dilluns, 13 de juny del 2016

El disseny intel·ligent




Klee 1940


Sembla ser que els humans som fruit de l'atzar i de la necessitat, dels processos de selecció natural. El món funciona així.

Entenc que, vist el resultat aconseguit, algú, des de l'admiració entusiasta per la humanitat, pugui arribar a dir "és com si hi hagués un disseny intel·ligent darrere del procés, que fa que s'arribi a aquest resultat". Dir "és com si hi hagués" és molt diferent d'afirmar "hi ha". L'un és una imatge a posteriori que manifesta una admiració pel que som. L'altra és tractar com a "realitat objectiva" l'existència d'aquest disseny, i per tant d'un dissenyador intel·ligent, que s'identifica amb el Déu creador.

A més, segons com t'ho mires, els humans no som un resultat tan admirable. La dinàmica humana és plena de crueltat, d'injustícia, d'agressivitat, de gelosia, d'egoisme. Llavors el disseny no sembla ja tan intel·ligent, i el dissenyador podria ser qualificat de poc encertat, per no dir coses pitjors.

Potser més val quedar-se en la constatació de l'ambivalència de la condició humana, fantàstica i terrible alhora, i deixar tranquils els inexistents dissenyadors.




1 comentari:

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Algun dia com a acadèmic expert en el tema podries publicar un "post" sobre com la tribu de creacionistes dels USA s'han anat apuntant al "intelligent design".

Una ràpida cerca al Google (la nostra enciclopèdia virtual d'aquest segle XXI) dóna com a resultat que amb els termes "creationism and intelligent design" es poden trobar 457.000 entrades, i si ho acotes una mica més amb el "Google Scholar" el nombre d'entrades arriba a 19.800 que tampoc no està gens malament si tenim present que aquí només surten entrades relacionades amb el que es publica al món acadèmic.

Llàstima que jo he d'investigar temes més relacionats amb el món de l'empresa i no em puc dedicar a aquests altres tipus d'investigacions.

Fins la propera.