dissabte, 25 de març de 2017

Possessió








"Tot home religiós sent que si és fidel a Déu, aquest el va posseint, i a la fi ja no és ell qui viu sinó que és Déu el qui viu en ell."


Carles Comas, abril de 1980





divendres, 24 de març de 2017

Millors persones




Vermeer 1656



"Del que es tracta és d'ajudar els altres a ser millors persones."


Josep M. Lozano a Poblet el 25.02.2017





dijous, 23 de març de 2017

Madurar




Ellsworth Kelly 1949



Es tracta d'anar madurant sense amargar-se ni amargar els altres...





dimecres, 22 de març de 2017

Dos poemes de Palau i Fabre






"Vaig com les aus quan han perdut el fill,
que giravoltem sense haver consol,
amb crits de sang alerten son estol
com si lo món entrés en gran perill.

E giravolten sens defalliment
entorn del lloc on lo fill han deixat
e no els esparvera la veracitat
perquè els daria molt major turment.

Des del matí fins que s'ha post lo jorn,
amb son rodar inquieten l'espai,
diuen que en ells dolor no es pondrà mai,
puix que mai més no hauran lo fill entorn.

Sols a la nit, vençuts per l'enderroc,
tornen al niu com a desert castell,
senten lo cor de sobta fosc i vell
e s'adormissen amb la son del roc.

L'ensendemà, amb un volar penós,
abandonant lo niu, l'arbre i el riu,
van a l'encalç d'un indret més galdós:
però en cap lloc lo seu infant no viu.

Així jo vaig, perdut de mi mateix,
a mi mateix cercant-me eternament.
Mes jo só mut e mut lo meu lament,
car gorja endins lo meu dolor se peix."


- - -


"Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n'adonés,
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.

Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de mi no me'n quedés
en el no-meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,
per un de sol, però que besés
i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes".



Josep Palau i Fabre (1917-2008)




dimarts, 21 de març de 2017

Deures de la política




Delaunay 1912



"Si el primer deure que ens imposa la política és un esforç creador, imaginatiu, per a concebre els fins globals de la societat i concebre'ls d'una manera que no sigui imatge i semblança del passat i del present limitant-nos a buscar uns mitjans que ens puguin satisfer demà les necessitats d'avui, el segon deure que ens imposa és fer que aquesta opció de nous fins, aquestes noves necessitats, emergeixi del conjunt de participants d'una societat."


Roger Garaudy a Paraula d'home (1975)



"La política, en el veritable sentit de la paraula, és la voluntat de crear un món amb perspectives més humanes."

"Una veritable revolució és per a una societat com una conversió per a l'individu; això és, un canvi dels objectius i del sentit de la vida i de la història."


Roger Garaudy Crida als vivents (1979)





dilluns, 20 de març de 2017

diumenge, 19 de març de 2017

Present i futur




Twombly 2000



Tenim clara la necessitat de viure a fons el present. Però és també clara la importància del futur, del projecte, de l'aspiració, de l'horitzó. De fet, el futur és la dimensió del present que mira més enllà, més endavant.

No és fàcil l'equilibri entre la vivència del present i l'obertura al futur: l'un tendeix a menjar-se l'altre, és fàcil prioritzar l'un en detriment de l'altre. Si oblidem el futur, el present pot quedar ofegat en ell mateix, i nosaltres amb ell. Si oblidem el present, la nostra vida pot caure en la irrealitat, perdre's pels camins dels somnis i no assaborir el valor, la riquesa del que tenim. Aquest equilibri és fonamental per a un bon tarannà vital.





dissabte, 18 de març de 2017

L'esfera altra





De Staël 1951



"Hi ha una esfera "altra", és a dir una esfera incommensurable amb l'empiria [el món empíric]: una esfera on, per exemple, no té sentit dictaminar si el que allí hi ha és o no és "persona".

Aquesta esfera no és un pur sentiment que s'hagi d'entendre des de l'empiria (és a dir, un producte de les meves necessitats sentimentals) sinó que té "realitat" independentment de mi, ja que se m'imposa contra la meva voluntat, i tracta imperiosament de conduir la meva vida (...).

La "realitat" d'aquesta esfera misteriosa, que normalment només es manifesta "imperant-me", en algunes rares i afortunades ocasions es manifesta amb tot el seu esplendor (...); això passa poques vegades, però l'experiència recollida a la història de les religions mostra que si ests fidel això es fa cada vegada més freqüent; per dir-ho d'una altra manera, l'"imperar-te des de la foscor" cada vegada es va traient més vels, se't va fent llum, fins a manifestar-se com el teu aliment i la companyia que t'omple: es pot arribar a "tocar" cada vegada més la seva "realitat" (la seva iniciativa... i qui sap què! - només ho sap qui hi arriba -).

(...)

La història de les religions ens mostra que si hom és fidel a Déu, l'esfera "altra" no sols "t'impera" i a més a més de vegades se't revela esplendent (com "la" Bellesa, etc.) sinó que cada vegada l'"imperatiu fosc" que ella és se't va fent més familiar, els ulls se t'hi van acostumant, i ho vas descobrint com un món inefable i ple de meravelles (cada vegada més "realment real"). Aquestes meravelles s'expressen amb les úniques paraules que es tenen, les tretes del món quotidià: es parla de Pare, de resurrecció, etc. Però aquestes paraules serien mal enteses si no fóssim conscients que volen indicar quelcom que només es pot saber què és si ho tastes personalment, si t'endinses personalment en el món misteriós de l'esfera "altra" i "t'ho trobes".

(...)

"Trobar-se amb la Bellesa" és quelcom que cal cultivar, de manera que en humil fidelitat aquesta esfera "altra" creixi i creixi fins a presentar-se amb tot el seu esplendor, adquirint densitat, "realitat". A tots els que creuen perdre la fe, se'ls hauria de dir que han fet bé de deixar de creure en aquest Déu "omnipotent", i que ha estat una sort per a ells que això els hagi obligat a madurar fins arribar a l'amor desinteressat a tota cosa; però ara que ja no escolten amb ànsia "a orillas del gran silencio" han de continuar esperant però d'una manera diferent: han de continuar esperant no l'"omnipotent" sinó aquesta "vaga tendresa" que "purifica de tot recel i fins de la més lleu desesperança"; és a dir, s'han de continuar endinsant en el terreny de l'esfera "altra"... perquè aquesta esfera pot donar molt de si.

(...)

L'esfera "altra" que ara ja experimentem com a "real" (ja que "m'impera" i a més  a més en alguna rara i afortunada ocasió se'm presenta "per ella mateixa", "en tot el seu esplendor") si hi soc fidel se'm pot anar tornant més i més lluminosa, com ho testimonia la història de les religions. Però els mestres de la història de les religions em parlen d'aquesta llum i d'aquestes riqueses amb fórmules que resulten molt perilloses avui, ja que poden ajudar a l'home a "fabular" un Déu "omnipotent" (amb la qual cosa mai arribarà a "empassar.se la Mort" i per tant a accedir a l'esfera "altra", o al menys li poden fer creure que a les riqueses del misteri s'hi pot arribar llegint llibres en lloc d'arribar-hi caminant..."

(...)

Existeix una esfera "altra": vg. de la bellesa no es pot dir ni que sigui "personal" ni que sigui una força "impersonal" (com la gravetat), la bellesa és "altra" que aquest món, li és incommensurable. Aquesta esfera "altra" és real: regeix la vida... Aquesta "realitat" de vegades surt de la "foscor" des d'on ens "impera", i es presenta "cara a cara" amb tot el seu esplendor: veiem no sols "coses belles", sinó que "hi ha Bellesa" (toquem els ciments del sentit, i ens aclaparem reverencialment). La història de les religions mostra que si som fidels a la crida de nla "realitat altra", aquesta cada vegada se'ns farà més lluminosa, i arribarem a veure-hi riqueses insospitades. Però les riqueses de l'esfera "altra" no convé dir-les amb fórmules... sense afegir ràpidament que aquestes fórmules no eliminen pas la Mort (al menys no ens estalvien el "dol per la mort del pare omnipotent") i ni tan sols serveixen per a enriquir-nos religiosament (hom no té altre sistema d'enriquiment religiós que "caminar": no hi ha "informació" que pugui suplir la maduració personal)."


Carles Comas, abril de 1980





divendres, 17 de març de 2017

Martí i Pol: Atur de tardor




Hernández Pijuan 1983



Avui el cor es perdrà pels camins més incerts
i al capvespre farem com qui ja no es recorda
dels mesos càlids.
Collirem flors marcides i una mica
de vent a cada marge.

Del poble enllà hi haurà una quietud
densa de pluges i prodigis
i haurem envellit molt
sense ni saber com.

Avui el cor es perdrà pels camins més incerts
pels vells camins del record i del somni,
íntims i acollidors com una cambra.
Serà un temps de silenci i desencís.
No hi haurà ocells i les vores del riu
tindran un aire de malenconia.

Avui el cor es perdrà pels camins més incerts
i, essent de nit, una vaga tendresa
ens purificarà de tot recel
i fins de la més lleu desesperança.


Miquel Martí i Pol, a El fugitiu (1952-1957)





dijous, 16 de març de 2017

Badar








"Badar. Passejar la mirada.

Espurnes d'atenció, fugisseres.

La por de l'abisme; l'esforç per allunyar-se'n."


Li Migara