diumenge, 31 de juliol de 2016

Benigne, misericordiós







Una de les expressions islàmiques més utilitzades és "En nom de Déu, el Benigne, el Misericordiós".

A la revista Dialogal de la primavera del 2002 Yaratullah Monturiol en feia la següent interessant explicació:

"Bismil-lahi r-Rahmani r-Rahim: en el nom d'Al·là, el Rahman, el Rahim. Ar-Rahman i ar-Rahim són noms d'Al·là que deriven de la paraula rahma: úter, principi, font, misericòrdia. Són dues formes de la mateixa arrel, i entre els seus significats el més proper és el d'"origen de l'existència". Rahman es refereix a l'atribut diví que engloba tots els altres atributs i Rahim es refereix a la seva vinculació amb allò creat (Rahman: que es manté en equilibri en el seu tron [Alcorà 20:5]; Rahim: Ell és molt Compassiu amb els creients [Alcorà 33:43])."


Aprofitem per comentar un aspecte important de la traducció de l'Alcorà i dels textos islàmics en general. Com s'ha de traduir i com s'ha d'escriure en català en terme Al·là?

Uns opten per dir-ne Déu. Crec que és encertat i evita donar la impressió que Al·là és un altre Déu, un Déu diferent del Déu cristià, podríem dir. Els textos islàmics resulten més propers i significatius si emprem el terme "Déu".

Altres prefereixen deixar Al·là, que sembla ser la transcripció correcta en català. Jo, quan cal emprar aquest terme, m'estimo més la grafia "Al·lah", més propera a la fonètica original, amb una expiració al final i fent la primera "a" ben neutra.

Trobo ben curiós que l'atribut que englobi tots els altres atributs divins sigui "el que es manté en equilibri en el seu tron": el que manté sempre la serenitat, el que no trontolla, el ferm, el tranquil...