dijous, 30 d’octubre del 2014

Dues mans





"Com passa sovint quan dos termes es contraposen de forma contradictòria, més val començar per interrogar-se sobre la lògica que porta a oposar-los de forma irremeiable més que no pas a seguir indefinidament la seva comparació tot accentuant les seves divergències.

Pot, en efecte, tractar-se d'una lògica de complementarietat per la qual el desenvolupament d'un dels elements no pot portar-se a terme si no és amb detriment de l'altre. A més llum, menys densa és la foscor. Si en un gris hi ha més blanc, hi haurà menys negre. Una aproximació superficial del taoisme pot crear la impressió que això és el que passa amb la complementarietat del yin i el yang. Tot ésser en l'univers de la multiplicitat està composat de l'un i de l'altre. Com més domina el yin, menys el yang fa sentir la seva presència. (...)

Però la realitat no segueix una lògica tan simplista. Els taoistes, de fet, en el seu conegut símbol del cim celestial, han pres cura de fer figurar un punt de yin al cor del yang i un punt de yang al cor del yin, deixant així entendre que la relació de l'un amb l'altre és més subtil que la d'una pura i simple complementarietat i que també s'ha de comprendre en termes de germinació de  l'un dins de l'altre.

Al llarg dels segles, altres lògiques han estat elaborades per rendir compte de les relacions de tipus binari. (...) Però aquestes lògiques no acaben de donar compte plenament de la relació complexa que s'estableix entre forces contràries per assegurar l'aparició i el desenvolupament de la vida.

Agafo d'Alain Dunand la idea d'una trialèctica per la qual el tot no resulta de la simple addició de dues forces complementàries, ni tampoc de la superació violenta del seu conflicte, sinó més aviat del dolç respirar de l'una dins de l'altra que permet a l'una i l'altra de créixer simultàniament, esdevenint l'una a través de l'altra (en devenant l'une par l'autre).

La dualitat del yin i el yang pot avui en dia expressar-se en una traducció contemporània particularment suggestiva, en termes de força de fusió i força de fisió. (...) Forces centrípeta i cenrífuga, gravitacional i dissipativa, fusionadora i fisionadora operen a tots els nivells dels fenòmens. (...) Fusió i fisió no s'oposen ni com a dues forces irreductibles ni com a dues forces en confrontació. Ni tan sols com a dues forces complementàries amb les quals n'hi hauria prou per assegurar un equilibri estàtic.

No, per tal que l'una pugui desplegar plenament la seva potència no només no és necessari que l'altra disminueixi la seva, sinó que cal, ben al contrari, que l'exerceixi també plenament. (...) En veritat, fusió i fisió, aquests rostres contemporanis del yin i el yang, són, d'alguna manera, per fer servir el gràfic llenguatge d'Alan Watts, les dues mans de Déu de les que l'acció conjunta és necessària per l'esbadellament del món."


Bernard Besret a Confiteor (1991, pp. 109 i ss.)




dimarts, 28 d’octubre del 2014

Carner: Donzelles artanenques



Sunyer 1917


"Donzelles artanenques, sembla que us veig encara
diumenge de capvespre disperses pels camins,
de tres en tres, alegres, girant-vos desiara,
donant a les quintanes un aire de jardins.

Us agafeu pels braços amb lleu cadència clara;
els vostres cossos tallen el cel, esvelts i fins;
una frescal serena vostres cabells amara;
ompliu els aires pàl·lids de riures argentins.

Els grans aubons us vinclen llur distinció rosada,
i us besa amb infinita recança perllongada
la senyorial bellesa del dia qui se'n va.

Voldria que amb les vostres garlandes me lliguéssiu,
oh hereves de les gràcies, i a mes estrofes déssiu
aquesta gentilesa del vostre caminar."


Josep Carner (1906)




dilluns, 27 d’octubre del 2014

Banyes de conill






"El camí és en aquest món material. El camí i el que és material no es fan nosa l'un a l'altre. Qui s'allunya del que és material i busca el camí en un altre lloc, no el podrà veure realment durant tota la seva vida.

Buscar la il·luminació fora del món és com buscar banyes de conill."


Hui-Neng (638-713, sisè patriarca del buddhisme zen)




dissabte, 25 d’octubre del 2014

Encarnació



Nolde 1900


"Le propre de la valeur est d'avoir toujours besoin de s'incarner."


Louis Lavelle a Traité des valeurs, Presses Universitaires de France, Paris 1951



Possible traducció:

"El propi del valor és tenir sempre necessitat d'encarnar-se."




divendres, 24 d’octubre del 2014

El concret i el còsmic



Rembrandt 1669


"Les configuracions de Rembrandt aconsegueixen la conservació de la unitat i continuïtat autònomes a costa de no excitar en nosaltres el peculiar sentiment del còsmic."


Georg Simmel Rembrandt (1916)



dimarts, 21 d’octubre del 2014

Xankara: L'experiència personal




Rothko 1954


"La veritable natura de les coses només es coneix per l'experiència personal, per mitjà d'un ull clar i il·luminat, i no mitjançant les descripcions d'altri, encara que es tractés de les d'un savi; el veritable aspecte de la lluna només es pot conèixer per mitjà dels nostres propis ulls.

(...)

Només amb l'experiència pràctica de la nostra identitat amb Brahman s'assoleix l'alliberament, no hi ha cap altre mitjà."


Xankara (722-820), Viveka Chudamani, 54, 56





dilluns, 20 d’octubre del 2014

Captació immediata



Rembrandt 1659


"L'essència artística de Rembrandt es caracteritza per la seva renúncia a tot el simbòlic, per una captació immediata de la vida."


Georg Simmel Rembrandt (1916)




diumenge, 19 d’octubre del 2014

La felicitat



Mondrian 1913


"La felicitat és un com, no un què; un talent, no un objecte."


Hermann Hesse




dijous, 16 d’octubre del 2014

Esplendor a l'herba



Hopper 1962


"Though nothing can bring back the hour
Of splendour in the grass, of glory in the flower;
We will grieve not, rather find
Strength in what remains behind."


Fragment de la Oda X de "Intimations of Immortality from Recollections of Early Childhood" de William Wordsworth (1770–1850).


Possible traducció:

"Encara que res pot portar de tornada l'hora
de l'esplendor a l'herba, de la glòria a la flor;
nosaltres no ens lamentarem, sinó que trobarem
força en el que queda enrere ".


Aquest fragment de poema va donar títol a una magnífica pel·lícula d'Elia Kazan, Esplendor a l'herba (1961), amb un brillant guió de William Inge (que va merèixer un Oscar) i una gran interpretació d'una Natalie Wood en el seu esplendor, valgui la redundància. Una pel·lícula que combina l'expressionisme simbòlic (amb escenes magistrals i primers plans extraordinaris) i el romanticisme. Una pel·lícula sobre el pes de les expectatives familiars i de la moral sexual. Una pel·lícula que porta a veure les conseqüències d'un comportament, i obre la pregunta de què hagués passat si la Deanie hagués optat per un altre comportament, acceptant fer l'amor amb en Bud: possiblement la història també hagués acabat malament.






dimecres, 15 d’octubre del 2014

Cos i raó



Wyeth 1968


"Los asuntos del nagual sólo pueden atestiguarse con el cuerpo, no con la razón."


Carlos Castaneda




dimarts, 14 d’octubre del 2014

Martí i Pol: Plàcids i clars són aquests dies...






"Plàcids i clars són aquests dies
d’una tardor fecunda, amb tants projectes
com fulles perden els pollancs de coure
de vora el riu.
S'encalma el temps, s'encalmen
els sentits i la veu, però són tant clares
les deus dels sentiments sota les dunes
dels somnis i dels anys.

Aviat serà hivern i encendrem el foc,
s'escurçaran encara més els dies
i en pur silenci esperarem aquells
que han de venir de lluny per escalfar-nos
les mans i el cor amb les paraules.

En ells i amb ells la vida continua."


Miquel Martí i Pol, Primer llibre de Bloomsbury (1980-1981)




dilluns, 13 d’octubre del 2014

Intemporalitat






"L'art clàssic no es va ocupar d'elaborar la profunda i total oposició entre la temporalitat de l'ésser mortal i la intemporalitat de la seva configuració artística. Més aviat - amb la reserva d'algunes excepcions significatives - va mirar d'esquivar-la i de simplificar-la, elevant el seu objecte, amb totes les seves qualitats i significacions, a l'esfera de la intemporalitat. Ho va poder fer perquè el va convertir en un tipus. Només l'individu mor, el tipus no. En allunyar-se d'aquell per representar a aquest va disminuir la tibantor entre la forma artística com a tal i el seu contingut contingent; per sobre d'ambdós hi va posar la idea de la intemporalitat. Va reduir els objectes, com a materials artístics, a aquella capa o significació en la que - com per si mateixa i sense resistència - entren en l'estil universal; els va reduir al que per endavant i per si mateix pot valdre com a intemporal, és a dor, als seus tipus, al seu ésser abstracte i en general expressable, tot i que no per conceptes. L'objecte mateix, segons el que es veia d'ell i el que d'ell s'admetia en la creació artística, havia de romandre a prop de l'estil que determinava la creació. La intemporalitat artística s'atenia a l'objecte, precisament assimilable a ella, i a l'immortal de l'aparença humana; ja que el gènere o el tipus de cada un és l'estrany a la mort."


Georg Simmel a Rembrandt (1916)




diumenge, 12 d’octubre del 2014

L'inexpressable



Klee 1914



“Benaurats els qui saben que, més enllà de tot llenguatge, hi ha l'inexpressable.”


Rainer Maria Rilke




dissabte, 11 d’octubre del 2014

Rubens i Rembrandt



Rubens 1618

Rembrandt 1631


"Els homes de Rubens tenen aparentment una vida molt més plena, sense traves i més elemental, que els de Rembrandt; però a costa precisament d'exposar aquella abstracció de la vida que s'assoleix quan d'ella s'ha omès la mort. En els homes de Rembrandt hi ha el que amb prou feines despunta en clarejar, l'apagat, el que interroga l'obscur, el que en la seva aparició més clara i per si sola dominarà finalment alguna vegada. És el que anomenem mort. Per això a una mirada superficial li sembla que contenen molt poca vida; però en realitat i precisament per això, contenen la vida sencera."


Georg Simmel a Rembrandt (1916)




divendres, 10 d’octubre del 2014

dimecres, 8 d’octubre del 2014

Tall i flama






"L'home veritable agafa l'espasa de la saviesa.

El seu tall és esmolat, és una flama tan poderosa com el diamant."


Yoka Daishi



dimarts, 7 d’octubre del 2014

Fluir de la vida



Rembrandt 1659


"Rembrandt ha infós en els seus retrats més perfectes el moviment de la plenitud de la mateixa vida, que com a tal flueix i en fluir des de dins sobrepassa tota forma."


Georg Simmel Rembrandt (1916)



dissabte, 4 d’octubre del 2014

Nana



Manet 1877


La pintura de Manet, de 1877, es correspon meravellosament amb el personatge de la novel·la de Zola, de 1880...



divendres, 3 d’octubre del 2014

Universalitat i individualitat



Rembrandt 1643


"Vàrem poder dir, en referir-nos a la impressió prou universal de l'art clàssic i del de Rembrandt, que aquell s'encaminava a les formes en certa manera abstractes que la vida diposita i fixa a la seva superfície, mentre que aquest s'atén a la vida en la seva immediatesa. L'art grec no vol apartar-se de la vida o independitzar-se d'ella com passava potser amb l'art hieràtic d'Egipte i l'art antic de l'Àsia oriental. Però el que la seva vista assolia no era però la seriació i individualitat que flueix en el temps, sinó l'estructura, si més no en aparença, sostreta a aquest flux i en la que la vida s'expressa, per haver-se tornat fixa, cap a enfora. Per això busca la legalitat amb la que concorden els elements del fenomen i que, precisament per ser legalitat, està sostreta a tot temps i a tota individualitat. No es parteix, doncs, com a Rembrandt de la vida interior, invisible i, si es vol, informe, que la alimenta, realça o submergeix en cada instant. En l'art clàssic la configuració singular -a partir de la legalitat universal de la forma- domina la seva significació i d'aquí procedeix l'element ja esmentat d'allò representatiu, d'allò teatral, que és propi, en certa mesura, de l'art grec i potser també de la vida grega: l'individu no és simplement ell mateix, sinó que representa quelcom universal; i com que el paper és ideal, el que li proporciona a l'actor singular el sentit i el contingut de la seva existència és l'universal."


Georg Simmel a Rembrandt (1916)



dijous, 2 d’octubre del 2014

Celaya: Apasionadamente







¡Y tanto, y tanto te amo
que mis palabras mueren
en un rumor de besos sin descanso!

¡Y tanto todavía que mis manos
no te hallan al tocarte!

¡Tanto y tan sin descanso,
que fluyo, y fluyo, y fluyo,
y es solamente llanto!


Gabriel Celaya