dimecres, 29 de març de 2017

Tot mereix ser viscut




Chardin 1768



"Todo merece ser vivido en la vida: no hay nada que sea inexpresivo, que sea opaco, que sea vulgar a los ojos de un observador. (...) Hay ya una nueva belleza, un nuevo arte en lo pequeño, en los detalles insignificantes, en lo ordinario, en lo prosaico; los tópicos abstractos y épicos que hasta ahora los poetas han llevado y traído ya no nos dicen nada; ya no se puede hablar con enfáticas generalidades del campo, de la Naturaleza, del amor, de los hombres; necesitamos hechos microscópicos que sean reveladores de la vida, y que, ensamblados armónicamente, con simplicidad, con claridad, nos muestren la fuerza abrumadora del Universo, esta fuerza eterna, profunda, que se halla lo mismo en las populosas ciudades y en las Asambleas donde se deciden los destinos de los pueblos, que en las ciudades oscuras y en las tertulias de un Casino modesto, donde don Joaquín nos cuenta su prosaico paseo de esta tarde."


Azorín, a Los pueblos (1905)


(recollit per José María Valverde a Breve historia de la literatura española (1969))





dimarts, 28 de març de 2017

Heine sobre la música




Klee 1932



"Però què és la música? Aquesta pregunta em va tenir ocupat durant hores ahir abans d'anar a dormir. La música té una explicació insòlita; podria dir que és un miracle. Se situa a mig camí entre el pensament i el fenomen; com una mena de nebulós mediador, se situa entre l'esperit i la matèria;  és alhora semblant i diferent de les coses entre les que intermedia: és esperit, però esperit que requereix manifestar-se en el temps; és matèria, però matèria que pot prescindir de l'espai."


Heinrich Heine, a Über die Französische Bühne, Neunter Brief (1837)


Text original:

"Aber was ist die Musik? Diese Frage hat mich gestern abend vor dem Einschlafen stundenlang beschäftigt. Es hat mit der Musik eine wunderliche Bewandtnis; ich möchte sagen, sie ist ein Wunder. Sie steht zwischen Gedanken und Erscheinung; als dämmernde Vermittlerin steht sie zwischen Geist und Materie; sie ist beiden verwandt und doch von beiden verschieden: sie ist Geist, aber Geist, welcher eines Zeitmaßes bedarf; sie ist Materie, aber Materie, die des Raumes entbehren kann."




diumenge, 26 de març de 2017

Present i passat




Twombly 1982



Com viure el passat des del present?

- amb un intens agraïment per tot allò que de bo hem rebut.

- amb una gran acceptació del condicionament que el passat ens suposa sempre. Tots els pesos que portem a sobre, totes les pèrdues que hem patit. Hem de ser capaços de perdonar el passat.

- amb un serè remordiment per tot allò que hem fet malament i que ja no podrem mai arreglar.





dissabte, 25 de març de 2017

Possessió








"Tot home religiós sent que si és fidel a Déu, aquest el va posseint, i a la fi ja no és ell qui viu sinó que és Déu el qui viu en ell."


Carles Comas, abril de 1980





divendres, 24 de març de 2017

Millors persones




Vermeer 1656



"Del que es tracta és d'ajudar els altres a ser millors persones."


Josep M. Lozano a Poblet el 25.02.2017





dijous, 23 de març de 2017

Madurar




Ellsworth Kelly 1949



Es tracta d'anar madurant sense amargar-se ni amargar els altres...





dimecres, 22 de març de 2017

Dos poemes de Palau i Fabre






"Vaig com les aus quan han perdut el fill,
que giravoltem sense haver consol,
amb crits de sang alerten son estol
com si lo món entrés en gran perill.

E giravolten sens defalliment
entorn del lloc on lo fill han deixat
e no els esparvera la veracitat
perquè els daria molt major turment.

Des del matí fins que s'ha post lo jorn,
amb son rodar inquieten l'espai,
diuen que en ells dolor no es pondrà mai,
puix que mai més no hauran lo fill entorn.

Sols a la nit, vençuts per l'enderroc,
tornen al niu com a desert castell,
senten lo cor de sobta fosc i vell
e s'adormissen amb la son del roc.

L'ensendemà, amb un volar penós,
abandonant lo niu, l'arbre i el riu,
van a l'encalç d'un indret més galdós:
però en cap lloc lo seu infant no viu.

Així jo vaig, perdut de mi mateix,
a mi mateix cercant-me eternament.
Mes jo só mut e mut lo meu lament,
car gorja endins lo meu dolor se peix."


- - -


"Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n'adonés,
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.

Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de mi no me'n quedés
en el no-meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,
per un de sol, però que besés
i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes".



Josep Palau i Fabre (1917-2008)




dimarts, 21 de març de 2017

Deures de la política




Delaunay 1912



"Si el primer deure que ens imposa la política és un esforç creador, imaginatiu, per a concebre els fins globals de la societat i concebre'ls d'una manera que no sigui imatge i semblança del passat i del present limitant-nos a buscar uns mitjans que ens puguin satisfer demà les necessitats d'avui, el segon deure que ens imposa és fer que aquesta opció de nous fins, aquestes noves necessitats, emergeixi del conjunt de participants d'una societat."


Roger Garaudy a Paraula d'home (1975)



"La política, en el veritable sentit de la paraula, és la voluntat de crear un món amb perspectives més humanes."

"Una veritable revolució és per a una societat com una conversió per a l'individu; això és, un canvi dels objectius i del sentit de la vida i de la història."


Roger Garaudy Crida als vivents (1979)





dilluns, 20 de març de 2017