Art i harmonia

Cézanne 1900

"Sobretot, no busqueu en l'art un refugi per a les vostres incerteses. Però, si un esdeveniment, sigui quin sigui, per primera vegada us aplega, llavors, en aquesta primera unificació del vostre ésser, tant si és fruit del dolor com de la pèrdua o de la sobreabundància, llenceu-vos dins l'art a cegues, amb tot el vostre cor, amb una confiança sense límits. Llavors rebreu una imatge en ell, una imatge que us fonamentarà. Veureu alçar-se amunt al cel la figura de la que sou la fosca i movent imatge ondulatòria, sabreu que viviu en algun lloc, en una serenitat eterna, i que només el vostre reflex s'esborra, quan el vostre ésser profund s'ha allunyat de les aigües profundes de la vida.

Els que volen expressar-se i retrobar-se en un art abans d'aquesta primera unificació només poden, quan creen, donar a fragments del seu ésser dimensions desproporcionades i allunyar-se cada cop més d'aquesta harmonia que hi ha a l'origen de tot art. Pateixen una hipertròfia de la facultat que es va deixar al principi i el més fàcilment orientar vers l'art, es construeixen sobre una tirada de daus i un atzar, esdevenen uns unilaterals de l'ànima, uns especialistes del sentir, quan en canvi qui ha conegut la seva primera unificació rep del seu treball creador una legitimació extremadament preciosa per a la seva evolució i la seva autonomia; té el sentiment de ser una unitat davant la infinitat del divers, i té com a tasca simplificar més i més aquest divers acollint-lo dins seu. El seu creixement té un fonament. La seva ànima és vivent en totes les direccions. Els seus ulls estan ingènuament oberts. Els seus llavis pacients, i poc loquaços. Les seves mans a l'obra. És un artista."

Rainer Maria Rilke, 15.09.1900, Diari de Schmargendorf, un dels Diaris de joventut.