dijous, 25 de desembre del 2008

Celebrar el Nadal



Fra Angelico 1441


Un espai de meditació pel temps de Nadal, amb música de l'Oratori de Nadal de J.S. Bach.






View more videos from Merce.i.Rai




dimecres, 24 de desembre del 2008

Martí i Pol: Nadal



Sano di Pietro 1445


"Venturós qui guarneix en son cor
—molsa i grèvol— la pau d’un pessebre
i esbatana la humida palpebra
cor endins a la llum que no mor.

Qui s’agença un Nadal per conhort
amb l’encís delicat de l’orfebre,
un Nadal que esvaint la tenebra
fa més pura l’estrella que és nord.

Venturós qui gronxola l’Infant
i oblidant-se del món un instant,
i de viure, a la Vida s’atansa.

Venturós qui el misteri reviu
cada jorn amb plaer renadiu
en un íntim esclat retrobant-se."



Miquel Martí i Pol



dissabte, 20 de desembre del 2008

Un cas



Agustín Ibarrola


"DG és el director general d'una empresa de distribució de 40 anys d'antiguitat, amb 600 treballadors, una xarxa de 20 establiments i 100 M € de facturació anual. És el tercer director general de l'empresa, i ocupa el càrrec des de fa sis anys. L'empresa preveu un període de cinc anys de fort creixement, amb unes inversions de l'ordre dels 50 M €. Es necessitarà un creixement de vendes continuat de l'ordre del 20% anual. La forquilla salarial de l'empresa, per tradició pròpia, és de 1 a 7. DG cobra 75.000 € l'any.

L'equip directiu de l'empresa ha estat tradicionalment format per quatre persones, però per afrontar el nou període de creixement DG ha optat per un nou model organitzatiu amb nou alts directius. L'ampliació de membres d'aquest comitè de direcció s'ha fet en part per promoció interna i en part incorporant gent nova. Els membres de l'antic equip directiu que hi continuen han vist reduir el seu àmbit de responsabilitat. Els membres del comitè de direcció cobren entre 45.000 i 70.000 € anuals, en funció de la seva trajectòria dins de l'empresa.

Fa temps que es considera que la forquilla salarial d'1 a 7 és massa estreta per a les necessitats de l'empresa, especialment si inclou el director general. Es planteja el tema al consell d'administració, del que formen part representants dels treballadors. S'acorda demanar un estudi a un consultor extern a partir del qual el president i el director general estableixin la xifra que considerin raonable proposar a l'aprovació del consell d'administració.

A la reunió del consell d'administració que ha de decidir el tema, el cap de recursos humans presenta l'estudi del consultor extern, que indica que el director general hauria de cobrar 150.000 € anuals, més un 20% variable en funció dels resultats. El president diu que aquesta és la proposta que es fa al consell d'administració i obre el debat al respecte. No clarifica d'entrada si aquesta proposta salarial és assumida pel director general com a correcta. El debat deixa entreveure que potser DG troba aquesta proposta massa elevada respecte al seu sou actual i al nivell salarial del comitè de direcció. El conseller A defensa que el consell d'administració ha d'establir el sou i que el director general no ha de poder situar-lo en un nivell inferior. El conseller B considera que aquest nivell salarial introduirà per efecte arrossegament tensions a l'estructura difícilment assumibles pel compte de resultats, a més d'una possible desmotivació del comitè de direcció davant la distància salarial introduïda ("que s'ho faci ell, ja que cobra tant"). El president no recondueix la discussió establint una pauta a seguir (tan aviat sembla que sigui millor ajornar la decisió com adoptar-la immediatament). El conseller C, vista la desorientació de la discussió, pregunta explícitament si el salari proposat és considerat acceptable per DG, cosa que el president confirma. El conseller C diu que en aquest cas la discussió és inútil i improcedent. Els representants dels treballadors manifesten dubtes i reticències sobre la proposta. El conseller D diu que si DG veu bé la proposta, s'ha d'aprovar, i que serà responsabilitat seva gestionar les tensions internes que això pugui crear. Finalment, la proposta s'aprova per unanimitat.

Cal tenir en compte els següents elements addicionals: 1) El president ho és des de fa 10 anys i n'hi queden dos més en el càrrec. 2) El conseller A és íntim amic de DG. 3) El conseller B és amic de DG i persona amb opinió molt respectada per la seva experiència en aquesta mena de temes. 3) El conseller C és la persona que està previst que succeeixi el president actual. 4) El conseller D és amic de DG i també persona respectada per la seva experiència. 5) Pel que es veu, DG només ha pactat la proposta retributiva amb el president; cap dels consellers n'estava al corrent.

Preguntes:

- sembla adient la proposta retributiva de 150.000 € més 20% variable?

- el president ha portat adientment la discussió en el si del consell d'administració?

- quines capacitats de lideratge de DG es desprenen de la situació? Ha sabut crear un consens previ en el consell d'administració? Ha sabut garantir la seva autoritat moral de cara a un efectiu lideratge de l'empresa davant d'uns temps amb un repte difícil? Ha tingut una reacció de "deixeu-me sol", de "jo aquí soc l'únic que val, he d'assumir totes les funcions clau i per això em mereixo el sou proposat"? Generarà la seva actitud desafecció per part del personal? Se'n distanciarà en conseller C, que no s'ha vist implicat en una decisió clau per al futur de l'empresa i que l'afectarà a ell en tant que nou president, podent-se veure també abocat a un "ja s'ho farà DG, ja que no comparteix les decisions"?

- es pot evitar la difusió de la notícia i el malestar al conjunt de l'organització, havent-hi com hi ha representants dels treballadors al consell d'administració?

- - hi ha alguna manera de reconduir la situació i evitar la consolidació d'un lideratge unipersonal que generi desafecció interna? Es pot confiar en que la situació se superarà perquè DG és imprescindible, i més quan és qui ha organitzat el finançament que ha de permetre la inversió de 50 M € prevista?

- es podrà assolir l'increment de vendes previst en un clima de desafecció o prevaldrà el "jo faig el que em toca i no em fico en problemes més generals, no em deixo afectar per ells"? Es pot comptar amb que el tema s'oblidarà?

- seria viable i oportú que DG digués que, vista la situació, opta per un sou de 120.000 € més un 25% variable? Arreglaria això el problema? Hi ha alguna altra sortida?

- han fallat DG i el president a l'hora d'exercir el seu lideratge? Han estat prepotents, o simplement han estat miops a l'hora de preveure les conseqüències de la seva manera d'actuar, pactant el tema només entre ells sense dir obertament ja d'entrada al consell d'administració que ja estava pactat?

- què faríeu en el lloc del conseller C? Continuaríeu aspirant a la Presidència?

- què faríeu en el lloc del president? Hauria de dimitir?

- podria ser que el president hagués portat el tema d'aquesta manera de cara a cremar i aïllar el director general, en una astuta i malèvola maniobra?"


(20.12.2007, 8,30 a 9,30 h.)



dilluns, 8 de desembre del 2008

dimecres, 3 de desembre del 2008

100.000.000.000




"És més complicat el nostre cervell que tot el cosmos. Al nostre cervell hi ha uns 100.000 milions de neurones i a l'univers coneixem uns 100.000 milions de galàxies, però aquestes interaccionen d'una sola manera; en canvi, les neurones ho fan de milers de maneres."

David Jou a La Vanguardia del 03.12.2008







De fet, es calcula que cada neurona té una mitjana de mil sinapsis, i que per tant el nombre de sinapsis (connexions interneuronals) en el cervell humà és de l'ordre dels cent bilions.





dimarts, 2 de desembre del 2008

Perles d'aigua




Els fascinants efectes de la rosada en les teranyines (imatges de Sini, Grimacher i Seemolf al Fotothing)
















dilluns, 1 de desembre del 2008

Martí i Pol: Més comprendràs




Hernández Pijuan 1989



"Més comprendràs com més els mots t'apropin
a la vora del riu de tu mateix,
i sense por t'encaris amb la teva
fluent realitat.
Mudances, ritmes,
no fan més que ennoblir-te i afermar-te
quan els saps assumir sense recances.
Ofega, doncs, tot allò que t'allunyi
del projecte de tu, i accepta totes
les solituds i totes les mancances
sense neguit.
Fes de l'amor la norma
que t'alliberi de temors i angoixes
i et faci clars els horitzons del somni."


Miquel Martí i Pol Els Bells Camins (1987)