divendres, 26 de març de 2010

Anunciacions del segle XV



Campin 1419


Campin 1425


Campin 1425



Gentile da Fabriano 1425


Masolino 1430


Bicci di Lorenzo 1430


Fra Angelico 1431


Van Eyck 1432


Fra Angelico 1432


Fra Angelico 1433


Bicci di Lorenzo 1434


Van Eyck 1434


Van der Weyden 1434


Witz 1440



Fra Angelico 1440


Filippo Lippi 1440



Filippo Lippi 1440


Filippo Lippi 1440


Filippo Lippi 1440


Filippo Lippi 1443



Bellini 1444


Maître d'Aix 1444


Petrus Christus 1444


Filippo Lippi 1445


Dieric Bouts 1445


Fra Angelico 1446



Baldovinetti 1447


Filippo Lippi 1450


Pesellino 1450


Petrus Christus 1452


Petrus Christus 1452


Fra Angelico 1453


Pesellino 1455


Van der Weyden 1455


Bouts 1455


Gozzoli 1455


Bellini 1465


Bartolomeo Caporali 1465


Filippo Lippi 1466


Piero della Francesca 1466



Bartolomeo Caporali 1468


Filippo Lippi 1469


Memling 1470



Cossa 1470



Memling 1475



Leonardo da Vinci 1475



Botticelli 1481



Lorenzo di Credi 1485


Botticelli 1485


Botticelli 1489


Memling 1489


Botticelli 1490


Botticelli 1492


Cima da Conegliano 1495


Perugino 1497


Fra Bartolomeo 1497


Bellini 1500


¿Per què hi ha una eclosió de representacions pictòriques de l'Anunciació el segle XV (que es perllonga després durant el segle XVI, encara que potser no amb el mateix nivell d'inspiració -els moments d'eclosió sempre són més vitals que els que els segueixen-)? ¿Perquè esdevé un tema freqüentment representat pels pintors de l'època?

És possible que aquest fenomen estigui relacionat amb l'eclosió del pensament humanista del Renaixement, del que formarà part Erasme de Rotterdam (1466-1536). La persona individual agafa una importància primordial, esdevé protagonista, i els artistes troben en el tema de l'Anunciació, originat en un context cultural mític ben diferent al del moment, una escena que sintonitza amb els seus propòsits d'exaltació de la persona.

En aquest cas, Maria, una noia de poble, es digne d'entrar en contacte amb la divinitat, amb el que hi ha de més important, amb la dimensió profunda de l'existència. Els renaixentistes reutilitzen la imatge de l'Anunciació segons les seves prioritats, segons la seva sensibilitat. I el mateix fem nosaltres al referir-nos avui a escenes evangèliques o d'altres tradicions mitològiques. I està bé fer-ho així: la gràcia i la potència de les imatges mítiques està en aquesta capacitat de ser reinterpretades, reutilitzades, reexprimides, reelaborades des de perspectives diferents.