dissabte, 26 de febrer de 2011

divendres, 18 de febrer de 2011

diumenge, 13 de febrer de 2011

Sentir







"El problema és que la gent s'enganya creient que no és com la va fer Déu. Vas a l'església i un predicador t'explica coses que, en el fons del teu cor, saps que no són així. Però la majoria de la gent està tan morta per dins que s'ho creu i intenta que tots els altres visquin així. Hauríem de viure tal i com Déu ens va fer; viure com intuïm quan ens asseiem sols i sentim el que hi ha dins nostre. És un sentiment. Alguns diuen que cal fer cas al que ens diu el cap, però s'equivoquen. El cap et dóna sentit comú per a tractar amb gent quan cal tancar una venda i coses així, però no pot sentir per tu. Les persones han de sentir per elles mateixes, de la manera que Déu els hi va fer sentir. És la gent que es deixa guiar pel seu cap la que complica la vida."


Erskine Caldwell (1903-1987) a God's Little Acre (La parcela de Déu, 1933).


Aquesta i Tobbaco Road (El camí del tabac, 1932) són dues grans i insòlites novel·les d'aquest escriptor de Georgia, USA. Potser és millor llegir primer Tobacco Road i després God's Little Acre. N'hi ha una digna traducció al castellà de Vicente Campos a la col·lecció Reencuentros de Navona. En el moment de la seva edició van ser censurades a alguns llocs, i se'n van vendre milions d'exemplars.

Obres estranyes, desconcertants, colpidores tant pel seu estil directe i punyent com pels seus personatges, aparentment primitius o salvatges, moguts per una fascinant espontaneitat que qüestiona el recobriment de convencions morals habitual.

De Tobacco Road se'n va fer una obra de teatre a Broadway que va estar vuit anys en cartell, assolint més de 3.000 representacions. Ambdues han estat portades al cinema: Tobacco Road per John Huston el 1941 (en una versió considerada poc fidel a la novel·la), i God's Little Acre per Anthony Mann el 1958.

Hi ha una altres novel·les de Caldwell que reflecteixen aquest món del Sud-est nordamericà dels anys 30. Journeyman (1935), és també digna de ser llegida; ben traduïda per Rebeca Bouvier, està publicada amb el títol de El predicador a la mateixa col·lecció Reencuentros de Navona ja esmentada. I també a la mateixa col·lecció hi ha publicada, en bona traducció de Carlos Mayor i amb el títol de Un lugar llamado Estherville, la magnífica Place called Estherville (1949), un implacable al·legat contra el racisme.




diumenge, 6 de febrer de 2011

Ermites del Baix Aragó



També a la part de la Franja de Ponent de la comarca del Baix Aragó hi trobem boniques ermites com les de la Terra Alta i el Matarranya: Sant Josep de Bellmunt, Santa Bàrbara de La Codonyera, Sant Cristòfol de La Cerollera, Sant Cristòfol de Massalió, la Mare de Déu de les Dosaigües de Nonasp...



dimarts, 1 de febrer de 2011

Trieste



Dues petites obres mestres que tenen una vinculació amb el món de Trieste i l'Adriàtic: L'illa, de Giant Stuparich, un relat escrit el 1942, i Verd aigua, de Marisa Madieri, de 1987. Ambdues s'han editat amb postfacis de Claudio Magris, company de vida de Madieri. Totes dues parlen de la vida amb saviesa i intensitat, i et queden a dins com dos tresors.