El cuiner

"El cuiner tallava una vedella per al príncep Wen Hui. El tacte de les mans, l'aplicació de la força amb les espatlles, la forma com es plantava amb els peus i premia amb els genolls: amb naturalitat la pell se separava, i el ganivet tallava naturalment pel seu endemig - tot amb gran harmonia, vibrant, segons semblava, amb la cadència de la "Dansa del bosc de mores", o com seguint el tempo del clàssic "Jingshou".

El príncep Wen Hui s’exclamà : "Admirable! Com pots ser que tinguis tan bona tècnica?"

El cuiner, desant l'eina, es dirigí al governant tot dient: "El que el vostre servent estima és el Tao: això, excedeix tota tècnica. Al principi, quan el vostre servent tallava una vedella, no hi veia més que una vedella. Tres anys més tard, no podia veure'n més que totes les parts separades. A dia d'avui, en tot cas, m'hi dirigeixo com a un esperit, i no me la miro amb els ulls corporals: aturo la informació sensorial, perquè és l'esperit, el que es mou com vol. Segueixo les línies que marca el cel, tallo per les obertures i em faig camí per les grans cavitats, basant-me en la constitució natural del fenomen. La tècnica em fa evitar els tendrums, i encara molt més els ossos. Un bon cuiner canvia el seu ganivet un cop l'any, perquè talla; un cuiner corrent el canvia cada mes, perquè trosseja. Ara, el vostre servent té el mateix ganivet de fa dinou anys, el qual ha escindit finament milers de vedelles: i tot i així és afilat com si acabés de sortir de l'esmolet. Allí tenim músculs, i aquests

tenen espais a l'entremig: i el ganivet no és gens gruixut, de forma que la seva finor penetra per aquests espais i s'hi mou amb gran lleugeresa, ah!, talment que la fulla té espai de sobra: així porto dinou anys amb el ganivet com acabat d'esmolar. En tot cas, cada cop que em topo amb un punt dens, veig la seva dificultat, i amb compte procedeixo i amb cautela; miro bé com cal aturar-me, movent-me lentament. Moc el ganivet lleugeríssimament - i de sobte se separa la peça i cau com un conglomerat de fang a terra. Dempeus amb el ganivet a la mà, miro al voltant, i vacil·lant amb satisfacció el netejo i el deso."

El príncep Wen Hui digué: "Fantàstic! Sento les paraules d'un cuiner, i hi aprenc com nodrir la vida".

Zhuangzi

(magnífica traducció de Ferran Berenguer)