diumenge, 17 de novembre de 2019

Amor i ritu




Bissier 1965


"La relació humana és ritual quan el proïsme és alguna cosa més que un objecte; l'amor humà és un ritu quan es descobreix que la persona no és solament un objecte de plaer ni tan sols d'amor, sinó una relació constitutiva que permet al jo de ser jo, i al tu de ser tu."


Raimon Panikkar Mite, símbol, culte, Fragmenta Editorial (2009), p. 384




dissabte, 16 de novembre de 2019

Aspecte de bogeria




Agnes Martin 1955


"Si has mantingut dirigida l'atenció cap a les novetats del pensament durant la teva pròpia vida, hauràs observat que gairebé totes les idees realment noves tenen un cert aspecte de bogeria quan es formulen per primera vegada."


Alfred North Whitehead a Science and the Modern World (1925)

(citat per John Ziman a Reliable knowledge - An exploration of the grounds for belief in science, de 1978)






divendres, 15 de novembre de 2019

Mirar a fons





"Mira a fons: que de res et passi desapercebut ni allò que li és específic ni el seu valor."


Marc Aureli, Meditacions VI, 3




dijous, 14 de novembre de 2019

Diàleg interreligiós




Chagall 1963


Des de posicions fonamentalistes/literalistes, el diàleg interreligiós no té cap sentit (a no ser que sigui per "quedar bé", per cobrir aparences, cosa que el desnaturalitza). Des de posicions SBNR (spiritual but not religious), tampoc. Des de posicions atees/no creients, tampoc (a no ser que sigui per utilitzar-lo políticament, cosa que també el desnaturalitza). Només té sentit des de posicions simbolistes (interpretacions simbòliques de les religions), les quals són actualment massa minoritàries i disperses com per assolir una massa crítica que permeti impulsar-lo. No és estrany, doncs, que el diàleg interreligiós no figuri a l'agenda de temes d'actualitat; són mals temps per al diàleg interreligiós.


Fa dotze anys vàrem dedicar un petit llibre al tema, El diàleg interreligiós (Fragmenta Editorial, 2007). Ja hi dèiem que hi havia "reticències de molts sectors religiosos al diàleg interreligiós. Reticències no sempre explicitades però sí practicades: avui en dia no queda bé proclamar-se contrari al diàleg interreligiós, però en canvi es pot no impulsar-lo, no practicar-lo, generar un mur de silenci entorn d'ell. De fet, és coherent i lògic que els sectors que mantenen concepcions literalistres, objectivistes, de la religió, sectors que no assumeixen que tot allò que puguem formular al respecte és sempre símbol, creació humana, amb tota la gràcia i la limitació del símbol, i que no pot ser erigit en veritat objectiva de validesa universal, mantinguin posicions reticents respecte al diàleg interreligiós. O bé que el redefineixin a la seva manera, reivindicant, com fa sovint l'Església catòlica, la seva pròpia concepció del diàleg interreligiós.

Per dir-ho més clar: el diàleg interreligiós és perillós. Remou les aigües estancades, remou les concepcions, obliga a preguntar-se a un mateix: a veure, jo com veig i visc el fet religiós? Si algú vol estalviar-se aquestes preguntes, que no s'endinsi pels camins del diàleg interreligiós. No només porta a conèixer l'altre, sinó a qüestionar-se un mateix. No és només aprendre, informar-se, ampliar horitzons: és endreçar la casa, moure mobles que feia temps que no tocava ningú, i descobrir que alguns estan corcats i es desfan a les mans. El diàleg interreligiós és exigent, incòmode, interpel·lador."


En aquests dotze anys l'interès pel diàleg interreligiós encara sembla haver anat minvant. No hi ha prou interès per plantejar-se què s'entén per religió, i sense això no es construeix un fonament sòlid per al diàleg interreligiós. És un mal senyal, un indicador de les febleses ideològiques del nostre temps.




dimecres, 13 de novembre de 2019

Nonell




Nonell 1901


La sala Nonell del nostre Museu virtual


https://photos.app.goo.gl/hKDR3fHVU3hgw3NS6


Dir d'un artista que era "una bèstia" sona una mica estrany, però jo ho considero un gran elogi. I Nonell era una bèstia. Quina llàstima que morís de tifus als 38 anys!

Va deixar unes 200 pintures. Però diuen que sota de cada una d'elles n'hi ha moltes més; tenia el costum d'anar pintant capes diverses fins que l'obra el satisfeia prou.

Pocs de tan potents i lliures com ell.



dimarts, 12 de novembre de 2019

Impacte




Hammershoi 1892


Tota relació amorosa modifica profundament la personalitat del que l'experimenta. De vegades el fa millor, de vegades el fa pitjor, de vegades no el fa ni millor ni pitjor, però sempre el fa diferent.




dilluns, 11 de novembre de 2019

Hestia



    Resultat d'imatges de ancient greek art painting


"La Deessa de la Terra a l'antiga Grècia era Hestia, una verge. El seu nom romà era Vesta i el foc sagrat de la ciutat era a cura de les Verges Vestals. Això té un profund significat per a nosaltres. L'escalfor principal d'una llar serà una qüestió d'emocions fugaces -encenent, apagant, escalfant massa o massa poc- si la dona que té cura de la llar de foc no està en contacte amb la seva virginitat; si no nodreix els valors emocionals fonamentals de la part d'ella mateixa que és "verge" en l'antic sentit de la paraula, ja que originalment volia dir "la que és una-en-ella-mateixa". Filó d'Alexandria va dir que quan una verge jeia amb un home esdevenia una dona, però que quan Déu començava a penetrar la seva ànima, aquella dona esdevenia altra vegada verge.

En la mesura, doncs, en que una dona s'ha trobat a ella mateixa com a separada, una-en-ella-mateixa, ha deslliurat la seva vida emocional de la possessió i la possessivitat, només en aquesta mesura pot ella portar unitat a la família al voltant de la llar de foc. Ni que visqui físicament sola, la imatge es manté.  En la mesura que creix cap a aquesta maduresa de sentiment tindrà cura de la llar de foc de dia i de nit, com les Verges Vestals tenien cura de la llar de foc de la ciutat.
La virginitat de la Mare de Déu, un concepte tan prim quan es confina al pla físic, agafa el seu ple i aclaparadorament bonic significat quan comencem a ser conscients d'aquestes coses en la nostra ordinària vida diària. Cap dona no ha trobat una veritable relació amb un home o el significat real de la maternitat fins que també en alguna mesura s'ha trobat a ella mateixa conscientment com a verge - una-en-ella-mateixa. Farem bé de recordar en aquest punt el símbol de la 
prostituta sagrada en els antics misteris de la dona, ja que el sentit convencional de la virginitat com un refús de l'experiència sexual es fa present tan fàcilment al nostre pensament. El lliurament per part de la dona del seu cos al "desconegut" en el temple ens recorda l'estranya veritat paradoxal que una dona no pot esdevenir "verge" en el sentit conscient fins que és capaç d'un lliurament total d'ella mateixa, en cos i ànima. Ha de cremar els focs de l'instint, i llavors voler donar-se totalment al "desconegut", això és, on les seves emocions no estan implicades, o potser, com ha dit Esther Harding, a fer la cosa més difícil per a la ment femenina, permetre's a ella mateixa estimar amb tot el seu ésser algú de qui sap que no pot esperar cap retorn, cap fruïció.

L'experiència de la virginitat no és una cosa freda. Pot ser viscuda amb una intensitat ardent en moments en que el cos està inflamat amb desig insatisfet, sempre que se sigui conscientment coneixedor que aquest desig, si és resistit i contingut, consumirà les demandes de la nostra concupiscència, tot proclamant la bellesa de l'instint i la seva validesa. Una experiència d'aquesta mena te una mena de netedat i puresa que és l'essència de la veritable virginitat.  Aquestes coses ella només les pot fer quan comença a viure la vida simbòlica - entrant al temple i esdevenint una prostituta en ell. D'ell ella en surt com a verge i la llar de foc cremarà allà a qualsevol lloc on ella es trobi i molts en seran escalfats i enfortits.

Res d'això, però, pot fer-se real en ella si negligeix la seva essencial femenina semblança amb la vaca. Ha de produir llet, no només beure'n. A través de totes les seves experiències, de verge a dona i a verge altra vegada, ella ha de constantment pair l'herba verda de la seva experiència terrenal i donar la llet de la seva escalfor femenina a tot aquell que la munyeixi, no escatimant-la a la gent, sinó simplement deixant-la anar al toc dels dits del munyidor.

Finalment els focs del desig, de la imaginació, del cor, tots els focs menors de la nostra experiència, ens porten al foc purgador del sacrifici. Jung ha dit que en algunes tradicions la creu és un símbol del foc, i això pot ser degut a l'associació amb el fregament de dos pals per produir foc. Els primitius els consideraven com a masculí i femení. Es troben, i el fregament, la fricció entre ells, porta el foc de la vida a la terra. La creu cristiana es, certament, el gran símbol del foc del sofriment. "Qualsevol que sigui a prop meu és a prop del foc", diu una dita apòcrifa del Crist. Arriba un moment en que ja no és una qüestió de tenir cura de focs, de trobar combustible, sinó  d'esdevenir nosaltres mateixos el combustible, caminant amb els ulls oberts cap a dins de les flames.

En els nostres somnis trobem imatges de totes les diferents menes de combustible que determinen la naturalesa del foc de les nostres vides, la direcció de tota la nostra energia psíquica. Somnis de focs cremant i destruint indiscriminadament ens parlaran del furor de les emocions no reconegudes en l'inconscient; somnis dels focs a terra encesos en els llocs que no toca o de forns en el soterrani, tant amb flames sortint-ne com freds com a pedres, ens avisen de fixar-nos en la "virginitat" dels nostres sentiments; somnis de foc coent menjar parlen del procés de transformació alquímica que està tenint lloc i espelmes cremant constantment desvetllen una pacífica devoció. Podem veure una llum ardent en la foscor, il·luminant, portant consciència, o un foc en el que crema un símbol d'alguna vella actitud que ha de ser sacrificada. De vegades arriba un gran somni del foc en el qual hem d'entrar voluntàriament i oferir-nos.

A través de la "cura de la vaca" totes aquestes imatges poden ser "perpetuades" i experimentades com a realitat diària. Llavors certament el "gran-sol-interior" comença a sortir i a il·luminar les quatre direccions del món, la quàdruple totalitat de la persona individual. Així podem finalment arribar a conèixer "la condició de completa simplicitat" de la que parla T. S. Eliot a Els Quatre Quartets on "el foc i la rosa són u"."


Helen M. Luke Woman, Earth and Spirit (1981), capítol 3.




diumenge, 10 de novembre de 2019

Funció de la filosofia




Léger 1927


"Avui sabem que la filosofia no ens solucionarà cap problema de gran envergadura, no resoldrà l'enigma del sentit de la vida, però sí que li podem demanar que ens ajudi a plantejar i a formular més bé els problemes que ens preocupen, cosa que, en una època d'acceleració i irreflexió creixents com la que vivim, no crec que sigui cap funció menyspreable."


Victoria Camps a Per una filosofia pragmàtica, revista Nexus n. 24 de juliol del 2000




dissabte, 9 de novembre de 2019

Justícia i injustícia




Sam Francis 1958


"(...) si la justícia implica una "passió apagada", la injustícia, al contrari, implica una passió intensa; a més, la injustícia atia un fort sentit de solidaritat.

La tesi és que el sentit de la justícia és una passió apagada, ben al contrari del sentit encès d'injustícia, que desperta la passió. El que ens dol i ens empeny a l'acció no és la justícia, sinó la injustícia.

La solidaritat com a força al servei de la moral és sobretot una força al servei d'una política de lluita contra la injustícia, i no tant una força per lluitar per la justícia. El que va impulsar l'abolició de l'esclavitud, per exemple, va ser un fort sentiment negatiu d'injustícia i no tant un sentit positiu de justícia.

Existeix un asimetria moral entre oposar resistència a la injustícia i perseguir la justícia: la primera és més urgent i més important. Però, a més, hi ha una immensa asimetria psicològica. Lluitar contra la injustícia és molt més concret que no pas perseguir la justícia basada en principis abstractes, els quals no empenyen més la gent a lluita per la injustícia que els màrtirs a cantar entre les flames. Així, per exemple, un sistema d'impostos progressius és un principi positiu de justícia, però és un principi altament abstracte per a la majoria de la gent. Quants de nosaltres sabem quin és el nostre tram impositiu o quants impostos paguem en comparació amb els altres? En canvi, el sentit d'injustícia flagrant de l'exempció fiscal per als nobles i els clergues i de carregar tot el pes de la tributació sobre el tercer estat va ser prou fort per provocar una revolució a França.

Així, doncs, a quina conclusió arribem? A grans trets, la injustícia flagrant és una força poderosa per crear un sentit de solidaritat, sobretot entre els qui la pateixen directament. Quan es crea un grup de solidaritat organitzat que és capaç d'actuar col·lectivament, allò que al començament és un grup que es forma per oposar-se a la injustícia pot convertir-se en un grup prou motivat per perseguir la justícia, o més ben dit, prou motivat per perseguir més justícia. La idea és que es pot crear una cadena d'acció a partir de la lluita contra la injustícia, que, al seu torn, pot portar a la creació d'un grup de solidaritat que pot fer possible la justícia."


Avishai Margalit De la traïció (2017, Arcàdia, traducció al català de Josefina Caball)




divendres, 8 de novembre de 2019

La darrera cosa





"Pensa amb tenacitat i a tota hora en fer el que tens entre mans amb una serenitat meticulosa i sincera, amb amor, llibertat i justícia. Pensa també no quedar dispersat, i això ho assoliràs si cada cosa que fas la fas com si fos la darrera cosa que fas en la teva vida; fes-la amb reflexió, tenint en compte la raó, sense falsedat, sense amor propi, amb conformitat amb el que ens ha tocat de viure."


Marc Aureli, Meditacions, II, 5