diumenge, 29 de juny de 2008

Sant Pau sobre l'amor




Fra Angelico 1455




De la primera carta de Sant Pau als Corintis, capítol 13:


“Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria. El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. L'amor no passarà mai.”





divendres, 27 de juny de 2008

Els joves del segle XXI




Van Dongen 1909


Notes presentades per Raimon Ribera a la reunió del Departament de Ciències Socials d'ESADE a Can Bordoi els dies 27 i 28 de juny de l'any 2000


No conec gaire els joves dels darrers vint anys del segle XX, no els he tractat prou. La poc fonamentada imatge que en tinc és que són fruit d'una "transició post-moderna", un moment estrany i peculiar –sobretot a Espanya- en el que el progressisme arriba al poder i en el mateix moment que comença a aplicar les seves posicions (per exemple, al món de l'ensenyament) se li comença a ensorrar l'edifici ideològic sota els seus peus. Les ideologies entren en crisi, els seus darrers epígons (ecologisme, feminisme, pacifisme…) no aconsegueixen evitar la catàstrofe i alhora el món entra en un procés de globalització i canvi tecnològic amb el que de fet aquesta generació “progressista” no comptava. Lògicament els joves han d'haver reflectit aquest desconcert, i no és estrany que la desorientació hagi pogut ser un dels trets d'aquesta generació.


Ara es diria que potser les coses seran diferents. Sectors que creuen tenir les idees clares semblen haver ocupat el poder i pres la iniciativa. Ja tenim nova visió del món, tal com ja tenim nova economia: el món globalitzat, el món de la informació, el món de la nova cultura tecnohegemònica aparentment plural, dispersa i diversa (però a no confondre amb la multiculturalitat: de respecte per les diverses cultures i diàleg entre elles, poca cosa; recuperació de quatre elements estètics i para de comptar). De fet, es tracta d'una nova tecnocultura universal: mateixa manera de vestir, de menjar, de ballar, de drogar-se, de relacionar-se, de comunicar-se, de treballar… i world wide!


Mirant-ho des de la meva tradicional òptica (esbiaixada, unilateral, tremendista, apocalíptica i pataletaire), i subratllant doncs el cantó fosc, els aspectes negatius, els perills, les pors, les angoixes, és possible que els joves ens vinguin actualment amb característiques com aquestes:

1. Un marcat individualisme, amb el que comporta d'inconsciència pel que fa a responsabilitats col·lectives.

2. Un notable grau de conformisme, d'acceptació que el món és com és, les coses són com són, i el que hem de fer és adaptar-nos-hi.

3. Una certa veneració del sistema tecnoeconòmic, que ens alimenta i ens distreu i al qual cal estar agraïts i contribuir al seu manteniment.

4. Un gran desinterès pel passat, vist com un altre món ja “superat” del que no podem aprendre res (el món nou és “tan” diferent…).

5. Una gran ignorància d'algunes dimensions tradicionals de l'ésser humà conreat (o sigui treballat, o sigui culte), de les quals ni es té notícia. Conreu comporta esforç (llaurar costa) i ells no conceben gaire més esforç que per a la formació professional (la lluita per a la supervivència), i encara. O sigui, poc desenvolupament de la sensibilitat estètica, ètica i espiritual.

6. Una concepció del món on els drets semblen molt més clars que els deures (el que comporta una notable “fatxenderia”, amb diferents graus de consciència i d'explicitació, però ben present), i on es considera que el propi cos i la pròpia vida són exclusiva propietat d'un mateix i que no se n'ha de rendir comptes a ningú.

7. Una visió molt egocèntrica de la diversió, amb el “passar-ho bé jo” com a eix vertebrador (no com a subproducte d'una determinada iniciativa col·lectiva). La diversió com un anorreament dels sentits, com a accés a un estat alterat de consciència que es fa no des de la lucidesa sinó des de l'abandó, la fugida, l'oblit d'un mateix.

8. Una concepció molt immediatista del plaer, gairebé al nivell d'estímul-resposta.

9. Una notable valoració de l'èxit, especialment a nivell professional i a nivell d'atractiu físic. Tendència a potenciar i explotar els “encants” físics, certa concepció mercantilista dels intercanvis relacionals i matrimonials.

10. Una relació perillosament ambivalent amb la violència, alhora temuda i respectada, sentint una atracció morbosa per ella. Més valoració de la força i l'agressivitat que de la delicadesa o la tendresa.

11. Una concepció “professionalista” de la política, entesa com una carrera professional més, i vista com a essencialment lligada a la gestió del poder i la influència mediàtica, i en la qual la corrupció forma part de la inevitable naturalesa de les coses.

12. Un desinterès envers els –ismes, i en especial envers l'ecologia i la dietètica, considerats com a “rollos” pesats que ens amarguen els plaers (la tecnologia i la medicina ja ens trobaran altres solucions…). Feminisme i pacifisme mirats des d'una distància indiferent (no com a darreres manifestacions de les ideologies amb una estructura interna de construcció i funcionament a superar però amb uns valors i propòsits vàlids).


Pel que fa al cantó clar, no és difícil d'imaginar que ara els joves ens vindran amb una gran agilitat mental, una gran creativitat, una gran imaginació i fantasia, una gran capacitat de trobar la informació que en cada moment necessitin, una gran llibertat d'esperit, una notable manca de prejudicis, de pors ancestrals, d'estereotips heretats, d'imatges preconcebudes del món, una gran simpatia i transparència, on la ingenuïtat i la manipulabilitat estaran perillosament properes.



Com ens hauriem d'enfrontar amb tot això? Doncs treballant per tal que els nostres joves estudiants:

a) Vegin la importància de la societat i de la seva gestió i direcció, i siguin sensibles a la necessitat de comprometre's generosament en la seva construcció per tal de combatre la pobresa, la violència, la injustícia i altres mals que segueixen operant.

b) Descobreixin la importància de tenir uns plantejaments ètics des dels quals afrontar la seva vida personal, professional i social.

c) Valorin l'herència del passat i de la història.

d) Copsin la necessitat del desenvolupament de les sensibilitats i la practiquin.

e) Coneguin i valorin les diferents cultures, les respectin i s'enriqueixin amb les seves aportacions.

f) Vertebrin una cosmovisió on s'articulin harmònicament i de manera ben travada un conjunt de valors capaços de garantir el manteniment i desenvolupament de la qualitat humana en el nou context que ens està tocant viure.



diumenge, 22 de juny de 2008

Ne me quitte pas








Una altra de les grandíssimes cançons de Jacques Brel, del 1959...
 

"Ne me quitte pas
Il faut oublier
Tout peut s'oublier
Qui s'enfuit déjà
Oublier le temps
Des malentendus
Et le temps perdu
A savoir comment
Oublier ces heures
Qui tuaient parfois
A coups de pourquoi
Le coeur du bonheur
 
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
 
Moi je t'offrirai
Des perles de pluie
Venues de pays
Où il ne pleut pas
Je creuserais la terre
Jusqu'après ma mort
Pour couvrir ton corps
D'or et de lumière
Je ferai un domaine
Où l'amour sera roi
Où l'amour sera loi
Où tu seras reine
 
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
 
Ne me quitte pas
Je t'inventerai
Des mots insensés
Que tu comprendras
Je te parlerai
De ces amants là
Qui ont vu deux fois
Leurs coeurs s'embraser
Je te raconterai
L'histoire de ce roi
Mort de n'avoir pas
Pu te rencontrer
 
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
 
On a vu souvent
Rejaillir le feu
D'un ancien volcan
Qu'on croyait trop vieux
Il est paraît-il
Des terres brûlées
Donnant plus de blé
Qu'un meilleur avril
Et quand vient le soir
Pour qu'un ciel flamboie
Le rouge et le noir
Ne s'épousent-ils pas
 
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
 
Ne me quitte pas
Je ne vais plus pleurer
Je ne vais plus parler
Je me cacherai là
A te regarder
Danser et sourire
Et à t'écouter
Chanter et puis rire
Laisse-moi devenir
L'ombre de ton ombre
L'ombre de ta main
L'ombre de ton chien
 
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas."


dimarts, 10 de juny de 2008

Fet religiós i Estatut







Després de moltes reunions,  el 10 de juny de 2005 un grup de treball creat per a proposar una possible referència al fet religiós en el nou Estatut de Catalunya va arribar a proposar la inclusió del text següent en el seu Preàmbul:


"Aquest Estatut proclama la laïcitat de les institucions públiques catalanes i la llibertat religiosa dels ciutadans, que inclou el dret a no professar cap religió. Tothom té dret de practicar la pròpia religió, de forma individual o col·lectiva, sempre i quan aquestes pràctiques no entrin en contradicció amb els drets fonamentals de les persones i amb la convivència pacífica en la nostra societat.

Reconeix que les arrels nacionals de Catalunya se situen en un context històric fortament marcat pel cristianisme, que ha contribuït a configurar [la identitat,] la cultura i les tradicions catalanes al llarg dels segles, juntament amb altres aportacions, especialment les del pensament crític modern.

Constata que el pluralisme religiós és una de les característiques de la societat catalana del segle XXI i valora les diverses tradicions religioses per la seva capacitat de diàleg i de convivència [harmònica] entre elles i amb d'altres tradicions espirituals i filosòfiques, i pel seu compromís amb la justícia social i la solidaritat i amb la dignitat de la persona i la seva dimensió espiritual."


La inclusió d'aquest text va ser finalment descartada. Probablement no ho van veure clar els sectors més laicistes del PSC.

Al grup de treball hi varen participar Daniel Ortiz (UDC), Isabel Herrera (ERC), Toni Comín (PSC), Àlex Masllorens i Raimon Ribera, i potser alguna persona més que ja no recordo.


Versions anteriors de la proposta eren més extenses. A tall d'exemple, i per a comprendre millor l'intens procés d'elaboració que vàrem viure, poso les dues alternatives que teniem damunt la taula el 16 de febrer de 2005:


"Alternativa 1


Aquest Estatut:

- proclama la laïcitat de les institucions públiques catalanes, o sigui la exclusió de la identificació pública del país i de les seves institucions amb una determinada confessió religiosa.

- garanteix la llibertat d'opció religiosa dels ciutadans i el dret dels ciutadans a no tenir cap opció religiosa, així com la llibertat de practicar la pròpia religió de forma individual i col·lectiva, sempre que aquestes pràctiques no entrin en contradicció amb els drets fonamentals de les persones i amb la convivència pacífica en la nostra societat.

- reconeix el paper del cristianisme en la configuració de la història i la identitat de Catalunya. Les arrels nacionals catalanes se situen en un context medieval europeu fortament marcat pel cristianisme, el qual ha estat el referent col·lectiu català en l'àmbit religiós al llarg dels segles i ha contribuït notablement a configurar la identitat, la cultura i les tradicions dels catalans. Aquest fet es conjuga amb les aportacions d'altres tradicions i cosmovisions espirituals i filosòfiques, especialment les del pensament crític de la modernitat.

- valora les contribucions de les religions a la promoció de la dignitat de la persona i al compromís en la defensa dels drets humans, la justícia social, la solidaritat i els valors i principis de la democràcia [en que es basa aquest ordenament jurídic]

- constata la pluralitat religiosa de Catalunya i valora la presència [en l'àmbit català] de diverses tradicions religioses [convivint] en [harmonia i] diàleg entre elles i amb l'entorn social i cultural. Valora el potencial de crítica social i d'estímul a la renovació dels valors i de les estructures que poden tenir les religions, i la seva capacitat de [desvetllar consciències, superar egocentrismes i] treballar la dimensió espiritual de la condició humana. Valora també les favorables repercussions potencials del diàleg [i la convivència] entre religions i del diàleg entre religions i altres tradicions i cosmovisions espirituals i filosòfiques en l'enfortiment del respecte mutu, [la tolerància,] la innovació del pensament i la construcció de la pau.



Alternativa 2


Aquest Estatut manifesta/declara/proclama/assumeix [que la referència al fet religiós a la Catalunya del segle XXI té quatre eixos principals]:

- La defensa de la laïcitat de les institucions públiques catalanes, o sigui la exclusió de la identificació pública del país i de les seves institucions amb una determinada confessió religiosa.

- La garantia de la llibertat d'opció religiosa dels ciutadans i del dret dels ciutadans a no tenir cap opció religiosa, així com la garantia de la llibertat de practicar la pròpia religió de forma individual i col·lectiva, sempre que aquestes pràctiques no entrin en contradicció amb els drets fonamentals de les persones i amb la convivència pacífica en la nostra societat.

- El reconeixement del paper del cristianisme en la configuració de la història i la identitat de Catalunya. Les arrels nacionals catalanes se situen en un context medieval europeu fortament marcat pel cristianisme, el qual ha estat el referent col·lectiu català en l'àmbit religiós al llarg dels segles i ha contribuït notablement a configurar la identitat, la cultura i les tradicions dels catalans. Aquest fet es conjuga amb les aportacions d'altres tradicions i cosmovisions espirituals i filosòfiques, especialment les del pensament crític de la modernitat.

- La constatació de la pluralitat religiosa de Catalunya i la valoració [positiva] de la presència [en l'àmbit català] de diverses tradicions religioses [convivint] en [harmonia i] diàleg entre elles i amb l'entorn social i cultural. Es valoren les contribucions de les religions [i de les persones religioses a la vida personal i col·lectiva, ] a la promoció de la dignitat de la persona i al compromís en la defensa dels drets humans, la justícia social, la solidaritat i els valors i principis de la democràcia. Es valora el potencial de crítica social i d'estímul a la renovació dels valors i de les estructures que poden tenir les religions, i la seva capacitat de [desvetllar consciències, superar egocentrismes i] treballar la dimensió espiritual de la condició humana. Es valoren també les favorables repercussions potencials del diàleg [i la convivència] entre religions i del diàleg entre religions i altres tradicions i cosmovisions espirituals i filosòfiques en l'enfortiment del respecte mutu, [la tolerància,] la innovació del pensament i la construcció de la pau."


El 6 d'octubre de 2004 el procés d'elaboració havia treballat la següent versió:

"En tant que expressió de la identitat col·lectiva de Catalunya, el present Estatut vol fer referència a la complexa qüestió de la dimensió espiritual de la condició humana i el fet religiós. Els pobles tenen arrels en el passat, recullen tradicions de les quals són hereus, i es projecten cap al futur, essent responsables del llegat que deixaran a les properes generacions. Els pobles no poden ni ignorar les seves arrels ni oblidar que el seu llegat ha de ser el més ric i complet possible.

Catalunya apareix com a poble diferenciat en un context medieval europeu fortament marcat per la tradició cristiana. Durant tota la seva existència, el cristianisme ha estat el gran referent col·lectiu català en l'àmbit religiós. Aquest fet ha contribuït a conformar la identitat catalana, els seus referents culturals, el seu univers simbòlic. I ho ha fet tot i estar constituït per llums i ombres: l'esplendor de determinats moments de l'art religiós, el compromís de l'Església amb la defensa i la construcció del país en certs moments crítics, el suport als més desafavorits dels seus ciutadans, s'han alternat amb repressions i opcions pels poderosos que han portat a algunes de les pàgines més doloroses de la nostra història.

Aquesta constatació no estalvia plantejar-se quina ha de ser actualment la referència col·lectiva del nostre país al fet religiós. No es pot resoldre la qüestió dient simplement “Catalunya és un país de tradició cristiana”; ni es pot resoldre defugint qualsevol referència al fet religiós. Aquest Estatut opta doncs per fer cinc consideracions bàsiques:

- Que el cristianisme ha tingut i té un gran pes en la configuració de la història i la identitat de Catalunya.

- Que cal excloure tota opció per la identificació pública del país i de les seves institucions amb una determinada confessió religiosa, inclosa la cristiana.

- Que cal valorar positivament la presència en l'àmbit català de tota tradició religiosa sense pretensions de manipulació política ni ideològica i amb voluntat d'arrelament en la nostra cultura.

- Que cal donar la benvinguda a una societat on convisquin en diàleg diverses tradicions religioses i l'opció de molts ciutadans per la no identificació amb cap tradició religiosa.

- Que en tot moment s'ha de garantir a Catalunya la llibertat religiosa i la llibertat de no tenir opció religiosa.

La societat catalana té interès en conèixer les contribucions de les religions i de les persones religioses. Constata les importants repercussions potencials del diàleg entre religions, tant al nivell polític - construcció de la pau - com ideològic - innovació del pensament, enfortiment del respecte mutu i de la tolerància, etc. Valora el potencial de crítica social i d'estímul a la renovació dels valors i de les estructures que poden tenir les religions. Vol impulsar el debat col·lectiu entorn de la dimensió espiritual de la condició humana i la seva capacitat de desvetllar consciències, superar egocentrismes i treballar les aspiracions més profundes de la humanitat."


I per acabar de presentar aquest procés d'elaboració, recollim la que era una de les versions inicials, de 25 d'agost de 2004:

"Com a expressió de la identitat col·lectiva de Catalunya, el present Estatut vol fer esment en aquest preàmbul de la riquesa i la complexitat que suposen per a un poble la referència a la dimensió espiritual de la condició humana i al fet religiós.

Els pobles tenen arrels en el passat, recullen tradicions de les quals són hereus, i es projecten cap al futur, essent responsables del llegat que deixaran a les properes generacions. Els pobles no poden ni ignorar les seves arrels ni oblidar que el seu llegat ha de ser el més ric i complet possible.

Catalunya apareix com a poble diferenciat en un context medieval europeu fortament marcat per la tradició cristiana. Durant els mil anys de la seva existència, el cristianisme ha estat el referent col·lectiu català en l'àmbit religiós. Aquest fet ha conformat la identitat catalana, els seus referents culturals, el seu univers simbòlic, tot i ser un element ple de llums i ombres: configurar i deformar són de vegades inseparables. L'esplendor del romànic i el gòtic, el compromís de l'Església amb el país en certs moments crítics, el suport als més desafavorits dels seus ciutadans s'han alternat amb repressions i opcions pels poderosos que han portat a algunes de les pàgines més doloroses de la nostra història. El segle XX ha estat encara eloqüent testimoni d'aquest heretatge contradictori.

Ni la duresa de les experiències viscudes ni les tendències envers la multiculturalitat i la multireligiositat que caracteritzen aquest inici del segle XXI ens poden portar a menystenir el pes històric del cristianisme a Catalunya. Alhora, aquesta constatació no ens estalvia haver-nos de plantejar quina ha de ser actualment la referència col·lectiva del nostre país al fet religiós. No es pot resoldre la qüestió dient simplement “Catalunya és un país de tradició cristiana”. Ni es pot resoldre defugint qualsevol referència al fet religiós; no es pot dir que, com que una àmplia porció del poble català no s'identifica actualment amb cap fe religiosa determinada, no és procedent al·ludir a aquesta qüestió.

Sembla, doncs, procedent que aquest preàmbul manifesti explícitament:

- Que el cristianisme ha tingut i té un gran pes en la configuració de la història i la identitat de Catalunya.

- Que cal excloure tota opció per la identificació pública del país i de les seves institucions amb una determinada confessió religiosa, inclosa la cristiana.

- Que cal fomentar la presència vivificant en l'àmbit català de tota gran tradició religiosa sincerament viscuda i amb voluntat d'arrelament en la nostra cultura.

- Que cal donar la benvinguda a una societat on convisquin en diàleg diverses tradicions religioses i l'opció de molts ciutadans per la no identificació amb cap tradició religiosa.

- Que en tot moment s'ha de garantir a Catalunya la llibertat religiosa i la llibertat de no tenir opció religiosa.

Catalunya es vol manifestar sensible a la dimensió espiritual, adoptant una perspectiva oberta i interessada en conèixer les contribucions de les religions i de les persones religioses. Vol encoratjar el diàleg entre les religions perquè compren les seves importants repercussions potencials, tant al nivell polític - construcció de la pau - com ideològic - innovació del pensament, enfortiment del respecte mutu i de la tolerància, etc. Vol dialogar en tant que societat amb les religions perquè valora el seu potencial de crítica social i d'estímul a la renovació dels valors i de les estructures. Considera que cal impulsar en el seu sí el debat col·lectiu entorn de la dimensió espiritual de la condició humana, obrint espais on aquesta dimensió pugui contribuir a desvetllar consciències i a superar egocentrismes, pugui potenciar l'obertura a noves dimensions i la recerca de sentit i plenitud. Un poble que obre aquests espais es manté atent i implicat en l'exploració i el cultiu de les dimensions més profundes i les aspiracions més elevades de la humanitat."


En el procés ens vàrem plantejar de sotmetre el possible text a una sèrie de personalitats. Crec que finalment no ho vàrem fer, no recordo les raons. Però pot ser curiós veure en qui pensàvem en aquest sentit:

Amell Sefa
Bada Joan
Ballarín Josep M.
Bassó Frederic
Batlles Joan
Benet Sebastià
Bigordà Josep M.
Boada Ignasi
Bofill Roser
Bolívar Santi
Bosch Jaume
Botam Joan
Carbonell Josep Maria
Cardús Salvador
Carreras Ignasi
Chaib Mohammed
Claret Pilar
Coll         Montserrat
Comas Montserrat
Comín Toni
Corbí Marià
Cos         Griselda
Duarte Carles
Duch Lluís
Elvira Joan Carles
Estruch Joan
Feliu Josep M.
González Faus Ignacio
Güell Antoni
Herrera Isabel
Humet Jacint
Janeras Sebastià
Juncà Salvador
Lligadas Josep
Llisterri Jordi
Lluís Pere
López Camps Jordi
Losada Carlos
Lozano Josep M.
Marín Francesc-Xavier
Martí Casimir
Martí Fèlix
Martinell Maria
Mascaró Carles
Masllorens Àlex
Melloni Xavier
Moreta Ignasi
Oliveras Arcadi
Oliveres M. Lluïsa
Ortiz Dani
Pagès Jaume
Panikkar Raimon
Pedrals Ricard
Porta Jordi
Prat         Ramon
Puig         Enric
Puig         Armand
Raguer Hilari
Rambla Josep
Ribas Piera Manel
Ribera Raimon
Riera Quico
Rigol Joan
Rojo Mavi
Romeu Francesc
Rovira Francesc
Rovira Sergi
Saban Mario
Sáez Albert
Sastre Núria
Soley Salvador
Torner Carles
Torradeflot Francesc
Torralba Francesc
Trainé M. Pau
Travé Joan
Trilla Andreu
Urdeix Josep M.
Vallès Josep M.
Vernet Joan
Vidal Joan
Vilanova Evangelista