dilluns, 30 de setembre del 2013

Joyce: Música de cambra XXXV



Nolde 1913


"All day I hear the noise of waters
Making moan,
Sad as the sea-bird is when, going
Forth alone,
He hears the winds cry to the water's
Monotone.

The grey winds, the cold winds are blowing
Where I go.
I hear the noise of many waters
Far below.
All day, all night, I hear them flowing
To and fro."



Possible traducció:


"Tot el dia que sento soroll d'aigua
gemegant,
trista com l'ocell marí quan,
marxant sol,
sent els vents cridar a la monotonia
de les aigües.

Els vents grisos, els vents freds bufen
allà on vaig.
Sento la remor de moltes aigües
molt avall.
Tot el dia, tota la nit, les sento córrer
amunt i avall."



diumenge, 29 de setembre del 2013

Joyce: Música de cambra XXXIV



Munch 1906


Sleep now, O sleep now,
O you unquiet heart!
A voice crying "Sleep now"
Is heard in my heart.

The voice of the winter
Is heard at the door.
O sleep, for the winter
Is crying "Sleep no more."

My kiss will give peace now
And quiet to your heart—
Sleep on in peace now,
O you unquiet heart!



Possible traducció:


Ara dorm, oh, ara dorm,
oh tu, cor inquiet!
Una veu que crida “Ara dorm!”
se sent al meu cor.

La veu de l'hivern
se sent a la porta.
Oh, dorm, perquè l'hivern
crida “No dormis més!”

Ara el meu petó donarà pau
i quietud al teu cor.
Segueix dormint en pau ara,
oh tu, cor inquiet!



dissabte, 28 de setembre del 2013

Joyce: Música de cambra XXXIII



Munch 1905


Now, O now, in this brown land
Where Love did so sweet music make
We two shall wander, hand in hand,
Forbearing for old friendship' sake,
Nor grieve because our love was gay
Which now is ended in this way.

A rogue in red and yellow dress
Is knocking, knocking at the tree;
And all around our loneliness
The wind is whistling merrily.
The leaves—they do not sigh at all
When the year takes them in the fall.

Now, O now, we hear no more
The vilanelle and roundelay!
Yet will we kiss, sweetheart, before
We take sad leave at close of day.
Grieve not, sweetheart, for anything—
The year, the year is gathering.



Possible traducció:


Ara, oh ara, en aquesta terra bruna
on l'amor va fer una música tan dolça
nosaltres dos passejarem, agafats per la mà,
desistint a causa d'una vella amistat,
sense greuge perquè ara s'hagi acabat 
el nostre amor, que fou alegre.

Un bergant, amb un vestit vermell i groc
pica, pica a l'arbre
i tot al voltant de la nostra soledat
el vent xiula alegrement.
Les fulles no sospiren pas gens
quan l'any se les emporta a la tardor.

Ara, oh ara, ja no sentim
ni la vilanel·la ni la dansa en rodona!
Però encara ens besarem, dolç cor, abans
del trist comiat quan el dia s'acabi.
No et lamentis, dolç cor, per res:
L'any, l'any es replega.




divendres, 27 de setembre del 2013

dijous, 26 de setembre del 2013

Joyce: Música de cambra XXXII



Munch 1896


Rain has fallen all the day.
O come among the laden trees:
The leaves lie thick upon the way
Of memories.

Staying a little by the way
Of memories shall we depart.
Come, my beloved, where I may
Speak to your heart.



Possible traducció:


La pluja ha caigut tot el dia.
Oh, vine enmig dels arbres xops:
Les fulles fan gruix sobre el camí
dels records.

Entretenint-nos una mica en el camí
dels records ens separarem.
Vine, estimada meva, on pugui
parlar al teu cor.



dimecres, 25 de setembre del 2013

Joyce: Música de cambra XXXI



Munch 1918


O, it was out by Donnycarney
When the bat flew from tree to tree
My love and I did walk together;
And sweet were the words she said to me.

Along with us the summer wind
Went murmuring—O, happily!—
But softer than the breath of summer
Was the kiss she gave to me.



Possible traducció:


Va ser cap al cantó de Donnycarney
quan el rat penat va volar d'arbre a arbre
el meu amor i jo caminàvem junts;
i dolços eren els mots que ella em deia.

Al nostre costat el vent d'estiu
anava murmurant – oh, feliçment!-
però més suau que l'alè de l'estiu
era el petó que ella em feu.



dimarts, 24 de setembre del 2013

Joyce: Música de cambra XXX



Munch 1891


"Love came to us in time gone by
When one at twilight shyly played
And one in fear was standing nigh—
For Love at first is all afraid.

We were grave lovers. Love is past
That had his sweet hours many a one;
Welcome to us now at the last
The ways that we shall go upon."



Possible traducció:


"L'amor va venir a nosaltres en un temps ja passat
quan al capvespre l'un jugava tímidament
i amb por l'altre romania dret a prop:
perquè l'amor al principi és ple de por.

Vàrem ser amants seriosos. L'amor ja ha passat
i va tenir moltes hores dolces;
benvinguts siguin ara, finalment,
els camins pels que avançarem."



dilluns, 23 de setembre del 2013

Joyce: Música de cambra XXIX



Manet 1872


Dear heart, why will you use me so?
Dear eyes that gently me upbraid,
Still are you beautiful—but O,
How is your beauty raimented!

Through the clear mirror of your eyes,
Through the soft sigh of kiss to kiss,
Desolate winds assail with cries
The shadowy garden where love is.

And soon shall love dissolved be
When over us the wild winds blow—
But you, dear love, too dear to me,
Alas! why will you use me so?



Possible traducció:


Cor estimat, perquè em maltractes així?
Ulls estimats que gentilment em renyeu
encara sou preciosos –però oh,
com n'és de revestida la vostra bellesa!

A través del clar mirall dels teus ulls,
a través del suau sospir entre petó i petó,
vents desolats escometen amb crits
el jardí ombrívol on hi ha l'amor.

I aviat l'amor serà dissolt
quan damunt nostre els vents salvatges bufin.
Però tu, amor estimat, massa estimat per mi,
ai las! Perquè em maltractes així?



dissabte, 21 de setembre del 2013

Joyce: Música de cambra XXVIII



Munch 1899


Gentle lady, do not sing
Sad songs about the end of love;
Lay aside sadness and sing
How love that passes is enough.

Sing about the long deep sleep
Of lovers that are dead, and how
In the grave all love shall sleep:
Love is aweary now.



Possible traducció:


Gentil senyora, no canteu
tristes cançons sobre la fi de l'amor;
jaieu al costat de la tristesa i canteu
com amb l'amor que passa ja n'hi ha prou.

Canteu sobre el son llarg i profund
dels amants que ja són morts, i com
a la tomba tot amor dormirà:
Ara l'amor ja està cansat.



divendres, 20 de setembre del 2013

Joyce: Música de cambra XXVII



Munch 1902


Though I thy Mithridates were,
Framed to defy the poison-dart,
Yet must thou fold me unaware
To know the rapture of thy heart,
And I but render and confess
The malice of thy tenderness.

For elegant and antique phrase,
Dearest, my lips wax all too wise;
Nor have I known a love whose praise
Our piping poets solemnize,
Neither a love where may not be
Ever so little falsity.



Possible traducció:


Encara que jo fos el teu Mitrídates
equipat per a desafiar el dard verinós,
m’hauries d’abraçar fort, ignorant com soc
de l'èxtasi del teu cor,
i jo no hauria de fer res més que rendir-me i confessar
la malícia de la teva tendresa.

Per dir una elegant i antiga frase,
estimadíssima, els meus llavis es tornen massa savis;
no hagués conegut un amor la lloança del qual
els nostres gemegants poetes solemnitzen,
ni un amor on no hi pogués haver
ni una miqueta de falsedat.



dijous, 19 de setembre del 2013

Joyce: Música de cambra XXVI


Matisse 1905


Thou leanest to the shell of night,
Dear lady, a divining ear.
In that soft choiring of delight
What sound hath made thy heart to fear?
Seemed it of rivers rushing forth
From the grey deserts of the north?

That mood of thine, O timorous,
Is his, if thou but scan it well,
Who a mad tale bequeaths to us
At ghosting hour conjurable—
And all for some strange name he read
In Purchas or in Holinshed.



Possible traducció:


Apropes a la petxina de la nit,
estimada senyora, una oïda endevinadora.
En aquest suau ressò de plaer,
quin so faria que el teu cor tingués por?
S'assemblaria a rius tumultuosos
dels grisos deserts del nord?

Aquest estat d'ànim teu, oh espantadissa,
és el seu, si l'examines bé,
el d'aquell qui ens llega un conte esbojarrat
conjurable a l'hora espectral.
I tot per un estrany nom que ell va llegir
a Purchas o a Holinshed.



dimecres, 18 de setembre del 2013

Joyce: Música de cambra XXV



Matisse 1906


Lightly come or lightly go:
Though thy heart presage thee woe,
Vales and many a wasted sun,
Oread let thy laughter run
Till the irreverent mountain air
Ripple all thy flying hair.

Lightly, lightly—ever so:
Clouds that wrap the vales below
At the hour of evenstar
Lowliest attendants are;
Love and laughter song-confessed
When the heart is heaviest.



Possible traducció:


Vine amb lleugeresa o marxa amb lleugeresa
encara que el teu cor et presagiï pena,
valls i tan de sol desaprofitat,
Oréade, deixa que corri la teva rialla
fins que l'irreverent aire de muntanya
arrissi els teus voleiants cabells.

Amb lleugeresa, amb lleugeresa –sempre així:
Els núvols que emboliquen les valls de més avall
a l'hora de l'estel del capvespre
són els més humils servidors:
Amor i rialles tramesos pel cant
quan el cor és més feixuc.



dimarts, 17 de setembre del 2013

Pregunta 2014



Twombly 2007


Em continua semblant que la pregunta de la consulta del 2014 hauria de ser "Considera vostè que el poble català té dret a decidir el seu futur polític?"

Aquesta pregunta podria obtenir un "" àmpliament majoritari i deixaria la porta oberta per fer més endavant, si s'escau, a una consulta sobre la independència. Deixaria clara la sobirania política catalana (que ja serà prou difícil d'acceptar o tolerar per part de l'Estat espanyol) i alhora no provocaria el trencament brusc que suposa una pregunta sobre la independència (molt més difícil d'acceptar o tolerar per part de l'Estat).

En canvi, si la pregunta del 2014 és ja sobre la independència i el "" no obté una "majoria clara", no haurem guanyat res, no haurem posat cap base de futur i la sensació de frustració serà molt gran.

Tot i l'èxit de la Via Catalana, cal ser prudents i actuar també amb el cap, no només amb el cor.



dilluns, 16 de setembre del 2013

Joyce: Música de cambra XXIV



Renoir 1885


Silently she's combing,
Combing her long hair,
Silently and graciously,
With many a pretty air.

The sun is in the willow leaves
And on the dapplled grass,
And still she's combing her long hair
Before the looking-glass.

I pray you, cease to comb out,
Comb out your long hair,
For I have heard of witchery
Under a pretty air,

That makes as one thing to the lover
Staying and going hence,
All fair, with many a pretty air
And many a negligence.



Possible traducció:


En silenci es pentina,
pentina els seus llargs cabells,
en silenci i amb gràcia,
amb un gest molt bell.

El sol s'està a les fulles dels salzes
i a l'herba clapejada
i ella encara es pentina els llargs cabells
davant del mirall.

Et prego que deixis de pentinar-te,
de pentinar-te els llargs cabells,
perquè he sentit parlar de bruixeria
sota d'un gest bonic,

que fa que l'amant alhora
hi sigui i se'n vagi,
tota bonica, amb un gest molt bell
i amb molta negligència.



diumenge, 15 de setembre del 2013

Joyce: Música de cambra XXIII



Munch 1893


This heart that flutters near my heart
My hope and all my riches is,
Unhappy when we draw apart
And happy between kiss and kiss:
My hope and all my riches —yes!—
And all my happiness.

For there, as in some mossy nest
The wrens will divers treasures keep,
I laid those treasures I possessed
Ere that mine eyes had learned to weep.
Shall we not be as wise as they
Though love live but a day?



Possible traducció:


Aquest cor que voleia prop del meu cor
és la meva esperança i tota la meva riquesa,
desgraciat quan ens separem
i feliç entre petó i petó:
la meva esperança i tota la meva riquesa -sí!-
i tota la meva felicitat.

Perquè allà, tal com en algun niu molsós
els cargolets hi guarden diversos tresors,
jo hi vaig dipositar els tresors que posseïa
abans que els meus ulls haguessin après a plorar.
Que potser no serem tan savis com ells
encara que l'amor només duri un sol dia?



dissabte, 14 de setembre del 2013

Joyce: Música de cambra XXII



Munch 1893


Of that so sweet imprisonment
My soul, dearest, is fain—
Soft arms that woo me to relent
And woo me to detain.
Ah, could they ever hold me there,
Gladly were I a prisoner!

Dearest, through interwoven arms
By love made tremulous,
That night allures me where alarms
Nowise may trouble us;
But sleep to dreamier sleep be wed
Where soul with soul lies prisoned.



Possible traducció:


D'aquest tan dolç empresonament
la meva ànima, estimadíssima, es complau.
Braços suaus que em conviden a cedir
i em conviden a aturar-me.
Ah, tan de bo em poguessis retenir sempre aquí,
de gust seria un presoner!

Estimadíssima, amb braços entrellaçats
que l'amor fa tremolosos,
aquesta nit em fascina, nit en que cap alarma
ens pot destorbar;
que el son s'aplegui, però, amb un son més somniador,
allà on ànima amb ànima reposa empresonada.



divendres, 13 de setembre del 2013

Joyce: Música de cambra XXI



Cézanne 1899


He who hath glory lost, nor hath
Found any soul to fellow his,
Among his foes in scorn and wrath
Holding to ancient nobleness,
That high unconsortable one—
His love is his companion.



Possible traducció:


Aquell que va perdre la glòria
i no va trobar cap ànima per acompanyar-lo,
que entre els seus enemics menyspreadors i irats
es mantingué ferm en la seva noblesa,
aquell a qui és tan difícil de fer-li costat;
el seu amor és el seu company.



dijous, 12 de setembre del 2013

Muret







Avui fa 800 anys de la batalla de Muret, en que les tropes catalanes del comte-rei Pere el Catòlic que donaven suport a la causa càtara (i volien tenir una major presència a Occitània) foren derrotades per les tropes croades franceses manades pel normand Simó de Monfort. El mateix Pere hi perdé la vida (es diu que havia tingut una nit de disbauxa just abans de la batalla; també es considera que fou el primer comte-rei que, a principis del segle XIII, gosà manipular la moneda, fent una falsificació oficial que li va sortir malament). Muret fou un moment important en la geopolítica de l'època i marcà l'orientació futura de la política exterior catalana medieval, que hagué de mirar a l'est i al sud i oblidar el nord.

El nostre món és, evidentment, un altre món. No hi ha projecció política possible de Catalunya a Occitània (podríem dir, amb humor, que l'herència de Muret es manté...). Queda, però, un doble espai sobre el que bastir un entramat de relacions exteriors: la convergència d'interessos en temes econòmics (infrastructures, turisme, etc.) i una certa fraternitat cultural, molt malmesa però amb alguns elements que ens fan propers (fonètica, toponimia, etc.).

Tan de bo en algun moment sigui possible reactivar l'Euroregió mediterrània/pirinenca per donar lloc a nous lligams amb els nostres veïns. Una euroregió que idealment inclouria des de l'Aquitània a la Provença pel que fa al nord dels Pirineus, i l'Aragó, Catalunya, València i les Illes Balears pel que fa al sud (i si no, els que es pugui d'aquests territoris...). És un entorn de projecció econòmica i cultural que a Catalunya li aniria bé de potenciar, si és que troba alguna complicitat que ho faci possible.





dilluns, 9 de setembre del 2013

Joyce: Música de cambra XX


Matisse 1905


In the dark pine-wood
I would we lay,
In deep cool shadow
At noon of day.

How sweet to lie there,
Sweet to kiss,
Where the great pine-forest
Enaisled is!

Thy kiss descending
Sweeter were
With a soft tumult
Of thy hair.

O, unto the pine-wood
At noon of day
Come with me now,
Sweet love, away.



Possible traducció:


A la fosca pineda
m'agradaria que jaguéssim,
en una fonda i fresca ombra
en ple migdia.

Que n'és de dolç jeure aquí,
dolça de besar,
allà on la gran pineda
resta aïllada!

El teu davallant petó
seria més dolç
amb un suau tumult
dels teus cabells.

Oh, a la pineda,
en ple migdia
vine amb mi ara,
dolç amor, anem.



diumenge, 8 de setembre del 2013

Joyce: Musica de cambra XIX



Munch 1892


Be not sad because all men
Prefer a lying clamour before you:
Sweetheart, be at peace again—
Can they dishonour you?

They are sadder than all tears;
Their lives ascend as a continual sigh.
Proudly answer to their tears:
As they deny, deny.



Possible traducció:


No estiguis trista perquè tots els homes
prefereixin un clamor mentider a tu:
Dolç cor, tingues pau altre cop.
Poden ells deshonorar-te?

Són més trists que totes les llàgrimes;
les seves vides s'eleven com un sospir continuat.
Respon orgullosament a les seves llàgrimes:
Tal com ells neguen, nega.



dissabte, 7 de setembre del 2013

Joyce: Música de cambra XVIII



Munch 1894


O sweetheart, hear you
Your lover's tale;
A man shall have sorrow
When friends him fail.

For he shall know then
Friends be untrue
And a little ashes
Their words come to.

But one unto him
Will softly move
And softly woo him
In ways of love.

His hand is under
Her smooth round breast;
So he who has sorrow
Shall have rest.



Possible traducció:


Oh dolç cor, escolta
el conte del teu amant;
un home patirà
quan els amics no li responguin.

Perquè llavors sabrà
que els amics poden enganyar
i en una mica de cendra
es pot convertir la seva paraula.

Però una envers ell
avançarà suaument
i suaument el festejarà
de manera amorosa.

La mà d'ell és sota
el suau pit rodó d'ella;
així el qui pateix
trobarà repòs.




divendres, 6 de setembre del 2013

Joyce: Música de cambra XVII



Munch 1895


Because your voice was at my side
I gave him pain,
Because within my hand I held
Your hand again.

There is no word nor any sign
Can make amend—
He is a stranger to me now
Who was my friend.



Possible traducció:


Perquè la teva veu era al meu costat
li vaig fer mal,
perquè dins de la meva mà jo hi tenia
altre cop la teva mà.

No hi ha cap mot ni cap signe
que ho pugui esmenar.
Ell és ara un estrany per a mi,
i era el meu amic.



dijous, 5 de setembre del 2013

Orientació confederal



Twombly 2007

El que ve a continuació no és cap proposta política, sinó simplement una reflexió idealista sobre el que seria una "orientació confederal", ja que en parlar de Catalunya en aquest blog sovint hi fem referència i sembla oportú mirar de concretar-ne una mica els continguts, simplement com a element de coneixement i precisió de posicions personals.

Des d'una orientació confederal (OC) hi hauria dos elements bàsics de desacord amb les posicions independentistes: 1) La manca de realisme polític de la proposta independentista (per molt que des de l'independentisme es digui que la confederació encara és més difícil que la independència perquè cal un acord de dues parts; aquest no sembla un argument consistent, la independència segueix essent molt més difícil) i 2) La indefinició sobre el model de país (posició coherent de l'independentisme, ja que considera que el que cal primer és aconseguir la independència, i després ja parlarem del model de país a construir, el que porta a que en el present l'únic objecte de reflexió i debat és la independència i el procés per assolir-la); des d'una òptica confederal es consideraria preferible treballar ja des d'ara una proposta política que no només es refereixi al marc institucional sinó també a la mena de país que es proposa. I un element bàsic de desacord amb les posicions federalistes: una estructura en base a 17 entitats amb un estatut polític similar, per molt federal que sigui, no resoldrà suficientment l'articulació del cas català, l'especificitat del qual demana un tractament particular no necessàriament aplicable a cada una d'aquestes 17 entitats.

A nivell del marc institucional, la proposta és la d'un estat sobirà català confederat amb l'estat espanyol a través de un acord per compartir un conjunt de competències, mentre la resta queda en mans de l'estat propi, el qual regula la seva pròpia dinàmica excepte, com s'ha dit, en els àmbits compartits. Aquest estatut no hauria de ser un mal menor obtingut com a conseqüència del fracàs de l'opció independentista, sinó l'objectiu polític a assolir i a defensar amb tota la tenacitat. Assolir-lo com a mal menor generaria frustració en l'àmbit independentista, per molt que alguns dirigents independentistes acceptin que estarien contents si aquest fos el resultat final del procés independentista actual; aquesta no és una manera transparent d'enfocar les coses.

A nivell de model de societat,  es treballaria des de la perspectiva següent:

1) Estat social de dret, preservant els drets dels ciutadans i mirant d'afavorir el benestar general (construcció d'una societat de benestar en un món solidari que mira de reduir els desequilibris econòmics, socials i polítics).

2) Respecte a la dinàmica del mercat sempre que la seva regulació permeti la seva transparència i sempre que les conseqüències socials del mercat siguin objecte constant de reflexió crítica des de les instàncies socials i culturals, les quals hauran d'acotar i corregir els abusos, deformacions i concentracions derivats de la dinàmica espontània dels mercats (començant per la publicitat de molts productes en els mitjans de comunicació).

3) Formes de participació popular crítica i autocrítica per mirar de minimitzar la corrupció (el que demana una gran vigilància sobre les tendències a la corrupció que es donen a qualsevol nivell de la nostra societat i un esforç especial per tal d'eradicar les més perilloses, les que es donen en les altes instàncies de la societat i les institucions).

4) Impulsió de formes d'organització política que deixin enrere en la mesura del possible la professionalització política per obrir-se a noves formes de participació política, potenciant una dinàmica oberta d'acció voluntària organitzada en instàncies amb un grau el més baix possible de professionalització on el poder de decisió deixaria d'estar exclusivament en mans de professionals de la política. Això no vol dir anar a parar necessàriament a un sistema assemblearista, sinó a trobar noves formes de vertebració de la participació i a impulsar una manera de fer política fresca i transparent, oberta i joiosa, menys formal i a l'abast de tothom, minimitzant les estructures de poder i les lluites de poder, posant els debats i decisions obertament sobre la taula i a la llum pública i defugint els qui volen fer carrera política o volen fer de la política una professió.

5) Superació de l'encotillament  que suposa l'actual sistema de partits, que ocupa tot l'escenari polític i fa difícil l'accés de nous actors. Uns partits o massa hipotecats pel passat tant a nivell ideològic com organitzatiu, o massa rígids en la manera d'abordar el futur de la nostra societat.

6) Importància de la integritat dels qui desenvolupen un paper públic, refusant posicions que prioritzen la pertinença a la comunitat per davant de la dignitat personal.

7) Importància de la "feina ben feta", del màxim rigor en el compliment de les obligacions professionals, especialment en els àmbits de la salut, l'educació i els que poden afectar a la seguretat de les persones, però també en els àmbits més quotidians (construcció, oficis, professions liberals...).

8) Perspectiva humanista en el tractament de les persones (entre les persones i de les persones per part de les institucions) i en el sistema educatiu, posant la cultura humanista en un lloc central de la dinàmica social i educativa.

9) Interès per les aportacions de les tradicions religioses i del diàleg interreligiós, fent de la dinàmica espiritual un centre de l'atenció social tot i la definició laica del sistema polític.

10) Reconeixement i potenciació dels processos participatius de base, procurant que no esdevingui un fre o una limitació per aquest tipus d'iniciatives un programa reivindicatiu excessivament radical i més lligat a formes de pensament i expressió del passat que no pas a noves maneres d'enfocar les coses i nous estils d'acció social més creatius, més imaginatius, més innovadors. Un programa que podria incloure elements com ara:

- La defensa de l’Estat del benestar, especialment en els àmbits de l’ensenyament, la sanitat i les prestacions socials, potenciant una major eficiència del sector públic a l’hora de portar a terme aquestes tasques i una recuperació de les dotacions pressupostàries així que sigui possible. Enfortiment dels mitjans de comunicació públics sota control democràtic.

- La impulsió d'una banca pública i ètica que pugui compensar les insuficiències de la banca privada. Control de l'especulació financera. Nova fiscalitat més justa i més ben implementada, lluita contra el frau fiscal.

- Iniciatives que afavoreixin el repartiment del treball existent, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat, així com la creació de nous llocs de treball.

- Recerca d'estructures polítiques més participatives, reforma de la Llei electoral, major rendició de comptes per part dels càrrecs electes, major transparència de la vida política, eliminació de privilegis associats a la funció política i lluita decidida contra la corrupció, el tràfic d'influències i els tractes de favor.

- Potenciació de l'habitatge social, accions per a trobar solucions equitatives en els casos de desnonaments i anàlisi de la viabilitat de les dacions en pagament retroactives.

- Actualització dels marcs reguladors de la dinàmica del mercat, potenciació d'un sector públic eficient i transparent, reforma en profunditat de les administracions públiques.

- Nova divisió territorial catalana en funció de l'especificitat del país, començant per la supressió de la divisió provincial encara que això suposi una menor presència política a les Corts espanyoles. Una nova organització territorial que parteixi de dotze entitats territorials amb una personalitat pròpia (Barcelona, Tarragona, Ebre, Ponent, Pirineu, Girona, Alt Ter, Centre, Penedès, Baix Llobregat, Vallès i Maresme), opció que permet potenciar millor la proximitat entre política, poble i territori i permet mirar de compensar en la mesura del possible el pes de la macrocefàlia barcelonina. Aquestes entitats operarien tant com a estructura de descentralització de la Generalitat com com a estructura d'agrupació dels municipis, els quals haurien d'experimentar també un procés de racionalització (el que no comporta, certament, la supressió de pobles ni de comarques, entitats amb les seves pròpies funcions no administratives).

- Atorgament d'un lloc central a la cura del territori i el paisatge, del nostre entorn natural, i de la sostenibilitat dels nostres processos de producció i consum. Incorporació de criteris ecològics i de sostenibilitat a l'economia.

- Millora dels criteris i processos d'incorporació a la ciutadania dels immigrants, potenciació de les dinàmiques per a la seva acomodació respectuosa, harmònica i participativa en la vida del país.

- Potenciació del nivell cultural mig del país i dels processos reflexius a nivell col·lectiu, inclosos el debat sobre els valors i la qualitat de vida personal i col·lectiva i el diàleg entre cultures i entre religions.


Actualment l'orientació confederal és una de les menys significatives de les propostes del nostre panorama polític. Si bé UDC i ICV la reivindiquen, semblen fer-ho amb un cert desinterès, quedant aquesta proposta amagada o desdibuixada darrera de les seves fortes identitats de partit (ideològiques i organitzatives). Podria ser, en canvi, una orientació amb capacitat de generació d'esperança en el futur i de cohesió social, permetent anar més enllà de les situacions de bloqueig que derivaran de la confrontació simplista entre independentisme i unionisme, confrontació generadora d'una tensió esterilitzant per a Catalunya; cal anar més enllà d'aquest atzucac i mirar de trobar escenaris alternatius a la previsible frustració dels que, creient en la possibilitat de la independència, hagin d'acabar assumint la seva inviabilitat.



dimecres, 4 de setembre del 2013

Joyce: Música de cambra XVI



Monet 1886


O cool is the valley now
And there, love, will we go
For many a choir is singing now
Where Love did sometime go.
And hear you not the thrushes calling,
Calling us away?
O cool and pleasant is the valley
And there, love, will we stay.



Possible traducció:


Oh, fresca és ara la vall
i allà, amor, anirem
ja què molts cors canten ara
allà on l'amor ha estat en algun moment.
Que no sents els tords cridant-nos,
venint-nos a buscar?
Oh, fresca i agradable és la vall
i allà, amor, ens estarem.



dimarts, 3 de setembre del 2013

Joyce: Música de cambra XV



Klimt 1910


From dewy dreams, my soul, arise,
From love's deep slumber and from death,
For lo! the trees are full of sighs
Whose leaves the morn admonisheth.

Eastward the gradual dawn prevails
Where softly-burning fires appear,
Making to tremble all those veils
Of grey and golden gossamer.

While sweetly, gently, secretly,
The flowery bells of morn are stirred
And the wise choirs of faery
Begin (innumerous!) to be heard.



Possible traducció:


De somnis de rosada, ànima meva, eleva't,
del son profund de l'amor, i de la mort,
perquè, ai las, els arbres són plens de sospirs
arbres a les fulles dels quals el matí s'adreça.

Cap a l'est l'alba creixent preval
on apareixen focs d'un cremar suau,
fent que tremolin tots aquests vels
de grisa i daurada fina gasa.

Mentre dolçament, gentilment, secretament,
les campanes florals del matí s'eixoriveixen
i els savis cors de fades
comencen (innombrables!) a sentir-se.



dilluns, 2 de setembre del 2013

Joyce: Música de cambra XIV



Mondrian 1908


My dove, my beautiful one,
Arise, arise!
The night-dew lies
Upon my lips and eyes.

The odorous winds are weaving
A music of sighs:
Arise, arise!
My dove, my beautiful one!

I wait by the cedar tree,
White breast of the dove,
My sister, my love.
My breast shall be your bed.

The pale dew lies
Like a veil on my head.
My fair one, my fair dove,
arise, arise!



Possible traducció:


Coloma meva, preciosa meva,
Amunt, amunt!
La rosada de la nit s’ha posat
sobre els meus llavis i els meus ulls.

Els vents olorosos teixeixen
una música de sospirs:
Amunt, amunt!
Coloma meva, preciosa meva!

M'espero a costat del cedre,
blanc pit del colom,
germana meva, amor meu.
El meu pit serà el teu llit.

La pàl·lida rosada s'ha posat
com un vel sobre el meu cap.
La meva gentil, la meva coloma gentil,
amunt, amunt!