 |
| Arp 1924 |
"Sentir i saber" (2021) és un llibre del neurocientífic Antonio Damasio (1944) sobre l'origen de la consciència humana. Un tema de gran importància, històricament molt debatut i dotat amb moltes implicacions. Un tema que aquesta obra desdramatitza i situa en els seus correctes límits.
El títol original és "Feeling and Knowing. Making Minds Conscious". Ho recullo perquè la qüestió de la traducció és rellevant en aquesta obra. La versió castellana de Joandomènec Ros no deu haver estat fàcil de fer. Com el mateix traductor assenyala, l'autor fa servir el terme "feelings", que en castellà de vegades es pot traduir per "sensacions" i de vegades per "sentiments"; però l'autor ha volgut que es fes servir sempre aquest darrer terme, cosa que fa la lectura una mica més complexa (així, es parla de "sentiments com la gana i la set..."). Hi ha passatges que apareixen com a difícils i no saps si és perquè hi ha aquests problemes de traducció -no pas per culpa del traductor- o és que originalment ja ho eren. El llibre té una clara voluntat divulgativa, didàctica, però no sempre és possible ser assequible en qüestions científiques d'una certa complexitat, tot i els esforços que fa Damasio al respecte.
El llibre és important, interessant, útil, oportú. La consciència hi és ben descrita i situada. Hi queda clar que l'origen de la consciència no és "metafísic" o "extrabiològic", sinó que és un mecanisme explicable per la ciència. La consciència seria fruit d'una doble capacitat de captació de senyals del cos humà: senyals externs i interns, senyals sobre el món que ens envolta i senyals sobre el nostre interior, sobre l'estat de les vísceres del nostre organisme. I és sobretot gràcies a aquests darrers senyals que l'organisme s'identifica amb ell mateix, viu la seva identitat. Amb el conjunt de senyals externs i interns, l'organisme assoleix la consciència.
Al text no hi apareixen mai termes com ara "ànima", "esperit", "Déu", "consciència còsmica" i similars. Això ajuda a situar la temàtica en el seu territori adient: estem parlant d'un mecanisme biològic, d'un derivat de l'evolució de la vida, amb les seves funcions i la seva importància, sense haver de vincular-lo amb reflexions més ideològiques o filosòfiques.
Heus aquí algunes de les seves consideracions:
"Vull conèixer els mecanismes funcionals que ens permeten experimentar a la ment un procés que clarament té lloc a l'àmbit físic del cos."
"De quina manera el cervell ens proporciona experiències mentals que nosaltres relacionem de forma inequívoca amb el nostre ésser, amb nosaltres?"
"Posseir un sistema nerviós fa possible tant moviments complexos com, amb el temps, l'arribada d'una veritable innovació: les ments. Els sentiments figuren entre els primers exemples de fenòmens mentals, i és difícil exagerar la importància del seu desenvolupament en les espècies multicel·lulars dotades de neurones. Els sentiments són les experiències mentals primordials. Permeten als organismes representar en la seva ment aquest cos absort en la regulació de les funcions que els seus òrgans interns realitzen per a satisfer les necessitats de la vida: menjar, beure i excretar; prendre postures defensives, com les que es produeixen en estats de por o d'ira, repulsió o menyspreu, activar comportaments de coordinació social, com la cooperació i el conflicte; demostrar la prosperitat, l'alegria i l'eufòria i fins i tot aquells comportaments relacionats amb la procreació."
"Curiosament, cada sistema sensorial està, en si mateix, desproveït d'experiència conscient. El sistema visual, per exemple, format per les nostres retines, rutes visuals i escorces visuals, produeix mapes del món exterior i aporta imatges visuals explícites d'aquest. Però aquest sistema per ell mateix no ens permetria manifestar automàticament que aquestes imatges ens pertanyin, que tinguin lloc dins del nostre organisme. No relacionaríem aquestes imatges amb el nostre ésser, no seriem conscients d'aquestes imatges. Només l'actuació coordinada dels tres tipus de processament relacionats amb el fet de ser, sentir i conèixer permet que les imatges estiguin connectades amb el nostre organisme, que literalment es refereixin a ell i estiguin situades al seu interior. Només llavors pot sorgir l'experiència."
"Les percepcions dels objectes i les accions del món exterior es transformen en imatges gràcies a la vista, l'oïda, el tacte, l'olfacte i el gust, per la qual cosa aquests tendeixen a dominar els nostres estats mentals, o això és el que sembla. Tanmateix, moltíssimes imatges de la nostra ment procedeixen no del fet que el cervell percebi el món que l'envolta, sinó més aviat de la connivència i la combinació d'aquest cervell amb el món que hi ha dins del nostre cos."
"Tot el que sentim es correspon amb estats interiors. No "sentim" el mobiliari que ens envolta o el paisatge. Podem percebre el paisatge i els mobles, i aquestes percepcions poden provocar fàcilment respostes emotives, donant lloc a certs sentiments en cada cas. És a dir, podem experimentar aquests "sentiments emotius"
i fins i tot anomenar-los: el preciós paisatge i la còmoda cadira.
Però el que experimentem "realment", en el sentit adient del terme, és com es troba el nostre organisme o algunes de les seves parts en cada moment. ¿Els seus processos es produeixen de manera fluïda i sense traves o són, al contrari, fatigosos?"
"Res es pot conèixer sense la presència de consciència. La consciència va ser indispensable per a l'aparició de les cultures humanes, i així va contribuir a canviar el rumb de la història humana. És difícil sobreestimar la importància de la consciència. Alhora, és fàcil exagerar la dificultat d'entendre com sorgeix la consciència, convertint-la en un misteri inescrutable."
"La consciència és un estat particular de la ment que resulta d'un procés biològic al que contribueixen múltiples esdeveniments mentals. Els processos interns del cos al que el sistema nerviós interoceptiu envia senyals hi contribueixen amb el component del sentiment, mentre que altres processos que es porten a terme dins del sistema nerviós central aporten imatges que descriuen tant el món que envolta l'organisme com la seva estructura musculoesquelètica. Aquestes contribucions convergeixen, d'una manera estrictament organitzada, per a produir quelcom molt complex, però perfectament natural: l'experiència mental inclusiva d'un organisme viu captat, moment a moment, en l'acte de comprendre un món intern i, meravella de meravelles, el món que l'envolta. El procés conscient adquireix vida dins d'un organisme, s'expressa en termes mentals i es localitza dins de les seves pròpies fronteres físiques. Ment i cos reben la propietat compartida d'aquest conjunt, a més de l'acta notarial corresponent, i de forma inexorable celebren la seva sort, bona o dolenta, fins que s'adormen."
"La biologia general, la neurobiologia, la psicologia i la filosofia de la ment posseeixen les eines necessàries per a resoldre el problema de la consciència i fins i tot per a recórrer bona part del camí cap a la resolució d'aquest problema més profund que hi ha al darrera: el de la creació de la pròpia ment. I la física també pot donar un pas endavant i col·laborar."
"Tot i que el cervell és indispensable per a generar la consciència, res suggereix que ho faci sol. Al contrari, els teixits no neurals de l'organisme han de formar part de la solució del problema, ja que contribueixen de manera important a la creació de qualsevol estat conscient. En especial, a través del procés híbrid de sentir, l'aportació del qual considerem fonamental per a la formació de la ment conscient.
Què significa dir que "soc conscient"? En el nivell més simple imaginable, significa dir que la meva ment, en el precís moment en que jo em descric com a conscient, està en possessió d'un coneixement que espontàniament m'identifica com el seu propietari. Fonamentalment, el coneixement es refereix, de formes diverses, a mi mateix: al meu cos, sobre el qual estic informat contínuament en major o menor detall a través del que sento, juntament amb fets que extrec de la memòria i que poden pertànyer o no a aquest moment perceptiu i que són també part integrant de mi mateix. L'escala del festival del coneixement que torna conscient a la ment varia en funció de quants convidats distingits hi assisteixin, però alguns d'ells no són només distingits, sinó obligatoris. Permeteu-me que els identifiqui: primer, un cert coneixement sobre els processos actuals del meu cos; segon, un cert coneixement, recuperat de la memòria, sobre qui soc jo en aquest moment i sobre qui he estat, recentment i en el passat remot."
"Per complicada que sigui, la consciència no sembla ser -o no hauria de continuar essent- misteriosa o impossible de desxifrar pel que fa a la seva constitució, mentalment parlant.
M'omple d'admiració la manera en que els nostres organismes vius- tant les parts que anomenem neurals com les que tendim a ignorar i descartar com "la resta del cos"- han ordit els processos que resulten en estats mentals xops de sentiment i d'una sensació de referència personal. Però l'admiració no requereix la invocació del misteri. La noció de misteri i la idea que una explicació biològica es troba fora del nostre abast no s'han d'aplicar a aquesta qüestió. Les preguntes poden trobar les seves respostes, i els enigmes es poden resoldre. De tota manera, hom se sent admirat pel que la combinació de diverses disposicions funcionals relativament clares ha acabat produint en benefici nostre."
"La realitat és que el valor funcional dels sentiments està lligat al fet que estan inequívocament en mans de l'organisme que els posseeix i que habiten en la ment d'aquest. Els sentiments van donar origen a la consciència i la van regalar generosament a la resta de la ment."
"La consciència és un estat mental enriquit. L'enriquiment consisteix en inserir elements addicionals de la pròpia ment en el procés mental en curs. Aquests elements afegits s'han confeccionat en gran part amb els mateixos materials que la resta de la ment -són imatges- , però gràcies al seu contingut anuncien de manera ferma que tots els continguts mentals als que en aquest moment tinc accés em pertanyen, estan relacionats amb mi i s'estan desenvolupant realment en el si del meu organisme. Aquesta incorporació és reveladora.
I la revelació de a qui pertany aquesta ment es produeix, principalment, gràcies als sentiments. Quan jo experimento l'esdeveniment mental que anomenem dolor, puc localitzar-lo veritablement en alguna part del meu cos. En realitat, el sentiment té lloc alhora en la meva ment i en el meu cos, i per una bona raó. Tots dos són de la meva propietat, estan situats en el mateix espai fisiològic i poden interactuar entre ells.
La propietat manifesta de continguts mentals que l'organisme integrat en el que sorgeixen posseeix és el tret distintiu d'una ment conscient. Quan aquest tret és absent o no predomina, el terme ment, sense més afegits, és l'adient.
Els mecanismes que enriqueixen la ment mitjançant una connexió ferma amb el seu propietari legítim -l'organisme- consisteixen en inserir en el flux mental d'aquest organisme que la posseeix els continguts que connecten el propietari de la ment i l'organisme de manera inequívoca. Tenen lloc al nivell dels sistemes. No s'han de considerar com un misteri."
"Per què crec que existeix una solució plausible pel problema de la consciència? Primer, perquè puc imaginar un mitjà a través del qual els continguts mentals es connecten de manera clara a un subjecte que sent i assumeix la propietat d'aquests continguts. En segon lloc, perquè el mitjà que imagino exigeix la utilització d'un mecanisme fisiològic l'estatus del qual, a nivell dels sistemes, s'entén raonablement bé.
La consciència es constitueix mitjançant la incorporació al flux d'imatges mentals que anomenem ment d'un conjunt extra d'imatges mentals que expressa referències sentides i factuals al propietari de la ment. Les imatges mentals, tant les convencionals com les híbrides -els sentiment, per exemple-, transporten i expressen uns significats que són els ingredients clau de la consciència, a l'igual que ho són de les ments simples. No cal cap fenomen prèviament desconegut, ni cal afegir cap substància misteriosa a aquest conjunt d'imatges per tal que prengui consciència. La clau de la consciència resideix en el contingut de les imatges que la fan possible. Resideix en el coneixement que aquest contingut proporciona de manera natural. L'única cosa que les imatges necessiten és ser informatives per a poder ajudar a identificar el seu propietari."
"Els continguts en forma d'imatges de la ment procedeixen en gran part de tres universos principals. El primer es refereix al món que ens envolta. Produeix imatges dels objectes, accions i relacions presents en l'entorn que contínuament escrutem amb els sentits externs -visual i auditivament, mitjançant el tacte, l'olfacte i el gust.
El segon univers es refereix al vell món que hi ha dins nostre. Aquest món és "vell" perquè està format pels òrgans interns evolutivament antics que s'encarreguen del metabolisme: les vísceres, com el cor, els pulmons, l'estómac i els intestins; els vasos sanguinis, des dels més grans i independents fins als capil·lars; les glàndules endocrines, els òrgans sexuals, etc. Aquest univers és el que dóna lloc als sentiments, com hem vist en les seccions sobre l'afecte. Les imatges que formen part dels sentiments també corresponen a objectes, accions i relacions reals, però amb algunes diferències de gran abast. En primer lloc, aquests objectes i accions estan localitzats dins del nostre organisme, a les vísceres situades en gran part dins del tòrax, l'abdomen i el cap, tot i que també a les extenses vísceres que poblen la pell arreu del cos, travessades al seu tron per vasos sanguinis les parets dels quals estan formades per múscul llis.
A més, en lloc de representar simplement les formes o accions dels objectes interns, les imatges del segon univers representen principalment estats d'aquests objectes en relació amb la seva funció en la nostra economia vital.
Finalment, els processos de l'univers del vell món es desplacen, en ambdós sentits, entre els "objectes" en sí, per exemple, les vísceres, i les "imatges" que els representen. Hi ha una interacció contínua entre els llocs en els que el cos canvia realment i la representació "perceptiva" d'aquests canvis. Aquest procés és absolutament híbrid, "del cos" i "de la ment" simultàniament; permet que les imatges de la ment s'actualitzin en funció de les alteracions que tenen lloc en el cos i que canviïn en conseqüència. És important assenyalar, en relació amb el procés vital, que aquestes imatges representen qualitats i el seu valor actual o valència. L'estat i la qualitat d'aquests objectes i accions interns són els protagonistes. Les estrelles principals no són els violins i les trompetes veritables, sinó els sons que emeten. En altres paraules, els sentiments no són reduïbles a patrons fixes d'imatges, sinó que s'ocupen de "games" d'actuació.
El tercer univers de la ment pertany també a un món intern de l'organisme, però correspon a un sector completament diferent: l'esquelet ossi, les extremitats i el crani, regions corporals que resulten estar protegides i animades pels músculs esquelètics. Aquest sector proporciona alhora estructura i sosteniment a tot l'organisme i ancora els moviments externs executats pels músculs esquelètics, inclosos els que fem servir per a la locomoció. Aquesta estructura serveix com a referència per a tot el que s'esdevé en els altres dos universos. Resulta interessant, des d'un punt de vista evolutiu, que aquest sector intern no sigui tan antic com el visceral i no comparteixi els mateixos trets fisiològics peculiars. No hi ha res tou en aquest "interior menys antic". Tenir ossos forts i músculs resistents proporciona una bona estructura i una bona bastida."
"Els sentiments que fan que la consciència sigui possible no són d'una classe a part. Juxtaposen dos fenòmens principals: 1) imatges de l'interior, que detallen les alteracions de les configuracions internes de l'organisme impulsades homeoestàticament, i 2) imatges que detallen les interaccions entre els mapes i les seves fonts corporals i que, en fer-ho, revelen de manera natural que els mapes es produeixen dins de l'organisme que representen. El descobriment d'aquest sentit de possessió -les imatges són propietat de l'organisme- resulta de les clares influències mútues de l'estat d'aquest organisme i de les imatges generades en ell; la possessió és conseqüència del fet patent que un procés, la fabricació d'imatges mentals, esdevé dins de l'altre, l'organisme.
El fet que l'organisme sigui el propietari de la ment té una conseqüència intrigant: tot el que s'esdevé en la ment -els mapes de l'interior i els mapes de les estructures, accions i posicions espacials d'altres organismes o objectes que existeixen i tenen lloc en l'entorn exterior- es construeix, necessàriament, mitjançant l'adopció de la perspectiva de l'organisme."
"Quan la gent comú parla de consciència, en general pensa primer en el món exterior. Sovint equipara ser conscient amb la capacitat de representar el món que hi ha al seu voltant. Es tracta de quelcom comprensible perquè el món extern resulta afavorit per la nostra ment de forma desproporcionada. Però, per què és així? Perquè cartografiar el món que ens envolta és essencial per a gestionar les nostres interaccions amb ell de manera favorable a la nostra vida. Tanmateix, tot i que aquest procés ajuda a revelar el que es pot conèixer i utilitzar-se a favor nostre, això no suggereix, ni molt menys explica, com o perquè som conscients del material que hem cartografiat en imatges; en altres paraules, perquè coneixem el que coneixem. Per estar ben informats i ser conscients, necessitem "connectar" o "relacionar" objectes i processos amb el nostre propi organisme, amb nosaltres. Necessitem que el nostre organisme supervisi els objectes i els processos.
Som conscients de la nostra existència i de les nostres percepcions quan fem servir el coneixement per a establir aquest sentit de relació i possessió.
Només arribem a conèixer el que coneixem -el que significa realment que només arribem a conèixer que cada un de nosaltres, individualment, posseeix coneixement- perquè se'ns informa simultàniament sobre dos aspectes de la realitat. Un es refereix als diferents estats del nostre antic món interior químic i visceral, expressats mitjançant aquest procediment híbrid anomenat sentiment. L'altre és la referència espacial que proporciona el nostre interior musculoesquelètic, especialment l'estructura estable que suporta l'edifici de la nostra individualitat."
+UB.jpg)
Entrades
