dijous, 19 de juliol de 2018

Pels governants o pel país







"Les recompenses i els càstigs dispensats pels governants il·luminats no són pel que la gent ha fet pels governants mateixos, sinó pel que ha fet pel país. No concedeixen recompenses als que complauen als mateixos governants, però no fan res pel país; no imposen càstigs als que ofenen els mateixos governants, però són útils per al país."


Del Wenzi 109



(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)





dimecres, 18 de juliol de 2018

Difícil aprenentatge




Gauguin 1902


"Per ascendir per la bellesa de les formes cap a la Bellesa sense forma que s'identifica amb la Veritat i amb el Bé cal un difícil aprenentatge en què ètica, estètica i espiritualitat han de treballar plegades en la transformació de les pulsions primàries."


Xavier Melloni El Desig essencial, Fragmenta Editorial (2009)





dimarts, 17 de juliol de 2018

Llibertat i risc




Van Dongen 1930


És força acceptada la formulació següent: "Vull tenir llibertat per fer el que vulgui, i que els altres facin el que vulguin."

Aquesta posició diguem-ne liberal radical sembla atractiva, però genera uns riscos dels que cal ser conscients:

- el risc d'afeblir la cohesió social, cosa que se'm pot girar en contra en moments de crisi (quan tingui necessitat del suport dels altres)

- el risc d'esdevenir insolidari, de desentendre'm de la sort dels altres, oblidant que potser els altres no se'n poden sortir tan bé com jo (hi ha una desigual distribució de les capacitats i possibilitats)

- el risc d'empobrir la meva vida (relacions fugaces; valors poc profunds, poc treballats)




dilluns, 16 de juliol de 2018

L'escalfor de la mirada de Déu







Surt a l'Antic Testament, sobretot al Llibre dels Salms, la preciosa imatge de "la claror de la mirada de Déu".

A la seva intensa novel·la Els cremats (1959), Zoé Oldenbourg hi fa una variació també preciosa: en parlar dels bons-homes càtars, intermediaris entre Déu i els humans, diu que eren "l'escalfor de la mirada de Déu."

Déu només pot operar sobre els humans, "escalfar-los", a través del testimoniatge d'uns humans capaços de fer-ho, humans que s'han treballat prou a sí mateixos com per fer-ho.

Es podria aplicar perfectament aquesta imatge a Jesús de Natzaret.




diumenge, 15 de juliol de 2018

Reconciliació




Rouault 1910



"La vida cristiana esdevé la vida del reconciliat que viu reconciliant."


Evangelista Vilanova (1927-2005) a La salvació cristiana, mite i realitat, Editorial Claret (1981)





divendres, 13 de juliol de 2018

L'inhumà





Hernández Pijuan 1998


"¡Extraña criatura, el hombre, capaz de contra-decir su propia condición humana, y de propagar por todas partes esta sombra de lo humano que constituye lo inhumano! Pues nada hay más humano que la conducta inhumana; nada hay más propio del hombre que contradecirse en puro ejercicio de su libertad (como libertad que sólo es efectiva si puede ser también capaz del mal; y en consecuencia de cercenarse como libertad).

Yo llamo al hombre el habitante del límite. Y nada hay más humano que extralimitarse, o que no acceder siquiera al reto y al desafío ético de una única prescripción o proposición imperativa que dice: "Llega a ser lo que eres (límite y frontera del mundo)."

La condición humana vive y existe en esta paradoja; en esta contradicción. Es libre; y en consecuencia puede ejercerse contra sí misma. Puede responder a la propuesta ética con una negación y un rechazo; de lo cual resulta la propagación de la conducta inhumana.

Yo atribuyo a la raíz y fundamento de esa condición humana la razón y la sin-razón misma de ese gran escándalo que constituye la conducta inhumana. Si el hobre no fuese libre; si el hombre no fuese inteligente; si el hombre no fuese carne del límite (del mundo), y en consecuencia libre e inteligente; si todas estas cosas no se dieran no existiría el mal del mundo.

En su grandeza está su misma miseria. En su posible dignidad la posibilidad, temible, de degradarse en la mayor indignidad."


Eugenio Trías Foc Nou, desembre de 1999, p. 22





dijous, 12 de juliol de 2018

Rotunditat i rectitud







"Al llarg de tota la vida humana, l'atenció ha de ser minuciosa, mentre que l'aspiració ha de ser gran; el coneixement ha de ser rotund, mentre que l'acció ha de ser recta; les capacitats han de ser moltes, mentre que les preocupacions han de ser poques.

(...)

La justícia de l'acció vol dir mantenir-se inconmoviblement honrat, romandre pur i sense taca, mantenir l'autocontrol en les dificultats extremes, i retenir-se de l'autocomplaença quan es té èxit."


Del Wenzi 108



(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)





dimecres, 11 de juliol de 2018

Obertura




Rothko 1968


"La bellesa està relacionada amb alguna cosa més que amb el que és plaent, ens agrada o ens fa gaudir. Suscita una obertura afectiva i cognitiva que eixampla les fronteres del jo ordinari, tant corporal com psíquic, cap a horitzons de major profunditat i infinitud."


Xavier Melloni El Desig essencial, Fragmenta Editorial (2009)





dimarts, 10 de juliol de 2018

No dita, no sentida




Soutine 1939


"If the lost word is lost, if the spent word is spent
If the unheard, unspoken
Word is unspoken, unheard;
Still is the unspoken word, the Word unheard,
The Word without a word, the Word within
The world and for the world;
And the light shone in darkness and
Against the Word the unstilled world still whirled
About the centre of the silent Word."


T.S. Eliot a Ash Wednesday, V (1930)



Possible traducció:


"Si la paraula perduda es perd, si la paraula gastada es gasta,
si la no sentida, no dita
paraula no es diu, no se sent;
és encara la paraula no dita, la Paraula no sentida,
la Paraula sense paraula, la Paraula dins
el món i per al món;
i la llum va brillar en la foscor i
contra la Paraula el món neguitejat encara girava
entorn del centre de la Paraula silenciosa."