dijous, 13 d’agost de 2015

If de Kipling




El molt conegut poema de 1910 "If", de Rudyard Kipling (1865-1936), adreçat al seu fill John, amb un intent de traducció al català d'Àngel Castiñeira, Pau Mas i Raimon Ribera:

"If you can keep your head when all about you
Are losing theirs and blaming it on you,
If you can trust yourself when all men doubt you,
But make allowance for their doubting too;
If you can wait and not be tired by waiting,
Or being lied about, don't deal in lies,
Or being hated, don't give way to hating,
And yet don't look too good, nor talk too wise:

If you can dream - and not make dreams your master;
If you can think - and not make thoughts your aim;
If you can meet with Triumph and Disaster
And treat those two impostors just the same;
If you can bear to hear the truth you've spoken
Twisted by knaves to make a trap for fools,
Or watch the things you gave your life to, broken,
And stoop and build 'em up with worn-out tools:

If you can make one heap of all your winnings
And risk it on one turn of pitch-and-toss,
And lose, and start again at your beginnings
And never breathe a word about your loss;
If you can force your heart and nerve and sinew
To serve your turn long after they are gone,
And so hold on when there is nothing in you
Except the Will which says to them: 'Hold on!'

If you can talk with crowds and keep your virtue,
' Or walk with Kings - nor lose the common touch,
if neither foes nor loving friends can hurt you,
If all men count with you, but none too much;
If you can fill the unforgiving minute
With sixty seconds' worth of distance run,
Yours is the Earth and everything that's in it,
And - which is more - you'll be a Man, my son!"


Intent de versió en català:

"Si pots no perdre el cap quan al teu voltant
tothom el perd, i te'n fan culpable;
si pots confiar en tu mateix quan tots en dubten,
deixant però també un lloc per a llurs dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l'espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no deixar-te portar per l'odi encara que t'odiïn,
i malgrat tot no aparentar ser ni massa bo ni massa savi:

Si pots somniar -sense que els somnis et dominin;
si pots pensar -sense fer dels pensaments el teu propòsit;
si pots viure el triomf i la desgràcia
i tractar aquests dos impostors per un igual;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit
tergiversada per bergants a fi d'enxampar necis,
o pots contemplar allò a què has dedicat la vida, trencat,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines desgastades:

Si pots fer una pila amb tots els teus guanys
i jugar-te-la a una sola carta,
i perdre, i començar de bell nou
sense fer mai esment de la teva pèrdua;
si pots forçar el teu cor, i els nervis, i els tendons
a estar al teu servei molt després d'haver-los malmès,
i així resistir quan ja no tens res més
excepte la voluntat que els diu: «resistiu!»

Si pots parlar a les multituds i conservar la virtut,
o fer-te amb reis sense perdre senzillesa,
si ni els enemics ni els amics que t'estimen et poden ferir,
si tothom compta amb tu, però ningú no hi compta gaire;
si pots omplir el minut inexorable
amb seixanta segons plens de sentit
teva serà la terra i tot el que hi ha en ella
i -el que és més important- seràs un home, fill meu."




Versió adaptada i reduïda  de Marc Antoni Broggi, a partir d'una traducció de López Picó:


SI ferm aguantes dret quan veus que al teu voltant
sembla que tot trontolli, i es blasma ta fermesa;
SI et mires al mirall amb crítica constant,
i al mateix temps comprens dels altres la feblesa.

SI no et cansa esperar; SI al desig poses límit;
SI l’odi mantens lluny, fins i tot contra el mal;
SI amb els altres estant ni t’imposes ni ets tímid,
i el teu mèrit valores ni molt baix ni massa alt.

SI somnies i el somni no et transforma en un rei;
SI penses i el pensar no minva el teu coratge;
SI ni el triomf ni el fracàs no t’imposen la llei
i, com dos impostors, els treus del teu llenguatge.

SI ja saps perdonar quan una acció sincera
la veus calumniada per ximples o malvats;
SI veus que et fan a miques l’esperada quimera
i tornes a forjar-la amb els bocins trencats.

SI et fa goig la veritat i neguit la mentida;
SI agraeixes com cal l’ajuda i companyia;
SI no et poden ferir ni enveja ni  envestida,
i aconsegueixes en elles conservar l’alegria

SI saps veure en el míser virtut i qualitat,
i igualment, sense orgull, en el gran o en el ric,
i ambdós, indistints, els tractes amb bondat.
SI et mantens ben fidel al company i a l’amic...                                                  

SI pots arribar a omplir tots els minuts del dia
amb seixanta segons d’aquest treball dins teu,
per tu ha de ser la vida i la seva harmonia
i encara molt més: ja ets un HOME fill meu.