%20UB.jpg) |
| Heckel 1907 |
Més consideracions sobre l'espiritualitat, fetes el 2015 en diàleg amb l'amic Albert Cot
1.- Cap posicionament actual sobre qüestions espirituals/religioses pot menystenir les evidències científiques. El cosmos és un fruit de la dinàmica de l’atzar i la necessitat. La mecànica quàntica és probabilística i amb lleis basades en l'atzar.
2.- No es pot reivindicar l'accés a l’àmbit espiritual rebutjant les tradicions religioses però assumint la metodologia religiosa (meditació, connexió amb un mateix, reconnexió amb la natura, cert enlightment...). No es pot fer aquesta distinció entre continguts i metodologia, no es poden deslligar aquests dos elements; hi ha un vincle substancial entre ells.
3.- Es pot definir l’àmbit religiós com un espai de vivència d’experiències de transcendència a través de l’ús de símbols actualitzats d’acord amb el moment cultural que es viu. Només a través de determinades pràctiques religioses podem ascendir a nivells espirituals superiors. Per això cal trobar la manera de transmetre a les noves generacions el capital simbòlic acumulat per les tradicions religioses que afavoreix l’accés a l’espiritualitat.
4.- No sembla prou rigorós el rebuig de l’experiència religiosa en base a qüestions morals o doctrinals (crítica de les relacions sexuals sense amor, condemna de l’avortament, rebuig del casament dels sacerdots, negació del sacerdoci femení...).
5. L’espiritualitat sembla trobar-se més en el substrat compartit per les diverses narracions mítico-simbòliques (veure Joseph Campbell, The hero with a thousand faces) que en d'altres aproximacions que es puguin fer des de les “noves espiritualitats” (intel·ligència espiritual, espiritualitat laica...). C. G. Jung també apunta en una direcció semblant en subratllar el paper de l'inconscient col·lectiu que tots portem al damunt, i en presentar els seus arquetips com a eines d’interpretació i interpel·lació dels símbols o dels mites. La noció de “poder” de Carlos Castaneda també sembla fecunda en aquesta direcció de trobar camins d’accés a l’espiritualitat.
6.- L'anul·lació de la centralitat de l’ego és un punt clau, condició necessària però no suficient per entrar en el camí cap a la transcendència. A l'allunyament de les necessitats de l'ego s‘hi hauria d’afegir, seguint Campbell, la pèrdua de la por, del desig i de l’ànsia de domini o control. Aquests tres elements ens mantenen lligats amb els peus a terra, a nivell 0, al peu dels cavalls.
7.- La plasmació artística de l’actitud espiritual troba un moment d’esplendor en el segle XV. Potser perquè hi conflueixen un major domini de la tècnica (lligat a l’eclosió renaixentista, l’interès per conèixer la realitat fins als seus darrers detalls) amb el coneixement espiritual heretat de l'Edat Mitjana (misericòrdia, compassió, sacrifici, acceptació, martiri...). Hi trobem els grans rostres dels flamencs Memling, Van der Weyden i Van Eyck, la imatgeria italiana de Fra Angelico, Masaccio, Filippo Lippi, Bellini, Uccello, Piero della Francesca o Botticelli, o les enigmàtiques composicions de Leonardo da Vinci, per exemple.
8.- L’espiritualitat és una construcció cultural humana que inclou tant la projecció dels arquetips pre-existents en l’inconscient humà com l’elaboració de nous símbols i construccions religioses (grans mestres, místics...).
9.- L’àmbit espiritual apareix en un determinat moment de l’evolució (tot i que no sabem quin), probablement entre l’aparició de l’Homo sapiens i la de l’escriptura. No és pre-existent a l’Univers. Però pot ser que l’espiritualitat i la religió juguin en el camp de les “lleis de la vida” (poder/autoritat, lluita, relació/comunicació, possessió d’elements materials...), tinguin arrels en un camp que es pot considerar com un substrat previ a la cultura en sentit estricte, previ a l’Homo sapiens.
10.- L’espiritualitat és una dimensió arrelada en l’inconscient, el qual inclou el superjo (aspiració), el jo (que ha de ser depassat) i l’infrajo (l’aflorament del qual permet revelar els automatismes que portem incorporats i incrementar el nivell d’autoconsciència). Les religions aporten metodologies per fer aflorar l’inconscient, per accedir-hi (meditació, pregària...) i continguts simbòlics que ens ajuden a endinsar-nos en aquest inconscient (elaboració del superjo, consciència del jo, exploració de l’infrajo...).
11.- Les mitologies semblen tenir una doble funció: ajudar-nos a comprendre millor la condició humana (amb totes les seves contradiccions i limitacions) i posar-nos en camí per accedir a una nova condició que la depassi, que ens faci “veritablement humans”, dignes de ser anomenats éssers humans (el camí de l’heroi segons Campbell, l’àmbit de l’espiritualitat). Es tracta de conèixer el que som i el que podem i volem ser (i cal que coneguem bé el que som si volem aspirar a anar més enllà). Potser els accents, els èmfasis, de les diferents mitologies (egípcies, babilòniques, gregues, maies, asteques, dels indis de les grans planes de l’Amèrica del Nord, inuits, maoris, de les illes del Pacífic, de les tribus siberianes, hindús, xineses, buddhistes, judaiques, cristianes, islàmiques...) són diversos, però totes són contribucions a alguna d’aquestes dues dimensions, al lligam que hi ha entre ambdues i als camins per anar de l’una a l’altra.
12.- Els humans som una condensació energètica d’alta complexitat però no per això menys evanescent, impermanent; estem abocats a la desaparició com qualsevol cristal·lització energètica còsmica, com qualsevol espècie vivent, com la mateixa terra i el sistema solar. Mentre existim, compartim un camí llarg, inextricable, que ens permet, que ens obre la porta a connectar amb quelcom que formulem com a insondable, misteriós, interpel·lador, útil per a viure i per a realitzar-nos, per esdevenir allò que considerem que val la pena esdevenir, canviant en mil formes segons les cultures i tradicions, però semblant en el fet de ser un impuls de transcendir-nos i ensenyar-nos a prendre consciencia de les coses i de nosaltres mateixos... Una consciència que es transmet de generació en generació, guardant i sintetitzant la informació.
Entrades
