 |
| Rothko 1955 |
De la primera carta de Sant Pau als Corintis, capítol 13:
“Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident.
Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res.
Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria.
El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
L'amor no passarà mai.”
Entrades
3 comentaris:
Ens cal, i molt!, llegir i rellegir aquestes paraules de sant Pau. Quan entendrem i acceptarem que l'amor és la clau per construir un món veritablement nou? Però qui tindrà el do d'ablanir tots els cors perquè això sigui possible? Si l'amor fos la nostra fita i el nostre anhel sincer, res no hi podria el mal que avui, com sempre, impera en el nostre món.
Potser és aquest i només aquest el miracle que s'hauria de produir...
Manel
Però que es l´amor?
Necesitem definir l ho,es la solidaritat?la compasió? no fer el mal concient? la virtut interior?, sense definir be l´amor tenim el risc de caure en la vaguetat.
Jesús va explicar l'amor amb la paràbola del bon samarità
Publica un comentari a l'entrada