divendres, 17 de juny de 2016

La mà a l'espatlla



Klee 1938



Fragments de l’entrevista de Víctor-M. Amela al Dr. Salvador Esquena a La Contra de La Vanguardia del 17.06.2016


“Assenyalo aspectes de l'exercici de la medicina millorables, sempre pensant en el pacient. Per això em vaig fer metge, per alleujar els altres, i no per grimpar socialment, promocionar-me o forrar-me. (…) Alguns metges són terroristes de la medicina: miren només pel lucre personal. Haurien de ser empresonats. (…) Anuncien en premsa mètodes quirúrgics pels quals cobren exageradament, i que en molts casos apliquen sense ser necessaris. Enganyen i estafen, i plomen el pacient... que a sobre els queda agraïts. (…) Només ataco el metge inhumà i deshumanitzat, aprofitat i sense escrúpols. (…) [Aquell, per exemple, que pot] enredar el malalt perquè es presti a ser utilitzat com a conillet d'índies d'un tractament o tècnica nous. (…) Per adquirir experiència i sumar hores de quiròfan, alguns col·legues viatgen al tercer món a practicar: operen sense els controls d'aquí. Utilitzen aquells pacients com a objectes en benefici seu: ho jutjo immoral. (…)

El risc de narcisisme és enorme. I un Narcís crescut pot portar-te a menysprear el pacient, a veure'l com a secundari, com a simple instrument del teu èxit. (…) És tan llastimós veure un metge altiu, fred, displicent, distant... (…) [Un bon metge hauria de ser] molt format i al dia en la seva disciplina, i alhora molt empàtic: tan bo en l'aspecte tècnic com en l'humà... (…) Un bon metge és el que sap comunicar-se amb el pacient, és càlid, tendre, amable, educat, simpàtic, afectuós, empàtic. Això ja és curatiu! (…) [Cal fer-ho] tot per al pacient i amb el pacient. Sense paternalismes: posem-nos a la pell del pacient. La mà del metge a l'espatlla... és tan guaridora o més que una pastilla.