dimecres, 26 d’agost del 2015

Dimensions complementàries




Hernández Pijuan 1989


"Molt sovint, l'ésser humà viu esquinçat pel que, ben vistes, no són sinó falses dicotomies que - aquí hi ha el problema! - obstaculitzen tota comprensió de la realitat tal com és, alhora que entorpeixen el desenvolupament normal d'un viure creatiu, harmònic i expansiu. Així, acció i contemplació, interioritat i exterioritat, teoria i praxis, amor i coneixement, universal i particular, espiritualitat i projecció social, per no esmentar-ne més que un grapat, constitueixen parelles d'oposats, experimentats la majoria de les vegades com a excloents quan, en realitat, no constitueixen sinó dimensions complementàries d'una mateixa realitat, una i única, que s'estructura, desplega i expressa a través d'aquesta dialèctica relacional, recíproca i alternant, una cosa semblant als moviments del cor humà, que es contrau i es dilata, sístole i diàstole, en un batec regular que integra els contraris."


Halil Bárcena a La cualidad humana, fuente de equidad y justícia, CETR Editorial, p. 117





dilluns, 24 d’agost del 2015

Krishnamurti: Religió




Hernández Pijuan 1986



"[La religió] és comunió veritable de l'home amb Allò que és més que ell. (...) Un esperit veritablement religiós està desproveït de tota por (...); està buit, en el sentit que s'ha buidat de totes les influències del passat, col·lectiu i personal, així com de les pressions que exerceix l'activitat del present, la qual crea el futur. (...) [Un esperit així] és lliure, està viu i totalment en silenci. És el silenci el que té importància. És un estat sense mesura. Només llavors es pot veure, però no en qualitat d'experiència, Allò que no té nom, que és més enllà del pensament, que és energia sense causa. A falta d'aquest silenci creador, es faci el que es faci, no hi haurà a la terra fraternitat ni pau, és a dir, no hi haurà veritable religió. (...) La llibertat és l'essència mateixa de la religió, en el veritable sentit d'aquesta paraula. (...) És un estat d'atenció i no una concentració sobre res de particular. Estant la ment tranquil·la i silenciosa, observa el món exterior i ja no projecta cap imaginació ni cap il·lusió. Per a observar el moviment de la vida, la ment és tan ràpida com la vida mateixa, activa i sense direcció. És només llavors quan l'incommensurable, l'atemporal, l'infinit, pot sorgir. Això és la veritable religió."


Entrevista a J. Krishnamurti a "Planète", num. 14, gener-febrer de 1964



"No podem viure sense cooperació. La vida és interrelació, la vida és cooperació. (...) Però per a cooperar hi ha d'haver llibertat. (...) Només l'home que és lliure i coneix la significació plena de l'amor i la bellesa, pot cooperar. Cal comprendre aquesta llibertat. El pensament no porta com a resultat aquesta llibertat, el pensament mai és lliure. (...) No obstant, tot el que fem (cada acció, cada motiu, cada afany) està basat en el pensament. Així que un mateix ha de veure per si mateix el significat del pensament, on és necessari i quan és verí. La mutació només pot esdevenir quan la ment està totalment buida de tot pensament. (...) Si sabeu com escoltar, llavors sabreu quan la ment està buida. No hi ha res que pugueu fer per a produir aquest buit. (...) Escolteu, gaudiu escoltant el cant d'un ocell, el so sol, cada so separat, diferent, vital, clar. (...) Només escolteu. I partint d'aquest escoltar tindreu l'energia; partint d'aquest escoltar actuareu de manera completa, totalment. (...) Si podeu escoltar joiosament, sense esforç, llavors potser en el silenci quiet, profund, sabreu el que és la veritat, i només aquesta veritat us allibera, i no cap altra cosa. Per això us heu de posar drets completament sols. No podeu escoltar a través d'un altre; no podeu veure amb els ulls d'un altre; no podeu pensar amb els pensaments dels altres. (...) Quan mireu Un crepuscle, o un rostre adorable, o una bonica fulla, o una flor; quan de fet ho veieu, llavors hi ha espai entre vosaltres i aquesta flor, i aquesta bellesa, i aquest encant; o bé entre vosaltres i la misèria, i la migradesa que teniu a la vista. Existeix espai: vosaltres no l'heu creat, és allà. Però defugim mirar a través d'aquest espai senzillament, en quietud, amb persistència (...) Això no exigeix anàlisi ni introspecció, que són mortífers; tot el que demana és que mireu, que escolteu i que mantingueu aquest espai entre l'observador i la cosa observada. Si conserveu aquest espai completament buit, no hi ha ni l'observador ni l'observat; només hi ha un moviment." (...) Naixent d'aquesta comprensió, ve aquest extraordinari sentit de soledat. Llavors esteu completament, indissolublement sols. I només llavors,en aquest estat de soledat completa, té lloc aquest moviment que és el principi i la fi de totes les coses. Això és religió, i no cap altra cosa. En aquest estat hi ha amor, hi ha compassió i pietat infinita. I en aquest estat no hi ha dolor ni plaer, sinó una vida que és vitalment vivent, forta, clara."

"Les religions us han fet seguidors, no recercadors, no exploradors, no persones que volen descobrir."


J. Krishnamurti a Religió, cooperació i llibertat, Bombai 10 de març de 1964



"La religió és el camí de la vida. No depèn de cap creença, dogma o ritual. Només la ment religiosa que viu pacíficament pot trobar aquesta realitat última. "


J. Krishnamurti a L'ésser humà està en perill, Nova Delhi 1966





dissabte, 22 d’agost del 2015

Interès per les humanitats



Twombly 1980


Impressiona veure la nota de tall requerida per les universitats catalanes per a les carreres d'humanitats. Aquesta nota de tall deu reflectir la relació existent entre oferta i demanda per a cada carrera. La nota mínima és un 5, que denota un desajustament entre oferta i demanda de places, sigui per un baix nivell de demanda dels estudiants per la carrera o bé per un excés d'oferta de places.

En general, les universitats catalanes tenen un 5 com a nota de tall per a les carreres d'humanitats. Com interpretar aquest fenomen? A Catalunya, hi ha un excés d'oferta de places en humanitats? O el que hi ha és una gran manca de vocacions per la reflexió sobre la història, la filosofia, l'art, la llengua? Com es determina la proporció d'estudiants d'humanitats que hi hauria d'haver en un país? Que passa quan la demanda no arriba a aquesta proporció? Cal anar reduint les places ofertes, amb el risc d'acabar quedant-se sense estudis d'humanitats? Cal estimular la demanda? Com? Quin grau de responsabilitat en la situació tenen els mateixos estudiants? Els en podem fer responsables, o bé ells només reflecteixen un entorn social que no mostra interès per la cultura i les humanitats?


Concretament, tenen un 5 com a nota de tall:

A la UB: Antropologia cultural, totes les Filologies, Filosofia, Geografia, Història, Història de l'Art, Lingüística, Llengües romàniques i les seves literatures.

A la UAB: Antropologia social i cultural, Estudis clàssics, Estudis d'anglès i català, Estudis d'anglès i de clàssiques, Estudis de català i de clàssiques, Estudis de català i espanyol, Estudis de francès i català, Estudis de francès i de clàssiques, Estudis de francès i espanyol,  Estudis d'espanyol i de clàssiques, Estudis francesos, Filosofia, Geografia, Història, Història de l'Art, Humanitats, Llengua i literatura catalanes, Llengua i literatura espanyoles, Musicologia.

A la UPF: Humanitats.

A la UDL: Estudis anglesos/Catalans i occitans/Filologia hispànica, Geografia, Història, Història de l'art.

A la URV: Antropologia i evolució humana, Geografia, Història/Història de l'art.

A la UDG m'imagino que deu ser més o menys igual (suposo que per error, la informació de La Vanguardia de l'11.07.2015 posava a Girona la mateixa informació que a Lleida).

A la Universitat de Vic no sembla haver-hi estudis d'Humanitats.


Les poc significatives excepcions són:

A la UB: Llengües i literatures modernes (6).

A la UAB: Estudis anglesos (6,75), Estudis d'anglès i espanyol (6,78), Estudis d'anglès i francès (5,57), Estudis d'Àsia oriental -Japonès- (8,94), Estudis d'Àsia oriental -Xinès- (7,44).


(gràcies a en Jordi Morrós pel seu comentari, que ens ha portat a reformular la versió inicial d'aquest post)




divendres, 21 d’agost del 2015

dilluns, 17 d’agost del 2015

Krishnamurti: Perill




Hernández Pijuan 1988


"Aquestes tres coses són d'importància essencial quan ens enfrontem amb un problema immens: 1) Hem de comprendre que no hem de seguir la nostra inclinació personal, per agradable i apremiant que sigui, ni actuar d'acord amb ella; 2) No hem de permetre que el nostre temperament, intel·lectual o emocional, o la nostra idiosincràsia, regeixin la nostra vida i la nostra acció; 3) No hem de ser moguts per les circumstàncies. Si podem comprendre aquestes tres coses plenament, llavors ens podrem enfrontar a aquest immens repte, a aquest enorme problema: que l'ésser humà està en perill. (...) No un individu en particular, sinó l'ésser humà en la seva totalitat està en perill. (...) L'ésser humà ha perdut - si és que mai l'ha tingut - l'origen, la font, la fondària, la vitalitat de tornar a viure; s'ha tornat un ésser humà solitari, atemorit, ansiós, presoner de la desesperació, descontent, infeliç, en gran dolor. (...) L'home ha arribat al final de les seves invencions, les seves creences, els seus dogmes, els seus deus, les seves esperances, les seves pors; ha arribat a un final absolut. (...) Havent entès això, si és que ho podem entendre, hem de començar a esbrinar com renovar la ment, com renovar la totalitat de l'ésser. (...) Com una ment que ha estat tan fortament condicionada per tants segles, a través de tanta agonia, com es renovarà una ment així, de manera que pugui funcionar i pensar de forma totalment diferent? (...) ¿És possible trencar aquest condicionament i no caure en un altre, sinó ser lliures, de manera que la ment pugui ser una cosa nova, sensible, viva, alerta, intensa i capaç? (...) El primer que cal comprendre és que no podem dependre de ningú per a ser descondicionats. Quan comprenem això, o bé ens espantem perquè no ens podem recolzar en ningú, sinó que ens n'hem de sortir per nosaltres mateixos i això ens fa por, o perdem tot temor i veiem que hem de treballar perquè ningú ens pot ajudar, i llavors tenim vitalitat, tenim energia, tenim l'impuls per fer-ho. I només podem tenir aquesta energia aquest impuls i aquesta vitalitat quan no depenem de ningú ni tenim por. (...) Si estem alerta de quan condicionats estem, de quins són els factors que ens condicionen, de les nostres circumstàncies, llavors, estant alerta de tot això, podem fer alguna cosa. Però si no estem alerta, no podem fer res. El primer és estar alerta del nostre condicionament: com pensem, com sentim, quins motius hi ha darrera d'aquest pensar i d'aquest sentir. (...) Hem de veure la nostra complexitat, però només la podem veure si som completament senzills. (...) Però ser senzills és una de les coses més difícils. (...) Sabem que només podem mirar un arbre, una flor, la bellesa d'una tarda, quan els nostres ulls no estan emboirats, quan les nostres ments no estan divagant, quan no estem torturats pel nostre particular i petit problema. Llavors podem mirar l'arbre, i el capvespre té bellesa, llavors, per aquesta senzillesa, podem observar. (...) Ens hem de veure a nosaltres mateixos com a éssers humans, el que en realitat som i no el que pretenem ser i totes aquestes bestieses. Per veure-hi molt clarament hi ha d'haver llum, i no hi ha llum si traduïm el que veiem en termes de "m'agrada" i "no m'agrada". (...) Per veure qualsevol cosa hi ha d'haver llum, i per tenir llum hi ha d'haver cura amorosa, i amb claredat i cura podem observar. (...) Així podem començar a descobrir per nosaltres mateixos la font de tota vida; aquesta font que s'havia assecat, que l'ésser humà ha estat cercant eternament."


J. Krishnamurti a L'ésser humà està en perill, Nova Delhi, 1966



dijous, 13 d’agost del 2015

If de Kipling





El molt conegut poema de 1910 "If", de Rudyard Kipling (1865-1936), adreçat al seu fill John:

"If you can keep your head when all about you
Are losing theirs and blaming it on you,
If you can trust yourself when all men doubt you,
But make allowance for their doubting too;
If you can wait and not be tired by waiting,
Or being lied about, don't deal in lies,
Or being hated, don't give way to hating,
And yet don't look too good, nor talk too wise:

If you can dream - and not make dreams your master;
If you can think - and not make thoughts your aim;
If you can meet with Triumph and Disaster
And treat those two impostors just the same;
If you can bear to hear the truth you've spoken
Twisted by knaves to make a trap for fools,
Or watch the things you gave your life to, broken,
And stoop and build 'em up with worn-out tools:

If you can make one heap of all your winnings
And risk it on one turn of pitch-and-toss,
And lose, and start again at your beginnings
And never breathe a word about your loss;
If you can force your heart and nerve and sinew
To serve your turn long after they are gone,
And so hold on when there is nothing in you
Except the Will which says to them: 'Hold on!'

If you can talk with crowds and keep your virtue,
' Or walk with Kings - nor lose the common touch,
if neither foes nor loving friends can hurt you,
If all men count with you, but none too much;
If you can fill the unforgiving minute
With sixty seconds' worth of distance run,
Yours is the Earth and everything that's in it,
And - which is more - you'll be a Man, my son!"



Intent de versió en català d'Àngel Castiñeira, Pau Mas i Raimon Ribera:


"Si pots no perdre el cap quan al teu voltant
tothom el perd, i te'n fan culpable;
si pots confiar en tu mateix quan tots en dubten,
deixant però també un lloc per a llurs dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l'espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no deixar-te portar per l'odi encara que t'odiïn,
i malgrat tot no aparentar ser ni massa bo ni massa savi:

Si pots somniar -sense que els somnis et dominin;
si pots pensar -sense fer dels pensaments el teu propòsit;
si pots viure el triomf i la desgràcia
i tractar aquests dos impostors per un igual;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit
tergiversada per bergants a fi d'enxampar necis,
o pots contemplar allò a què has dedicat la vida, trencat,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines desgastades:

Si pots fer una pila amb tots els teus guanys
i jugar-te-la a una sola carta,
i perdre, i començar de bell nou
sense fer mai esment de la teva pèrdua;
si pots forçar el teu cor, i els nervis, i els tendons
a estar al teu servei molt després d'haver-los malmès,
i així resistir quan ja no tens res més
excepte la voluntat que els diu: «resistiu!»

Si pots parlar a les multituds i conservar la virtut,
o fer-te amb reis sense perdre senzillesa,
si ni els enemics ni els amics que t'estimen et poden ferir,
si tothom compta amb tu, però ningú no hi compta gaire;
si pots omplir el minut inexorable
amb seixanta segons plens de sentit
teva serà la terra i tot el que hi ha en ella
i -el que és més important- seràs un home, fill meu."



Versió adaptada i reduïda  de Marc Antoni Broggi, a partir d'una traducció de López-Picó:


"SI ferm aguantes dret quan veus que al teu voltant
sembla que tot trontolli, i es blasma ta fermesa;
SI et mires al mirall amb crítica constant,
i al mateix temps comprens dels altres la feblesa.

SI no et cansa esperar; SI al desig poses límit;
SI l'odi mantens lluny, fins i tot contra el mal;
SI amb els altres estant ni t'imposes ni ets tímid,
i el teu mèrit valores ni molt baix ni massa alt.

SI somnies i el somni no et transforma en un rei;
SI penses i el pensar no minva el teu coratge;
SI ni el triomf ni el fracàs no t'imposen la llei
i, com dos impostors, els treus del teu llenguatge.

SI ja saps perdonar quan una acció sincera
la veus calumniada per ximples o malvats;
SI veus que et fan a miques l'esperada quimera
i tornes a forjar-la amb els bocins trencats.

SI et fa goig la veritat i neguit la mentida;
SI agraeixes com cal l'ajuda i companyia;
SI no et poden ferir ni enveja ni  envestida,
i aconsegueixes en elles conservar l'alegria

SI saps veure en el míser virtut i qualitat,
i igualment, sense orgull, en el gran o en el ric,
i ambdós, indistints, els tractes amb bondat.
SI et mantens ben fidel al company i a l'amic...

SI pots arribar a omplir tots els minuts del dia
amb seixanta segons d'aquest treball dins teu,
per tu ha de ser la vida i la seva harmonia
i encara molt més: ja ets un HOME fill meu."



dimecres, 12 d’agost del 2015

Andaluces de Jaén






Un dels grans poemes de Miguel Hernández...


"Andaluces de Jaén
Aceituneros altivos,
decidme en el alma, ¿quien?
¿quien levantó los olivos?
Andaluces de Jaén,
Andaluces de Jaén.

No los levantó la nada,
ni el dinero ni el señor,
sino la tierra callada,
el trabajo y el sudor.
Unidos al agua pura,
y a los planetas unidos,
los tres dieron la hermosura
de los troncos retorcidos.
Andaluces de Jaén.

Andaluces de Jaén,
Aceituneros altivos,
decidme en el alma, ¿de quien?
¿de quien son estos olivos?
Andaluces de Jaén,
Andaluces de Jaén.

Cuántos siglos de aceituna,
los pies y las manos presos,
sol a sol y luna a luna
pesan sobre vuestros huesos.
Jaén levántate, brava,
sobre tus piedras lunares,
no vayas a ser esclava
con todos tus olivares,
Andaluces de Jaén.

Andaluces de Jaén,
Aceituneros altivos,
decidme en el alma, ¿de quien?
¿de quien son estos olivos?
Andaluces de Jaén,
Andaluces de Jaén."


En Paco Ibáñez en va fer aquesta preciosa versió cantada:


I aquí teniu un document entranyable, en Paco Ibáñez, ja gran, en un concert, acompanyant emocionat al públic, que és qui realment canta la cançó:

http://www.youtube.com/watch?v=QxeFEBSAOUs





dimarts, 11 d’agost del 2015

Krishnamurti: Llibertat



Hernández Pijuan 1996


"Per a descobrir la veritat, la realitat, la glòria de l'incognoscible, hi ha d'haver llibertat: cal ser lliure de lluita dins d'un mateix i amb el pròxim. De fet, quan un ésser humà no està interiorment en lluita, no origina lluites en el món exterior."

"L'única cosa que voleu fer és viure cada dia tan ràpidament, tan estúpidament i d'una manera tan desintegrant com sigui possible; i abandoneu als governs, als polítics i a la gent astuta la direcció de la vostra vida."

"És molt important que descobriu per vosaltres mateixos quin és el propòsit del viure, no que ho aprengueu d'algú, sinó que ho descobriu per vosaltres mateixos, el que significa donar-se compte dels vostres actes de cada dia, dels vostres pensaments i sentiments quotidians. Quan ho percebeu plenament, aquesta percepció us revelarà el veritable propòsit."



J. Krishnamurti a Educant l'educador, Bombai 13 de març de 1948




dilluns, 10 d’agost del 2015

Cultura i entreteniment




Twombly 1970


"Ens hem de preguntar si la cultura només és entreteniment, diversió per a nosaltres o també és alguna cosa més: reflexió, saber, coneixement, debat... Aquesta pregunta és individual, però també col·lectiva, de tota una societat. Qui aposti pel primer, no tindrà cap queixa. Al contrari, el malestar de la cultura sempre prové de qui aposta per aquella que requereix un cert esforç, lluny de l’alienació, la que enforteix una comunitat... En els últims temps, hi ha hagut signes alarmants del descrèdit d'aquesta cultura: el descrèdit de les Humanitats en l'ensenyament secundari i a la universitat; la desaparició de l'opinió independent en els mitjans; l'aterratge de figures mediàtiques al món de la cultura; la ingerència de polítics poc preparats que han posat coreligionaris de partit o amics; la rebaixa constant de pressupost per a aquesta cultura de l'esforç; el culte a la cultura que és indústria...

(...)

Simplificar la cultura, fer-la guai o cool, atendre només al nombre d’entrades venudes o al nombre de visitants en un museu, reivindicar constantment les indústries culturals... tot això fa que l’art, la poesia, la creació que vol transformar l’individu desaparegui lentament però inqüestionablement. És anar a la cosa fàcil, defensar un autor que no ven gaire requereix risc, tenir criteri, no tens res sòlid amb què sustentar-te. Tot és un bucle pervers: es banalitza el producte, cert periodisme només atén aquest producte perquè genera audiència i després arriba l’administració i sanciona que aquest producte és el futur de la cultura catalana. Per posar-se a plorar si no fos perquè no tenim temps."


Joan M. Minguet Batllori a La Vanguardia del 10.08.2015




diumenge, 9 d’agost del 2015

Ben aviat




Tàpies 1966


Potser ben aviat haurem de tornar a fer servir algunes de les paraules, ni que sigui estrafent-les una mica, del vell i bonic poema. I enfilar l'agulla amb propòsits clarament dits d'apedaçar el país, de superar estrips i confrontacions estèrils. Perquè no s'hauran complert els prodigis que anuncien taumaturgs insignes, i els anys continuaran passant de pressa. Seguirà present el risc d'anar de poc a menys, el vent continuarà sent sempre de cara, i el camí serà llarg, i no hi mancaran ni l'angoixa ni els silencis. I haurem de fer l'esforç, sempre pesat, de recordar que som on som, i que més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus en terra. I tenir ben present que de res no ens val l'enyor o la complanta, la queixa pel que no ha pogut ser, la nostàlgia del somni. Continuarem tenint a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Haurem doncs de posar-nos dempeus altra vegada i fer sentir la veu de tots, solemnement i clara. Haurem de tornar a proclamar qui som, i aconseguir que tothom ho escolti. Perquè tot estarà per fer, però tot serà encara possible.



dimarts, 4 d’agost del 2015

Krishnamurti: Sexe



Hernández Pijuan 1996


"Quan penseu d'una manera realment creativa, quan sentiu intensament, el sexe és de molt poca importància. Només quan no esteu alerta al significat total de l'existència, al moviment de les aus, als arbres, als somriures, al goig de viure, sigueu rics o sigueu pobres, només llavors el sexe esdevé un problema.

(...)

Quan un estima, l'amor és cast; i quan no hi ha amor, el sexe esdevé un problema."



J. Krishnamurti a Educant l'educador", Bombai 13 de març de 1948




dilluns, 3 d’agost del 2015

Arquetips




Torres-García 1943


"Els arquetips són símbols forts que hem anat adoptant durant generacions, perquè servien d'intermediaris per captar el sentit de l'univers indesxifrable. Si no tinguessin sentit, no els recordaríem. L'home és un ésser a la recerca de sentit...

Són conceptes per definir el comú en l'ésser humà, però, en cada cultura, s'expressen com a símbols propis."


Georges Colleuil La Vanguardia del 03.08.2015




diumenge, 2 d’agost del 2015

Empresa amb valors




Tobey 1957



"Què és una empresa amb valors?
És la que prioritza el benefici social sense oblidar l'econòmic."


Oriol Amat al Twitter el 02.08.2015




dissabte, 1 d’agost del 2015

Friedrich: Contemplant la natura acompanyat



Friedrich 1817


Friedrich 1820


Friedrich 1821


Friedrich 1822


Friedrich 1824


Friedrich 1835