dimarts, 23 de gener de 2018

Apropiació




Tàpies 1979



"Democràcia i república són dos conceptes dels quals el moviment sobiranista ha provat d’apropiar-se, identificant-los amb la independència de Catalunya. (...) Perquè pensa que unint el seu objectiu a conceptes com democràcia o república l'enalteix, li dona brillantor i blinda contra els retrets. Qui gosaria pronunciar-se contra la democràcia o la república?

(...).

Els propis conceptes de democràcia i república, en mans de l’ANC i Òmnium perden essències a la mateixa velocitat que van acumulant rèmores processistes.

(...)

D'altres, quan veiem la democràcia i la república associades a aquesta idea de somni de la independència, temem que conceptes tan respectables vagin perdent pes per l'ús excloent que, després, en fa una part de la població."


Llàtzer Moix a La Vanguardia del 21.01.2018





dilluns, 22 de gener de 2018

Repte, no rapte




Moreau 1888



"Creadors de cultura, agents culturals, cada vegada us estimo menys. No perquè estigueu demostrant excés de paciència o incapacitat per llegir la realitat més propera. No perquè insistiu en la gran afició barcelonina de generar mirades tant més insubstancials com més sofisticades. Tampoc per la vostra acrítica submissió als dictats dels poders públics, en contrast amb murmuris ocults de desaprovació. A tot això, ex amics, ja hi estic acostumat. El que no esperava de vosaltres, de molts de vosaltres, d'un nombre creixent entre vosaltres, és que hagueu deixat de trobar repugnant la passivitat de l'espectador, del lector, del contemplador de l'art. Els que hagueu traspassat la frontera sagrada de la recepció com a forma de completar l'obra d'art, els que estigueu ja a l'altra banda, clamant perquè les produccions, ja no propostes, us envaeixin i se us emportin en comptes de exigir-vos, esteu, per mi, al camp dels enemics de la cultura. Dit amb més exactitud però no menys contundència, en el terreny de l'entreteniment com a substitut de la cultura.

Per si cal recordar-vos-ho, no estic contra l'entreteniment, com no estic contra prendre unes copes o sortir el cap de setmana. Però considero que la defensa de l'entreteniment com a espai únic, els discursos que advoquen pel rapte en comptes del repte, no pretenen altra cosa que posar fi a la cultura. Si sou els meus enemics és perquè us heu fet enemics de la cultura, usurpadors de la cultura en nom de la ignorància i la manipulació dels individus. És vana la vostra pretensió de convertir l'ascensió que suposa tot accés a la cultura en tobogan pel que lliscar, amb destinació a la vacuïtat complaguda pels torrents emocionals. Que et donin un massatge electritzant en el cerebel pot gratificar, però no és cultura. Els que animeu a escollir això i rebutjar tota la resta pertanyeu a les forces de la anticultura. Que són forces perdedores, us avanço. No que l'entreteniment vagi a retrocedir, és clar. Però sí que porteu les de perdre els qui lluiteu per que només hi hagi entreteniment, que tota l'àgora estigui ocupada per l'entreteniment, sense lloc per a la cultura.

Per si no us en havíeu assabentat o esteu a punt de oblidar-ho, descriuré una mica més la frontera entre el rapte i el repte. A una banda, la de l'entreteniment, ser portat a coll, oblidar-se d'un mateix, posar la ment en blanc i les emocions a flor de pell, abandonar els comandaments del propi sistema emocional per lliurar-los als productors. Això és el rapte, el Dragon Khan, al qual només cal pujar per tenir garantit un temps d'intensitat i alienació, descàrregues d'adrenalina i altres hormones, provocades i controlades des de l'exterior, amb la seguretat que mai deixa el consumidor d'estar en bones mans, que al final serà dipositat al punt de sortida amb la falsa sensació d'haver viscut quelcom insuperable. El repte és tot el contrari. L'art i la cultura mai són fàcils, mai es proposen proporcionar plaer barat i superficial. Exigeixen. Abans de res exigeixen que caminis sobre els teus propis peus, que estiguis sempre atent al fons i al rerefons, que no t'abandonis i et deixis portar, sinó que facis la teva pròpia experiència, que els interioritzis i els analitzis com a condició per al gaudi. Que els comparis, que solquis espais poc o gens transitats de tu mateix. Fins i tot que t'anticipis i tinguis marge de comparació entre les teves previsions i la prossecució del viatge proposat per l'autor.

Mitjançant les últimes tècniques de estudi de la topografia cerebral, seria fàcil saber quines regions estan actives en cada moment. No crec que s'hagin aplicat encara a la diferència entre entreteniment i cultura, però us puc assegurar que tenen una contundent base científica. La cultura, l'art, encenen múltiples i importants regions de la ment. L'entreteniment és plaent, però les deixa més a les fosques que a la vida real."


Xavier Bru de Sala al Culturas de La Vanguardia del 17.05.2006





diumenge, 21 de gener de 2018

Rectificar




Tàpies 1968



"És l'hora de rectificar les pròpies posicions, no de ratificar-les. Les setmanes i les hores elèctriques viscudes amb tanta intensitat el passat mes d’octubre van quedant enrere, com hi queden els danys perpetrats per uns i altres a l'economia i la societat, a les institucions i a les vides de molts dels qui en varen ser protagonistes. (...) Si no recosim i cicatritzem ben ràpidament aquests mals l'ambient seguirà enrarit, el terreny de joc polític impracticable, la reconciliació i la concòrdia llunyanes.

(...)

Qualsevol indici de solució requerirà, doncs, en primer lloc, un compromís responsable i sincer amb la reconciliació i la recuperació del consens entorn dels valors constitutius de la nostra vida en comú, més enllà de coincidències o discrepàncies.

(...)

Els principals actors polítics espanyols han de rectificar i abandonar qualsevol temptació d'assimilació o recentralitzadora sobre Catalunya. (...) Per la seva banda, també el sobiranisme ha de ser autocrític i saber rectificar. Mai més en democràcia, tornar a tirar pel dret ni seguir camins unilaterals per donar resposta a les aspiracions ciutadanes, per molt legítimes, desateses en el curt termini i tot el que es vulgui que hagin pogut ser! (...) Milions de catalans estem dolguts per l'immobilisme i el menyspreu de Rajoy, però també soms molts els qui estem exhaustos de tanta ocurrència i de tants conills contínuament extrets del barret de copa del procés.

Aconseguir-ho no estarà exempt de dificultats, ja que són moltes les ferides i sofriment ocasionats durant els darrers anys a Catalunya i molts també els actors polítics que, tant a Barcelona com a Madrid, es mantindran radicalment en contra de la rectificació, viscuda des de la seva perspectiva com a renúncia o, pitjor encara, com a reconeixement de culpa. (...)."


Santi Vila a La Vanguardia del 21.01.2018





dissabte, 20 de gener de 2018

Cultura i educació




Tiziano 1540



"Cultura és tot el que alimenta i enriqueix l'esperit, tota nutrició exquisida per a la imaginació, la memòria i la voluntat, tota pauta en l'art de comportar-se davant dels altres, tota educació del gust, tota formació intel·lectual, moral, artística..."

"Educar és contenir les nostres tendències centrífugues naturals. És a dir, conrear la memòria i la concentració. En no concentrar-nos, ens descentrem: hem perdut tot sentit del centre, pèrdua que ens manté dispersos, sense voluntat, incapaços de gaudir... una pèrdua que ens aboca a la malenconia."


Marc Fumaroli, a la Contra de La Vanguardia del 16.07.2007






divendres, 19 de gener de 2018

El sol de la saviesa




Hodgkin 2015



"I, en veritat, bons i justos! En vosaltres hi ha moltes coses que fan riure, i sobretot la por que us fa allò que fins ara s'ha anomenat "dimoni"!

Tan estrany és a la vostra ànima tot allò que és gran que l'ultrahumà us resultarà espantós en la seva bondat!

I vosaltres, savis i saberuts, fugiríeu de les cremades del sol de la saviesa, en les quals l'ultrahumà banya amb gust la seva nuesa!"



Friedrich Nietzsche Així parlà Zaratustra (1885), "Del seny envers els humans"


(traducció de Manuel Carbonell, amb adaptacions de Raimon Ribera)





dijous, 18 de gener de 2018

Persones ideals







"Quan el món està en ordre, un es protegeix a si mateix mitjançant la justícia, i quan el món està en desordre, un protegeix a la justícia mitjançant un mateix. 

(...)

La vida és el que es rep de l'univers, el destí és el que es troba durant el temps que un té. 

(...)

Les persones ideals poden fer el bé, però no necessàriament recullen benediccions. No volen fer el mal, però no poden necessàriament evitar dificultats.

Per això, les persones ideals segueixen endavant quan troben el moment adequat; triomfen justament, de manera que no hi ha una sort associada amb això. Si el temps no és adequat, es retiren; cedeixen cortesament, i així no hi ha res desafortunat en això."


Del Wenzi 66



(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)





dimecres, 17 de gener de 2018

Informació i capitalisme




Braque 1908



La Contra que Lluís Amiguet li va fer a Max Otte a La Vanguardia del 10.01.2011. El temps sembla confirmar els seus punts de vista....


"Hoy disponemos de decenas de cadenas de televisión; miles de portales de internet y decenas de miles de blogs, pero estamos peor informados que hace 30 años: más desinformados y por ello más manipulables.

Hemos pasado de los medios de masas a la masa de medios.

Pero masa no quiere decir calidad. Al contrario: se han multiplicado, pero también empobrecido los contenidos. La mayor parte de los textos e imágenes que nos sirven –gratis– en todo tipo de pantallas ni aportan nada ni son fiables. Constituyen una cacofonía insulsa de mensajes caóticos y banales.

¿No cree que hay de todo como antes?

Antes las empresas informativas de referencia servían información-interpretación jerarquizada por periodistas serios, bien pagados y relativamente independientes.

¿Y ya no quedan periodistas de esos?

Están amenazados por la separación de publicidad y contenidos. Sobre esa unión se fundó la prensa de calidad, pero hoy la gente ya no mira anuncios, sino que busca lo que quiere comprar directamente en internet y, por eso, la publicidad, que antes financiaba la información rigurosa, ya no se invierte en los grandes medios de referencia. Los diarios serios son más necesarios que nunca, pero han dejado de ser rentables.

Habrá de todo...

Esa degradación es la tónica dominante en EE.UU., donde me doctoré en Princeton, y en Alemania, cuyo Ministerio de Economía ayudé a reestructurar. Y en todo el mundo.

¿Qué futuro nos aguarda?

Los periodistas están siendo sustituidos por una nueva ola de meros gestores de contenidos, aleccionados para limitarse a obtener más clics en las noticias. Ya no deben interpretar y jerarquizar contenidos por importancia o interés, sino sólo por su audiencia inmediata. De esa forma nos desinforman.

Espero que nos dé tiempo a jubilarnos.

No es sólo un problema corporativo de los periodistas. El hundimiento de la información se inscribe en la regresión de la historia: el capitalismo total nos hace retroceder a un neofeudalismo, que concentra el poder y el dinero en pocas manos y condena al resto a la desinformación, la deseducación y, a la larga, la servidumbre y la pobreza.

¿Es una conspiración?

No creo en conspiraciones. Es una lógica, la de la selva capitalista, que se impone poco a poco y empobrece primero el criterio, la educación y la información de las clases medias; después limitará sus rentas. Y eso que sucede con la información, ocurre también con la formación, los servicios públicos y la representación política. Y su correlato empresarial es la economía franquiciada.

Cada vez hay más franquicias, pero...

La franquicia es deconstrucción de un proceso productivo. La central concentra todo el poder de decisión y condena al resto a ejecutar como robots tareas que no requieren formación. En McDonald's un puñado de directivos deciden en la central hasta el tamaño de los pepinillos que servirán en todo el planeta y a los miles de empleados de cada restaurante franquiciado no les queda margen para el aprendizaje o el progreso.

Es un modelo.

Es el modelo. Esos empleados no necesitan formarse sino desinformarse para no sentirse frustrados por una vida en la que no controlan nada y no aprenden nada al trabajar.

Pero aún tenemos democracias.

¿No ha visto cómo se ha resuelto esta crisis que pronostiqué? Se nos ha culpabilizado a todos de los abusos de unos aprovechados y estamos pagando sus desmanes con recortes en sueldos y servicios públicos. Y fíjese dónde acaban los ex políticos a cambio del favor: a sueldo de las multinacionales.

Se habló de nueva regulación bancaria.

Han hecho lo contrario, se ha reforzado el capitalismo total. Se acata la lógica de la pretendida eficiencia cuantificable y se condena de antemano cualquier otra consideración intelectual, humanística o de justicia.

Suena apocalíptico y marxistoide.

Pues soy socialcristiano y moderado. Sólo constato el sentido de la historia: avanzamos en el capitalismo total hacia un nuevo feudalismo que liquida los derechos de las clases medias. Y la política se ha rendido a esa lógica. Cuando estaba en el Ministerio de Economía, un alto funcionario veterano me explicó cómo los presidentes de las multinacionales hacían cola para ver al ministro Erhard: ¡hoy son los ministros los que hacen cola para mendigar favores a banqueros y presidentes de empresa!

¿Y la desinformación de las clases medias forma parte de ese proceso?

Es su consecuencia y a su vez lo acelera. Pronto verá cómo, una vez liquidados o reducidos a la banalidad más o menos rentable los medios privados de calidad, las empresas informativas públicas serán tachadas de ineficientes y obsoletas.

Al menos tienen rentabilidad política.

Algunos medios sobreviven al vender su independencia a un partidismo político cada vez más descarado a cambio de subvenciones y concesiones. A su vez esos políticos sirven a los nuevos señores feudales de la banca y la empresa, que no necesitan ganar elecciones para mandar.

Llámeme ingenuo, pero creo que el buen contenido siempre halla su lector.

Ambos están desapareciendo: el lector desinformado acaba por conformarse con los contenidos más superficiales."





dimarts, 16 de gener de 2018

Caravaggio: Santa Caterina



Caravaggio 1598


Santa Caterina d'Alexandria segons Caravaggio. Simon Schama, al seu extraordinari text sobre Caravaggio que forma part del llibre El poder de l'art, explica que la model fou la cortesana romana Fillide Melandroni, i subratlla la força del rostre i el resplendor acerat dels ulls, lluny de les habituals imatges pàl·lides i angelicals.





dilluns, 15 de gener de 2018

El millor tresor




Botticelli 1484



"Sent contrari des de l'adolescència a l'ús de la cultura com a instrument ideològic, en aquesta edat i situació en la que m'ha correspost ser etiquetat com a 'madur terrible', no puc per menys que enfadar-me contra la incombustible i desvergonyida ideologia de la cultura de masses. El que de debò pretenen aquests ideòlegs és que les masses, lloc on la persona és despersonalitzada, posseeixin el menor nivell cultural possible. Així seran de més fàcil manipulació, pensen. El seu propòsit és banalitzar la cultura, reduir-la al nivell de l'entreteniment i de la icona desproveït de càrrega significativa, desprestigiar no a tal o qual intel·lectual sinó a la paraula intel·lectual, de manera que s'assimili a un insult. Per a aquesta dreta pro analfabetista, una persona culta és algú indesitjable, llevat que desvinculi la cultura adquirida de qualsevol mirada sobre el món. Però fins i tot en aquest supòsit, tant se val haver afinat el gust com bressolar-se en el discurs que tot és igual a tot i no hi ha diferències de valor. A les arrels del moviment neoconservador s'entén la cultura, posseir cultura un mateix, com una condició preciosa per al domini de les ments alienes, en especial del populatxo. Ara ja ni això, la finor expositiva està sent desacreditada a marxes forçades, i el descrèdit afecta també els intel·lectuals conservadors de tota la vida, hereus de Chateaubriand. L'ús i gaudi de la bellesa, abans privilegi d'uns pocs entre els que podien, per naixement, tenir accés a ella, és substituït per la qualificació de bell a tot el que proporcioni gaudi (amb l'única condició que sigui innocu en tots els sentits).

La dreta cultural és extrema perquè el que pretén és emparar-se de Walter Benjamin per forçar la fi de la cultura. En comptes d'aprofitar la increïble millora en termes d'accessibilitat per induir al major nombre de persones a conrear-se, mitjançant un esforç personal imprescindible, constant, en el qual no falten disgustos, estan obstinats a que disminueixi al màxim el nombre de ciutadans interessats en entretenir-se de maneres no banals, és a dir les preestablertes, sense intencionalitat, per les indústries. La dreta cultural s'ha tornat igualitarista d'una manera mai somiada, de manera que indueix als que ocupen bones posicions en l'escala social a acontentar-se amb objectes de luxe però abstenir-se, igual que els d'en mig i de baix, de considerar que les generacions anteriors han deixat a la nostra disposició el millor tresor de la humanitat, l'art, la cultura, el pensament acumulats en els últims dos mil·lennis i mig.

El que la dreta cultural pretén, en definitiva, és que tots tinguem el mateix nivell cultural, ja que ha arribat a la conclusió que un nivell cultural acceptable o alt és una càrrega i no un avantatge per a funcionar en aquest món i fer-lo funcionar. Per això, ha passat a ser el mateix col·leccionar art que segells o cotxes esportius, ja que totes aquestes coses no passen de manies personals sense sentit, més enllà de marcadors d'estatus.

Molt al contrari, els partidaris del humanisme, de l'esforç per aprendre i conèixer com a condició per gaudir, hem d'esforçar-nos a posseir el nivell de formació més alt que ens sigui possible, dins de les facultats i disponibilitat de cadascú. De la mateixa manera, hem d'incitar als nostres éssers propers o estimats a imitar la nostra conducta, a llegir o apropar-se al tresor cultural al·ludit tot i les dificultats inicials, demostrant a cada pas, sense sofisticacions ni menyspreu, que no pertanyem a una tribu en extinció sinó que hem de ser imitats i envejats, ja que tenim major coneixement i millor gust per la vastitud d'experiència aliena adquirida i assimilada gràcies a la cultura humanista. L'única cosa que pot derrotar la dreta cultural és mostrar com la cultura, la bellesa i l'art del passat posseeixen un valor vital i humà immens i incomparable, i que sense ells l'existència és encara més vegetativa."


Xavier Bru de Sala al Culturas de La Vanguardia del 21.12.2005







diumenge, 14 de gener de 2018

Cultura i identitat




Tiziano 1545



La cultura és un generador d'identitat. A nivell de la identitat personal, la cultura potencia el procés de personalització dels individus, en tant que:

- proveïdora de coneixements, que ajuden l'individu a ubicar-se correctament en l'entorn

- generadora de sensibilitat, la qual permet a l'individu  fruir del seu entorn, tant de la bellesa natural com de la creada pels éssers humans (l'art en totes les seves manifestacions)

- potenciadora de valors, els quals permeten a l'individu l'establiment d'una relació ètica amb el seu entorn, i principalment amb els altres éssers humans. L'exercici dels valors consolida el caràcter personal de la identitat individual.

- entroncadora amb un col·lectiu. Compartir elements culturals genera lligams entre els individus, portant-los a sentir-se membres d'un mateix poble, completant així el procés de consolidació de la identitat personal.

A nivell de la identitat col·lectiva, la cultura és expressió de la identitat d'un poble, i alhora genera i enforteix aquesta identitat. Hi ha una correlació entre el desenvolupament cultural i la vertebració dels col·lectius. La cultura és bàsica per a la cohesió i identificació de la comunitat.