbauxa, caos, festa, els sentits, natura, salvatge... La seva divinitat mitològica seria Dionís/Bacus, associat amb la flauta. Era també un pol yin. Personatges de referència n'eren Lao Tse, Timoteu de Milet, Pitàgores, Vivaldi, Rubens, Matisse... Hi estaven més associats moments artístics com el gòtic, el barroc, el romanticisme, l'impressionisme, el modernisme, l'expressionisme...


El joc consistia en donar tres graus a cada terme i qualificar els artistes. Tampoc aquests tres graus tenien una dimensió avaluativa: el 3 no era millor que l'1. Descrivien maneres de fer, intensitats, sense establir nivells de qualitat. Es podia ser molt bo o molt dolent amb un nivell 1 com amb un nivell 3. Descriure sense avaluar és difícil: la nostra tendència espontània és més avaluativa que descriptiva. Però aquí hi havia part de la gràcia i la dificultat del joc.


Amb en Lluís Trabal, després d'uns intents de rodar el joc amb autors i obres diversos, vam posar a prova una llista de 60 pintors i 40 compositors... i la cosa no va funcionar! No sabem si els eixos estan mal definits, o són massa subjectius com per permetre comparacions, el cas és que les ubicacions ens sortien massa discrepants i sovint es generava confusió i ens perdíem. Ho varem deixar correr. La vida és així, plena de fracassos...

Només a tall d'exemple, per part meva Bach era A3 C3 i Mahler B3 D3, Rembrant A2 D2 i Raffaello B2 C2.


Per si teniu curiositat, els 60 pintors utilitzats van ser:

Duccio (1255-1318), Giotto (1267-1337), Van der Weyden (1400-1464), Memling (1430-1494), Uccello (1397-1475), Fra Angelico (1400-1455), Masaccio (1421-1438), Boticelli (1445-1510), Bosch (1450-1516), Leonardo da Vinci (1452-1519), Dürer (1471-1528), Cranach (1472-1553), Michelangelo (1475-1564), Giorgione (1480-1510), Raffaello (1483-1520), Tiziano (1485-1576), Bronzino (1503-1572), Brueghel (1525-1569), El Greco (1541-1614), Caravaggio (1573-1610), Rubens (1577-1640), Ribera (1591-1652), La Tour (1593-1652), Velázquez (1599-1660), Zurbarán (1598-1664), Rembrandt (1606-1669), Vermeer (1632-1675), Goya (1746-1828), David (1748-1825), Friedrich (1774-1840), Turner (1775-1851), Ingres (1780-1867), Corot (1796-1875), Delacroix (1798-1863), Millet (1814-1875), Courbet (1819-1877), Manet (1832-1883), Cézanne (1839-1906),
Monet (1840-1926), Renoir (1841-1917), Gauguin (1848-1903), Van Gogh (1853-1890), Klimt (1862-1918), Munch (1863-1944), Hammershoi (1864-1916), Kandinski (1866-1944), Nolde (1867-1956), Matisse (1869-1954), Rouault (1871-1958), Mondrian (1872-1944), Klee (1879-1940), Picasso (1881-1973), Hopper (1882-1967), Modigliani (1884-1920), Chagall (1887-1985), Schiele (1890-1918), Morandi (1890-1964), Miró (1893-1983), Rothko (1903-1970), Pollock (1912-1956).


I els 40 compositors van ser:

Cristóbal de Morales (1500-1553), Victoria (1548-1611), Monteverdi (1567-1643), Corelli (1653-1713), Purcell (1659-1695), Vivaldi (1678-1743), Bach (1685-1750), Haendel (1685-1759), Haydn (1732-1809), Mozart (1756-1791), Beethoven (1770-1827), Schubert (1797-1828), Schumann (1810-1856), Mendelssohn (1809-1847), Chopin (1810-1849), Berlioz (1803-1869), Liszt (1811-1886), Wagner (1813-1883), Bruckner (1824-1896), Verdi (1813-1901), Txaikovski (1840-1893), Dvorak (1841-1904), Grieg (1843-1907), Fauré (1845-1929), Brahms (1853-1897), Mahler (1860-1911), Richard Strauss (1856-1949), Schönberg (1874-1951), Debussy (1862-1918), Ravel (1875-1937), Satie (1866-1925), Bartok (1881-1945), Stravinski (1882-1971), Berg (1885-1935), Webern (1883-1945), Poulenc (1899-1963), Mompou (1893-1987), Xostakovitx (1906-1975), Messiaen (1908-1992), Britten (1913-1976).





diumenge, 16 de juliol de 2017

Covardia i bogeria




Nolde 1919



“Celui qui désespère des événements est un lâche, mais celui qui espère en la condition humaine est un fou.”


Albert Camus, Carnets




“Tout le malheur des hommes vient de l'espérance.”


“Tout homme est un criminel qui s’ignore.”


Albert Camus, L'homme revolté







divendres, 14 de juliol de 2017

Vinyoli: El guany




Twombly 2000



"Mai no et rendeixis.
Gira’t del costat
on abans veies el penell
que et feia creure en l’últim crit
del gall dels boscos.

Entra
mar negre endins i baixa al fons.
Quan pugis, coraller, i t’hagis tret
el feixuc escafandre,
t’hauràs guanyat una mar llisa
i el vol del gavià."


Joan Vinyoli, a Vent d'aram (1976)





dijous, 13 de juliol de 2017

La veritable naturalesa








"Quan les persones perden la seva veritable naturalesa per seguir els seus desitjos, les seves accions mai són correctes. Governar una nació d'aquesta manera desemboca en el caos; governar-se a si mateix d'aquesta manera desemboca en el deshonor.

Per això, els que no escolten la divinitat no tenen manera de tornar a la seva veritable naturalesa. Els que no entenen les coses no poden estar lúcids i en calma.

(...)

Els savis no utilitzen el coneixement per explotar les coses i no deixen que els seus desitjos pertorbin la seva harmonia. Quan són feliços no estan eufòrics, i quan pateixen no estan desesperats. D'aquesta manera, no es troben en perill ni tan sols en els alts cims; estan segurs i estables.

(...)

La serenitat neta és la consumació de la virtut. La complaença flexible és la funció de la divinitat. La calma buida és l'avantpassat de tots els éssers. Quan les tres es posen en pràctica, s'entra en el que no té forma. El que no té forma és un terme per descriure la unitat; unitat significa absència de ment fonent-se amb el món."


Del Wenzi 7



(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)








dimecres, 12 de juliol de 2017

Canvis climàtics




Brueghel 1565



Explicava Brian Fagan a La Contra de La Vanguardia del 31.12.2007 que cap al 2300 aC la ciutat mesopotàmica d'Ur tenia uns 5.000 habitants, i era la més poderosa de la terra. Controlava un ampli territori ben irrigat. Però cap al 2200 aC hi va haver en algun lloc del nord una erupció volcànica, les cendres de la qual varen fer baixar les temperatures i van aturar els vents humits que feien ploure al nord de Mesopotàmia. Ur es va quedar sense les crescudes fluvials de les que vivia. Van faltar els aliments, es va caure en l'anarquia i la gent es va haver de dispersar pel camp per sobreviure. Ur ja no va recuperar el seu esplendor; havia creuat el seu umbral de vulnerabilitat ambiental.


Curiosament, Jordi Llorca, a La Contra de La Vanguardia del 20.01.2004, havia assenyalat aquesta mateixa crisi mesopotàmica però atribuint-la a l'impacte de la caiguda d'un meteorit: narracions babilòniques parlen del dia convertit en nit i la terra inundada, en possible referència al tsunami provocat per l'impacte del meteorit, el qual hauria provocat un cràter de 3,5 km de diàmetre a la confluència del Tigris i l'Èufrates. Aquest tsunami podria ser el fonament històric de les narracions sobre el diluvi universal...


Fagan recorda també que actualment vivim en un llarg període càlid que va començar fa uns 15.000 anys. Fa 12.000 anys una onada freda i seca va fer minvar la flora i la fauna i va afavorir el pas de la cacera-recol·lecció a la ramaderia i l'agricultura. Hi ha hagut èpoques de clima suau, com la de l'Imperi romà, i èpoques més fredes, com la que va de 1315 a 1850, amb hiverns molt freds a Europa. Indica que una mínima variació de l'angle d'inclinació del planeta o de la seva òrbita pot generar colossals alteracions del clima.






dimarts, 11 de juliol de 2017

Home i artista




David 1820



"El compositor revela l'ésser més interior del món i expresa la saviesa més profunda en un llenguatge que la seva pròpia raó no entén; com un somnàmbul, que diu coses de les que no té un coneixement clar quan està despert. Aquesta és la raó perquè, en el compositor més que en qualsevol altre artista, l'home i l'artista estan notablement separats i diferenciats."


Artur Schopenhauer El món com a voluntat i representació (1818)





dilluns, 10 de juliol de 2017

Les raons del llenguatge




Braque 1913



“La langue est une raison humaine qui a ses raisons et que l'homme ne connaît pas.”


Claude Lévi-StraussLa pensée sauvage (1962)





diumenge, 9 de juliol de 2017

Amor per l'acció




Goya 1819



"Yo, queriendo o sin querer, soy un tanto dionisíaco. Este fondo dionisíaco me impulsa al amor por la acción, al dinamismo, al drama. La tendencia turbulenta me impide ser un contemplador tranquilo, y, al no serlo, tengo, inconscientemente, que deformar las cosas que veo, por el deseo de apoderarme de ellas, por instinto de posesión, contrario al de contemplación.

Al mismo tiempo que esta tendencia por la turbulencia y por la acción -en arte, lógicamente, tengo que ser entusiasta de Goya, y en música, de Beethoven- siento, creo que espontáneamente, una fuerte aspiración ética. Esta aspiración, unida a la turbulencia, me ha hecho ser más enemigo que amigo del pasado; por lo tanto, un tipo antihistórico, antirretórico y poco tradicionalista."


Pío Baroja


(assenyalat per José María Valverde a Breve historia de la literatura española (1969))







dissabte, 8 de juliol de 2017

Raó i religió



Mondrian 1921


"Si hay algo que parece quedar claro en toda la gama de expresiones de Wittgenstein es su separación tajante entre creencia religiosa y ciencia. El creyente no utiliza hipótesis, ni necesita soporte empírico para sus supuestos, ni cuenta evidencia alguna en contra de sus conclusiones. Si esto es así, está fuera de lugar hablar de razones, de conclusiones o de inferencias al modo de las ciencias. Resulta, por tanto, impropio llamar irracional al creyente. Si se sitúa éste fuera de lo que normalmente se entiende por razones, llamarle irracional no tiene sentido. ¿Qué es entonces el creyente? Alguien vuelto de espaldas a lo que ordinariamente se llama creencia en nuestro lenguaje; esto es, en la creencia no se trata de probabilidades, de supuestos más o menos apoyados en datos históricos o de otros dominios, sino de utilizar unas determinadas imágenes (pictures) en un sentido distinto del común. El creyente, en consecuencia, distorsiona el lenguaje, le da una proyección que se aparta de la normal. De aquí que no sepamos, enfrentados a las afirmaciones de aquel, si le entendemos o no, si estamos de acuerdo o disentimos. De ahí también que sea una empresa fuera de lugar el intentar refutarle. Para ello uno debería tener las mismas imágenes (pictures), o debería de usarlas el creyente en su forma normal, en cuyo caso habría dejado de ser creyente."


Javier Sádaba, Lenguaje religioso y filosofía analítica (1977), p. 60-61





divendres, 7 de juliol de 2017

Justícia i llibertat




Schmidt-Rottluff 1910



“Si l'homme échoue à concilier la justice et la liberté, alors il échoue à tout.”


Albert Camus a Carnets.





dijous, 6 de juliol de 2017

La porta del no res








"Els que encarnen la divinitat tornen a la clara tranquil·litat. Els que descobreixen el secret de les coses acaben sense tenir estratagemes. Alimenten la intel·ligència mitjançant la calma, unifiquen la ment mitjançant la contemplació, i s'adrecen a la porta del no res."


Del Wenzi 6



(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)





dimecres, 5 de juliol de 2017

Sentiments animals




Franz Marc 1911



Explica Carl Safina a La Contra de La Vanguardia del 05.07.2017 que determinades espècies animals experimenten sentiments de preocupació, humor, enveja, justícia, incertesa, por, dolor, ira, menyspreu, decepció, capacitat de consolar, paciència, depressió, vergonya, dol, tendresa, amor, luxúria, compassió i altruisme.

En som prou conscients?





dimarts, 4 de juliol de 2017

A la música




David 1817



"Du holde Kunst, in wieviel grauen Stunden,
Wo mich des Lebens wilder Kreis umstrickt,

Hast du mein Herz zu warmer Lieb' entzunden,
Hast mich in eine beßre Welt entrückt,
In eine beßre Welt entrückt!"


Franz von Schober, An die Musik (1817)



Possible traducció:

Tu, art gentil, en quantes hores grises,
quan m'envoltava el cercle salvatge de la vida,

has encès el meu cor amb un càlid amor,
m'has portat a un món millor,
portat a un món millor!





dilluns, 3 de juliol de 2017

Picasso




Picasso 1959



"No se sap mai el que es farà. Es comença un quadre i esdevé alguna cosa del tot diferent. És curiós que poc que compta la voluntat de l'artista".


"Tot allò que no té un objectiu a atènyer, un resultat a conquerir, un enigma a resoldre, un misteri a penetrar, no m'interessa".


"Estic orgullós de dir-ho, mai no he considerat la pintura com un art de simple plaer, de distracció; he volgut a través del dibuix i del color, ja que aquestes eren les meves armes, penetrar sempre més enllà en el coneixement del món i dels homes, per tal que aquest coneixement ens alliberi cada dia més".


"L'essencial és fer allò que un té ganes de fer".





diumenge, 2 de juliol de 2017

Preguntes i respostes




Braque 1908



“Le savant n’est pas l’homme qui fournit les vraies réponses, c’est celui qui pose les vraies questions.”


Claude Lévi-Strauss a Mythologiques 1. Le cru et le cuit (1964)





dissabte, 1 de juliol de 2017

La interioritat




Hammershoi 1886



"La interioritat l’entenc de dues maneres: d’una banda, com a capacitat d’observar els moviments interiors, escoltar les paraules i els sorolls interns, discernir o separar els sentiments i els judicis, sentir correctament els desigs i la seva força, etc.; i de l’altra, com a capacitat de relacionar-se amb allò exterior des de dins d’un mateix, no tan sols des de les capes més superficials de la persona; és a dir, des de la capacitat de connectar íntimament amb l’altre, captar signes, interpretar gestos, etc."


Darío MOLLÀ, a Cristians a la intempèrie. Trobar Déu en la vida Quaderns EIDES n. 47, Cristianisme i Justícia, Barcelona, octubre de 2006, pp.12-13.