tag:blogger.com,1999:blog-21483562314799969502024-03-18T20:00:35.193+01:00AGLAIACelebrar l'esplendor de la realitatRaimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.comBlogger4360125tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-49073504391702890152024-03-18T20:00:00.000+01:002024-03-18T20:00:00.456+01:00Martí i Pol: Aquest potser és el port<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWpUNNhy8VQmIIPmqUNhBRuL4NePbopg4kBiod_ejtLb5BIkC08izhuv02YBD4uEhS2a_bnERsWt7mcSJfbB07TM9MyDEt1tVgXC_gGMPA5ed1GE6mlPWLFBGookbD0IZYFuzOMa59PoVNgPtdP_sPH__Xo7aemLq9lUVcXNVJHceiatWvF0nHfLPhbQ/s1451/Hern%C3%A1ndez%20Pijuan%201990%20Casa%20sobre%20negre%20bis%20UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1213" data-original-width="1451" height="536" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWpUNNhy8VQmIIPmqUNhBRuL4NePbopg4kBiod_ejtLb5BIkC08izhuv02YBD4uEhS2a_bnERsWt7mcSJfbB07TM9MyDEt1tVgXC_gGMPA5ed1GE6mlPWLFBGookbD0IZYFuzOMa59PoVNgPtdP_sPH__Xo7aemLq9lUVcXNVJHceiatWvF0nHfLPhbQ/w640-h536/Hern%C3%A1ndez%20Pijuan%201990%20Casa%20sobre%20negre%20bis%20UB.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Hernández Pijuan 1990</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div>"Aquest potser és el port, i la cadència </div><div>també podria ser la de les barques </div><div>que saplen i es dispersen, solitàries, </div><div>fendint l’espai a ritme lent d’onada. </div><div><br /></div><div>Algú, de terra estant, dibuixa signes </div><div>i assaja una remota singladura, </div><div>navegant de secà, que no pot dur-lo </div><div>més enllà de la taula i el paisatge </div><div>d’un vell cafè que el record magnifica. </div><div><br /></div><div>Jo, que m’ho miro tot des de les roques, </div><div>conjuraré endevins perquè em desxifrin </div><div>els camins que el vent traça damunt l’aigua </div><div>i els miratges de llum que l’home, en somnis, </div><div>dibuixa al marbre blanc. </div><div>Quan conflueixin, </div><div>potser el capvespre aombrarà la platja </div><div>i l’home s’alçarà i, amb passes lentes, </div><div>se n’anirà, mentre les barques tornen </div><div>una a una i la sorra, amorosida </div><div>per l’escuma, n’acull les confidències."</div><div><br /></div><div><br /></div><div>Miquel <b>Martí i Pol</b> a <i>Algú que espera</i> (1990) </div><div><br /></div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-5829688057162769192024-03-17T20:00:00.006+01:002024-03-17T20:00:00.246+01:00La durada del temps<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1GpKUYdc0aMwjkiH2pkEtzLzoP89jiZIioZQyR7vvKj5X88MCaCSoYbURaRJMHOYL5sR3VCTvI73imNgHkI5d3duWZixBl6UhLenO9BBqFAYR5PteL1p8XMXY2DzQAOTRAxC7DdBuH5XqwVJl4APnM-u2d6eAZ0kNli4-4P6Xp6JZiJXOWFPmRXcS9nax/s1200/Jawlensky%201936%20Grosse%20Meditation%20Before%20night%20comes%20%2025%20x%2018%20cm%20UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="884" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1GpKUYdc0aMwjkiH2pkEtzLzoP89jiZIioZQyR7vvKj5X88MCaCSoYbURaRJMHOYL5sR3VCTvI73imNgHkI5d3duWZixBl6UhLenO9BBqFAYR5PteL1p8XMXY2DzQAOTRAxC7DdBuH5XqwVJl4APnM-u2d6eAZ0kNli4-4P6Xp6JZiJXOWFPmRXcS9nax/w472-h640/Jawlensky%201936%20Grosse%20Meditation%20Before%20night%20comes%20%2025%20x%2018%20cm%20UB.jpg" width="472" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jawlensky 1936</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"El Mestre ja s'imaginava que les seves paraules sobrepassaven el nivell de comprensió dels deixebles. Tanmateix, les deia amb l'esperança que un dia arrelarien i germinarien en els cors que l'escoltaven.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En una ocasió digué:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"El temps sempre es fa llarg quan esperes alguna cosa: les vacances, un examen, una cosa que anheles o que tems en el futur.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Però per a aquells que gosen abandonar-se al moment present -sense pensar en l'experiència, en el desig que es repeteixi o no torni- el temps es transforma en el reflex de l'Eternitat.""</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Anthony de <b>Mello</b> a <i>Uns moments per a l'absurd</i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-26191656509921859532024-03-16T20:00:00.009+01:002024-03-16T20:00:00.136+01:00Sales: Vetlla d'hivern<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY8kFNp3DQtaxeu9vEO1Plo4FFxLtIhd6swZa1CfXMcoqHDuWpX_k7U_k3My6odEyC_BEfm1E837hubpQzgO9D0bQvqI2PfilPmi5QyGDsJGFRe_22QdxIMjulOz2rI0viqQHxYZPzjFz1oGELqghhnZKzsirY3QxTwU-c3ctzFj8DTbSg0NbvD36MNg/s2521/Sunyer%201922%20La%20meva%20fam%C3%ADlia%20MNAC%20bis%20UB.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2521" data-original-width="2172" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY8kFNp3DQtaxeu9vEO1Plo4FFxLtIhd6swZa1CfXMcoqHDuWpX_k7U_k3My6odEyC_BEfm1E837hubpQzgO9D0bQvqI2PfilPmi5QyGDsJGFRe_22QdxIMjulOz2rI0viqQHxYZPzjFz1oGELqghhnZKzsirY3QxTwU-c3ctzFj8DTbSg0NbvD36MNg/w552-h640/Sunyer%201922%20La%20meva%20fam%C3%ADlia%20MNAC%20bis%20UB.JPG" width="552" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sunyer 1922</td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div><br /></div><div>"Em sembla de vegades que ens veuen els difunts</div><div>com, les vetlles d’hivern, veu l’ull dels transeünts</div><div>¡tan a prop i tan lluny!- darrera la finestra</div><div>les famílies unides al volt de la minestra.</div><div>I l’estufa palpita com un cor de la nit</div><div>i damunt les tovalles que l’amor ha sargit</div><div>el pa del pobre cruix i fumeja la sopa</div><div>i té un perfum de bosc el vi que omple la copa.</div><div>L’ull invisible ens veu a través d’un envà</div><div>de vidre que ens separa més que un negre oceà.</div><div>D’un cantó la pantalla, que la llum delimita,</div><div>i de l’altre la fosca, per essència infinita</div><div>-així la nostra vida, pobre llumet remot</div><div>al fons de la gran nit que ens envolta pertot-.</div><div>El noctàmbul se’n va sota la fina pluja;</div><div>i com un gra de blat al fons de la tremuja,</div><div>es perd en aquell pou sense fons de l’espai...</div><div>¡Seríem tan amics i no l’haurem vist mai!"</div><div><br /></div><div><br /></div><div>Joan <b>Sales</b>, <i>Viatge d'un moribund</i>, Coyoacan, 1948.</div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-164507380116228532024-03-15T20:00:00.000+01:002024-03-15T20:00:00.136+01:00El diàleg interior<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcO3ywP7-u7kHu-1qQXAHzqHwVi4VhqDYhsF71ssDkQgMTJb_w7zGYmwIHtfTRG5wsmo35pUQUoc9pLl3zudspxeOVat1HvFe4QdfrFpAO8QnGWRCWPklZL45NYCb8RQd9IVX9f4Sru0rX1k3ZBAy7Q_rJI4bSnSP1NROTHHFl8Rcauvmz9iyyQX5CZw/s750/C%C3%A9zanne%201893%20Les%20joueurs%20de%20cartes%20bis%20UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="625" data-original-width="750" height="534" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcO3ywP7-u7kHu-1qQXAHzqHwVi4VhqDYhsF71ssDkQgMTJb_w7zGYmwIHtfTRG5wsmo35pUQUoc9pLl3zudspxeOVat1HvFe4QdfrFpAO8QnGWRCWPklZL45NYCb8RQd9IVX9f4Sru0rX1k3ZBAy7Q_rJI4bSnSP1NROTHHFl8Rcauvmz9iyyQX5CZw/w640-h534/C%C3%A9zanne%201893%20Les%20joueurs%20de%20cartes%20bis%20UB.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cézanne 1893</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div>"- Piensas y hablas demasiado. Debes dejar de hablar contigo mismo.</div><div><br /></div><div>- ¿Qué quiere usted decir?</div><div><br /></div><div>- Hablas demasiado contigo mismo. No eres único en eso. Cada uno de nosotros lo hace. Sostenemos una conversación interna. Piensa en eso. ¿Qué es lo que siempre haces cuando estás solo?</div><div><br /></div><div>- Hablo conmigo mismo.</div><div><br /></div><div>- ¿De qué te hablas?</div><div><br /></div><div>- No sé; de cualquier cosa, supongo.</div><div><br /></div><div>- Te voy a decir de qué nos hablamos. Nos hablamos de nuestro mundo. Es más, mantenemos nuestro mundo con nuestra conversación interna.</div><div><br /></div><div>- ¿Cómo es eso?</div><div><br /></div><div>- Cuando terminamos de hablar con nosotros mismos, el mundo es siempre como debería ser. Lo renovamos, lo encendemos de vida, lo sostenemos con nuestra conversación interna. No sólo eso, sino que también escogemos nuestros caminos al hablarnos a nosotros mismos. De allí que repetimos las mismas preferencias una y otra vez hasta el día en que morimos, porque seguimos repitiendo la misma conversación interna una y otra vez hasta el día en que morimos. Un guerrero se da cuenta de esto y lucha por parar su habladuría. Este es el último punto que debes saber si quieres vivir como guerrero.</div><div><br /></div><div>- ¿Cómo puedo dejar de hablar conmigo mismo?</div><div><br /></div><div>- Antes que nada debes usar tus oídos a fin de quitar a tus ojos parte de la carga. Desde que nacimos hemos estado usando los ojos para juzgar el mundo. Hablamos a los demás, y nos hablamos a nosotros mismos, acerca de lo que vemos. Un guerrero se da cuenta de esto y escucha el mundo; escucha los sonidos del mundo."</div><div><br /></div><div><br /></div><div>Carlos <b>Castaneda</b>, <i>Una realidad aparte</i>, cap. XIV, p. 251-252</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-28578452651632374792024-03-14T20:00:00.000+01:002024-03-14T20:00:00.126+01:00Raffaello: llum i foscor<div style="text-align: center;"><br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_FlfYzQKAKmCcQPfHL1v0fd6yCtzXYAKLwwObdXghS4JS8ofWJfPtzDDav0pNMdi_3maurd9y1Ssgd63VmXpF8z6ZAVn_jy2zvIsoJe_UjWzzWvR4_EXJX7um5-tgFusIqP4-jb2hags/s1600/Raffaello+1505+Ritratto+di+dama+con+licorno+(Madalena+Strozzi)+UB.jpg"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_FlfYzQKAKmCcQPfHL1v0fd6yCtzXYAKLwwObdXghS4JS8ofWJfPtzDDav0pNMdi_3maurd9y1Ssgd63VmXpF8z6ZAVn_jy2zvIsoJe_UjWzzWvR4_EXJX7um5-tgFusIqP4-jb2hags/s640/Raffaello+1505+Ritratto+di+dama+con+licorno+(Madalena+Strozzi)+UB.jpg" /></a> </div>
<div style="text-align: center;">
Raffaello 1505 </div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgonLo1i7ztkscuxDCmmDcoNa4kowz6ki2mNMcCBvl8vCFAbw7iTZHVFXlaKhbJUiebltXXEPEHDYb8ueK9b_w6ptbFdAgKKz5P_pIG7VCuVmYwW1yg8uqz5jKZKNGlINCn09E1xEqlQRMM/s801/Raffaello+1506+Maddalena+Strozzi+UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="801" data-original-width="539" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgonLo1i7ztkscuxDCmmDcoNa4kowz6ki2mNMcCBvl8vCFAbw7iTZHVFXlaKhbJUiebltXXEPEHDYb8ueK9b_w6ptbFdAgKKz5P_pIG7VCuVmYwW1yg8uqz5jKZKNGlINCn09E1xEqlQRMM/w430-h640/Raffaello+1506+Maddalena+Strozzi+UB.jpg" width="430" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Raffaello 1506</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: center;"><br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjTpykYu7IQfW6_LB_7onf4Rij3dsSbI6apTTEuk2NGhHFbbihQn7poSSgvHVeeDJGh7go0er1ibqI57NnlqjAcy5es48AM9O_bJVQNrBbOVjgkrmoe-ll6SkM_BQpn4Y6B1RsVhPoLlc/s1600/Raffaello+1508+La+muta+UB.jpg"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjTpykYu7IQfW6_LB_7onf4Rij3dsSbI6apTTEuk2NGhHFbbihQn7poSSgvHVeeDJGh7go0er1ibqI57NnlqjAcy5es48AM9O_bJVQNrBbOVjgkrmoe-ll6SkM_BQpn4Y6B1RsVhPoLlc/s640/Raffaello+1508+La+muta+UB.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Raffaello 1508 </div>
<div style="text-align: center;"><br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI4QVpaLbLuoigHBmQlfj1k5VKGBUjzzk9fmmRXUWpYhy8Kh4pQ9pA_X6ohBNRQCj5kUg7E9fUBQddgqUXXufX1AbTQOjaoIeXY6wt0I8S4PGWk3S_4o4QtPyorKrfyNbTHthJW7l8y0eT/s1000/Raffaello+1513+La+donna+velata+UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="746" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI4QVpaLbLuoigHBmQlfj1k5VKGBUjzzk9fmmRXUWpYhy8Kh4pQ9pA_X6ohBNRQCj5kUg7E9fUBQddgqUXXufX1AbTQOjaoIeXY6wt0I8S4PGWk3S_4o4QtPyorKrfyNbTHthJW7l8y0eT/w478-h640/Raffaello+1513+La+donna+velata+UB.jpg" width="478" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Raffaello 1513</td></tr></tbody></table><br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div>
Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-15527947252028565612024-03-13T20:00:00.000+01:002024-03-13T20:00:00.126+01:00Cohèlet<br /><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="504" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdGNqxAMMie82tUcCoUrv87crFEOtaUBsd5B4MnNUBMzaguxtekGsT3Ublf7LBeeTdT0RUpjBZAtnr0EjaHNKCXCD2Kg8AjmEzjeh7VRVIRAaIQG1zILldK6dnF3lujKHNq_NbekJ8ugYP/w640-h504/Chagall+1916+La+festa+dels+Tabernacles+UB.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="640" /></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Chagall 1916</td></tr></tbody></table><br /><div><div style="text-align: justify;"><br />
<span face=""verdana" , sans-serif" style="color: #660000;">"Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és efímer, tot és en va. Què en treu l'home de tots els treballs amb què s'afanya sota el sol? Una generació se'n va, i una altra ve, però la terra es manté sempre. El sol surt, el sol es pon, anhelant d'arribar al lloc d'on tornarà a sortir. El vent bufa de tramuntana, ara es gira de migjorn; dóna voltes i més voltes i refà el camí que havia fet. Els rius corren cap al mar, i el mar no s'omple mai; però els rius no cessen d'anar sempre al mateix lloc. Les paraules són pura rutina i no val la pena de parlar; l'ull no s'acontenta del que veu ni l'orella del que sent. Allò que ha passat tornarà a passar, allò que s'ha fet tornarà a fer-se: no hi ha res de nou sota el sol. Quan d'una cosa diuen: «Mira, això és nou!», segur que ja existia abans, en el temps que ens ha precedit. De les generacions passades no en queda cap record, ni en quedarà cap de les futures; el seu record s'haurà esvaït entre els qui vindran després."</span><br />
<br />
<br />
<b>Cohèlet</b><em> 1, 2-11</em><br />
<br />
</div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-14110455232180751252024-03-12T22:00:00.000+01:002024-03-12T22:00:00.120+01:00V.O.<br /><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR5yoozNTRFXNEWM9SEiklXPTokKyqDrvXQJh-pJmd2_iRJxYF7dqIQbmvJLxf-4MMlIF2PmDyhvBTJ_anoY7i6D1QUNLDAwbSY6fJC3viRNcJrlZu3WTSfPag8vCDy7GR6onirkGxPALxKtXqaui3v06E9836jtBnGgiulULihkEvVYPe_D2JzZWZi9Jk/s742/Delaunay%20Sonia%201908%20Femme%20finlandaise%20UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="742" data-original-width="557" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR5yoozNTRFXNEWM9SEiklXPTokKyqDrvXQJh-pJmd2_iRJxYF7dqIQbmvJLxf-4MMlIF2PmDyhvBTJ_anoY7i6D1QUNLDAwbSY6fJC3viRNcJrlZu3WTSfPag8vCDy7GR6onirkGxPALxKtXqaui3v06E9836jtBnGgiulULihkEvVYPe_D2JzZWZi9Jk/w480-h640/Delaunay%20Sonia%201908%20Femme%20finlandaise%20UB.jpg" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sonia Delaunay 1908</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">
Les pel·lícules de cinema i les sèries s'haurien de veure sempre en versió original, encara que ens sigui totalment desconeguda la llengua en que estan parlades. Siguin en suec o en japonès, en rus o en àrab. Els subtítols ja ens permetran seguir els continguts, i podrem gaudir de la música de la llengua original, de l'entonació, del matís tímbric que caracteritza cada llengua. Alhora, podrem gaudir de la interpretació dels actors, sempre malmesa pels doblatges, per bons que siguin. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Això representa, certament, l'esforç de llegir els subtítols, però aquesta és més una barrera psicològica que real, ja que acaba essent un automatisme del que ni prens consciència.<br />
<br />
El tema és especialment delicat a Catalunya, on pràcticament no hi ha doblatge en català i es considera que aquesta és una batalla important per a la supervivència de la nostra llengua. Crec que seria millor fer exactament el contrari: no doblar res al català, i fer-ho tot amb subtítols en català. Al cinema i a la televisió. A la llarga, gaudiríem dels resultats d'aquesta política: un increment del nivell de sensibilitat i de cultura.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És una opció per un alt nivell de qualitat cultural. Alguns la consideren una posició elitista; no crec que ho sigui, més aviat em sembla una posició democratitzadora, ja que vol posar un producte cultural de qualitat a l'abast de tothom. Alguns la consideren una posició extrema, radical; però sense radicalitat no trencarem les dinàmiques de conformitat i esllanguiment.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Sense esforç i sense qualitat no tenim possibilitats de continuar existint com a cultura; la cultura catalana no pot sobreviure si no ofereix un espai qualitativament interessant, atractiu. Altres generacions han fet esforços equivalents, en entorns difícils (pensem en la normalització lingüística de Pompeu Fabra). Tenim el repte al davant.<br />
<br />
<br /><br /></div>
Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-53795249006781167772024-03-11T20:00:00.004+01:002024-03-11T20:00:00.136+01:00Essencial<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjttjKBIQRzh7uQVafdHuIYZ3D3g_uKKGYsbmv3Ej4TP0viVFfE4zDPb_qSeeP6h-dJ1P9AAXEP_WrJlUMU8tIa8mPGTpy5l1pYP88JR9fK6co62bAzYiIUGyYtfkAPD-yUH5k0ZDuy7DffCnYUJ1gKJhDv2nzRvmM6I3q62rCJToWA4X2fjF1IjYh4QLsG/s2200/Franz%20Kline%201956%20Buttress%20UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1827" data-original-width="2200" height="532" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjttjKBIQRzh7uQVafdHuIYZ3D3g_uKKGYsbmv3Ej4TP0viVFfE4zDPb_qSeeP6h-dJ1P9AAXEP_WrJlUMU8tIa8mPGTpy5l1pYP88JR9fK6co62bAzYiIUGyYtfkAPD-yUH5k0ZDuy7DffCnYUJ1gKJhDv2nzRvmM6I3q62rCJToWA4X2fjF1IjYh4QLsG/w640-h532/Franz%20Kline%201956%20Buttress%20UB.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Franz Kline 1956</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div><i>Diu en Kabir (nord de l'Índia, 1440-1518):</i></div><div><br /></div><div><br /></div><div>"Res no és essencial, excepte la veritat."</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-25661234160021854392024-03-10T20:00:00.000+01:002024-03-10T20:00:00.142+01:00Petrarca: Sonet 112<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="602" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEimfmRrXa9Szwc3z4lnuWf232H6HJqIGINeXygpDR7y8sMHh0v7fmKYEniim2A8ffIgs6mF6ThzkBLaxyGlDEQFxHeqYzmUFx-GrF8EQPCOYc275VXVzqFrWEdNh6pQfxiUEBt7YmR5xZbIHUHE6hN9eOfpkdTJyFvmOVYnTZJTh2wsoddmLmg3lDmV3Q=w640-h602" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="640" /></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Simone Martini 1315</td></tr></tbody></table><br /><br />"Sennuccio, i’ vo’ che sapi in qual manera<br />tractato sono, et qual vita è la mia:<br />ardomi et struggo anchor com’io solia;<br />l’aura mi volve, et son pur quel ch’i’m’era.<br /><br />Qui tutta humile, et qui la vidi altera,<br />or aspra, or piana, or dispietata, or pia;<br />or vestirsi honestate, or leggiadria,<br />or mansüeta, or disdegnosa et fera.<br /><br />Qui cantò dolcemente, et qui s’assise;<br />qui si rivolse, et qui rattenne il passo;<br />qui co’ begli occhi mi trafisse il core;<br /><br />qui disse una parola, et qui sorrise;<br />qui cangiò ’l viso. In questi pensier’, lasso,<br />nocte et dí tiemmi il signor nostro Amore."<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p><br /><b>Petrarca</b>, Sonet CXII</p><p><br /></p><p><i>Versió catalana de Miquel <b>Desclot </b>(2003):</i></p><br />"Sennuccio, vull que vegis la manera<br />com sóc tractat, i el viure que em mustia:<br />em consumeixo encara com solia;<br />l’aura m’emmena, i sóc el mateix que era.<br /><br />Adés humil, adés com estrangera,<br />ara aspra, ara gentil, o acerba i pia;<br />ara vestint modèstia i gallardia;<br />adés mansoia, adés altiva i fera.<br /><br />Aquí cantà un bell aire, aquí s’asseia;<br />aquí es girà, i aquí deturà el pas;<br />aquí amb l’esguard m’encomanà el dolor;<br /><br />aquí un moment parlà, i aquí somreia;<br />aquí mudava el rostre. Talment, las<br />nit i dia em té l’amo nostre, Amor."<br /><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-849721215052892242024-03-09T20:00:00.002+01:002024-03-09T20:00:00.128+01:00La cara oculta<div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<img alt="" border="0" height="320" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5283341618923477410" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjgiPQXA4BmWVVW5jjVX9OAJUL-ASFVT9lQ93ZtQDpsQnWvLRFVjXws4zhgVi6iI3Mdv4-x30XeyolsTbF_HxC8kF8_nL76VvRr2k_q4LaawunFzG1dGQPqZMNeyX-En7kgODhR2UL7w0/w320-h320/Yin+yang+2.bmp" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" width="320" /> <span style="color: #003300; font-family: "trebuchet ms";"></span></div>
<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquesta imatge és la més clàssica representació del <i>yin </i>i el <i>yang</i>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Qui la va crear? És fruit del geni d'un dissenyador afortunat? Més aviat no.</div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Sembla ser que la imatge té un fonament cosmològic:</div>
<div style="text-align: justify;"><span style="color: #003300; font-family: "trebuchet ms";"><span style="color: black; font-size: 85%;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;">
<span style="color: #003300; font-family: "trebuchet ms";"><span style="color: black; font-size: 85%;">Per seguir el curs de la durada del dia durant l’any, els xinesos utilitzaven sis cercles concèntrics, els dividien en 24 sectors i cada dia anotaven la llargada de l’ombra d’un pal. L’ombra més curta es donava el dia del solstici d’estiu. La més llarga el dia del solstici d’hivern. En connectar les línies fetes diàriament, apareixia la figura següent (amb una eclíptica de 23º 26' 19'‘):</span></span><br />
<span style="color: #003300; font-family: "trebuchet ms";"><span style="color: black; font-size: 85%;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #003300; font-family: "trebuchet ms";"></span><span style="color: #003300; font-family: "trebuchet ms";"></span><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5283323118595304050" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz2hvzG75GQ2g8etoAZ2k1VUUmLUmKbnPMdr9n1Dls-NHaPmY41Y8rAze6qznEcI_vBhtFg7Vklgk9bZu-k_04GvhXMAjkOF-TjAqI5dfKJ9C9JJK0yPPP7jn0q_uzlbWFd23McNOb514/s400/Yin+yang+natural.jpg" style="cursor: hand; display: block; height: 345px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 355px;" /> <span style="color: #003300; font-family: "trebuchet ms";"></span></div>
<div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A partir d'aquesta imatge, i incorporant al cor de cada zona, en el seu punt màxim, la referència a l'altra, s'arriba a aquest logotip tan difós i potent.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;">La relació entre el yin i el yang no és de simple contraposició o confrontació, sinó que és una relació ben peculiar:</div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">1. És <i>dinàmica </i>(gira, alterna; de l'un es passa a l'altre, quan un arriba al màxim apareix l'altre, en un moviment incessant, expressat pel cercle, la roda que gira)</div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">2. És <i>complementària </i>(la suma dels dos és sempre la mateixa, es complementen fins arribar a la totalitat)</div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">3. És <i>equitativa </i>(n'hi ha tant de l'un com de l'altre; a la superfície del cercle hi ha tant de blanc com de negre, no es dóna preeminència a cap dels dos, ni se'ls avalua diferentment, no n'hi ha un de més important que l'altre)</div> <div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;">4. La línia que els engloba és <i>tan llarga</i> com la que els separa (d’aquí la peculiar forma corba que agafen les dues figures interiors. Això representa que és tant el que els uneix com el que els separa; és tan important la seva unió com la seva diferenciació o distinció)</div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">5. És <i>nuclear </i>(l'un es troba al cor de l'altre, quan un arriba a la plenitud apareix o es genera l'altre des del seu mateix interior, generat per ell mateix)</div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;">Diu l'aforisme 42 del <i>Daodedjing</i>: “<i>Tot porta el </i>yin <i>al darrera i el </i>yang <i>al davant</i>.” O sigui: tot té una cara oculta, font d’una dinàmica interna. Cal saber llegir aquesta cara oculta, detectar aquesta dinàmica interna (de vegades ho podrem fer amb el llenguatge lògic, de vegades necessitarem el llenguatge simbòlic...).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Això assenyala a una de les expressions de la dinàmica del <i>yin </i>i el <i>yang</i>: la distinció entre <i>exotèric</i> i <i>esotèric</i>. L'exotèric seria el visible, el manifest, el que tenim al davant, el que portem als braços (<i>yang</i>); l'esotèric seria l'ocult, l'amagat, el que roman a l'ombra, el que tenim al darrera o a dins, el que portem a l'esquena (<i>yin</i>).</div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tota realitat significativa tindria així un aspecte exotèric i un aspecte esotèric, tot aniria més enllà del que es veu, tot parlaria d'alguna cosa més, tot tindria una cara oculta. I és important mirar d'accedir a aquesta cara oculta per tenir un coneixement complet de la realitat. Si ens quedem amb el que veiem a primera vista, sense preguntar-nos què més hi ha, que hi ha al darrere, quin és el seu significat o propòsit ocult, ens quedem en una visió massa superficial, incompleta, de la realitat.</div> <div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;"><br /></div></div>
Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-75943295887365936922024-03-08T20:00:00.000+01:002024-03-08T20:00:00.136+01:00Uccello: Perfil de dona<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjxjxsJlScxfNoUDHOE_cuWr_3vyAOOSnDBdXDO_B3nP7wgisxEk0Y2nfFe1Cs3kYyiJmwwL6Rs0MYipxuvNx2RkGcYZPaxc5V9sVxX68XgRToNlUrSi2Ajg3GSq0XGj2v1SVYl--Jt89EETLL4PmJFoivNLRHaQHIoAgXhUINpAdPIR08_NaCz5mqIDA=s944" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="944" data-original-width="700" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjxjxsJlScxfNoUDHOE_cuWr_3vyAOOSnDBdXDO_B3nP7wgisxEk0Y2nfFe1Cs3kYyiJmwwL6Rs0MYipxuvNx2RkGcYZPaxc5V9sVxX68XgRToNlUrSi2Ajg3GSq0XGj2v1SVYl--Jt89EETLL4PmJFoivNLRHaQHIoAgXhUINpAdPIR08_NaCz5mqIDA=w474-h640" width="474" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Uccello 1436</td></tr></tbody></table><br /><p style="text-align: center;"><br /></p>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-66287754305050995692024-03-07T20:00:00.000+01:002024-03-07T20:00:00.124+01:00Acció desinteressada<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFBUgsEY9pHJt-VmLNJa5bH5FhyphenhyphenPsBxBFN1MKVczyHbIkKnGW9TGME5BUw26JqGDkdEsf7_rczsLVxn6wCXQdmARZUSGMGtKnHKzCTZyEI4V2mh-LB5l55Lb55AD99POuq9wz46UxWXZDp/s1200/Brahma+5+UB.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="843" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFBUgsEY9pHJt-VmLNJa5bH5FhyphenhyphenPsBxBFN1MKVczyHbIkKnGW9TGME5BUw26JqGDkdEsf7_rczsLVxn6wCXQdmARZUSGMGtKnHKzCTZyEI4V2mh-LB5l55Lb55AD99POuq9wz46UxWXZDp/w450-h640/Brahma+5+UB.jpg" width="450" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Diu la tradició hindú que l’acció és superior a la inacció. Que cal treballar sempre, però no per obtenir un resultat, sinó com un oferiment a la divinitat, com un sacrifici sagrat. El recurs simbòlic de l’oferiment a la divinitat, al Suprem, és adient per assenyalar quelcom que no deriva del nostre raonament, sinó que ve d'una saviesa profunda, com si vingués de més enllà de nosaltres; no es correspon amb l’espontaneïtat de la condició humana.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Diu la tradició hindú que sempre cal actuar, però no s’ha de posar el cor en la recompensa. S’ha de reaccionar igual davant dels èxits que davant dels fracassos (equanimitat). Això porta pau i joia. Fer això és correcte, és legítim experimentar aquesta pau, no és dolent experimentar-la, en aquesta mena d’acció no hi ha elements foscos, no hi ha “pecat”; no és la pau de la indiferència i la insensibilitat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per dir tot això amb més precisió la tradició hindú diu que es tracta d'una acció “pura”, i per tant digne de ser oferta a la divinitat. Aquesta acció pura (equànime i sense recompensa) és “inhumana”, no sorgeix de l'espontaneïtat humana, és com si vingués d'un altre àmbit, un àmbit sobrehumà, i per això cal la referència a Déu per parlar-ne. Però aquesta conclusió és fruit de l’experiència humana, una experiència humana que per la seva peculiaritat necessita – i fa servir – una formulació que fa referència a la divinitat. És, doncs, una acció “inhumana”, que va més enllà de l’espontàniament humà, però també podríem dir que és una acció “veritablement humana”.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Diu la tradició hindú que cal anar més enllà dels parells de contraris. Ni atracció ni aversió, el camí del mig. Això és font de pau i joia, de llibertat i d’harmonia. Compte amb les passions obnubiladores, les esperances inútils, els pensaments egoistes. No esperar res, no confiar en res. Això porta joia. És important el coneixement d’un mateix, conèixer la pròpia ànima. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Diu la tradició hindú que cal tenir l’ànima en pau per a preparar bé l'acció, la lluita. L’acció és inevitable. Acció sí, recompensa no; cal oferir les accions al Suprem, a Déu (no a mi mateix, als meus interessos). O sigui, en llenguatge simbòlic: l’acció com a sacrifici sagrat, que porta a la puresa i a la pau. L'acció és compatible amb el silenci.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Com portar, doncs, la pau a l’ànima? Amb l’equanimitat davant les situacions confrontades (la “saviesa serena” del camí del mig, ni atracció ni repulsió). Estant content amb qualsevol cosa que ens vingui (“tot ve de Déu”, o sigui “tot està més enllà del control de la nostra voluntat”). Això porta joia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Hi ha, doncs, tres camins: 1) el de la passivitat i la marginació del món, 2) el de la passió i l’acció interessada que ens porta a dependre d’èxits i fracassos, i 3) el camí del mig: l’acció desinteressada, l’acció sense finalitat, l’acció que no està lligada al resultat, l’acció lliure... Aquest camí del mig és inhumà; o, dit amb precisió, transhumà; d’aquí la necessitat de referència a la divinitat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Diu la tradició hindú que l'harmonia porta a la contemplació, la qual porta a la pau, la qual porta a la joia. Un itinerari ascendent i lluminós que convida a ser seguit.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Diu la tradició hindú que l'experiència religiosa és l'assoliment d'un estadi situat just més enllà de la racionalitat. Molt a prop d'ella, però una mica més enllà. Mantenir aquesta proximitat a la racionalitat és important. Ser conscient d'anar un pas més enllà d'ella també. Només un pas.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Diu la tradició hindú que hi ha tres maneres complementàries d'accedir a la divinitat: el camí del coneixement, el camí de la devoció (amor, emoció), el camí de l'acció. Es donen a totes les religions? La resposta sembla més aviat afirmativa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I la tradició hindú ens porta a plantejar-nos molts altres temes, i ens ajuda a fer-ho. Com ara el de la relació entre religió i ascetisme. Fins a quin punt es demanen l'un a l'altre? En totes les religions hi ha corrents ascètiques, però en moltes tradicions hi ha hagut alhora expressions religioses que en són ben lluny, plenes de pompa i ostentació de riquesa. També hi ha corrents que propugnen la senzillesa sense necessitat d'arribar a l'ascetisme. És una qüestió a treballar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Un altre tema rellevant és el de la relació entre religió i purificació. És imprescindible la puresa per assolir l'experiència religiosa? Què fer amb les faltes comeses? Es pot deixar enrere la mala consciència? De la confusió, de la foscor, es pot accedir a la claredat? Com? Els banys rituals al Ganges poden ser un gest simbòlic d'aquest procés: la immersió en l'aigua com a signe de purificació, de deixar enrere les impureses acumulades. Un altre signe significatiu de l'hinduisme és el de considerar el lotus com a imatge de la netedat, de la puresa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Van lligades la religió i la distanciació o distanciament (<i>detachment</i>), el no aferrament, el mirar les coses amb perspectiva, l'alliberament de les dependències? Aquest és un altre aspecte compartit per diverses tradicions. Ens podem preguntar doncs si hi ha similitud entre la <i>vairagya</i> hindú i l'ataràxia grega (que, segons la Viquipèdia, "és la disposició de l'ànima proposada pels epicuris, estoics i escèptics, gràcies a la qual assolim l'equilibri emocional, mitjançant la disminució de la intensitat de les nostres passions i desigs i la fortalesa de l'ànima davant l'adversitat, i finalment la felicitat, que és la finalitat d'aquests tres corrents filosòfics. L'ataràxia és, per tant, tranquil·litat, serenitat i impertorbabilitat en relació amb l'ànima, la raó i els sentiments."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">També és significatiu plantejar-se la relació entre religió, docilitat i humilitat. Cal ser dòcil, humil, obedient, per assolir l'experiència religiosa? Algunes tradicions ho consideren així, tot i que des de l'humanisme s'ha considerat aquest vincle com una possible font d'alienació i manipulació. Com conjuminar la llibertat personal i el vot d'obediència, per exemple?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La tradició hindú subratlla el vincle existent entre religió i respecte per a totes les criatures vivents, una de les manifestacions més visibles del qual és la veneració de les vaques. Aquest respecte s'ha d'estendre a tots els animals i plantes, i es manifesta en el manament de no matar, no només a d'altres humans, sinó a altres éssers vius. De vegades no és de fàcil aplicació: tots els animals sacrificats per menjar són una interpel·lació colpidora. I els jardiners (i totes les persones que conreen plantes) estan sovint alhora preservant uns éssers i destruint-ne uns altres. Com fem també amb tots els éssers vivents transmissors de malalties.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L'hinduisme reconeix la vinculació entre religió i cos, cosa que altres tradicions tenen més dificultat en fer. La gran pregunta aquí és si la tendència del cos al plaer esdevé un obstacle per a l'elevació espiritual, o bé, convenientment tractat, la pot afavorir. La corrent tàntrica de l'hinduisme reflexiona al respecte. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És la religió un alliberament de les limitacions humanes? Aquest és un dels oferiments més atractius de les religions, però el camí per tal que ho sigui no és tan evident. Una versió simplista, elemental, d'aquest camí pot convertir la religió en manipulació i alienació de les consciències; cal anar amb molt de compte amb el que es promet, amb el que s'ofereix.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Una de les expressions més conegudes i boniques de l'hinduisme és <i>Sat-xit-ananda </i>(literalment puresa-subtilitat-èxtasi, també claredat de comprensió (coneixement)-consciència-plenitud). La pregunta és si aquest itinerari és una dinàmica automàtica (el coneixement porta necessàriament a la plena consciència, la qual porta necessàriament a la felicitat) o bé s'han de seguir determinats passos per tal que això sigui així. Per això és lícit preguntar-se si la consciència és sempre una font de joia, o pot ser també una font de sofriment o fins i tot de desesperació. Com tampoc no és clar que molt de coneixement comporti una plena lucidesa respecte a un mateix i a la naturalesa del món i de la vida. Aquest itinerari es pot donar, però cal saber fer-ho.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I és que no es pot oblidar que cal treballar bé un mateix sobre un mateix per assolir la transcendència, l'experiència religiosa. És cert que de vegades aquesta es presenta com una irrupció espontània (la famosa caiguda del cavall de Sant Pau) però normalment cal un camí laboriós per assolir-la, i sense garanties que aquest camí laboriós acabi amb èxit.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La tradició hindú és molt antiga i molt rica, i explorar-la és una gran font de coneixement i de joia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-51738759673147951142024-03-06T20:00:00.002+01:002024-03-06T20:00:00.250+01:00Schelling i Hegel<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM7Nmf3jTRQwJONw_DcwkWaiB-J5eHm6B0aHsGknC1IkGYiFX0n8mUo5pmS9wa5JzZXFh-BzYoVqJ-10QRHZ_alKy5PQOvMNb-gtEQARINoCQ3pFByXhPqj6EvSkC7zyfZ4vdgyPlLcvAIXj-F6hw-5Oy1sEePbbzLWrxUQHwGQmBkEr-O-mDSTEG8nJOn/s1024/G%C3%A9ricault%201824%20The%20Wreck%20UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="759" data-original-width="1024" height="474" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM7Nmf3jTRQwJONw_DcwkWaiB-J5eHm6B0aHsGknC1IkGYiFX0n8mUo5pmS9wa5JzZXFh-BzYoVqJ-10QRHZ_alKy5PQOvMNb-gtEQARINoCQ3pFByXhPqj6EvSkC7zyfZ4vdgyPlLcvAIXj-F6hw-5Oy1sEePbbzLWrxUQHwGQmBkEr-O-mDSTEG8nJOn/w640-h474/G%C3%A9ricault%201824%20The%20Wreck%20UB.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Géricault 1824</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Diu Frederick <b>Copleston </b>a la seva <i>Historia de la filosofia</i>, vol.7, cap.X (1963):</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"Hegel rebutjava l'opinió, exposada per Schelling en el seu anomenat sistema d'identitat, que l'Absolut en si mateix és, per al pensament conceptual, el punt en el que desapareixen totes les diferències, una identitat absoluta que no es pot descriure excepte en termes negatius i que només es pot copsar, si és que es pot, per mitjà de la intuïció mística. Hegel estava convençut que la raó especulativa pot penetrar l'essència interior de l'Absolut, l'essència que es manifesta en la naturalesa i en la història de l'esperit humà."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Qui té raó, Schelling o Hegel? Només es pot accedir a l'Absolut a través de la mística, o bé el coneixement racional també hi té alguna mena d'accés?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Qui no té el do de la visió mística, no pot establir cap vinculació amb la divinitat? Qui no experimenta emocionalment Déu, no hi pot tenir cap mena d'accés?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Hi pot haver un coneixement trans-racional (que vagi més enllà de la raó) que no sigui intuïtiu, emocional o místic? Quina mena de coneixement seria aquest? Com se'l podria designar?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Com es relaciona tot això amb les tres vies tradicionals d'accés a la divinitat segons la tradició hindú: coneixement, devoció, acció?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-32599082323271505432024-03-05T20:00:00.005+01:002024-03-05T20:00:00.350+01:00Vinyoli: El vell i el mar<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSTyYDjUNa9WNAO36PHMhw-f7PfcoRpXnVg_Fx1FQ9FVOjmH47uH7_BB7jp9KPqfl1Rth5E40lYEjLhwy1l8GZ_OY3-8piV1h-9AiFqRLwFfTOjRCnBbr_UVYOpfuUOW_DBxOKjENIz7_fjgw5DHQHr6x8_-zqInlVZnKrtp6X06Fu0ov23M4ffrRX5g/s800/Hern%C3%A1ndez%20Pijuan%201984%20Planta%20al'interior%203%20UB.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="561" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSTyYDjUNa9WNAO36PHMhw-f7PfcoRpXnVg_Fx1FQ9FVOjmH47uH7_BB7jp9KPqfl1Rth5E40lYEjLhwy1l8GZ_OY3-8piV1h-9AiFqRLwFfTOjRCnBbr_UVYOpfuUOW_DBxOKjENIz7_fjgw5DHQHr6x8_-zqInlVZnKrtp6X06Fu0ov23M4ffrRX5g/w448-h640/Hern%C3%A1ndez%20Pijuan%201984%20Planta%20al'interior%203%20UB.jpg" width="448" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Hernández Pijuan 1984</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div><br /></div><div>"El mar és ple, però jo em passo dies</div><div>omplint-lo de mirada.</div><div>Cal saber-ho fer:</div><div>que mai no se n'adoni, com si no el tinguessis</div><div>i el seu saber-se dur i compacte, ric</div><div>com la balena, que tot d'una en surt</div><div>i que amb un cop de cua els pescadors afona.</div><div>No, que romangui llis, indiferent</div><div>a la teva enyorança, a la teva recança.</div><div>Ser vell de veritat vol dir saber estar sol.</div><div>Estalvia gemecs i fes més ample el mar."</div><div><br /></div><div><br /></div><div>Joan <b>Vinyoli</b>, <i>Domini màgic</i> (1984)</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-61945013331222996172024-03-04T20:00:00.001+01:002024-03-14T19:19:23.843+01:00Preludis de Chopin<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgGoK5eAvvxKqhX6WfahyuaTmQ64jg-utp6OPzy4SqV-6f2HJ8WN6zmv6407bbq1RKPcq72CGjv4Ig_u1LBze8e5LqLc75F3WhGhlfIFOVsA4qT4uEiB3WW8KEVl7gDJBfhrNtp0pLk99eCqxPnJCdzOFseUdhlUl45J5KzobgL2rySJkEpcW2CPGc-vRx/s753/Delacroix%201838%20Chopin%20UB.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="753" data-original-width="560" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgGoK5eAvvxKqhX6WfahyuaTmQ64jg-utp6OPzy4SqV-6f2HJ8WN6zmv6407bbq1RKPcq72CGjv4Ig_u1LBze8e5LqLc75F3WhGhlfIFOVsA4qT4uEiB3WW8KEVl7gDJBfhrNtp0pLk99eCqxPnJCdzOFseUdhlUl45J5KzobgL2rySJkEpcW2CPGc-vRx/w476-h640/Delacroix%201838%20Chopin%20UB.jpg" width="476" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Delacroix 1838</td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Chopin va composar els 24 Preludis que formen el seu Op. 28 entre 1836 i 1839. Alguns d'ells van ser composats a Mallorca l'hivern de 1838-1839. Són una de les grans fites de la música romàntica. El 4 i el 6 varen ser interpretats en el funeral de Chopin. És molt recomanable familiaritzar-s'hi. N'hi ha moltes versions interessants: Pollini 1980, Pollini 2011, Argerich, Arrau, Kissin, Pogorelich, Belchatz, Barenboim, Achúcarro, Perlemuter, Pires, Richter, Rubinstein, Cortot...</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Un exercici interessant és mirar de designar el to emocional de cada un d'aquests breus Preludis. En mirar de fer-ho, m'han fet falta dues paraules per indicar més o menys per on va per a mi la cosa... Aquest és, de moment, el meu resultat:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div>1.- Vibrant solemnitat</div><div><br /></div><div>2.- Dolça serenitat</div><div><br /></div><div>3.- Joiosa vibració</div><div><br /></div><div>4.- Dolça tendresa</div><div><br /></div><div>5.- Joiosa vibració</div><div><br /></div><div>6.- Dolça serenitat</div><div><br /></div><div>7.- Dolça solemnitat</div><div><br /></div><div>8.- Joiosa vibració</div><div><br /></div><div>9.- Dolça solemnitat</div><div><br /></div><div>10.- Joiosa vibració</div><div><br /></div><div>11.- Dolça evocació</div><div><br /></div><div>12.- Joiosa vibració</div><div><br /></div><div>13.- Dolça evocació</div><div><br /></div><div>14.- Vibrant evocació</div><div><br /></div><div>15.- Dolça evocació</div><div><br /></div><div>16.- Joiosa vibració</div><div><br /></div><div>17.- Dolça evocació</div><div><br /></div><div>18.- Desconcertada vibració</div><div><br /></div><div>19.- Vibrant evocació</div><div><br /></div><div>20.- Serena solemnitat</div><div><br /></div><div>21.- Serena solemnitat</div><div><br /></div><div>22.- Desconcertada vibració</div><div><br /></div><div>23.- Joiosa serenitat</div><div><br /></div><div>24.- Vibrant solemnitat</div><div><br /></div><div><br /></div></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-17596644894934446572024-03-03T20:00:00.012+01:002024-03-03T20:00:00.126+01:00La llibertat de l'àliga<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI58IhAe6JOZCnNtuiZajQFgCWkT_VEINLDXocXH0IzlLrgiklF5DoKrvQa9vMEpT4FiGJFZ2ij7TZpv1pS_ZvAa5orpa3M-nTtM8CiiZCDx8WxEb0Dz0BIh5mfk-HeulWxAPRZnqAj-9Kl8nhXy3O2Z5jfwHEKXnh3DCax5Cqrz1JQhmx5MHcgeOu1vG1/s864/Jawlensky%201936%20Meditation%204%20UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="864" data-original-width="570" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI58IhAe6JOZCnNtuiZajQFgCWkT_VEINLDXocXH0IzlLrgiklF5DoKrvQa9vMEpT4FiGJFZ2ij7TZpv1pS_ZvAa5orpa3M-nTtM8CiiZCDx8WxEb0Dz0BIh5mfk-HeulWxAPRZnqAj-9Kl8nhXy3O2Z5jfwHEKXnh3DCax5Cqrz1JQhmx5MHcgeOu1vG1/w422-h640/Jawlensky%201936%20Meditation%204%20UB.jpg" width="422" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jawlensky 1936</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">""Què significa estar Il·luminat?"</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"Veure."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"El què?"</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"La fatuïtat de l'èxit, la buidor dels guanys, la vanitat dels esforços humans", digué el Mestre.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El deixeble es quedà consternat. "Però això no és pessimisme i desesperació?"</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"No. És l'agitació i la llibertat de l'àliga quan plana per sobre d'un barranc sense fons."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Anthony de <b>Mello</b> a <i>Uns moments per a l'absurd</i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-30827150905110325662024-03-02T20:00:00.006+01:002024-03-02T20:00:00.192+01:00Confiança<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFgwgJ8ff7uwAQj7gEmvQ1kgptlA2kJnO_YUZhutX9xpOXsJYJtn9gESblGMI0G5ObupRMjis2VB-oqUa8lXz-8SU4NQP5URH35ewIm-vSDgzjCnsMLHW6di-MtI3CrYlLt19jlqwZ9H55BK9zVbCBocN5zOOooN1Bp3RInkSU4RKzIP3iPiDYuwxrlg/s2432/Bernardo%20Daddi%201333%20San%20Paolo%20UB.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2432" data-original-width="1032" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFgwgJ8ff7uwAQj7gEmvQ1kgptlA2kJnO_YUZhutX9xpOXsJYJtn9gESblGMI0G5ObupRMjis2VB-oqUa8lXz-8SU4NQP5URH35ewIm-vSDgzjCnsMLHW6di-MtI3CrYlLt19jlqwZ9H55BK9zVbCBocN5zOOooN1Bp3RInkSU4RKzIP3iPiDYuwxrlg/w272-h640/Bernardo%20Daddi%201333%20San%20Paolo%20UB.jpg" width="272" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Daddi 1333</td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"Es coneix l'amor veritable i perfecte per la gran esperança i la confiança que s'hi té, perquè res no pot donar més prova d'un amor perfecte que la confiança. L'amor profund i perfecte que una persona experimenta per una altra dóna origen a la confiança. Així mateix, sigui quina sigui la confiança que s'atreveixi a tenir un mateix en Déu, la troba veritablement en Ell, i mil vegades més gran. I de la mateixa manera que un home no pot mai estimar massa Déu, mai no podrà un home tenir massa confiança en Déu. Cap altra cosa que es pugui fer serà més fructífera que això. Amb tots aquells que han tingut una gran confiança en Ell, mai no ha deixat de dur a terme grans coses. Amb tots ells ha mostrat clarament que aquesta confiança té per origen l'amor, perquè l'amor no només té confiança, té també un veritable coneixement i una seguretat exempta de qualsevol dubte."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Mestre <b>Eckhart</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-36617959941157101592024-03-01T20:00:00.000+01:002024-03-01T20:00:00.134+01:00Shakespeare: El sonet 98<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqb80luF-s3hIzOLplCSjFDJ4MoJkqINWWB4t0tuicgxFWjF98wy5Jo1ieFaJQ2ugdllZXCKYSh3EKh6LQI4U0ydJDAC7hkATvzO5ISt6CRw9xRzhyphenhyphenG49nr7pnc7tI3QjScsbCyofYdm7p/s1004/Twombly+1995+Primavera+UB.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1004" data-original-width="600" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqb80luF-s3hIzOLplCSjFDJ4MoJkqINWWB4t0tuicgxFWjF98wy5Jo1ieFaJQ2ugdllZXCKYSh3EKh6LQI4U0ydJDAC7hkATvzO5ISt6CRw9xRzhyphenhyphenG49nr7pnc7tI3QjScsbCyofYdm7p/w382-h640/Twombly+1995+Primavera+UB.jpg" width="382" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Twombly 1995</td></tr></tbody></table><p><br /></p>"From you have I been absent in the spring,<div>When proud-pied April, dressed in all his trim,</div><div>Hath put a spirit of youth in everything,</div><div>That heavy Saturn laughed and leaped with him.</div><div>Yet nor the lays of birds, nor the sweet smell</div><div>Of different flowers in odour and in hue,</div><div>Could make me any summer’s story tell,</div><div>Or from their proud lap pluck them where they grew:</div><div>Nor did I wonder at the lily’s white,</div><div>Nor praise the deep vermilion in the rose;</div><div>They were but sweet, but figures of delight</div><div>Drawn after you, – you pattern of all those.</div><div> Yet seem’d it winter still, and, you away,</div> As with your shadow I with these did play."<div><br /><p><b>Shakespeare</b>, Sonet XCVIII</p><p><br /></p><p><i>Aquesta és la versió catalana de Marià <b>Manent</b> (a "</i>Poesia anglesa i nord-americana<i>" Editorial Alpha, 1955):</i></p><br />"Lluny de tu jo m'estava en temps de primavera<div>quan l'orgullós abril, guarnit amb vestes fines,</div><div>posava un jovenívol esperit en les coses,</div><div>tant, que el feixuc Saturn reia amb ell i saltava.</div><div><br /></div><div>Però ni un cant d'ocell ni l'olor dolça</div><div>de les flors, diferents pels colors i la flaire,</div><div>no em van fer dir contalles de l'estiu, ni podien</div><div>ajupir-me a collir-les de la falda orgullosa.</div><div><br /></div><div>Ni la blancor del lliri no m'era meravella,</div><div>ni l'ombrívol vermell de la rosa lloava;</div><div>eren, només, figures dolces de la delícia,</div><div>com tu pintades, que ets model de totes.</div><div><br /></div><div>Em semblava l'hivern encara, quan no hi eres,</div><div>i amb elles jo jugava, talment amb la teva ombra."<div><br /></div><div><br /></div><div><br /><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div></div></div></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-74740235031800040152024-02-29T20:00:00.001+01:002024-02-29T20:00:00.209+01:00Sense condicions<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ6-3V48TQCQDn-1XX-Fu9AoqK4KVpLWqSb9xVaZesNuXCyrBAK7Y-3dNfSJ0CO4txcpwC4VcoGaZkO_-KZZaVyDTnykzTMOO7dnh41fkZv63lgcnIKi2r_AZ1Ql5jlLh0ANLejwa-DSIWu-xBeEp4azAPO1UXsC4veIM1fncwNx5UqHZY7oD_FXNXjg/s1472/Euan%20Uglow%201951%20Girl%20in%20a%20Green%20Dress%20The%20Beret%2076,3%20x%2050,8%20cm%20UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1472" data-original-width="960" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ6-3V48TQCQDn-1XX-Fu9AoqK4KVpLWqSb9xVaZesNuXCyrBAK7Y-3dNfSJ0CO4txcpwC4VcoGaZkO_-KZZaVyDTnykzTMOO7dnh41fkZv63lgcnIKi2r_AZ1Ql5jlLh0ANLejwa-DSIWu-xBeEp4azAPO1UXsC4veIM1fncwNx5UqHZY7oD_FXNXjg/w418-h640/Euan%20Uglow%201951%20Girl%20in%20a%20Green%20Dress%20The%20Beret%2076,3%20x%2050,8%20cm%20UB.jpg" width="418" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Uglow 1951</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">“Islam significa entrega sense condicions (no submissió) a Al·là.”</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Fèlix <b>Martí </b>a <i>Notes d'una tardor 2021-2022</i>, p. 49.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-5134838642055853732024-02-28T20:00:00.000+01:002024-02-28T20:00:00.173+01:00Estils<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhon4qi4MiG1em46DiDXuSnDdMbjE5g3SCWioPPtpJ5rKqMwunzpBWDrEZB5iZZYxNBni8HLTCdjwlJz0HeA_uhIgiaYtMu_JgbfslXqsyQjFWok6fvg9HX2ifDt11SI_QMkLJhY_sIfuJDraZlKKcjU10QWx5yA-IM6JjaAhYgbNsOexhSTqp8WMsDI4bQ/s1140/Art%20Ib%C3%A8ric%20s.%20III%20aC%20Persones%20portant%20una%20ofrena%20Cerro%20de%20los%20Santos%20UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1140" data-original-width="789" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhon4qi4MiG1em46DiDXuSnDdMbjE5g3SCWioPPtpJ5rKqMwunzpBWDrEZB5iZZYxNBni8HLTCdjwlJz0HeA_uhIgiaYtMu_JgbfslXqsyQjFWok6fvg9HX2ifDt11SI_QMkLJhY_sIfuJDraZlKKcjU10QWx5yA-IM6JjaAhYgbNsOexhSTqp8WMsDI4bQ/w442-h640/Art%20Ib%C3%A8ric%20s.%20III%20aC%20Persones%20portant%20una%20ofrena%20Cerro%20de%20los%20Santos%20UB.jpg" width="442" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El 1944 F. Pérez Dolz treballava la noció d'"estil" (manera de fer, manera espontània d'exterioritzar el que som en el mateix moment que vivim, el moment vital), una mena de combinació d'art (escultura, pintura, arquitectura, música, literatura...) i artesania (ceràmica, metalls, tapissos, elements decoratius, vestits, joies, uniformes, armament, monedes, estris quotidians, mobiliari, instruments musicals, màscares, caixes...) que formaven un tot coherent i definit, una "unitat de caràcter", i que marcaven o caracteritzaven una cultura o una època. No sé si això és ben bé així, però la idea té la seva gràcia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ell diferenciava els següents estils:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- Prehistòria</div><div style="text-align: justify;">- Egipte</div><div style="text-align: justify;">- Mesopotàmia</div><div style="text-align: justify;">- Creta, Micenes i Tirint</div><div style="text-align: justify;">- Grècia</div><div style="text-align: justify;">- Etruscs i Roma</div><div style="text-align: justify;">- Iberia</div><div style="text-align: justify;">- Xina </div><div style="text-align: justify;">- Japó</div><div style="text-align: justify;">- Pèrsia</div><div style="text-align: justify;">- Índia</div><div style="text-align: justify;">- Oceania</div><div style="text-align: justify;">- Amèrica precolombina</div><div style="text-align: justify;">- Primers segles cristians/Bizanci</div><div style="text-align: justify;">- Aràbic/Islam</div><div style="text-align: justify;">- Romànic</div><div style="text-align: justify;">- Gòtic</div><div style="text-align: justify;">- Renaixement</div><div style="text-align: justify;">- Barroc</div><div style="text-align: justify;">- Rococó</div><div style="text-align: justify;">- Neoclàssic</div><div style="text-align: justify;">- Romàntic</div><div style="text-align: justify;">- Estils moderns</div><div style="text-align: justify;">- Estils contemporanis</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-79971936084763158922024-02-27T20:00:00.020+01:002024-02-27T20:00:00.135+01:00Un món simbòlic<div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq2cWIvvFBMFxE5MzZEa4YWoDc46am_6u_jAspwCayuDf3RKdaqxM7gUEL0fE-_sZ3XennumpXMDjC3uKK1mOGAeD_BSt9dUDlcu-jgj0hDid6AIyi9Z0QzwMtjZZulfnIgKCm6fqiRPuKJ7PVMuAWP1mR1xUqJrflhc6CUVcnXjEHZOq8_JmXx1ehcmjj/s605/Friedrich%201806%20View%20from%20the%20Artist's%20Studio,%20Window%20on%20the%20Right%20UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="605" data-original-width="450" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq2cWIvvFBMFxE5MzZEa4YWoDc46am_6u_jAspwCayuDf3RKdaqxM7gUEL0fE-_sZ3XennumpXMDjC3uKK1mOGAeD_BSt9dUDlcu-jgj0hDid6AIyi9Z0QzwMtjZZulfnIgKCm6fqiRPuKJ7PVMuAWP1mR1xUqJrflhc6CUVcnXjEHZOq8_JmXx1ehcmjj/w476-h640/Friedrich%201806%20View%20from%20the%20Artist's%20Studio,%20Window%20on%20the%20Right%20UB.jpg" width="476" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Friedrich 1806</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"La creació artística requereix la presència d'un món simbòlic, un món d'"existència poètica", que es troba entre l'universal i el particular. El símbol no representa l'universal i el particular com a tals; és la representació d'ambdós, unificats. Per això, precisament, hem de fer una distinció entre el símbol i la imatge. La imatge sempre és concreta i particular."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Frederick <b>Copleston </b>en parlar de <b>Schelling </b>(<i>Història de la Filosofia</i>, vol. 7, cap. VI).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-59735143739330754022024-02-26T20:00:00.001+01:002024-02-27T17:32:42.550+01:00Foix: És quan dormo que hi veig clar<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQy19SL1mveBJtF3vOkbxGIteyJ0yNvSXyjrIyAgsWqP9FPAFAVhaPmRyXCI6YFihH3axf1ppitL4r6Nmu9b3nGvR1PU3MRLhLzuA0kvoPPWnO9BBoPXLVsY0jmkEQmemPn35nXBy-32cvtYKhqzZrRQ3GVrT5jQRxAlDOP0h8MXYuDh0NTr2JyVQ-Ug/s600/Max%20Ernst%201939%20Le%20fascinant%20cypr%C3%A8s%20UB.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="443" data-original-width="600" height="472" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQy19SL1mveBJtF3vOkbxGIteyJ0yNvSXyjrIyAgsWqP9FPAFAVhaPmRyXCI6YFihH3axf1ppitL4r6Nmu9b3nGvR1PU3MRLhLzuA0kvoPPWnO9BBoPXLVsY0jmkEQmemPn35nXBy-32cvtYKhqzZrRQ3GVrT5jQRxAlDOP0h8MXYuDh0NTr2JyVQ-Ug/w640-h472/Max%20Ernst%201939%20Le%20fascinant%20cypr%C3%A8s%20UB.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Max Ernst 1939</td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"És quan plou que ballo sol</div><div style="text-align: justify;">Vestit d'algues, or i escata,</div><div style="text-align: justify;">Hi ha un pany de mar al revolt</div><div style="text-align: justify;">I un tros de cel escarlata,</div><div style="text-align: justify;">Un ocell fa un giravolt</div><div style="text-align: justify;">I treu branques una mata,</div><div style="text-align: justify;">El casalot del pirata</div><div style="text-align: justify;">És un ample gira-sol.</div><div style="text-align: justify;">Es quan plou que ballo sol</div><div style="text-align: justify;">Vestit d'algues, or i escata.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És quan ric que em veig gepic</div><div style="text-align: justify;">Al bassal de sota l'era,</div><div style="text-align: justify;">Em vesteixo d'home antic</div><div style="text-align: justify;">I empaito la masovera,</div><div style="text-align: justify;">I entre pineda i garric</div><div style="text-align: justify;">Planto la meva bandera;</div><div style="text-align: justify;">Amb una agulla saquera</div><div style="text-align: justify;">Mato el monstre que no dic.</div><div style="text-align: justify;">És quan ric que em veig gepic</div><div style="text-align: justify;">Al bassal de sota l'era.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És quan dormo que hi veig clar</div><div style="text-align: justify;">Foll d'una dolça metzina,</div><div style="text-align: justify;">Amb perles a cada mà</div><div style="text-align: justify;">Visc al cor d'una petxina,</div><div style="text-align: justify;">Só la font del comellar</div><div style="text-align: justify;">I el jaç de la salvatgina,</div><div style="text-align: justify;">-O la lluna que s'afina</div><div style="text-align: justify;">En morir carena enllà.</div><div style="text-align: justify;">Es quan dormo que hi veig clar</div><div style="text-align: justify;">Foll d'una dolça metzina."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">J.V. <b>Foix </b>(abril de 1939)</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-36541404310932021182024-02-25T20:00:00.016+01:002024-02-25T20:00:00.186+01:00Krishnamurti i l'amor<div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRq9aOR_EniI6chz6XFPdD3uUGixEsOYRKu_BVpB_EH79NDy42yN_74A7kt2WWsN-VWFUuSvHoBxJJDMPsnIvq3HBgjgIpQbm1ItZ3n0JeqLYpXyMwHLVsPoiVzP40D31X1YUKg6ivR324_M0SFiz-Vcbed8Ze0f4K9BpfmC3V1WVkzsL99HETuU2pLQ/s1200/Hern%C3%A1ndez%20Pijuan%202000%20Sense%20t%C3%ADtol%2045%20UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="822" data-original-width="1200" height="438" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRq9aOR_EniI6chz6XFPdD3uUGixEsOYRKu_BVpB_EH79NDy42yN_74A7kt2WWsN-VWFUuSvHoBxJJDMPsnIvq3HBgjgIpQbm1ItZ3n0JeqLYpXyMwHLVsPoiVzP40D31X1YUKg6ivR324_M0SFiz-Vcbed8Ze0f4K9BpfmC3V1WVkzsL99HETuU2pLQ/w640-h438/Hern%C3%A1ndez%20Pijuan%202000%20Sense%20t%C3%ADtol%2045%20UB.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Hernández Pijuan 2000</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"L'amor probablement ha desaparegut completament d'aquest món. L'amor implica generositat, afecte, no fer mal a un altre, no fer que un altre se senti culpable; implica ser cortesos i comportar-nos de tal manera que les nostres paraules i pensaments neixin de la compassió. Per descomptat que un no pot ser compassiu si pertany a institucions religioses organitzades –grans, poderoses, tradicionals i dogmàtiques institucions que insisteixen en la fe. Per estimar, hi ha d'haver llibertat. Aquest amor no és plaer ni desig ni un record de coses que han passat. L'amor no és l'oposat de l'odi, de la ira i la gelosia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tot això pot sonar més aviat utòpic, idealista, cosa a què l'home només pot aspirar. Però si ho creiem així, llavors continuarem matant. L'amor és tan real, tan poderós com la mort. No té res a veure amb la imaginació o el sentiment o el romanticisme; i, naturalment, no té res a veure amb el poder, la posició, el prestigi. És tan plàcid com les aigües del mar, i tan poderós com el mar; és com les aigües corrents d'un riu cabalós que flueix perpètuament, sense principi ni fi. Però l'home que mata els cadells de foques o les grans balenes només s'interessa en la seva subsistència. Ell dirà: «Jo visc d'això, aquest és el meu negoci». No li interessa en absolut aquesta cosa que anomenem amor. Probablement estima la seva família –o creu que estima la seva família– i no el preocupa majoritàriament la manera com es guanya la seva subsistència. Potser aquesta és una de les raons per les quals l'home viu una vida fragmentària; sembla que mai no pot estimar el que fa –encara que potser unes poques persones ho facin. Si hom visqués de la feina que estima, seria molt diferent –hom comprendria la totalitat de la vida. Hem dividit la vida en fragments: el món dels negocis, el món artístic, el món científic, el món polític i el món religiós. Pel que sembla, pensem que estan tots separats i que s'han de mantenir separats. I així ens tornem hipòcrites, fent alguna cosa lletja, corrupte al món dels negocis i després arribant a la casa per viure plàcidament amb la nostra família; això engendra hipocresia, un doble patró de vida."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">J. <b>Krishnamurti</b> a <i>El darrer diari</i>, entrada del 26.04.1983</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-43603895456558453992024-02-24T20:00:00.021+01:002024-02-24T20:00:00.137+01:00Jäger i l'encarnació<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFt1yHFuQZNPWTbYf6JH7u7ACnviv8JyLOXCbDkvlJ7RzyZexrH7PyC833NCYXjLWretfDeq-VDdhCUw_x4PcY-H8zMwO09AUOro-kA2URJGChSAKrRaqkYdxOCyRhewBZRbpIZvTS31tQTUjduAzt6p53X2Um3WikiHa4W3Uz1byuXoxqSdiIEBT8_2SP/s450/J%C3%A4ger,%20Willigis.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="360" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFt1yHFuQZNPWTbYf6JH7u7ACnviv8JyLOXCbDkvlJ7RzyZexrH7PyC833NCYXjLWretfDeq-VDdhCUw_x4PcY-H8zMwO09AUOro-kA2URJGChSAKrRaqkYdxOCyRhewBZRbpIZvTS31tQTUjduAzt6p53X2Um3WikiHa4W3Uz1byuXoxqSdiIEBT8_2SP/w320-h400/J%C3%A4ger,%20Willigis.jpg" width="320" /></a></div><br /><br /><div style="text-align: justify;">Moltes han estat i seran les interpretacions de la imatge de l'encarnació. Algunes es mantenen en un difícil equilibri entre la lectura literal-ortodoxa i la lectura simbòlica. Agafem un petit exemple significatiu, el de Willigis <b>Jäger </b>(1925-2020) a "<i>L'oració contemplativa</i>", una conferència adreçada a directors espirituals, dictada cap a 1989. Jäger era un monjo benedictí alemany, conegut per la seva obertura al buddhisme zen.</div><br /><div><div style="text-align: justify;">Jäger diu: "Si la creació sencera, que inclou l'espècie humana, és expressió de la divinitat, l'encarnació no és un esdeveniment únic. L'encarnació ha estat i serà sempre. En Crist, l'encarnació de Déu va assolir el seu punt culminant. En Crist, Déu mateix es va manifestar. Crist és la manifestació absoluta de Déu en el món. Però la manifestació de sí mateix, que assoleix la seva perfecció en la persona humana de Crist, ja s'ha dut a terme en la creació. També la creació és Paraula de Déu. La creació en sí ja és encarnació. La creació i l'encarnació no són doncs dos actes de Déu que estiguin esqueixats d'ell, ni que coexisteixin separadament, sinó que són "dos moments i fases d'un sol procés, tot i que interiorment diferenciat, de manifestació de sí mateix i de despullament de Déu en lo altre des de sí mateix." (Karl Rahner, "<i>Escrits referents a la Teologia V</i>", 1964). La creació està disposada vers l'encarnació. L'encarnació és la perfecció de la creació." Ens fa l'efecte que Jäger mira de fer una interpretació simbòlica de l'encarnació però es protegeix de dues maneres: fent rotundes afirmacions sobre el caràcter absolut de l'encarnació en Crist, que ara ens poden semblar poc oportunes en un intent de lectura simbòlica, i recorrent a l'autoritat del teòleg, en aquest cas Rahner.</div><br /><div style="text-align: justify;">Jäger continua: "La no-dualitat de la realitat sencera, del diví i del creat, es fa patent en Jesucrist. En ell resulta impossible dividir aquesta realitat que és una; en ell, Déu es revela com a home; en ell, Déu es personalitza. En Jesucrist, Déu es va fer carn, creació: "La Paraula es va fer carn i va habitar entre nosaltres." (Joan 1, 14). Però el que va passar en ell, succeeix permanentment de forma similar en tota la creació. La creació és encarnació, és la manifestació de Déu mateix, ja que "sense la Paraula no es va fer res del que s'ha fet." (Joan 1, 3). (...) Si diem que no som nosaltres els que vivim, sinó que Crist viu en nosaltres, volem expressar que el diví de Jesús és també el nostre veritable centre, la nostra naturalesa essencial." (...) "Crist és el Símbol, el senyal que indica que la realitat sencera té dos aspectes, que la persona autèntica és Déu i home. Un símbol sempre és emissari, portador d'un missatge."</div></div><div><br /></div><div><div style="text-align: justify;">Un mateix símbol pot ser objecte d'interpretacions diverses, tot i que no contradictòries. Mantenint un equilibri entre la ortodòxia i l'anar més enllà d'ella, apropant-se a formulacions que podrien ser considerades més "orientals", tot i pertànyer també a la tradició mística europea, Jäger diu: "En la contemplació, es tracta d'un procés de transformació i no tant d'un procés d'imitació. En l'humà ha de tenir lloc el que es va esdevenir en Jesucrist. Jesucrist que és totalment Déu i totalment home, és el model exemplar per a cada humà. Cada persona s'enfronta amb la mateixa tasca que ell. Cadascú ha de permetre que el diví es manifesti lliurement en ell." (...) "El procés de la salvació en nosaltres està enfocat vers un procés d'arribar a ser Crist, que a fi de comptes resulta ser un procés d'individuació, d'arribar a ser persones autèntiques, d'arribar a la integració, sí, un procés d'arribar a ser Déu." (...) "El camí de la contemplació és el camí vers l'experiència de la unitat amb Déu." (...) "Però això només és possible quan l'humà sigui capaç de retirar l'activitat del seu jo fins al punt que la seva naturalesa essencial, la vida de Déu, es manifesti."<br /><br />A "<i>A la recerca del sentit de la vida</i>" (1995) Jäger afegeix: "L'ésser humà és capaç de transcendir la seva consciència personal i fer la vivència d'una unitat còsmica que en la terminologia religiosa s'anomena Déu, l'Absolut o el Numinós i que és el fons de l'ésser de la persona. Mentre segueix separada d'aquest fons, no pot trobar el sentit de la seva vida. La salvació o redempció consisteix en la superació d'aquesta separació en la que constantment sucumbeix la nostra consciència del jo." I<i> </i>també: "Si veiem Déu com una Totalitat, el sentit de la religió consistirà en ajudar-nos a experimentar aquesta Totalitat. Salvació i redempció es trobaran llavors en l'experiència de la Realitat total."</div></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-84654868866263247322024-02-23T20:00:00.004+01:002024-02-23T20:00:00.194+01:00Interpretacions<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtq_Hfd2X300OeB3sWUryqzo3sii9de5zsG-a9SflqBQ58ls3oInNfNjXGtIaZCoDK9_ZUBRBPM7qDHtgg-j-w55mwcz1uCaM-AyubPLCUdFN3m7tW1z4Amc1oULRhp_VmgbEiU-J_-1uL5W63rKLhEXQpCUqiYapi6kTNB9gQARdjCKttH8ZwYuKj-Q/s1280/Denis%201928%20Matin%20de%20P%C3%A2ques%20UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="960" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtq_Hfd2X300OeB3sWUryqzo3sii9de5zsG-a9SflqBQ58ls3oInNfNjXGtIaZCoDK9_ZUBRBPM7qDHtgg-j-w55mwcz1uCaM-AyubPLCUdFN3m7tW1z4Amc1oULRhp_VmgbEiU-J_-1uL5W63rKLhEXQpCUqiYapi6kTNB9gQARdjCKttH8ZwYuKj-Q/w480-h640/Denis%201928%20Matin%20de%20P%C3%A2ques%20UB.jpg" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Denis 1928</td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"Bultmann exigeix l'acceptació de la fe sense cap estintolament. És cert que aquesta no es recolza en miracles, en obres, però no crec que no es recolzi en res. Acceptar la fe sense cap estintolament és tan mític i miraculós com creure en la fisicisitat de les aparicions o en els miracles. El que passa és que Bultmann veu la matèria, el món, com a oposats a Déu, a l'ordre de la gràcia, i a l'home com a essencialment pecador. En aquesta situació només un canvi radical de natura, una nova creació, els pot fer canviar de naturalesa i de destí. Constitueix una visió pessimista de la naturalesa i de l'obra de la creació i, doncs, de Déu mateix. En una visió optimista de la naturalesa i de l'home, com la que ens ofereixen el primer capítol del Gènesi i el mateix Jesús, l'home està ordenat a Déu, ja des del principi, i conté les virtualitats de desplegament per a poder arribar al terme d'ordenació. La naturalesa i l'home no necessiten ser re-creats, necessiten desplegar-se. La fe ja no s'estintola en el buit, sinó en aquesta dinàmica de desplegament i en l'obertura de l'home a l'ésser i a la veritat i, doncs, al suprem Ésser i a la infinita Veritat. Bultmann, com moltes religions, especialment les protestants, és un radical dualista, privat de tot pont entre Déu i la creació. Crec que hauríem de superar aquest dualisme i poder copsar la resurrecció com el terme natural del desplegament de l'home. No es pot fer, doncs, una ruptura absoluta entre la història i la fe. Els fets són la terra on es cultiva la llavor de la fe. Consegüentment a tot això, crec que la justificació no és el producte de la fe, i menys de la sola fe, sinó de la conversió de l'home obert a Déu, és a dir, de l'autoordenació de l'home a Déu. El per-a-nosaltres de Jesús, incloses la mort i la resurrecció, s'esdevé en tant que ens és company d'història i de destí.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Willi Marxsen ens ofereix una altra interpretació. Ell vol superar el trencament bultmanià entre la història i la fe, entre l'esdeveniment i el seu sentit. Accepta i parteix del fet que els deixebles "veieren" Jesús vivent després de la mort. Aquest "veure" tradueix llurs experiències i ha estat interpretat segons les categories apocalíptiques de la resurrecció dels morts. Segons Marxsen aquesta interpretació no és l'única que es pot donar. Ell en proposa una altra: la causa de Jesús continua endavant. Quina causa? La de la vida i el missatge de Jesús. Quan jo em faig meu aquest missatge, crec en Jesús, crec que ell continua vivent en mi i en la història; aleshores Jesús ve també avui a mi i viu en mi. El missatge del Jesús terrenal no s'ha fet inútil per la creu, sinó que és actual. En aquest sentit la resurrecció, segons Marxsen, es pot considerar com un fet real. En la comunitat primitiva s'interpreta el fet d'haver arribat a la fe que Jesús vivia realment en els deixebles, en la categoria de resurrecció. Els qui creuen en Jesús confessen: Jesús ha ressuscitat. En examinar històricament els textos evangèlics, Marxsen pensa que "no descobrim al seu darrera el fet 'resurrecció de Jesús' sinó la fe de la comunitat primitiva després de la mort de Jesús." Quina fe? La d'acceptar el missatge de Jesús. Aquesta fe és una realitat. D'on neix? De Jesús mateix. Amb la mort de Jesús no quedà sense força l'oferta del Mestre. Aquesta oferta és present avui i la seva força continua operant en els homes d'ara."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div>Jordi <b>Llimona </b>a <i>Jesús de Natzaret. Assaig d'aproximació als orígens</i> (1980, Edicions 62, pp. 262-264).</div><div><br /></div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0