diumenge, 9 d’agost de 2015

Ben aviat




Tàpies



Potser ben aviat haurem de tornar a fer servir algunes de les paraules, ni que sigui estrafent-les una mica, del vell i bonic poema. I enfilar l'agulla amb propòsits clarament dits d'apedaçar el país, de superar estrips i confrontacions estèrils. Perquè no s'hauran complert els prodigis que anuncien taumaturgs insignes, i els anys continuaran passant de pressa. Seguirà present el risc d'anar de poc a menys, el vent continuarà sent sempre de cara, i el camí serà llarg, i no hi mancaran ni l'angoixa ni els silencis. I haurem de fer l'esforç, sempre pesat, de recordar que som on som, i que més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus en terra. I tenir ben present que de res no ens val l'enyor o la complanta, la queixa pel que no ha pogut ser, la nostàlgia del somni. Continuarem tenint a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Haurem doncs de posar-nos dempeus altra vegada i fer sentir la veu de tots, solemnement i clara. Haurem de tornar a proclamar qui som, i aconseguir que tothom ho escolti. Perquè tot estarà per fer, però tot serà encara possible.