divendres, 20 de setembre del 2013

Joyce: Música de cambra XXVII



Munch 1902


Though I thy Mithridates were,
Framed to defy the poison-dart,
Yet must thou fold me unaware
To know the rapture of thy heart,
And I but render and confess
The malice of thy tenderness.

For elegant and antique phrase,
Dearest, my lips wax all too wise;
Nor have I known a love whose praise
Our piping poets solemnize,
Neither a love where may not be
Ever so little falsity.



Possible traducció:


Encara que jo fos el teu Mitrídates
equipat per a desafiar el dard verinós,
m’hauries d’abraçar fort, ignorant com soc
de l'èxtasi del teu cor,
i jo no hauria de fer res més que rendir-me i confessar
la malícia de la teva tendresa.

Per dir una elegant i antiga frase,
estimadíssima, els meus llavis es tornen massa savis;
no hagués conegut un amor la lloança del qual
els nostres gemegants poetes solemnitzen,
ni un amor on no hi pogués haver
ni una miqueta de falsedat.