dilluns, 31 d’agost de 2015

Krishnamurti: Sentit




Hernández Pijuan 1995


"L'ésser humà ha mirat de trobar alguna mena de realitat que sigui plenament veritable, que no sigui una invenció mental; alguna cosa que doni sentit a la vida, un significat a la monòtona existència del viure quotidià. Crec que això és el que està mirant de trobar la majoria de les persones, tant les intel·lectuals com les anomenades religioses: un sentit a la vida. Perquè la nostra vida, tal com és actualment, resulta força buida i sense sentit, amb petits plaers i satisfaccions, sexuals i d'altres menes. Però l'ésser humà reclama molt més, alguna cosa més real, més fonda, amb més sentit. I així comença a inventar o donar un sentit a la vida, a nivell intel·lectual o conceptual. Però això també falla, ja que no és sinó una invenció, una teoria, una possibilitat."

"És possible respondre [al repte actual de la humanitat] sense pensament, respondre amb tot el nostre ésser i no només amb una part d'ell? (...) Només quan la totalitat de la ment humana -essent la ment les respostes del sistema nerviós, les emocions, el "tot" que som nosaltres- respon de manera completa, sense fragmentació, és quan es produeix una acció nova. Si jo responc intel·lectualment o verbalment a aquest repte, això serà només una resposta fragmentària, no serà total, humana. I la resposta total, humana, només és possible quan jo hi dediqui tota la meva ment i el meu cor. És a dir, per tal que sigui adient i completa, la resposta al nou repte ha de ser única, sense ser intel·lectual, ni verbal, ni teòrica. I aquesta resposta és l'amor, si és que puc utilitzar aquesta paraula, que ha estat tan maltractada. (...) L'amor és una resposta total. I només aquesta resposta és la que porta una revolució radical a la ment. (...) L'amor sempre és fresc, nou, jove, innocent."


J. Krishnamurti, "Resposta al repte actual", Puerto Rico, 12 de setembre de 1968