Joves i lideratge

Cinc recomanacions per a joves que desitgin mirar de ser líders, preparar-se per ser líders, per tenir el coneixement (de l'entorn i d'un mateix), la integritat, la capacitat de generar visió i el carisma per vehicular-la que són ingredients necessaris per a poder exercir el lideratge:

1. Formar-se bé. Llegir molt. Estudiar molt, amb rigor i constància. Ser sistemàtics i tenaços. Esdevenir cultes. Esdevenir persones amb la ment ben endreçada, amb capacitat d’anàlisi i comprensió. 
2. Desenvolupar la sensibilitat, especialment a través 1) de la natura, 2) de l’art (la música, la literatura, les arts plàstiques, el cinema, el teatre...) i 3) de la relació amb els altres. Aprendre a ser amic i a estimar.
3. Esdevenir persones amb gruix i aplom. Persones que transmeten consistència, autenticitat, coherència, sinceritat. Persones obertes als grans valors (justícia, llibertat, bondat...). Persones allunyades de la superficialitat i la banalitat: persones que miren de viure a fons, que exploren la realitat fins al final, que busquen el sentit últim o profund del que veuen i el que viuen.
4. Mirar de ser persones imaginatives, creatives, innovadores, capaces de pensar el futur, de concebre nous horitzons, d’aportar novetat. 
5. Esdevenir persones responsables, amb capacitat de compromís, amb voluntat de servei als altres, amb ganes d’ajudar els altres a viure millor, a ser millors persones, a afrontar els reptes que tenen al davant.

Això és el que es pot fer si es vol accedir al lideratge. La resta no està a les pròpies mans. Depèn del context i del moment. Pot tocar o no. No cal desitjar-ho ardentment: simplement, cal estar disposat i preparat a assumir el lideratge si arriba.

Mimosa

Vestir

Perquè ens vestim?
1) Per no passar fred
2) Per no passar vergonya mostrant parts del nostre cos que considerem massa íntimes o massa desafavorides
3) Per mostrar una imatge favorable i atractiva de la nostra persona
4) Per estar en sintonia i harmonia amb el nostre entorn social
5) Per expressar les nostres preferències estètiques i ideològiques.

Un punt crític en la qüestió del vestir és la tirania de la moda. Deixem de poder exercir la nostra llibertat en la tria del vestir, o bé deixem de vestir de la manera més adient als nostres criteris i característiques, per passar a vestir segons els "dictats" (o sigui, la dictadura) de la moda.

Hi ha un altre punt crític, que no pot ser objecte de criteri de comportament social (no pot ser prohibit: "que cadascú es vesteixi com bonament li plagui"), però sí de criteri de comportament personal desitjable. Parlem de quan es fa servir el vestit per a la ostentació (exhibir la pròpia riquesa o estatus social) o la provocació (potenciar deliberadament -en lloc de dissimular- parts del cos per tal de generar "desig instintiu intens" -per dir-ho d'alguna manera- en els altres). Ambdós comportaments suposen una magnificació del propi ego i la generació d'una relació poc adient amb l'entorn. Van contra la discreció, la modèstia i l'humilitat. Generen un clima competitiu i agressiu. És bonic vestir amb correcció i elegància, és bonic subratllar aspectes atractius de la persona, no ho és vestir amb insolència.

Levític 19

Malèvitx 1913

És bonic veure la vigència de consideracions escrites fa més de 3.000 anys, que subratllen la continuitat de la condició humana: continuem necessitant sentir el mateix que els nostres avantpassats. Ens costa tant, canviar, millorar, fer les coses com cal!

El text, una adaptació de Levític 19, 10-18, posa aquestes paraules en boca de Déu, donant-els-hi així la màxima força i dignitat, el més gran aval, mostrant-les com a principis inqüestionables. El text diu al segon verset del capítol "Sigueu sants, perquè jo, el vostre Déu, soc sant." Sant vol dir separat, altre, diferent, diferenciat, que actua de manera diversa al previsible, a l'habitual, a l'espontani en una línia de millorar-ho. Seguint aquestes directrius actuarem diferentment, millor, com cal. És com si se'na digués: Sigueu diferents en positiu, que això queda màximament avalat, perquè el vostre Déu és diferent en positiu i us anima a ser diferents en positiu. Per això té sentit acabar la lectura d'aquests textos d'alta potència dient: "És paraula de Déu."


Quan segueu els sembrats, no arribeu fins a la partió del camp ni recolliu les espigolalles. I en la verema, igualment: no esgotimeu la vinya ni recolliu els grans que han caigut. Deixeu-ho per als pobres i els immigrants.

No robeu. No mentiu ni us comporteu falsament. No jureu en fals pel meu nom.

No exploteu el vostre proïsme ni li prengueu allò que és seu. No retingueu fins l'endemà la paga del jornaler. No insulteu un sord ni feu la traveta a un cec. Penseu que el vostre Déu ho veu tot.

En els judicis, no doneu sentències injustes. No sigueu parcials a favor dels pobres ni afalagueu els poderosos. Feu justícia a tothom. No aneu a escampar calúmnies entre els vostres parents. No us presenteu com a testimoni buscant la mort del vostre proïsme.

No coveu odi contra el vostre germà, però corregiu, si cal, el vostre proïsme; així no us fareu responsables del seu pecat. No sigueu venjatius ni guardeu rancúnia contra ningú. Estimeu els altres com a vosaltres mateixos.

The Wire

Quina gran sèrie de la televisió nord-americana! La corrupció -i la vida- a la ciutat de Baltimore vistes amb un nivell de precisió i d'afecte majúsculs. Policies, drogoaddictes, traficants, criminals, polítics, treballadors del port, ensenyants, periodistes, advocats, alhora menyspreables i comprensibles, i de'n tant en tant traspassats per flamarades d'humanitat.

I uns quants personatges memorables, entranyables: Bubbs, McNulty, Kima Greggs, Bunk Moreland, "Bunny" Colvin, Omar Little, Stringer Bell, Proposition Joe...

La sèrie, creada per David Simon, té 60 capítols i es va emetre entre el 2002 i el 2008.

Agraïm a en Xavier Antich haver-la recomanat a La Vanguardia!

Ingenuïtat

Sembla força clar que hi ha certa incompatibilitat entre política i ingenuïtat. En política no es pot anar amb el lliri a la mà, perquè els adversaris no hi van i llavors et tomben. I quan, sense ser polític, es va amb el lliri a la mà, sovint els polítics et fan servir per als seus interessos sense que gairebé ni te'n donis compte (o bé te'n dones compte massa tard, quan ja has estat utilitzat). 

Potser no pot ser d'altra manera. Potser és així com va el món. Potser en política la dita castellana "piensa mal y acertarás" sigui d'aplicació generalitzada. Però si els polítics són incompatibles amb la ingenuïtat o bé la manipulen, llavors la política se'n ressenteix, queda contaminada. És més difícil creure en el valor de la política. Costa més comprometre's políticament. Quan es diu a la gent "fiqueu-vos als partits", inclou això l'haver de deixar de banda la ingenuïtat, el creure en les persones, el considerar que aquestes actuen majoritàriament de bona fe? Estem en un món de llops on no et pots fiar de ningú? On el que es diu i el que es pensa no concorden mai? És pensar així una condició per fer política? Tornem al principi: són la política i la ingenuïtat, la bona fe, incompatibles?

Verd de glaç

Blaus de glaç

Corbes de glaç

Pell de glaç