dimarts, 3 de setembre de 2013

Joyce: Música de cambra XV



Klimt 1910


From dewy dreams, my soul, arise,
From love's deep slumber and from death,
For lo! the trees are full of sighs
Whose leaves the morn admonisheth.

Eastward the gradual dawn prevails
Where softly-burning fires appear,
Making to tremble all those veils
Of grey and golden gossamer.

While sweetly, gently, secretly,
The flowery bells of morn are stirred
And the wise choirs of faery
Begin (innumerous!) to be heard.



Possible traducció:


De somnis de rosada, ànima meva, eleva't,
del son profund de l'amor, i de la mort,
perquè, ai las, els arbres són plens de sospirs
arbres a les fulles dels quals el matí s'adreça.

Cap a l'est l'alba creixent preval
on apareixen focs d'un cremar suau,
fent que tremolin tots aquests vels
de grisa i daurada fina gasa.

Mentre dolçament, gentilment, secretament,
les campanes florals del matí s'eixoriveixen
i els savis cors de fades
comencen (innombrables!) a sentir-se.