dijous, 29 de març del 2012

La santa cena



Giotto 1306


La Santa Cena i la institució de l’Eucaristia (base de la Missa i de la festa del Corpus Christi)


"Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué:
--Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos.
Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies i els la donà tot dient:
--Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom en remissió dels pecats. Us asseguro que des d'ara ja no beuré d'aquest fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres en el Regne del meu Pare.
Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres."
(Mt 26, 26-30)


"Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué:
--Preneu: això és el meu cos.
Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué:
--Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom. Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu."
(Mc 14, 22-25)


"I els digué:
--Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua trobi el seu compliment en el Regne de Déu.
Llavors prengué una copa, digué l'acció de gràcies i afegí:
--Preneu això i repartiu-vos-ho, perquè us asseguro que des d'ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu.
Després prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient:
--Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.
I, havent sopat, féu igualment amb la copa, tot dient:
--Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres."
(Lc 22, 15-20) 



dimarts, 27 de març del 2012

Gosar





"És que ningú no gosa dir les coses pel seu nom? Mai més no nedarem en l'abundància: el creixement no serà mai més el que va ser!

Immediatament després d'afirmar això, algú hauria d'oferir un model de societat possible, frugal, modest, equitatiu, que no posés l'accent només en la dimensió econòmica dels individus: que apel·lés també a les virtuts cíviques."


Antoni Puigverd a La Vanguardia del 26.03.2012



dilluns, 26 de març del 2012

Cavalcada



Uccello 1456


"Hi ha una gran preocupació per la impressionant cavalcada d'ignorància que estem organitzant a Occident i que afecta sobretot la joventut.

D'on ve aquesta epidèmia d'un analfabetisme que sap llegir i escriure, però que ja no llegeix ni escriu?

(...)

No es pot educar sense un horitzó de valors clar. Com es pot ensenyar matemàtiques a algú sense l'amor a l'exacta veritat de les coses? Es pot parlar d'escriure bé la pròpia llengua sense el sentit ètic de la pulcritud? Les coses que s'ensenyen a qui té una estructura moral són com rierols que algun dia arribaran al mar. Contràriament, els coneixements que es transmeten a algú sense formació ètica tindran tendència a esqueixar-se: com aquells llibres mal enquadernats, amb els fulls que es deixen anar i es perden."


Gabriel Magalhaes a La Vanguardia del 25.03.2012



diumenge, 25 de març del 2012

Anunciacions de Caravaggio i El Greco




Caravaggio 1608



El Greco 1570


El Greco 1576


El Greco 1600


El Greco 1600


El Greco 1600


El Greco 1614




dimarts, 20 de març del 2012

Folls







"No ens estimem.
El recel es justifica.
Anar més enllà, és de folls."


Li Migara




dimecres, 14 de març del 2012

Consells






"Conreï el silenci, contacti amb la natura, visqui períodes de soledat, mediti, contempli, tingui cura del seu entorn vibratori, treballi en grup, visqui amb senzillesa."


Annie Marquier a La Vanguardia del 14.03.12





dimarts, 13 de març del 2012

Convicció i diversitat



Léger 1950


En sociologia recreativa s'acostuma a mirar d'entendre realitats complexes amb instruments simples. Un d'aquests, aplicable tant a organitzacions com a societats, és la utilització simultània de dos eixos: el de la convicció (la fermesa amb la que la gent s'adhereix a determinades conviccions) i el de la diversitat (l'acceptació de l'existència i convivència de diversitat de posicions en un mateix entorn).

Les conviccions poden ser de menes molt diferents: polítiques, ideològiques, religioses, ètiques, estètiques...

Si establim tres graus per a cada un d'aquest eixos (baix, mitjà i alt) arribem a nou posicions bàsiques,  que poden ser suficients per a una primera anàlisi.

Les nou posicions serien:
  1. - Institucionalisme radical (nivell alt de fermesa en les conviccions, nivell baix de tolerància a la diversitat)
  2. - Institucionalisme assenyat (nivell alt de fermesa en les conviccions, nivell mitjà de tolerància a la diversitat)
  3. - Institucionalisme liberal (nivell alt de fermesa en les conviccions, nivell alt de tolerància a la diversitat)
  4. - Idealisme radical (nivell mitjà de fermesa en les conviccions, nivell baix de tolerància a la diversitat)
  5. - Idealisme assenyat (nivell mitjà de fermesa en les conviccions, nivell mitjà de tolerància a la diversitat)
  6. - Idealisme liberal (nivell mitjà de fermesa en les conviccions, nivell alt de tolerància a la diversitat)
  7. - Escepticisme radical  (nivell baix de fermesa en les conviccions, nivell baix de tolerància a la diversitat)
  8. - Escepticisme assenyat (nivell baix de fermesa en les conviccions, nivell mitjà de tolerància a la diversitat)
  9. - Escepticisme liberal (nivell baix de fermesa en les conviccions, nivell alt de tolerància a la diversitat)
Cada organització i cada societat ha de veure quines posicions hi són dominants i quines privilegia. Això permet una millor comprensió de les seves dinàmiques i una més gran capacitat d'orientar el seu futur.

Quan una organització té aquestes posicions més aviat equilibrades (el que fa que es neutralitzin entre elles), pot tenir un problema d'incapacitat d'orientar el seu futur. El predomini excessiu d'una d'elles pot produir deformacions indesitjables. No és senzill trobar les proporcions adients per a cada context.