dimecres, 12 de juliol de 2017

Canvis climàtics




Brueghel 1565



Explicava Brian Fagan a La Contra de La Vanguardia del 31.12.2007 que cap al 2300 aC la ciutat mesopotàmica d'Ur tenia uns 5.000 habitants, i era la més poderosa de la terra. Controlava un ampli territori ben irrigat. Però cap al 2200 aC hi va haver en algun lloc del nord una erupció volcànica, les cendres de la qual varen fer baixar les temperatures i van aturar els vents humits que feien ploure al nord de Mesopotàmia. Ur es va quedar sense les crescudes fluvials de les que vivia. Van faltar els aliments, es va caure en l'anarquia i la gent es va haver de dispersar pel camp per sobreviure. Ur ja no va recuperar el seu esplendor; havia creuat el seu umbral de vulnerabilitat ambiental.


Curiosament, Jordi Llorca, a La Contra de La Vanguardia del 20.01.2004, havia assenyalat aquesta mateixa crisi mesopotàmica però atribuint-la a l'impacte de la caiguda d'un meteorit: narracions babilòniques parlen del dia convertit en nit i la terra inundada, en possible referència al tsunami provocat per l'impacte del meteorit, el qual hauria provocat un cràter de 3,5 km de diàmetre a la confluència del Tigris i l'Èufrates. Aquest tsunami podria ser el fonament històric de les narracions sobre el diluvi universal...


Fagan recorda també que actualment vivim en un llarg període càlid que va començar fa uns 15.000 anys. Fa 12.000 anys una onada freda i seca va fer minvar la flora i la fauna i va afavorir el pas de la cacera-recol·lecció a la ramaderia i l'agricultura. Hi ha hagut èpoques de clima suau, com la de l'Imperi romà, i èpoques més fredes, com la que va de 1315 a 1850, amb hiverns molt freds a Europa. Indica que una mínima variació de l'angle d'inclinació del planeta o de la seva òrbita pot generar colossals alteracions del clima.