dissabte, 31 de juliol de 2021

Sobre el conreu de la qualitat humana






El conreu de la qualitat humana és qüestió d’actitud, de predisposició, i és també qüestió d'exercici, de pràctica, d'esforç. De dur a terme tasques pràctiques que permetin deixar-se interpel·lar per determinats valors. Uns valors que per a alguns es poden haver convertit en tòpics, però que ens sembla que continuen sent centrals: amor, bondat, justícia, solidaritat... La qualitat humana no s'identifica amb els valors (aquests són entitats ideals de referència mentre que la qualitat humana és una experiència pràctica) però la construcció de la qualitat humana passa en bona mesura per treballar valors.

Desenvolupar la qualitat humana és una cosa difícil i complexa, com succeeix amb qualsevol procés educatiu. En aquest desenvolupament, la confrontació amb valors clau com els esmentats té un paper de primer ordre. Ho recordava i preconitzava Kholberg amb la seva teoria del desenvolupament de la consciència moral, i ho segueixen explorant i duent a terme les iniciatives emmarcades en l'àmbit de l'educació en valors.

Per evitar utilitzar un llenguatge massa habitual, podem prendre com a signes o indicis del desenvolupament de la qualitat humana tres dimensions que inclouen una certa paradoxa: una alegria serena, una sobrietat sensible i una compassió activa:

- Es tracta d'assolir una alegria profunda i intensa davant el món i la vida, que no es manifesta en forma de disbauxa o diversió per evadir-se de la realitat.

- Es tracta d'assolir una sobrietat global i estricta que permeti alterar el mínim el món i als altres, i que al mateix temps no comporti menyspreu per les coses ni autodestrucció, sinó més aviat el contrari: fascinació per tot el que ens envolta.

- Es tracta de desenvolupar una compassió extensa i sentida que és interès apassionat pel que passa al nostre voltant, i que no es converteix en sentimentalitat passiva o lament inútil.

Es vol arribar a una serenitat que porti a prendre-s'ho tot molt seriosament i, alhora, amb certa distància; una sensibilitat que faci interessar-se per tot i trobar-hi els aspectes més bells i agradables; una activitat que porti a desenvolupar iniciatives pràctiques per ajudar als altres i per transformar les estructures socials. Caldrà concretar i explorar pràctiques concretes que ajudin a avançar en el desenvolupament d'aquestes característiques, que permetin progressar en el conreu de la pròpia qualitat humana.


Millet 1850


La qualitat humana tendeix a mostrar-se com a quelcom d’intangible, evanescent, difícil de copsar i de precisar. Això dificulta, evidentment, l'establiment de mètodes per al seu desenvolupament. Però es pot intentar per dos grans camins:

- Indirectament, a través del conreu de la sensibilitat i l'espiritualitat. Aquests dos àmbits no s'identifiquen amb la qualitat humana, però hi estan relacionats i la poden potenciar. Encara que pugui semblar paradoxal, tots dos (fins i tot l'espiritualitat) són més fàcils de treballar que la qualitat humana. El ventall metodològic és més ampli, més contrastable.

- Directament; aquí s'haurà de fer un esforç de creativitat metodològica, en ser un terreny menys habitual i menys obvi. La mateixa reflexió sobre la naturalesa de la qualitat humana i l'observació de persones i situacions on es puguin trobar indicis, rastres, de la mateixa poden ser camins operatius. Sabent que la seva intangibilitat fa que sovint no puguem disposar de més recurs que de la intuïció, de l’"olfacte", com a detector de qualitat humana. Però l'aspiració personal a la qualitat humana i la pràctica per assolir-la ajuden a desenvolupar aquesta intuïció, així com a discernir "fantasmes" (persones que no entren, de fet, en aquesta dinàmica, tot i que potser es pensen o els hi sembla que ho estan fent).

La qualitat humana no és una creença sinó una experiència. Cal haver-la fet per considerar-la real. Això fa difícil que qui no està immers en la seva dinàmica la reconegui fàcilment. No es pot ser un expert en detectar qualitat humana sense estar-hi a prop i atent, sense ser un aspirant a la mateixa.

Les conseqüències d'aquesta realitat a nivell organitzatiu, pragmàtic, són dures: no es pot aprendre a copsar qualitat humana en cap escola, no hi ha cap curs que ho ensenyi, només ens ho pot ensenyar la mateixa vida.



Millet 1848



divendres, 30 de juliol de 2021

Voluntat cega

 

Vallotton 1897


"Schopenhauer condemna el món en la seva mateixa arrel, considerant-lo com el producte d'una voluntat cega que és estranya a tota intel·ligibilitat i a tota finalitat. En aquest pessimisme radical el valor només pot residir en els processos d'alliberament com l'art i la contemplació, on s'apaga la voluntat de viure, o com la caritat, que només val perquè en abolir la distinció entre els individus, aboleix també l'univers en la mesura que ell és el producte del seu muntatge. Però Schopenhauer és important perquè és la font de Nietzsche, el qual no només va formular el problema del valor en tota la seva generalitat, sinó que el va posar en relació amb la doctrina de Schopenhauer donant valor a aquestes mateixes potències que són a l'origen de l'existència i sobre les quals Schopenhauer feia pesar una mena de maledicció."


 Louis Lavelle Traité des valeurs (1951), p. 85-86


Text original:

"Schopenhauer condamne le monde à sa racine même en le considérant comme le produit d’une volonté aveugle qui est étrangère à toute intelligibilité et à toute finalité. Dans ce pessimisme radical la valeur ne peut résider que dans les démarches de libération comme l’art et la contemplation, où s’éteint le vouloir vivre, ou comme la charité, qui ne vaut que parce que, en abolissant la distinction entre les individus, elle abolit aussi l’univers en tant qu’il est le produit de leur assemblage. Mais Schopenhauer est important parce qu’il est la source de Nietzsche qui non seulement a posé le problème de la valeur dans toute sa généralité, mais encore l’a posé dans son rapport avec la doctrine de Schopenhauer en valorisant ces puissances mêmes qui sont à l’origine de l’existence et sur lesquelles Schopenhauer faisait peser une sorte de malédiction."



dijous, 29 de juliol de 2021

Carner: Temença



Fautrier 1934


"El carro, ple de sol, no sap que deixa
rerassagat un gran senyal de pols,
ni sap el vent que son ahuc de queixa
de balma en balma es vagi fent més dolç.

Jo que distret he caminat debades
—i em cal anar vagarejant sens fi—
temo sentir què diuen mes petjades
quan jo sembla que en fugi en mon camí."


Josep Carner a El cor quiet (1925)




dimecres, 28 de juliol de 2021

Secret amagat

 



"Beu vi, ja dormiràs prou sota terra
sense parella, ni amic, ni cap company;
compte, no li diguis a ningú aquest secret amagat:
la tulipa marcida mai no tornarà a obrir-se."


Omar Khayyam (1048-1131)


Rubaiyat 47 de l'edició de Sadeq Hedayat (1934), traduïda al castellà per Zara Behnam i Jesús Munárriz (Hiperión 1993)


José Gibert i Diego Navarro la tradueixen així (Plaza & Janés 1969):

"No dubtis de beure i gaudir de l'amor.
Tard o d'hora hauràs de dormir sota terra
sense dones ni amics. No diguis això a ningú:
la rosella marcida no torna a florir."



dimarts, 27 de juliol de 2021

Controlar els records

 

Hodgkin 2005


Hi ha qui considera que es poden controlar els records. Així semblen pensar-ho Alan i Marilyn Bergman, quan a la lletra de la cançó "The way we were" diuen "what's too painful to remember, we simply chose to forget." El que és massa dolorós per ser recordat, simplement vam triar oblidar-ho. Potser sí que algú ho pot fer. D'altres persones simplement ho recorden tot, tant el plaent com el dolorós. I alguns patim una situació en la qual només ens venen al cap records dolorosos. És dur. Com si la vida només hagués estat un enfilall de mals moments. No és així, a la vida hi ha moments bons i moments dolents, hi ha de tot. Però la memòria pot arribar a ser perversa, quan fa que les úniques coses que et venen al cap espontàniament siguin els records de situacions desagradables, doloroses o tristes. Cal acceptar-ho, però no és fàcil.


 

dilluns, 26 de juliol de 2021

Martí i Pol: Quasi homenatge



Hernández Pijuan 2002


"Envelliran els llibres i potser
no els llegirà ningú, però la carn
no serà pas menys trista. Desaprendre
tant de futur és una tasca dura
i també ho és assajar de fer un nus
amb la corda del temps per recordar
que encara no has viscut i ja s'apropa,
furtiu i descaradament solemne,
el desenllaç. Toca el mar amb els ulls
cansats de no mirar i esborra els signes
de qualsevol complaença; que sigui
tot tan dur i tremolós que ja no puguis
recular més sense negar-te. Ara
potser ja res no compta, només l'arbre
que preserva l'espai de les ventades
contradient el ritme de les coses,
o la sageta que desfà camí
i és un repte de llum que t'assenyala
i esperes amb temor i amb alegria.
Envelliran els llibres i molt més
hauràs envellit tu quan, mig escèptic,
mig resignat, recullis el farcell
d'enganys i desenganys i, altiu, contemplis
la immensitat amb la mirada neta
de turpituds i angoixes, tal vegada
estrafent sense ganes aquell gest
de revolta que ben pocs han comprès
però t'ha acompanyat tota la vida."


Miquel Martí i Pol a Un hivern plàcid (1994)



diumenge, 25 de juliol de 2021

Uccello: Perfils









Dos fascinants perfils de noia del gran Uccello, un de 1450 i l'altre de 1460.



dissabte, 24 de juliol de 2021

Costa i Llobera: El Gorg Blau






"Adéu, tristor encastellada
del pla de Cúber i Almaluig !...
Seguint arreu l’aigua qui fuig
d’aqueixa terra desolada,
sorprèn mos ulls 1a portalada
          d’un Paradís…
L’aigua s’atura a son encís
i com que diga: reposau!
- Dolça és la calma del Gorg Blau!

Les colossals penyes bessones,
formant un freu meravellós,
sols deixen caure un raig dubtós
sobre l’estany pur i sens ones.
D’encantament blavors pregones,
          com un safir,
aquest estany fan resplendir
i com que diguen: somniau!
- Dolç és el somni del Gorg Blau.

L’antic camí tot solitari
voreja l’aigua, recobert
baix del penyal, i sembla obert
per un exèrcit llegendari…
Passant del Gorg al mur contrari
          pel rústic pont,
somriu la coma de la font
com un idil·li tot suau.
- Dolç és l’oasi del Gorg Blau.

Sortint del Gorg, per entre molsa,
ramatges, heures i ramells,
l’aigua jugant fa amb els aucells,
seguit, seguit, música dolça.
La neta escuma que ella espolsa
          singlota o riu?
Al qui l’escolta pensatiu
com que li diga: meditau!
- Dolça és la parla del Gorg Blau.

Per entre flors, per entre espines,
lo que era estany se fa torrent,
i avall, endins, se va perdent
per un rocam com en ruïnes…
No hi troba ja murta ni alzines,
          molsa ni flors,
quan allà baix, desfeta en plors,
dins la gran Fosca, l’aigua cau…
- Ai! com la vida és el Gorg Blau."


Miquel Costa i Llobera (1900)



divendres, 23 de juliol de 2021

Memory


Franz Marc 1912

Aquesta és la lletra de la cançó Memory, pertanyent al musical Cats d'Andrew Lloyd Webber (1980). En podeu sentir unes quantes versions a la playlist Memory dins de la carpeta Cançons famoses de l'Spotify de merceirai.


"Midnight, not a sound from the pavement

Has the moon lost her memory?

She is smiling alone

In the lamplight, the withered leaves collect at my feet

And the wind begins to moan.


Memory, all alone in the moonlight

I can dream of the old days

Life was beautiful then

I remember the time I knew what happiness was

Let the memory live again.


Every street lamp seems to beat

A fatalistic warning

Someone mutters and the street lamp sputters

And soon it will be morning.


Daylight, I must wait for the sunrise

I must think of a new life

And I mustn't give in

When the dawn comes, tonight will be a memory too

And a new day will begin.


Burnt out ends of smoky days

The stale, cold smell of morning

A street lamp dies, another night is over

Another day is dawning.


Touch me, it's so easy to leave me

All alone with the memory

Of my days in the sun

If you touch me, you'll understand what happiness is

Look, a new day has begun."



dijous, 22 de juliol de 2021

Daodejing 44







"Què ens estimem més, la fama o la salut?
La salut o la riquesa?
Què preferim, tenir salut o guanyar fama i riquesa?

Qui s'aferra a les coses, pateix per elles.
Qui acumula moltes coses, té més perill de pèrdua.
Qui sap quan en té prou, mai és avergonyit.
Qui sap mesurar-se, no corre perills
i viurà llargament."


Daodejing 44