divendres, 25 de juliol de 2008

Dido



Un espectacle pot estar ple d'imaginació i creativitat. Pot estar tècnicament molt ben realitzat i molt ben interpretat. Pot ser coherent amb els pressupostos i els valors estètics i ètics dels seus realitzadors. És això suficient per a fer-ne un bon espectacle?

Aquí cal introduir dos elements: d'una banda, la coherència interna entre els valors de l'obra original i els de la seva realització. D'altra banda, la coincidència entre els pressupòsits i valors estètics i ètics dels realitzadors i de l'espectador. De vegades, el realitzador opta per valors com l'histrionisme, el rebuig de les convencions, la paròdia, l'aflorament del grotesc, les opcions gestuals i de vestuari de certs ambients socials (com ara els queer), el menyspreu d'actituds ingènues o innocents, siguin líriques o tràgiques, l'allunyament dels elements poètics, el rebuig de la sentimentalitat, l'hiperactivisme i l'efectisme enfront de la lentitud i la dolcesa, etc. Pot fer-ho, hi té tot el dret. Però pot entrar en conflicte amb valors inherents a l'obra i amb els valors de l'espectador.

No és estrany, doncs, per exemple, que en un context com aquest, quan el realitzador s'ha d'enfrontar amb escenes d'alta densitat emocional no se'n surti, i amagui la seva incapacitat davant d'impactants elements escènics que ensorren moments àlgids de la creació lírica. O que davant de la mort només pugui expressar desolació, incomprensió, desorientació, sense poder evitar alguna gestualitat interessant en ella mateixa però fora de lloc i que acaba de trencar el clima emocional. I no és estrany que l'espectador, tot i reconèixer els mèrits apuntats al principi, es revolti contra la manipulació de l'obra i contra una interpretació tan unilateral i sesgada que li treu la seva universalitat. No és estrany que l'espectador reivindiqui la innocència, la dolcesa, la passió, l'esquinçament emocional, el respecte pel dolor i per la mort, la coherència entre els valors del text i els valors visuals, l'admiració del realitzador per l'obra i no només la seva utilització a favor d'un manifest estètic molt marcat i limitat.

I l'espectador s'entristeix quan li sembla que el públic es deixa enlluernar per l'impactant i per l'entretingut i oblida l'exigència de coherència; o bé quan li sembla que el públic combrega amb els pressupòsits del realitzador, però que això no els fa, ni a l'un ni a l'altre, representatius d'amplis sectors socials. O potser sí, i llavors l'espectador es reclou en la seva minoria nostàlgica i depassada pels temps i contempla amb estupor l'espectacle d'un món que ell no comparteix, ni troba consistent, ni sap cap a on va.

(a propòsit del "Dido i Eneas" de Sasha Waltz)

Ara podeu escoltar la mort de Dido a l'òpera de Purcell. Tot seguit escolteu el comentari que hi fa el cor.

http://merceirai.podOmatic.com/entry/2008-07-25T13_13_18-07_00

http://merceirai.podOmatic.com/entry/2008-07-25T13_19_34-07_00

dimarts, 22 de juliol de 2008

Let it be


Una bona cançó dels Beatles...

"When I find myself in times of trouble
Mother Mary comes to me
Speaking words of wisdom
Let it be

And in my hour of darkness
She is standing right it front of me
Speaking words of wisdom
Let it be

Let it be, let it be
Let it be, let it be
Whisper words of wisdom
Let it be

And when the broken hearted people
Living in the world agree
There will be an answe
 Let it be

For though they may be parted
there is still a chance that they will see
There will be an answer
Let it be

Let it be, let it be
Let it be, let it be yeah,
there will be an answer
Let it be

Let it be, let it be
Let it be, let it be
Whisper words of wisdom
Let it be

Let it be, let it be
Let it be, let it be
Whisper words of wisdom
Let it be

And when the night is cloudy
There is still a light that shines on me
Shine until tomorrow
Let it be

I wake up to the sound of music
Mother Mary comes to me
Speaking words of wisdom
Let it be

Let it be, let it be
Let it be, let it be
There will be an answer
Let it be

Let it be, let it be
Let it be, let it be
There will be an answer
Let it be

Let it be, let it be
Let it be, let it be
Whisper words of wisdom
Let it be."




dijous, 17 de juliol de 2008

La fi dels estels







La fi d'un estel és la fi d'un món. El nostre també acabarà així.

Normalment, els estels s'acaben mitjançant una gran explosió, però abans han seguit un procés. Quan en ells s'esgota l'hidrogen utilitzat en les seves reaccions nuclears, el nucli, format pràcticament per heli, es refreda, genera menys pressió i s'enfonsa sota el pes de la gravetat. L'enfonsament provoca un escalfament i l'estel es dilata i s'expandeix fins a una mida que pot ser de cent vegades la seva mida original. Les capes exteriors estan tan lluny que es refreden, agafant un to roig: l'estel esdevé un gegant roig. La nova escalfor produïda per l'enfonsament pot fer, si l'estel era prou gran, que l'heli es fusioni en carboni, i quan s'acabi l'heli, que el carboni es fusioni en oxigen, després en magnesi, silici i altres elements pesats, fins a arribar al ferro; el ferro ja no produeix energia i l'estel esclata en mil bocins.

El Sol tarda uns 10.000 milions d'anys en arribar a l'esgotament del seu hidrogen (bé, ja està a mig camí, li queden uns 5.000 milions d'anys...). Altres estels més grans (unes vuit vegades més grans que el Sol, com a mínim) fan el procés més ràpid, són més lluminosos i duren menys: són els supernous, que esdevenen supergegants blaus abans d'expandir-se. Si l'estel és al menys 150 vegades més gran que el Sol, el seu final és encara més violent i la quantitat de metalls pesats que escup en esclatar són a l'origen de molts planetes (no oblidem que tot l'interior de la Terra és ferro, que va sorgir d'algun lloc...). Però els estels també poden morir en silenci, sense explosió, esdevenint un forat negre; així s'ha vist amb un estel entre 7 i 18 vegades més gran que el Sol.

Quin camí seguirà el nostre Sol? Sembla ser que el de l'expansió: el seu nucli passarà dels 15 milions de graus actuals als 100 milions de graus, es tornarà mil vegades més lluminós i el seu diàmetre es multiplicarà per cent, engolint Mercuri, Venus i probablement la Terra...






dimarts, 1 de juliol de 2008

Martí i Pol: Si ve l'instant





"Si ve l'instant que veus que defalleixo
--sóc feble al capdavall, ho saps com jo—
no em deixis desistir.

Recorda'm els projectes no acomplerts,
retreu-me les paraules
amb què vaig comprometre'm
per tu i per mi,
fes-me, si cal, memòria del lloc
i dels objectes que ens acompanyaven.

Només tu pots parlar-me'n sense por
i ens redreçarem junts altra vegada."


Miquel Martí i Pol, L'hoste insòlit, 1979