Montserrat

La Mare de Déu de Montserrat, una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d'àlber i de faig, sovint ens apareix com una mica hieràtica i solemne. Per això tenen gràcia aquestes dues fotografies, que potser ens la fan més propera:

Fotografia de Lluís Casals

La capellina que cobreix el cap i les espatlles de la Mare de Déu, la corona i la peanya daten del segle XVI; mentre que les mans i la figura del Nen Jesús són del 1823-1824, segurament substituint antics elements fets malbé.

El color negre del rostre i de les mans de la “Moreneta” no és original. Pot ser degut a l’efecte del fum dels ciris i les llànties que il·luminaven la Mare de Déu a la capella primitiva, i a l'oxidació del possible vernís de plom que es feia servir antigament per envernissar les talles.

La Mare de Déu de Montserrat fou proclamada Patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII l’any 1881.

Al cor del Sahara

Al cor del Sahara hi ha alguns indrets especials, formacions rocoses molt originals, potents, evocadores i amb uns noms extraordinaris. No sabem si hi podrem tornar mai, però els portem al cor (fotos no nostres; pot haver-hi errors d'atribució):

TAHAGART

(quan hi vaig ser vaig tenir la clara impressió que si algun dia em volia deixar morir a la natura,

aquest era el lloc per fer-ho)

TAGRERA
(és com un museu d'escultures de pedra a l'aire lliure)

IN TEHOG
(aquesta foto sí que és nostra)

TIN AKACHEKER

(vam dormir a costat d'una formació que semblava un cor de morts cantant)

EL GHESSOUR

(aquí em vaig perdre caminant sol en un laberint de pedra extraordinari, preciós. Estranya barreja d'eufòria per la bellesa del lloc i aprehensió. Vaig anar fins a un extrem, des d'on es veia una immensitat de desert. Vaig estar més d'una hora desorientat. Vaig buscar el punt més alt. Finalment, vaig veure un indici del campament entre les roques).

YOUF AHAKIT i TIN TARABINE

Altres fotos (tampoc nostres) de llocs semblants (els Tassilis, on la roca i la sorra es troben, són dels llocs més meravellosos del món):

Persones reals

Perquè impressiona aquesta fotografia de 1925 de Luis Escobar? Crec que és per l'autenticitat que reflecteixen els rostres d'aquests membres de l'agrupació socialista del poble del fotògraf, Villalgordo del Júcar. No hi ha ingenuïtat ni maldat, no hi ha innocència ni violència, hi ha simplement persones reals.

Dues fotografies

Hi ha moltíssimes fotografies de gran qualitat. De tant en tant, però, algunes et colpeixen especialment. És el cas d'aquestes dues, la primera de John Claude White (1853-1918) i la segona de Michael S. Yamashita (nascut el 1949).

Nietzsche per Olde

Algunes de les corprenedores fotografies que Hans Olde li va fer a Nietzsche malalt entre el maig i l'agost de 1899...

Acadèmia Olimpia

L'Akademie Olympia la varen formar a Berna el 1902 tres amics, interessats en trobar-se després de la feina per parlar de ciència, filosofia i literatura. Els tres amics eren Conrad Habicht, Maurice Solovine i Albert Einstein.

L'Akademie Olympia només va durar dos o tres anys, ja que Habitch i Solovine varen abandonar Berna per raons professionals. Però deixà una profunda marca en els seus membres. Poc abans de morir, Einstein li deia a Solovine en una carta parlant de la "Immortal Acadèmia Olimpia": "Nosaltres tres, els teus membres, encara que ja estem una mica decrèpits, ens sentim vivificats per la teva llum pura que il·lumina el sender solitari de les nostres vides (...) Teves són la meva fidelitat i la meva dedicació fins al darrer i molt docte suspir!" 

Paisatges de gris i blau