dimarts, 7 de juny del 2016

Neurociència




Morris Louis 1959


Un fragment d'una excel·lent entrevista de Carles Capdevila al diari Ara amb un dels filòsofs populars actualment a Alemanya, Markus Gabriel:

Per entendre com pensem, la filosofia és millor que la neurociència?

I tant! Molt millor. La neurociència no ens ajuda gens.

Però saben quina és la part del cervell que s’il·lumina a l’escàner quan pensem una cosa determinada... Ho estan estudiant, tot això.

Sí. Acabo d’escriure un llibre en contra de tot això. Tot el que pots fer, i qualsevol neurocientífic seriós hi estarà d’acord, és establir que un determinat tipus de procés conscient té una correlació amb un procés material. Per tant, només pots dir “Si A, llavors B”. Però això no explica res, perquè mai pots dir que “A és degut a B”. Un estat cerebral no és la causa d’un pensament. I si un estat cerebral no és la causa d’un pensament llavors no vol dir res. Hi ha dos ordres: la consciència i els estats cerebrals. I els neurocientífics només et poden dir que estan correlacionats. No poden explicar la consciència, però els filòsofs sí que podem.