Marc Aureli VI, 48: Virtuts

"Sempre que vulguis alegrar-te, pensa en els mèrits dels que viuen amb tu; per exemple, l'energia en el treball d'un, la discreció d'un altre, la liberalitat d'un tercer i qualsevol altra qualitat d'un altre. Perquè res produeix tanta satisfacció com els exemples de les virtuts, en manifestar-se en el caràcter dels que amb nosaltres viuen i en oferir-se plegades en la mesura del possible. Per això s'han de tenir sempre a mà."

Marc Aureli, Meditacions VI, 48

Valors i esperit

 

Vallotton 1919

"Tots els valors són espirituals: són la marca a l'interior mateix de les coses de la presència de l'esperit que es reconeix en elles i que les ratifica.  Les coses no són mai res més que operacions de l'esperit que les agafen com a suport. (...) No cal estranyar-se que totes les característiques del valor es trobin en l'esperit i en derivin: ja que ell és una activitat que no és mai donada, que sempre pot flexionar, que nosaltres hem de mantenir sense parar en nosaltres i ressuscitar. (...) L'ésser i la vida només tenen valor en relació a l'afirmació que en fa l'esperit. El valor suprem consisteix en voler ser un esperit i viure per l'esperit; el valor ens obliga a actuar com si l'esperit governés el món, a reconèixer per tot arreu la seva presència i a fer aquesta presència eficaç amb la cooperació de tots els éssers, dels quals cada un ha de deixar de ser un escàndol per als altres per tal d'esdevenir per a ells un exemple, un auxiliar i un mediador." 

Louis Lavelle a Traité des valeurs (1951), p. 316-317

Text original:

"Aussi toutes les valeurs sont-elles spirituelles : elles sont la marque à l’intérieur des choses elles-mêmes de la présence de l’esprit qui se reconnaît en elles et qui les ratifie. Elles ne sont jamais rien de plus que des opérations de l’esprit qui prennent les choses comme support. (...) Aussi ne faut-il pas s’étonner que tous les caractères de la valeur se retrouvent en lui et en dérivent : car il est une activité qui n’est jamais donnée, qui peut toujours fléchir, que nous devons sans cesse maintenir en nous et ressusciter. (...) L’être et la vie n’ont de valeur que par rapport à l’affirmation que l’esprit en fait. La suprême valeur consiste à vouloir être un esprit et vivre par l’esprit ; elle nous oblige à agir comme si l’esprit gouvernait le monde, à reconnaître partout sa présence et à rendre cette présence efficace avec la coopération de tous les êtres, dont chacun doit cesser d’être un scandale pour les autres afin de devenir pour eux un exemple, un auxiliaire et un médiateur."

Gratuïtat onerosa

Soutine 1921

Heus aquí una encertada reflexió de Sergi Pàmies a La Vanguardia del 27.08.2022:

"El Govern espanyol ha decretat la gratuïtat temporal dels abonaments de transport per pal·liar els efectes de la crisi imminent. La ministra Raquel Sánchez ha fet estimacions públiques sobre els diners que s’estalviarà una parella treballadora però, esperonada per un excés d’autoestima, no ha explicat la repercussió que tindrà per a l’Estat prescindir del pagament d’aquests abonaments. És el problema del concepte gratuït. És molt llaminer per als alquimistes de la propaganda però no és prou precís quan l’ofeguem en el marasme pressu­postari.

Si en comptes d’agafar la referència dels polítics ens cenyim al que diu el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, gratuït vol dir “donat, concedit, sense haver-ho de pagar”. El més instructiu és quan el diccionari aplica l’adjectiu a una frase hipotètica, com a exemple per ampliar-ne la comprensió. La frase té més intenció que molts discursos: “L’ensenyament és gratuït però els impostos són onerosos”. La relació entre una cosa i l’altra retrata l’error de creure que la gratuïtat és anònima, benigna i gasosa. En l’esforç per compensar la patacada que vindrà, sovint s’oblida la importància d’explicar els mecanismes de la distribució pública de recursos. Ho vam viure en temps de José Luis Rodríguez Zapatero, amb malbarataments d’una frivolitat suïcida com el Plan E, que va precedir el retorn del PP i la coartada per imposar un calvari de retallades de recursos públics que no solament no eren gratuïtes (les retallades, vull dir) sinó que encara les estem pagant.

Com a votant d’esquerres disciplinadament insatisfet, trobo a faltar que, quan es prenen decisions com aquesta, amb connotacions socials inequívoques, el Govern no aprofiti per explicar-ne el cost, fer pedagogia de la responsabilitat i estalviar-se el populisme de la gesticulació. Vantar-se de solucions que acabem pagant entre tots, pactades com si fossin cromos inofensius, ens distancia d’una realitat que, precisament perquè és diabòlica i complexa, convé explicar amb la precisió asèptica dels diccionaris. Per cert: en castellà, el diccionari de la RAE proposa una segona accepció per gratuito: “Arbitrario, sin fundamento”. Tant de bo les circumstàncies i les voluntats polítiques desmenteixin, encara que sigui temporalment i per raons d’emergència, el criteri dels acadèmics."

Krishnamurti: Sentit

Hernández Pijuan 1995

"L'ésser humà ha mirat de trobar alguna mena de realitat que sigui plenament veritable, que no sigui una invenció mental; alguna cosa que doni sentit a la vida, un significat a la monòtona existència del viure quotidià. Crec que això és el que està mirant de trobar la majoria de les persones, tant les intel·lectuals com les anomenades religioses: un sentit a la vida. Perquè la nostra vida, tal com és actualment, resulta força buida i sense sentit, amb petits plaers i satisfaccions, sexuals i d'altres menes. Però l'ésser humà reclama molt més, alguna cosa més real, més fonda, amb més sentit. I així comença a inventar o donar un sentit a la vida, a nivell intel·lectual o conceptual. Però això també falla, ja que no és sinó una invenció, una teoria, una possibilitat."


J. Krishnamurti a Resposta al repte actual, Puerto Rico 12 de setembre de 1968

L’elegància

Sunyer 1919

"L’elegància és una qualitat de l’ànima perquè conté un equilibri en les distàncies i uns límits personals que mai envaeix l’altre. No es tracta només del vestir, el vestir és una de les seves expressions, sinó d’una presència discreta, un parlar també mesurat en les formes i en el temps i una empatia que sempre demana permís.

Potser la manera de vestir és l’impacte més directe que es rep de la persona. Algunes persones es muden de festa, d’altres es carreguen de coloraines i penjolls, com per cridar l’atenció, res a veure amb l’elegància, que és discreta i no vol fer-se notar. A fi de comptes, la manera com ens vestim és un reclam de cara als altres i atraurà persones a qui els agradi aquell estil. Els colors també són importants, l’elegància no tria mai estridències, tot és mesurat, com si volgués passar desapercebuda.

Aquesta qualitat de l’ànima és justament el coneixement i l’acceptació dels propis límits. I no és pas necessari un vestuari ric i esplèndid, sinó un vestuari còmode d’acord amb la persona que el porta. (...). Tots quan ens vestim ens disfressem d’alguna manera, però l’elegància troba la disfressa ben d’acord amb el que és la persona. Perquè l’elegància també té a veure amb els sentiments, elegància i delicadesa van de bracet.

Doncs a l’elegància, que és una qualitat de l’ànima, no li calen riqueses de cap mena, és la persona que es mostra discretament i amb prudència. El diccionari de María Moliner de l’elegància en diu: “Distinció, senzillesa, mesura o sobrietat, correcció, gràcia, harmonia i serenitat, absència de vulgaritat, mesquinesa, excés o exageració, passió o brusquedat”. Doncs això."

Remei Margarit a La Vanguardia del 23.08.2022

Autenticitat i transcendentalitat

Barnett Newman 1948

L'adopció d'un posat transcendental no garanteix l'autenticitat d'un missatge. L'autenticitat més aviat va lligada a la naturalitat, a l'expressió senzilla, la que surt del cor, sense interferències de la raó calculadora, del disseny intencionat. Els posats greus i seriosos destinats a donar consistència al missatge no són bons vehicles quan no surten de l'espontaneïtat d'una situació.

Sense autenticitat, doncs, no hi ha missatge real. Si volem generar commoció i mobilització només ho podrem fer des de l'autenticitat. No es pot simular una emoció per tal de transmetre-la; o es viu realment, i a fons, o no hi ha manera de fer arribar el missatge. Només el que surt del propi cor pot impactar el cor d'altres. L'espontaneïtat és imprescindible; l'èpica no es planifica.

Tombes

 

"Quan fugin dels seus cossos la teva ànima pura i la meva,
sobre les nostres dues fosses hi aixecaran dues tombes;
més tard, per erigir als altres les seves tombes,
amb la teva terra i la meva modelaran maons."


Omar Khayyam (1048-1131)

Rubaiyat 57 de l'edició de Sadeq Hedayat (1934), traduïda al castellà per Zara Behnam i Jesús Munárriz (Hiperión 1993)

Buscar

Soutine 1921

"Quan una persona busca és fàcil que el seu ull no vegi més que la cosa que busca. I no és capaç de trobar res, de deixar que penetri res en ell, perquè pensa només en la cosa buscada, perquè té un objectiu, perquè està obsessionat."

Hermann Hesse a Siddharta (1922)

(traducció de Montserrat Costa)

Contravalors

Van Dongen 1925

"No em cansaré de repetir-ho: el Magazine de La Vanguardia és una de les millors antologies de contravalors de la nostra societat. Un bon material per a classes d'ètica. Digne d'una crítica implacable."

(tuit d'en Rai de 23.04.2022)

Daodejing 38

"La persona de gran virtut ignora la seva virtut,
per això posseeix la virtut.
La persona de poca virtut no oblida la seva virtut,
per això no posseeix la virtut.
La persona de gran virtut no actua per interessos personals,
la persona de poca virtut sí que ho fa.

La persona bona actua sense necessitar motivacions per fer-ho.
La persona justa actua deliberadament.
La persona convencional actua i,

si no troba resposta de grat en la gent,
s'arremanga i s'imposa per la força.

Per això es diu: "Perdut el Dao, queda la virtut.
Perduda la virtut, queda la bondat.
Perduda la bondat, queda la justícia.
Perduda la justícia, queda la convenció."

La convenció només és aparença d'honestedat i lleialtat;
en realitat, és origen de desordre i confusió.
Les antigues convencions són només una clofolla del Dao,
i poden portar ara a la ignorància.

Així, la persona sàvia observa el que hi ha al fons
i no l'aparença.
Té en compte el fruit i no la clofolla.
Llença aquesta i es queda aquell."


Daodejing 38

Text sencer a https://aglapertu.blogspot.com/2020/11/el-daodejing.html

 

 

 

Èxit i fracàs

Chagall 1942

"The things we admire in men, kindness and generosity, openness, honesty, understanding and feeling, are the concomitants of failure in our system. And those traits we detest, sharpness, greed, acquisitiveness, meanness, egotism and self-interest, are the traits of success. And while men admire the quality of the first they love the produce of the second."


John Steinbeck a Cannery Row (1945)


Possible traducció:

"Les coses que admirem en els homes, l'amabilitat i la generositat, l'obertura, l'honestedat, la comprensió i el sentiment, són els concomitants del fracàs en el nostre sistema. I aquests trets que detestem, l'agudesa, la cobdícia, l'adquisició, la mesquinesa, l'egoisme i l'interès propi, són els trets de l'èxit. I mentre els homes admiren la qualitat de les primeres, els encanta el producte de les segones".

Cowper: La pollancreda

 

Gainsborough 1770

"Han tallat els pollancs. Adéu, ombra i murmuri

i columnata fresca! Ja no hi juguen els vents,

ni en sentireu el cant entremig de les fulles,

i a les aigües de l'Ouse aquell verd s'esvaí.

Fa dotze anys que vaig veure per primera vegada

el meu camp predilecte, la riba on han crescut;

i ara, mireu: damunt de l'herbei són estesos

i m'assec sobre l'arbre que ombra fina em donà.

El merlot ara és lluny, cap a un altre refugi

on troba, en dies càlids, frescor d'avellaners,

i al paisatge on l'encís del seu flauteig sentia

no arriben les passades d'aquell cant sempre dolç.

Els meus anys fugitius s'esvaeixen de pressa

i aviat m'estaré per terra, mort com ells,

amb l'herbei sobre el pit i al meu cap una llosa,

abans que una altra arbreda torni a ombrejar el camí."

 William Cowper (1731-1800), The Poplar Field (1784)

(traducció de Marià Manent a "Poesia anglesa i nord-americana", Editorial Alpha, 1955)

Text original (amb una estrofa més que la traducció de Manent):

"The Poplars are fell’d, farewell to the shade

And the whispering sound of the cool colonnade,

The winds play no longer and sing in the leaves,

Nor Ouse on his bosom their image receives.

Twelve years have elapsed since I last took a view

Of my favourite field and the bank where they grew,

And now in the grass behold they are laid,

And the tree is my seat that once lent me a shade.

The black-bird has fled to another retreat

Where the hazels afford him a screen from the heat,

And the scene where his melody charm’d me before,

Resounds with his sweet-flowing ditty no more.

My fugitive years are all hasting away,

And I must e’er long lie as lowly as they,

With a turf on my breast and a stone at my head

E’er another such grove shall arise in its stead.

’Tis a sight to engage me if any thing can

To muse on the perishing pleasures of Man;

Though his life be a dream, his enjoyments, I see,

Have a Being less durable even than he."

Enemics

Morris Louis 1960

"El cinisme i la crueltat, dos grans enemics de la humanitat. Entre altres coses, perquè ningú es reconeix a sí mateix com a cínic o com a cruel."

(tuit d'en Rai de 10.08.2022)

Parlar amb Déu

L'ésser humà parla de Déu i amb Déu perquè constata que això l'ajuda a ser més humà (l'ajuda a sentir-se més ple, més realitzat, més autènticament humà).

Zola: Germinal

Van Gogh 1882

"Le plaisir de vivre s'en va, lorsque l'espoir s'en est allé."

Émile Zola a Germinal (1885), setena part, cap. I.



Possible traducció:

“El plaer de viure se'n va, quan l'esperança ha marxat.”

(a l'enterrament de Zola, el 1902, la gentada aplegada cridava: "Germinal, Germinal...").

Versemblants i inversemblants

Delacroix 1846

Maestro della Madonna Strauss 1390  

Hi ha narracions simbòliques versemblants, i n'hi ha d'inversemblants.

Les primeres són aquelles que podrien haver passat tal com s'expliquen, o en que si més no hi ha un nucli de la narració que podria haver passat. Per exemple, la crucifixió de Jesús: morts com la seva eren plausibles en el món romà.

Les altres són escenes totalment impossibles des del punt de vista dels fets històrics, com ara les narracions de l'Anunciació o la Transfiguració. Queda clar ja d'entrada que no pretenen ser més que narracions simbòliques, que miren de transmetre una idea, no descripcions de fets.

Les versemblants tenen l'avantatge de resultar més properes, més "verídiques" i el desavantatge de facilitar la seva identificació com a referències a fets històrics, de vegades fonamentada (sense que per això perdin el seu caràcter fonamentalment simbòlic), de vegades no tant.

Les inversemblants són narracions més estranyes, més remotes, però deixen més clara la seva funció de transmetre idees difícils d'explicar amb el llenguatge conceptual, idees necessitades d'imatges potents per a poder ser transmeses. Mostren més directament la rica i peculiar funció del símbol, la seva manera de transmetre continguts.


Nota: Com a contrapunt, hem il·lustrat aquesta reflexió amb una versió tirant a inversemblant de la Crucifició i una de tirant a versemblant de l'Anunciació...

Llibertat i natura

Vallotton 1890

"La nostra essència no és pas la nostra natura, és una determinada relació de la nostra llibertat amb la nostra natura. És el millor partit que podem treure de la nostra natura, és un ésser ideal que es troba embolicat en ella i que depèn de la nostra llibertat que sigui ofegat o desplegat. El que permet explicar perquè l'essència expressa una possibilitat que es pot realitzar de maneres molt diferents segons la relació de la nostra llibertat amb la situació on la natura ens ha posat. Hi ha doncs una veritat o una essència de nosaltres mateixos a la que veiem bé que podem ser infidels, sigui amb les nostres paraules, sigui amb els nostres pensaments, sigui amb els nostres actes, i que s'altera o es dissipa si no aconsegueix veure la llum." 

Louis Lavelle a Traité des valeurs (1951), p. 290

Text original:

"Or notre essence, ce n’est donc point notre nature, c’est un certain rapport de notre liberté avec notre nature. C’est le meilleur parti que nous pouvons tirer de notre nature : c’est un être idéal qui se trouve enveloppé en elle et qu’il dépend de notre liberté de refouler ou d’épanouir. Ce qui permet d’expliquer pourquoi l’essence exprime une possibilité qui peut s’actualiser de manières très différentes selon le rapport de notre liberté avec la situation où la nature nous a placés. C’est donc qu’il y a une vérité ou une essence de nous-même dont nous voyons bien que nous pouvons lui être infidèle soit par nos paroles, soit par nos pensées, soit par nos actes, et qui s’altère ou se dissipe si elle ne réussit pas à se faire jour."

"Ja que l'ésser és acte, és per la nostra mateixa actuació que la nostra essència ha de ser descoberta, és a dir, produïda. Cada un de nosaltres ha doncs de retrobar la pròpia veritat pel seu compte mitjançant un acte de penetració en l'Ésser que fonamenta el seu propi ésser. I si el valor sembla estar sempre per sobre meu, és només perquè ell és l'essència més secreta de mi mateix que jo no arribo mai del tot ni a descobrir, ni a produir. La seva funció més alta és la d'obligar-me a realitzar-me."

Louis Lavelle a Traité des valeurs (1951), p. 291

Text original:

"Car, puisque l’être est acte, c’est par notre propre opération que notre essence doit être découverte, c’est-à-dire produite. Chacun de nous doit donc retrouver la vérité de lui-même pour son compte par un acte de pénétration dans l’Être qui fonde son être propre. Et si la valeur paraît être toujours au-dessus de moi, c’est seulement parce qu’elle est l’essence la plus secrète de moi-même que je ne parviens jamais tout à fait ni à découvrir, ni à produire. Sa fonction la plus haute, c’est de m’obliger à me réaliser."

Belllini: Mare de Déu amb el nen

Bellini 1455

Bellini 1460

Bellini 1460

Bellini 1462

Bellini 1465

Bellini 1465

Bellini 1470

Bellini 1470

Bellini 1470

Bellini 1475

Bellini 1475

Bellini 1475

Bellini 1475

Bellini 1475

Bellini 1478

Bellini 1480

Bellini 1485

Bellini 1485

Bellini 1485

Bellini 1487

Bellini 1487

Bellini 1488 

Bellini 1489

Bellini 1490

Bellini 1501

Bellini 1505

Bellini 1509

Bellini 1510

Bellini 1510

Déus planetaris

Saturn

"Els déus són ambivalents. El Sol ens il·lumina i escalfa, però ens envia un vent solar que ens fregiria si no fos pel camp magnètic terrestre. Júpiter ens protegeix de molts asteroides, però d'en tant en tant ens envia una pedrada que ens deixa distrets..."

"Sembla ser que en un cert moment Júpiter se'n va voler anar a parlar amb el Sol, creant un enrenou considerable. Per sort, Saturn ho va veure, li va cridar l'"alto" i el va fer tornar enrere cap al seu lloc..."

"Cal ser agraïts amb els que ens han fet possibles. Sense Vulcà generant el camp magnètic terrestre i sense Saturn aturant a Júpiter quan se n'anava cap al Sol (probablement s'havia fet tan gran que el Sol l'atreia cap a ell, fent-lo sortir de la seva òrbita), no existiríem."

(tuits d'en Rai de 13, 14 i 15.07.2022)

Resistir

Sunyer 1909

""Viuré, si em vaga encar de viure / supervivent d’un cant remot...”. Aquests versos del poema Si em vaga... de Josep Carner em fan pensar que el “cant remot” és justament la dignitat del gènere humà. La dignitat que inclou la llibertat, el respecte, el coneixement, els drets humans en definitiva i un clam contra l’odi i la ira, la violència en totes les seves formes. Doncs sí, és un cant remot, però recuperable. Es tracta de resistir totes les formes de violència que la crueltat humana fa servir: polítiques; guerres sempre injustificables; el tracte dels poderosos envers els febles; l’amàs cobdiciós de les fortunes; el menyspreu per la natura; el maltracte climàtic pels beneficis immediats d’uns pocs; els gurus de tots els credos que manipulen les ànimes de la gent.

l “cant remot” no és una utopia, és senzillament un clam per la humanitat sencera, un clam d’honestedat; de la veritat; de la delicadesa dels sentiments i de l’amor a la vida en tots els seus aspectes. Tots som supervivent d’un cant remot i no es tracta ni de països ni de nacions, sinó del “cant remot” del principi dels temps i que ens ha fet humans.

Cal resistir la indolència, la vulgaritat, el soroll, la disbauxa, tot el que enverina l’ànima i allunya el “cant”. L’amabilitat entre els humans no és pas només fruit de l’educació, sinó que pertany a aquest “cant remot”, posant les arrels de la cultura que salva de la destrucció." 

Remei Margarit a La Vanguardia del 09.08.2022

Daodejing 46

Hernández Pijuan 1964

"Quan el Dao regna al món
els bons cavalls serveixen per transportar fems.
Quan no hi ha Dao al món
cavalls de guerra són criats per tot arreu.

No hi ha desgràcia més gran que tenir massa desigs.
No hi ha mal més gran que estar insatisfet.
No hi ha vici més gran que ser cobdiciós.
Només qui sap quan ja n'hi ha prou
en tindrà sempre prou."


Daodejing 46

 

Text sencer a https://aglapertu.blogspot.com/2020/11/el-daodejing.html