dijous, 26 d’agost de 2010

Raimon Panikkar




Ha mort en Raimon Panikkar, després d’una vida llarga i plena. Personalitat única i irrepetible, ha estat un privilegi pel país que passés els seus darrers anys a Tavertet, un privilegi probablement poc aprofitat. I ha estat un privilegi haver-lo pogut conèixer,com serà un privilegi anar aprenent de la seva immensa obra escrita.

Si haguéssim de qualificar amb un sol terme la seva identitat, crec que seria adient el de “líder espiritual”. Va ser un gran intel·lectual, certament, amb un coneixement fora del comú de la ciència, la filosofia i la teologia, del cristianisme, l’hinduisme i el buddhisme, de l’orient i l’occident, de les llengües –ah, les seves observacions etimològiques!- i la història de la civilització. Però allò que el feia més específic era la seva capacitat de mobilització de les energies del seu entorn, de les persones que hi entraven en contacte, envers la dimensió espiritual de la realitat. Ell feia atraient el món de l’esperit. I aquesta és una de les qualitats més excepcionals que es poden tenir. El recordarem sempre amb alegria, l’alegria del seu corprenedor somriure.

(Les fotografies són fetes al jardí de casa seva, a Tavertet, amb la llum del sol ponent, el dia 7 de juliol del 2007)

dilluns, 23 d’agost de 2010

Si tu me dices ven


 
Aquí podeu escoltar un gran exemple del nivell d'encert que pot assolir la música popular. Magistral interpretació de Los Panchos...




dimecres, 18 d’agost de 2010

Catalunya i qualitat




Diem sovint que Catalunya només se'n sortirà si és un país de més qualitat que els del seu entorn. Heus aquí un exemple concret al respecte. A Catalunya rebem dues emissores de música clàssica: Catalunya Música i Radio Clásica de RNE, l'una en català i l'altra en castellà. Com que entenem ambdós idiomes, tendirem a escoltar la que trobem de més qualitat. Confiar en que triarem la primera encara que sigui pitjor perquè és en català, per militància patriòtica, és molt confiar, és molt arriscat, i pot no ser el que cal fer (no ens podem permetre deixar de ser exigents amb nosaltres mateixos). O és millor en qualitat o no serà Catalunya Música la més escoltada.

dilluns, 16 d’agost de 2010

Sagrat i convenció







En la mesura que considerem quelcom com a sagrat, i ho tractem com a sagrat, allò esdevé sagrat. Està a les nostres mans que així sigui. El que és sagrat és fruit d'una convenció humana; som els humans els qui atorguem aquest caràcter, res és sagrat per si mateix o per designació d'una potència supracòsmica.

El que passa és que de vegades als humans hi ha coses que ens semblen sagrades d'entrada, com si ho fossin per elles mateixes, però aquest reconeixement segueix essent un gest humà, que les constitueix com a sagrades.






dissabte, 14 d’agost de 2010