Baudelaire: Reversibilitat

Blake 1796

"Ange plein de gaieté, connaissez-vous l'angoisse,
La honte, les remords, les sanglots, les ennuis,
Et les vagues terreurs de ces affreuses nuits
Qui compriment le coeur comme un papier qu'on froisse?
Ange plein de gaieté, connaissez-vous l'angoisse?

Ange plein de bonté, connaissez-vous la haine,
Les poings crispés dans l'ombre et les larmes de fiel,
Quand la Vengeance bat son infernal rappel,
Et de nos facultés se fait le capitaine ?
Ange plein de bonté connaissez-vous la haine?

Ange plein de santé, connaissez-vous les Fièvres,
Qui, le long des grands murs de l'hospice blafard,
Comme des exilés, s'en vont d'un pied traînard,
Cherchant le soleil rare et remuant les lèvres?
Ange plein de santé, connaissez-vous les Fièvres?

Ange plein de beauté, connaissez-vous les rides,
Et la peur de vieillir, et ce hideux tourment
De lire la secrète horreur du dévouement
Dans des yeux où longtemps burent nos yeux avide!
Ange plein de beauté, connaissez-vous les rides?

Ange plein de bonheur, de joie et de lumières,
David mourant aurait demandé la santé
Aux émanations de ton corps enchanté;
Mais de toi je n'implore, ange, que tes prières,
Ange plein de bonheur, de joie et de lumières!"


Charles Baudelaire, Les Fleurs du mal (1857)

Petrarca

“La ragione non ha luogo contro la forza della passione.”

“Ragion contro forza non ha loco.” 

“Regnano i sensi e la ragione è morta.” 

“Raramente la grande bellezza e la grande virtù dimorano assieme.”

“Seguite i pochi e non la volgare gente.”

“Quanto piace al mondo è breve sogno.”

“Le cose più belle di questo mondo sono come breve sogno.”

“Tutta la vita mi sembra solo un sogno leggero e un fugacissimo fantasma.”

“Il saggio muta consiglio, ma lo stolto resta della sua opinione.”

“A che ti giova insegnare agli altri, se intanto tu per primo non ascolti te stesso?”

“Ho sempre avuto il massimo disprezzo per le ricchezze, non perché non mi piacessero, ma perché odiavo le fatiche e le preoccupazioni che ne derivano.”

“Vana è la gloria di chi cerca la fama solo nel luccicare delle parole.”

“Il sempre sospirar nulla rileva.”

Petrarca (1304-1374)

Comunitat

Twombly 1961

A l'hora de relacionar-nos en grup, de compartir la vida amb col·lectius, ens trobem amb dues instàncies tradicionals: la família i el poble, el veïnat. Tot i els canvis socials, aquests segueixen operant en les vides de molta gent. La vida urbana i els nous mitjans de comunicació i entreteniment, molt orientats al gaudi individual i anònim, creen dificultats, però són dues instàncies que continuen operant, amb les virtuts (estimació, ajuda mútua) i defectes (control social, crítica) que han acostumat a tenir.

Hi ha, però, una tercera instància que mereix una reflexió específica. Es tracta de la colla d'amics (el peer group dels sociòlegs) quan adopta uns nivells de qualitat i intensitat que permeten passar a anomenar-la "comunitat". Gent que comparteix la vida. Gent que no només s'aplega per "passar-ho bé" (que també), ni tan sols per quelcom tan simple i important com "fer-se companyia" (que també), sinó que té com a aglutinant un projecte de vida compartit vinculat a allò que de més central, profund, nuclear hi ha a les seves vides. Allò que dóna sentit i vitalitat a la seva existència. Allò que els commou les entranyes.

Per què costa tant actualment cristal·litzar vides comunitàries regulars, sistemàtiques, organitzades? Les explicacions poden ser diverses. D'una banda, costa més tenir referents ideològics compartits: les ideologies s'han afeblit i dispersat, cadascú es fa una mica la seva a mida, i és més difícil trobar confluències. Fins i tot es podria arribar a dir que regna una certa confusió en la zona central de la nostra experiència vital. D'altra banda, la vida quotidiana ha esdevingut més dispersa i atrafegada, i amb prou feines es troba temps per reposar: afegir-hi un compromís de trobada comunitària no és senzill, requereix molta voluntat i disciplina, molta capacitat de compromís i d'establir prioritats. La trobada comunitària ha de ser presencial, física, fer-se en un entorn adient i disposar de prou temps com per permetre que les coses flueixin, no es pot fer contra-rellotge.

Quin paper juga el que anomenem dimensió espiritual o religiosa en tot això? Certament no és imprescindible per construir una vida comunitària. Però si la dimensió religiosa té un paper en el fons dels nostres cors, llavors és lògic que també formi part de la vivència comunitària. Que l'ajudi a cristal·litzar.

Plantejar-se tot això, amb dimensió espiritual o sense, costa, fa mandra. Comporta reconstruir i clarificar els referents, veure quins són compartits i si tenen prou força aglutinant. Des de la llibertat, però també des de l'esforç i la sinceritat. No és senzill, i és qüestionador. És anar entrant en un gorg d'aigua freda, i ja sabem que quan et vas mullant més amunt dels genolls arriben moments dolorosos. Però és una tasca que permetria anar més enllà del simple deambular dispersament i en el buit, sentint al cor la nostàlgia del que podria ser i no és. Un cop t'has capbussat del tot a l'aigua, el goig és molt gran.

Un autoretrat de Raimon Ribera

Soc de Barcelona, amb les arrels a Vilafranca del Penedès. Vaig néixer el 12 de gener de 1951 (soc un Capricorn de manual). Pare químic, petit industrial de la recuperació de plom de bateries de cotxes. La mare va fer la carrera de piano i ens va permetre sentir des de petits els Nocturns, Valsos i altres obres de Chopin. Som quatre germans (tres nois i una noia).

Educat a les Escoles Virtèlia (escola laica però d'inspiració cristiana i esperit catalanista, tot i que els estudis els vaig fer en castellà, per l'època). A través de l'escola vaig entrar a la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, concretament a la FoAc, un grup de joves impulsat per l'Ignasi Faura que per a mi va ser fonamental. Allà vaig conèixer Mn. Manel Vilardell i Mn. Lluís Bonet, i aquest darrer ens va adreçar a Mn. Joaquim Gomis, que jugaria un paper molt rellevant en les nostres vides com a consiliari dels nostres grups durant l'etapa universitària.

A la Universitat de Barcelona vaig estudiar alhora Econòmiques i Filosofia (de vegades dic que em vaig llicenciar en cultura general), tot festejant (des de 1968), conspirant (també des de 1968) i fent el servei militar (on m’ho vaig passar bé). Això va ser a finals dels seixanta i principis dels setanta, i per tant soc força “maig 68” tot i que amb el correctiu que suposava l'adscripció cristiana (que mantinc). Em vaig casar jove amb la Mercè (1974); no hem tingut fills.

El 1974 vaig entrar a treballar al Departament Internacional de Banca Catalana (gràcies a la dèria del meu pare per fer-nos aprendre idiomes em defenso prou bé en francès i anglès). Això ens va permetre de viure dos anys a Nova York, o més ben dit a Manhattan (mig 1975-mig 1977), ciutat fantàstica que seguim estimant. Quan el banc va haver de plegar el 1983 (la famosa crisi de Banca Catalana) vaig anar a parar a la Fundació Joan Miró, on vaig viure de prop exposicions de les que vaig fruir molt i que em van apropar a l’art contemporani; vaig gestionar l'entitat i les obres d'ampliació de l’edifici. Qui m’hi va portar va ser en Manel Ingla, que des de llavors fins a la seva mort (el juny del 2002) fou per a mi un amic i conseller fonamental. El 1988 vaig passar a gestionar l’Orquestra Ciutat de Barcelona, cosa que em va permetre un apropament intensament viscut a la música clàssica (amb tres grans referents: Bach, Beethoven i Mahler), la qual des de llavors és una companya permanent (abans ja ho era, però amb menys intensitat). Això va durar fins el 1992, en que vaig passar a treballar al Comissionat de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona que portava el Sr. José Ignacio Urenda, fet que em va apropar a la problemàtica dels immigrants i de les minories ètniques, religioses i de tota mena. El 1995 va arribar la segona sortida a l'estranger, en esdevenir cap de gabinet del membre espanyol del Tribunal de Comptes Europeu, una de les cinc institucions de la Unió Europea; el membre espanyol era l'Antoni Castells. Això ens va permetre viure quatre anys i mig al pacífic i agradable Luxemburg i conviure amb la diversitat de tot tipus que caracteritza Europa.

En tornar a Barcelona l'any 2000 va ser l'hora d'entrar a ESADE, on em vaig encarregar d'una bonica assignatura de 4t. de llicenciatura anomenada “Societat, Economia i Cultura: una aproximació històrica”, configurada pel professor Carles Comas, i d'ajudar a impulsar el Programa Vicens Vives. Des de l’octubre de 2002 fins al desembre de 2003 vaig ser director del Centre UNESCO de Catalunya, i durant l'any 2004 vaig ser cap de gabinet del Conseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells. El 2005 vaig tornar a treballar només a ESADE, coordinant el Programa Vicens Vives "Valors, compromís i lideratge", col·laborant amb la Càtedra Lideratges i Governança democràtica i donant una assignatura optativa sobre "Leadership and human quality" al MBA Full time. També he estat membre de la Junta directiva d'Òmnium Cultural i del Consell d'administració del Teatre Nacional de Catalunya (2004-2011). Des del juny de 2008 al gener del 2010 vaig ser president d'Abacus Cooperativa. Em vaig jubilar d'ESADE el mes de maig de 2016, tancant el meu erràtic però acolorit itinerari professional.

En paral·lel a la meva activitat professional, m'he interessat per les qüestions religioses. Des de jove havia estat actiu a moviments cristians de base, i cap a 1980 vaig participar intensament a l’Assemblea Diocesana de Barcelona i al Consell Pastoral Diocesà provisional. Cap a 1984 vam ajudar a crear el Fòrum Home i Evangeli, un intent de renovació eclesial, i paral·lelament vam entrar en contacte amb en Marià Corbí, un jesuïta heterodox que ens va capgirar les nostres idees sobre el fet religiós i que va ser per nosaltres un referent; amb ell vam treballar en el marc del Centre d'Estudi de les Tradicions Religioses. A banda de diversos articles, alguns dels quals trobareu en aquest blog, el 1995 vaig escriure un petit llibre sobre “Religió i religions”, adreçat a adolescents, per Editorial La Magrana; el 1996 vaig preparar el quadern “El lloc bo” a la col·lecció “Parlem-ne” de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya; el 2006 vaig fer el capítol “Treballar l’esperit”, dins del llibre “Catalunya, reptes ètics”, publicat per la Fundació Trias Fargas; el 2007 vaig publicar el llibret "El diàleg interreligiós" a Fragmenta Editorial; el 2008 vaig publicar l'article "Empresa y calidad humana" a la revista ICADE; el 2013 vaig elaborar el quadern "Bon lideratge, qualitat humana i espiritualitat" també a la col·lecció “Parlem-ne” de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya.

Tot això m'ha fet un generalista, força adaptable a nous entorns. M'he acostumat a assumir responsabilitats i fer gestions de confiança, a seguir temes diversos i a coordinar gestions. Defectes? Una certa obsessió per l’ordre, tendència a la intolerància, ganes de fer anar el món per allí on a mi em sembla que hauria d'anar.  Afeccions? Llegir, escoltar música clàssica, anar al cinema i al teatre, caminar, fer esquí de fons. Una especial fascinació pel desert del Sàhara (sis viatges a Algèria, quatre al Marroc, tres a Tunísia, un a Mauritània, un a Líbia), i una gran simpatia per la Sierra de Guara. Des del 2011 hem enfortit els vincles amb el poblet d'Arnes i el seu meravellós entorn, els Ports i la comarca del Matarranya.

Corrupció

Klee 1938

Aquest comentari d'en Jordi Graupera aparegut a La Vanguardia del 15.12.2012 em continua semblant una de les més brillants disseccions del procés de corrupció política.

"He conegut molts aspirants a polític i diria que la majoria no aspiraven a una vida de corrupció i diners. Una altra cosa és la vanitat de parlar al davant de les masses, encara que siguin petites i ho aplaudeixin tot. O d’apadrinar una reforma que tingui impacte. ¿I el somni de sortir al balcó de la plaça Sant Jaume –o equivalent– i proclamar la solució definitiva al problema que cadascú consideri fonamental?

Es parla molt de la voluntat de servei, i segur que és sincera. Però mai no he conegut ningú que tingui exclusivament voluntat de servir i que es dediqui a la política. La voluntat de servei és la sortida més decent, i potser honesta, a les recompenses d’aquesta mena de vanitat napoleònica. Atès que tens previst passar a la història, almenys que sigui perquè ets una autèntica força benèfica.

En algun moment, els aspirants es tornen corruptes. No tots, però es pot afirmar que si acceptes entrar en un govern o un partit ho fas sabent que és probable que el teu ministre, o el director general, o altres càrrecs que tinguin accés a les reunions a porta tancada formin part d’alguna mena de mecanisme il·legal de distribució de recursos públics.

Fins i tot en aquesta fase d’assumpció de la teva connivència, estic convençut que a la nit, després d’acotxar els nens, no te’n vas a dormir pensant que ets un lladre, encara que sospitis que les bases del concurs públic que avui has redactat beneficiïn algun empresari amic del partit o alguna empresa que cal guanyar-se per raons estratègiques. Més aviat, el primer mecanisme psicològic és apel·lar al mal menor: si no hi fossis tu n’hi hauria un altre de pitjor; la corrupció és sistèmica i almenys tu fas coses bones; el govern anterior va marginar algunes empreses per raons també corruptes, i és just compensar-ho; l’objectiu que persegueixen aquestes accions incorrectes –l’avançament d’una agenda concreta o l’enfortiment del partit en un moment crític– és noble i necessari; la política és resistir; etcètera.

Després, l’enriquiment personal. No hi arriba tothom i cal tenir l’oportunitat. Passes anys relativitzant les accions dubtoses d’altres, veient que qui més qui menys es beneficia professionalment de la lleialtat discreta, contemplant com la gent treu el màxim partit de les escletxes legals que tu has provocat, sentint com tothom assumeix que ets corrupte sense matisos, i sacrificant hores, família i principis per defensar –o això creus– els mateixos ciutadans que et menyspreen i et voten. Tot plegat per un sou que no et permet estalviar massa, i una feina que només t’obre les portes del món privat si arribes a dalt de tot. Tenir uns diners a banda, o adornar el teu càrrec amb beneficis paral·lels, és un acte de justícia. O és que a part de ser mediocre, no parlar mai als mítings, arriscar-te a anar a la presó o a l’atur i rebre els retrets de la teva parella, has de vestir els teus fills amb roba barata i mentir en el padró per canviar d’escola?"

Heràclit

Boniques cites d'Heràclit d'Efes (544-484 aC), anomenat l'Obscur:



Πάντα ῥεῖ καὶ οὐδὲν μένει

Tot flueix, res no s'està quiet.



Ποταμοῖς τοῖς αὐτοῖς ἐμβαίνομέν τε καὶ οὐκ ἐμβαίνομεν, εἶμέν τε καὶ οὐκ εἶμεν

Creuem i no creuem els mateixos rius, som i no som.



Ηθος Ανθρωπος Δαιμων

El caràcter estableix el destí dels humans.

(aquest Daimon, destí, està present al terme Eudaimonia, normalment traduït com a "felicitat" i que literalment voldria dir "viure la pròpia vida d'acord amb el propi destí"...)

Una matriu

Primer nivell:




Segon nivell:

Orient i occident

És útil actualment la distinció orient-occident? Ha estat una distinció fecunda, que ha estimulat plantejaments i confrontacions interessants. Però pot ser que en el nostre entorn globalitzat aquest esquema deixi de tenir el potencial que ha tingut. Podríem arribar a pensar que, així com es diu que estem passant d'un món bipolar a un món multipolar, potser seria bo fer el mateix a nivell de referents ideològics. Mantenir un enfocament dualista, sigui de contraposició o de complementarietat, pot esdevenir en l'actualitat més aviat esterilitzant, pel risc que té de portar a carrerons sense sortida.

Molts interrogants ens el poden fer trontollar: l’islam, és orient o occident? El mateix cristianisme, no és en bona part una religió oriental? El cristianisme ortodox, és oriental o occidental? Es pot posar sota un mateix paraigua l’“orientalitat” taoista i la hindú, per exemple? No és això forçar excessivament la realitat? I per acabar-ho d’arreglar, la diversitat cultural derivada de la globalització i les noves migracions esdevé un factor addicional rellevant a l’hora de qüestionar la utilitat d’aquest model dualista d’anàlisi que contraposa orient i occident.

De vegades es reformula aquesta qüestió parlant d’un orient i un occident interiors, en convivència, contraposada o complementària, dins del mateix cor de cada persona. Es parla llavors de la tensió entre fusió unitària i identificació personal, entre intuïció i raó, entre mística i teologia. És adient aquest enfocament? Respon a una realitat, o manté l’excessiu simplisme dels plantejaments dualistes i mereixeria també passar a un enfocament més multipolar?

Perquè, de fet, quan diem “orient”, què volem dir? Religiositat sense referència a un Déu personal? Acceptació del destí? Prioritat de la comunitat sobre l’individu? Veneració per la tradició, els avantpassats i els mestres? Concepció circular del temps? Seria llavors “occident” el contrari a aquestes posicions? O és que quan diem “occident” estem parlant de modernitat, racionalisme, ciència, d’una tendència al desinterès per la dimensió religiosa? Estem parlant d’ateisme? Des de l’esquema orient-occident, com s’analitza i es valora el fenomen de la desaparició de les dinàmiques religioses explícites en determinades societats o en determinats àmbits culturals?

Arribats a aquest punt, ens podem preguntar què vol dir que Catalunya és una societat occidental. ¿Catalunya és occidental per la seva manera de treballar la qüestió religiosa, o bé ho és pel fet de ser un dels països menys religiosos del món, fruit de la secularització galopant dels darrers trenta anys i del desencert dels seus grups religiosos per connectar amb les expectatives i necessitats populars en l'àmbit religiós? O ens podem preguntar què vol dir actualment a Catalunya assumir un enfocament occidental de la qüestió religiosa. I encara ens podríem plantejar, posats a fer, si podem “orientalitzar” la nostra cultura, i si ho hem de fer. I si arribem a una conclusió afirmativa, segons la qual mentre esperem nous models més complexos val més anar-nos “orientalitzant” una mica, com es fa això?

Aquesta qüestió no només és rellevant a nivell de pensament, sinó que també té una implicació pràctica important. Ens hem de plantejar si de cara als nous camins de recerca religiosa que es desenvolupen o seria bo que es desenvolupessin a les nostres societats, és útil la distinció orient-occident. No seria realment més raonable mirar de passar a models una mica més complexos, més multipolars? A mi, si la Xina i l'Índia em són referents, m'ho són per separat, com m'ho és l'Islam, sense formar entre ells cap mena de bloc o d'unitat. I quan penso en les cultures ancestrals, aquest referent es desplega en molts bocins diversos. I quan penso en l'univers del hassidisme, aquest no se'm barreja ni es vincula amb cap dels que he esmentat fins ara. I la mateixa tradició cristiana m'apareix més en la seva diversitat que com un bloc monolític: quins móns més diferents són l'ortodòxia oriental i la reforma! I dins de la Xina, no se'ns diferencien com a mínim taoisme i confucianisme? Per no dir del buddhisme, amb el seu contrast entre el zen i la tradició tibetana, per exemple.

Certament és més complicat moure’s per camins multipolars que amb la senzilla confrontació entre orient i occident. Que, repetim-ho, ha estat útil i pot ser-ho encara en algun àmbit. Però en d’altres pot ser empobridor o desorientador. Mirem de fer un esforç i endinsar-nos pels camins de la complexitat...

Alegria il·lustrada

David 1791

La Simfonia 94 de Haydn, de 1791, exemplifica prou bé la visió alegre i optimista de la vida humana de bona part del pensament il·lustrat...

Per George Szell (1897-1970) i l'Orquestra de Cleveland (1968, només so):

https://www.youtube.com/watch?v=iBGnEyh-N9c


Per Carlos Kleiber (1930-2004) i la Filharmònica de Viena (1982, enregistrament en directe, només so):

https://www.youtube.com/watch?v=uBjSTbSPXLU


Per Leonard Bernstein (1918-1990) i la Filharmonica de Viena (1985, en directe a Viena, imatge i so):

https://www.youtube.com/watch?v=voGPgz3xYao


Per Antal Dorati (1906-1988) i la Philharmonia Hungarica (1972, només so):

https://www.youtube.com/watch?v=bhNWAMW2TQ4

Per Yuri Temirkanov (1938- ) i l'Orquestra Santa Cecilia (2015, imatge i so):

https://www.youtube.com/watch?v=Qhp82yiiFLg


Per Frans Brüggen (1934-2014) i l'Orquestra del segle XVIII (només so):

https://www.youtube.com/watch?v=PhxZhDV9KHM

Teísme

Rothko 1950

El desembre de 2013 la revista Éxodo, publicada pel Centro Evangelio y Liberación, publicava el seu número 121 amb el títol "Cincuenta años después del Vaticano II". El primer article que hi figura, i que porta el mateix títol que el del conjunt del número de la revista, és del teòleg i escriptor Gaspar Calderón. Hi situa el tema del cinquantè aniversari del Concili, recordant que va rebre una acollida entusiasta i va generar en les mateixes bases de l'Església una vitalitat incontenible, que semblava sortir del no res, en aquella Església endarrerida i anquilosada. Poc després, però, el Concili Vaticà II va passar a ser desqualificat, combatut i desmuntat per la mateixa cúpula eclesiàstica, neutralitzant-lo i revertint-lo.

Després, Calderón passa a repassar els problemes més de fons que, cinquanta anys després del Concili Vaticà II, té plantejats l'Església. Crida l'atenció especialment un d'aquests punts, que ell indica com a "Teísme", i on diu el següent, que em sembla particularment rellevant i significatiu: "El Vaticano II entabló diálogo con el ateismo moderno, lleno de misericordia como un buen samaritano, después de un enfrentamiento multisecular con el ateismo. Reconoció su propia responsabilidad en su génesis y se esforzó por mostrar "una mejor imagen de Dios", aceptable para que los ateos dejen de serlo... 50 años más tarde, muchos cristianos han abandonado -o están superando en todo caso- el teísmo. Ya no se trata de encontrar una mejor imagen de Dios, sino de aceptar que muchos creyentes ya no pueden aceptar imágenes de Dios. Para ellas Dios no es un ser, un ente, ni siguiera una persona. No se han hecho ateos, sino no teístas. (...) El cristianismo no tiene porqué pasar a ser pos-teísta, pero necesita imperativamente dar carta de ciudadanía en su seno al no-teísmo que toda la parte avanzada de la sociedad intuye y experimenta; de lo contrario, se cerrará el camino a sí mismo."

La mà a l'espatlla

Klee 1938

Fragments de l’entrevista de Víctor-M. Amela al Dr. Salvador Esquena a La Contra de La Vanguardia del 17.06.2016

“Assenyalo aspectes de l'exercici de la medicina millorables, sempre pensant en el pacient. Per això em vaig fer metge, per alleujar els altres, i no per grimpar socialment, promocionar-me o forrar-me. (…) Alguns metges són terroristes de la medicina: miren només pel lucre personal. Haurien de ser empresonats. (…) Anuncien en premsa mètodes quirúrgics pels quals cobren exageradament, i que en molts casos apliquen sense ser necessaris. Enganyen i estafen, i plomen el pacient... que a sobre els queda agraïts. (…) Només ataco el metge inhumà i deshumanitzat, aprofitat i sense escrúpols. (…) [Aquell, per exemple, que pot] enredar el malalt perquè es presti a ser utilitzat com a conillet d'índies d'un tractament o tècnica nous. (…) Per adquirir experiència i sumar hores de quiròfan, alguns col·legues viatgen al tercer món a practicar: operen sense els controls d'aquí. Utilitzen aquells pacients com a objectes en benefici seu: ho jutjo immoral. (…)

El risc de narcisisme és enorme. I un Narcís crescut pot portar-te a menysprear el pacient, a veure'l com a secundari, com a simple instrument del teu èxit. (…) És tan llastimós veure un metge altiu, fred, displicent, distant... (…) [Un bon metge hauria de ser] molt format i al dia en la seva disciplina, i alhora molt empàtic: tan bo en l'aspecte tècnic com en l'humà... (…) Un bon metge és el que sap comunicar-se amb el pacient, és càlid, tendre, amable, educat, simpàtic, afectuós, empàtic. Això ja és curatiu! (…) [Cal fer-ho] tot per al pacient i amb el pacient. Sense paternalismes: posem-nos a la pell del pacient. La mà del metge a l'espatlla... és tan guaridora o més que una pastilla.

L'ésser simbòlic

Klee 1937

"L'home és un ésser simbòlic, un creador de llenguatges, posseïdor de la imaginació creadora, de la paraula i de la visió profètica; un ésser finit que concep i desitja l'infinit, un mortal que conté i que desitja la immortalitat, un fill pròdig, un exiliat que aspira a retornar a la pàtria de Déu, el seu pare. El llenguatge idoni per expressar aquesta aparent contradicció és el simbòlic, anterior al discurs filosòfic, perquè la saviesa és axiomàtica, i els misteris de la divinitat són profunds, paradoxals, però no pas intel·lectuals. Per això els savis antics, com els filòsofs presocràtics o els taoistes, conrearen l'aforisme i no tant el discurs, que no per més extens resulta més revelador. L'experiència del visionari transcendeix la raó i els sentits corporals exteriors, ja que prové del seu Sentit interior.

(...)

El símbol és un instrument de coneixement universal que prové de la font més profunda de la vida i té la rara propietat de revelar realitats totals que són inaccessibles als altres sistemes cognoscitius.

(...)

El fet simbòlic transcendeix la realitat vulgar sense disminuir-la, ans al contrari, li confereix sentit i ordre, l'integra en la unitat, posant de manifest que en aquest món cap objecte no està aïllat en la seva existencialitat, tot forma part - els éssers humans inclosos - d'un cos únic, i una trama secreta els interrelaciona i els integra en un únic teixit diví."


Pere Sánchez Ferré a la seva contribució al catàleg de l'exposició Il·luminacions. Catalunya visionària feta al CCCB el 2009.

Referents personals

Referents que ens han marcat o que ens agradaria haver pogut conèixer millor...

I) Escriptors

Dante (1265-1321) Ausiàs March (1400-1459) Cervantes (1547-1616) Lope de Vega (1562-1635) Shakespeare (1564-1616) Calderón de la Barca (1600-1681) Corneille (1606-1684) Molière (1622-1673) Racine (1639-1699) Goethe (1749-1832) Stendhal (1783-1842) Balzac (1799-1850) Victor Hugo (1802-1885) Dickens (1812-1870) Flaubert (1821-1880) Dostoievski (1821-1881) Tolstoi (1828-1910) Zola (1840-1902) Verlaine (1844-1896) August Strindberg (1849-1912) Guy de Maupassant (1850-1893) Anton Tchejov (1860-1904) Joan Maragall (1860-1911) Romain Rolland (1866-1944) Rainer Maria Rilke (1875-1926) Antonio Machado (1875-1939) Thomas Mann (1875-1955) Hermann Hesse (1877-1962) Stefan Zweig (1881-1942) James Joyce (1882-1941) Franz Kafka (1883-1924) Nikos Kazantzakis (1883-1957) François Mauriac (1885-1970) Joseph Roth (1894-1939) Aldous Huxley (1894-1963) Jean Giono (1895-1970) William Faulkner (1897-1962) Bertolt Brecht (1898-1956) C.S. Lewis (1898-1963) Ernest Hemingway (1899-1961) Antoine de Saint-Éxupery (1900-1944) Sandor Marai (1900-1989) John Steinbeck (1902-1968) George Orwell (1903-1950) Erskine Caldwell (1903-1987) Graham Greene (1904-1991) Paul Gadenne (1907-1956) Simone Weil (1909-1943) Miguel Hernández (1910-1942) Màrius Torres (1910-1942) Tennessee Williams (1911-1983) Joan Sales (1912-1983) Lawrence Durrell (1912-1990) Albert Camus (1913-1960) Gilbert Cesbron (1913-1979) Salvador Espriu (1913-1985) Joan Vinyoli (1914-1984) Arthur Miller (1915-2005) Heinrich Böll (1917-1985) Friedrich Durrenmatt (1921-1990) Miquel Martí i Pol (1929-2003) Milan Kundera (1929- ) Jesús Moncada (1941-2005)

II) Pintors, escultors i arquitectes

Cimabue (1240-1302) Duccio (1255-1318) Giotto (1267-1337) Simone Martini (1285-1344) Van Eyck (1390-1441) Uccello (1397-1475) Fra Angelico (1400-1455) Van der Weyden (1400-1464) Masaccio (1401-1428) Filippo Lippi (1406-1469) Piero della Francesca (1416-1492) Bellini (1424-1516) Memling (1430-1494) Mantegna (1431-1505) Van der Goes (1435-1482) Botticelli (1445-1510) Bosch (1450-1516) Leonardo da Vinci (1452-1519) Dürer (1471-1528) Cranach (1472-1553) Michelangelo (1475-1564) Giorgione (1480-1510) Raffaello (1483-1520) Tiziano (1485-1576) Bronzino (1503-1572) Morales (1515-1586) Tintoretto (1518-1594) Brueghel (1525-1569) El Greco (1541-1614) Caravaggio (1573-1610) Rubens (1577-1640) Hals (1585-1666) Ribera (1591-1652) La Tour (1593-1652) Artemisia Gentilleschi (1593-1656) Zurbarán (1598-1664) Bernini (1598-1680) Velázquez (1599-1660) Borromini (1599-1667) Rembrandt (1606-1669) Murillo (1617-1682) Vermeer (1632-1675) Watteau (1684-1721) Chardin (1699-1779) Goya (1746-1828) David (1748-1825) Blake (1757-1827) Friedrich (1774-1840) Turner (1775-1851) Ingres (1780-1867) Corot (1796-1875) Delacroix (1798-1863) Millet (1814-1875) Courbet (1819-1877) Manet (1832-1883) William Morris (1834-1896) Degas (1834-1917) Cézanne (1839-1906) Rodin (1840-1917) Monet (1840-1926) Renoir (1841-1917) Rousseau (1844-1910) Gauguin (1848-1903) Domènech i Montaner (1850-1923) Gaudí (1852-1926) Van Gogh (1853-1890)  Seurat (1859-1891) Maillol (1861-1944) Klimt (1862-1918) Van der Velde (1863-1957) Munch (1863-1944) Toulouse Lautrec (1864-1901) Jawlenski (1864-1941) Hammershoi (1864-1916) Vallotton (1865-1925) Casas (1866-1932) Kandinski (1866-1944) Klimt (1867-1918) Bonnard (1867-1947) Nolde (1867-1956) Puig i Cadafalch (1867-1956) Frank Lloyd Wright (1867-1959) Vuillard (1869-1940) Matisse (1869-1954) Rouault (1871-1958) Mondrian (1872-1944) Nonell (1873-1911) Torres Garcia (1875-1949) Brancusi (1876-1957) Vlaminck (1876-1958) Malèvitx (1878-1935) Clarà (1878-1958) Klee (1879-1940) Franz Marc (1880-1916) Schiele (1880-1918) Derain (1880-1954) Léger (1881-1965) Picasso (1881-1973) Braque (1882-1963) Hopper (1882-1967) Gropius (1883-1969) Modigliani (1884-1920) Mies Van der Rohe (1886-1969) Juan Gris (1887-1927) Le Corbusier (1887-1965) Chagall (1887-1985) Morandi (1890-1964) Miró (1893-1983) Bissier (1893-1965) Fautrier (1898-1964) Magritte (1898-1967) Henry Moore (1898-1986) Giacometti (1901-1966) Sert (1902-1983) Rothko (1903-1970) Balthus (1908-2001) Tàpies (1923-2012) Chillida (1924-2002) Twombly (1928-2011) Hernández Pijuan (1931-2005)

III) Compositors

Monteverdi (1557-1634) Lully (1632-1687) Corelli (1653-1713) Purcell (1659-1695) Albinoni (1671-1751) Vivaldi (1678-1741) Rameau (1683-1764)  Bach (1685-1750) Haendel (1685-1759) Gluck (1714-1787) Haydn (1732-1809) Mozart (1756-1791) Beethoven (1770-1827) Rossini (1792-1868)  Schubert (1797-1828) Berlioz (1803-1869) Mendelssohn (1809-1847) Chopin (1810-1849) Schumann (1810-1856) Listz (1811-1886) Wagner (1813-1883) Verdi (1813-1901) Gounod (1818-1893) Offenbach (1819-1880) Bruckner (1824-1896) Brahms (1833-1897) Saint Saëns (1835-1921) Bizet (1838-1875) Mussorgski (1839-1881) Txaikovski (1840-1893) Dvorak (1841-1904) Grieg (1843-1907) Rimski Korsakov (1844-1908) Fauré (1845-1924) Elgar (1857-1934) Puccini (1858-1924) Albéniz (1860-1909) Mahler (1860-1911) Debussy (1862-1918) Richard Strauss (1864-1949) Satie (1866-1925) Granados (1867-1916) Rachmaninov (1873-1943) Schönberg (1874-1951) Ravel (1875-1937) Falla (1876-1946) Bartok (1881-1945) Stravinski (1882-1971) Webern (1883-1945) Berg (1885-1935) Villa Lobos (1887-1959) Prokofiev (1891-1953) Honegger (1892-1955) Hindemith (1895-1963) Gershwin (1898-1937) Poulenc (1899-1963) Xostakovitx (1906-1975) Messiaen (1908-1992) Barber (1910-1981) Britten (1913-1976) 

IV) Filòsofs i científics

Plató (427-347 aC) Sèneca (4 aC-55) Epictet (55-135) Marc Aureli (121-180) Plotí (203-269) Procle (419-485) Pseudo Dionís (s. V) Joan Escot Eriúgena (810-877) Ibn’Gabirol (1021-1060) Al-Ghazali (1059-1111)  Pere Abelard (1079-1142)  Joaquim de Fiore (1135-1202)  Maimònides (1135-1204) Ibn’Arabí (1165-1240)  Tomàs d’Aquino (1225-1274) Ramon Llull (1232-1315) Nicolau de Cusa (1401-1461) Marsili Ficino (1433-1499) Pico della Mirandola (1463-1494) Erasme de Rotterdam (1466-1536) Copèrnic (1473-1543) Giordano Bruno (1548-1600) Galileo Gailei (1564-1642) Descartes (1596-1650) Pascal (1623-1662) Fichte (1762-1814) Schleiermacher (1768-1834) Hegel (1770-1831) Schelling (1775-1854) Schopenhauer (1788-1860) Feuerbach (1804-1872) Darwin (1809-1882)  Kierkegaard (1813-1855) Marx (1818-1883) Herbert Spencer (1820-1903) William James (1842-1910) Nietzsche (1844-1900) Bergson (1859-1941) Alfred N. Whitehead (1861-1947) Rudolf Otto (1867-1939) Max Scheler (1874-1928) Nicolai Berdiaev (1874-1948) G.E. Moore (1873-1958) Wittgenstein (1889-1951) Teilhard de Chardin (1881-1955) Carl G. Jung (1875-1961) Martin Buber (1878-1965) Albert Einstein (1879-1955) Karl Jaspers (1883-1969) Gabriel Marcel (1885-1973) Ernst Bloch (1885-1977) Heidegger (1889-1976) Xavier Zubiri (1898-1983) Erich Fromm (1900-1980) Jean Lacroix (1900-1986) Théodore Monod (1902-2000) Jean Paul Sartre (1905-1980) Emmanuel Mounier (1905-1950)  Viktor Frankl (1905-1997) Hannah Arendt (1906-1975) Mircea Eliade (1907-1986) Abraham Maslow (1908-1970) Paul Ricoeur (1913-2005) Edgar Morin (1921- ) Paul K. Feyerabend (1924-1994) Leszek Kolakowski (1927- 2009) Agnes Heller (1929-2019) Ken Wilber (1949- )

V) Religiosos

Moisès (1393-1273 aC), els profetes d'Israel, Zaratustra (s. X aC) Kung Tse (551-479 aC) Lao Tse (s. VI aC) Buddha (s. V aC) Zhuang Tse (370-287 aC) Jesús (7-2 aC-30-33) Nagarjuna (150-250) Mani (216-276) Bodhidharma (483-540) Muhammad (570-632) Huei Neng (638-713) Xankara (788-820) Al Halladj (858-922) Milarepa (1052-1135) Ramanuja (1057-1137) Attar (1145-1220) Francesc d’Assís (1182-1226) Dogen (1200-1253) Rumi (1207-1273) Emre (1240-1321) Johannes Eckhart (1260-1328) Tauler (1300-1361) Kabir (1440-1518) Ignasi de Loiola (1491-1556) Teresa d’Àvila (1515-1582) Joan de la Creu (1542-1591) Jakob Böhme (1575-1624) Angelus Silesius (1624-1677) Baal Xem Tov (1698-1760) Ramakrishna (1836-1886) Rabindranath Tagore (1861-1941) Vivekananda (1863-1902) Sri Aurobindo (1872-1950) Coomaraswamy (1877-1947) Ramana Maharshi (1879-1950) Khalil Gibran (1883-1931) René Guénon (1886-1951) Krishnamurti (1895-1986) K. G. Dürckheim (1896-1988) Nisargadatta (1897-1981) Joan Mascaró (1897-1987) Marcel Légaut (1900-1990) Jean Klein (1912-1998) Taisen Deshimaru (1914-1982) Thomas Merton (1915-1968) Raimon Panikkar (1918-2010) Antoni Blay (1924-1985) Idries Shah (1924-1996) Jordi Llimona (1924-1999) Carlos Castaneda (1925-1998) Arnaud Desjardins (1925-2011) Willigis Jäger (1925-2020) Evangelista Vilanova (1927-2006) Manel Ingla (1930-2002) Anthony de Mello (1931-1987) Manel Vilardell (1926-1997)  Joaquim Gomis (1931-2013) Josep Maria Totosaus (1932-2014) Carles Comas (1932-) Marià Corbí (1932-) Alfonso Carlos Comín (1933-1980) Lluís Duch (1936-2018) Antoni Pascual (1941-2001)  Eckhart Tolle (1948-) Xavier Melloni (1962-)

Tres móns

Max Ernst 1937

Inspirant-nos en la distinció entre realitat objectiva i realitat imaginada de Harari, potser seria útil diferenciar entre tres mons: el món objectiu, el món imaginat i el món imaginari.

El darrer, com el segon, és de creació humana, però així com el món imaginat és prou consistent i col·lectivament operatiu com per poder ser considerat un món "real", el món imaginari es queda en l'àmbit de la fantasia, de la imaginació lliure, de l'especulació, de l'entreteniment, de la fugida...

Exemples de món imaginari: el genial Flying Spaghetti Monster i els monstres en general, els gremlins, els extraterrestres de tota mena, els zombis i morts vivents de tot tipus, els vampirs, els homes llop, en Superman i altres personatges de còmic, les bruixes, les fades, els menairons...

L'àmbit religiós ha de ser conscient de la seva pertinença al món imaginat i de les seves dues permanents temptacions: la de considerar-se part del món objectiu i la d'incorporar elements del món imaginari.

El disseny intel·ligent

Klee 1940

Sembla ser que els humans som fruit de l'atzar i de la necessitat, dels processos de selecció natural. El món funciona així.

Entenc que, vist el resultat aconseguit, algú, des de l'admiració entusiasta per la humanitat, pugui arribar a dir "és com si hi hagués un disseny intel·ligent darrere del procés, que fa que s'arribi a aquest resultat". Dir "és com si hi hagués" és molt diferent d'afirmar "hi ha". L'un és una imatge a posteriori que manifesta una admiració pel que som. L'altra és tractar com a "realitat objectiva" l'existència d'aquest disseny, i per tant d'un dissenyador intel·ligent, que s'identifica amb el Déu creador.

A més, segons com t'ho mires, els humans no som un resultat tan admirable. La dinàmica humana és plena de crueltat, d'injustícia, d'agressivitat, de gelosia, d'egoisme. Llavors el disseny no sembla ja tan intel·ligent, i el dissenyador podria ser qualificat de poc encertat, per no dir coses pitjors.

Potser més val quedar-se en la constatació de l'ambivalència de la condició humana, fantàstica i terrible alhora, i deixar tranquils els inexistents dissenyadors.

Màximes dèlfiques

Klee 1929

001. Επου θεω Follow God                                     Segueix Déu
002. Νομω πειθου Obey the law                                  Obeeix la llei
003. Θεους σεβου Worship the Gods                            Reverencia els déus
004. Γονεις αιδου Respect your parents                       Respecta els pares
005. Ηττω υπο δικαιου Be overcome by justice                  Posa la justícia damunt teu         
006. Γνωθι μαθων Know what you have learned          Sàpigues el que has après
007. Ακουσας νοει Perceive what you have heard        Verifica el que has sentit
008. Σαυτον γνωθι Know yourself                                Coneix-te a tu mateix
009. Γαμειν μελλε Intend to get married                      Procura casar-te
010. Καιρον γνωθι Know your opportunity                   Copsa la teva oportunitat
011. Φρονει θνητα Think as a mortal                            Pensa com a mortal
012. Ξενος ων ισθι If you are a stranger act like one     Quan siguis estranger, comporta't com a tal
013. Εστιαν τιμα Honor the hearth                             Honora la llar
014. Αρχε σεαυτου Control yourself                              Controla't
015. Φιλοις βοηθει Help your friends                            Ajuda els teus amics
016. Θυμου κρατει Control anger                                  Domina la còlera
017. Φρονησιν ασκει Exercise prudence                          Exerceix la prudència
018. Προνοιαν τιμα Honor providence                           Honora el destí
019. Ορκω μη χρω Do not use an oath                          No utilitzis un jurament
020. Φιλιαν αγαπα Love friendship                               Estima l'amistat
021. Παιδειας αντεχου  Cling to discipline                           Manten-te en la disciplina
022. Δοξαν διωκε Pursue honor                                   Cerca l'honor
023. Σοφιαν ζηλου Long for wisdom                             Deleix-te per la saviesa
024. Καλον ευ λεγε Praise the good                                Lloa el bé
025. Ψεγε μηδενα Find fault with no one                     No trobis defectes en ningú
026. Επαινει αρετην Praise virtue                                     Lloa la virtut
027. Πραττε δικαια Practice what is just                         Fes el que és just
028. Φιλοις ευνοει Be kind to friends                            Sigues amable amb els amics
029. Εχθρους αμυνου Watch out for your enemies             Ves amb compte amb els teus enemics
030. Ευγενειαν ασκει Exercise nobility of character          Mostra noblesa de caràcter
031. Κακιας απεχου Shun evil                                          Evita el mal
032. Κοινος γινου Be impartial                                     Sigues imparcial
033. Ιδια φυλαττε Guard what is yours                         Vigila el que és teu
034. Αλλοτριων απεχου         Shun what belongs to others             Defuig el que és d'altres
035. Ακουε παντα                   Listen to everything                          Escolta-ho tot
036. Ευφημος ιοθι Be (religiously) silent                        Sigues (religiosament) silenciós
037. Φιλω χαριζου Do a favor for a friend                      Fes favors als amics
038. Μηδεν αγαν Nothing to excess                              De res, massa
039. Χρονου φειδου Use time sparingly                            Utilitza el temps amb moderació
040. Ορα το μελλον Foresee the future                              Preveu el futur
041. Υβριν μισει Despise insolence                              Menysprea la insolència
042. Ικετας αιδου Have respect for suppliants               Tingues respecte pels suplicants
043. Πασιν αρμοζου Be accommodating in everything        Sigues complaent en tot
044. Υιους παιδευε Educate your sons                              Educa els teus fills
045. Εχων χαριζου Give what you have                           Dóna el que tens
046. Δολον φοβου Fear deceit                                        Tingues por a l'engany
047. Ευλογει παντας Speak well of everyone                      Parla bé de tothom
048. Φιλοσοφος γινου            Be a seeker of wisdom                       Sigues un cercador de saviesa
049. Οσια κρινε Choose what is divine                        Tria el que és diví
050. Γνους πραττε Act when you know                            Actúa quan sàpigues
051. Φονου απεχου Shun murder                                       Evita l'assassinat
052. Ευχου δυνατα Pray for things possible                      Prega per les coses possibles     
053. Σοφοις χρω Consult the wise                                 Consulta els savis
054. Ηθος δοκιμαζε Test the character                                Posa a prova el caràcter
055. Λαβων αποδος Give back what you have received      Retorna el que has rebut
056. Υφορω μηδενα Down-look no one                              No menyspreis a ningú
057. Τεχνη χρω Use your skill                                      Fes servir la teva habilitat
058. Ο μελλεις, δος Do what you mean to do                     Fes el que vols fer
059. Ευεργεςιας τιμα Honor a benefaction                           Honora el bé rebut
060. Φθονει μηδενι Be jealous of no one                           No estiguis gelós de ningú
061. Φυλακη προσεχε Be on your guard                                Estigues alerta
062. Ελπιδα αινει Praise hope                                         Lloa l'esperança
063. Διαβολην μισει Despise a slanderer                             Menysprea a un calumniador
064. Δικαιως κτω Gain possessions justly                       Guanya possessions amb justícia
065. Αγαθους τιμα Honor good men                                  Honora els homes bons
066. Κριτην γνωθι Know the judge                                    Coneix el jutge
067. Γαμους κρατει Master wedding-feasts                         Controla les festes de casament
068. Τυχην νομιζε Recognize fortune                                Reconeix la sort
069. Εγγυην φευγε Flee a pledge                                       Defuig les promeses
070. Αμλως διαλεγου Speak plainly                                        Parla amb claredat
071. Ομοιοις χρω Associate with your peers                     Associa't amb els teus semblants
072. Δαπανων αρχου Govern your expenses                          Controla les teves despeses
073. Κτωμενος ηδου Be happy with what you have               Estigues content amb el que tens
074. Αισχυνην σεβου          Revere a sense of shame                       Reverencia un sentiment de vergonya
075. Χαριν εκτελει Fulfill a favor                                        Compleix els favors
076. Ευτυχιαν ευχου Pray for happiness                                 Prega per la felicitat
077. Τυχην στεργε Be fond of fortune                                 Estigues content amb la sort
078. Ακουων ορα Observe what you have heard                Observa el que has sentit
079. Εργαζου κτητα Work for what you can own                   Treballa pel que pots posseir
080. Εριν μισει Despise strife                                          Menysprea la baralla
081. Ονειδος εχθαιρε Detest disgrace                                      Detesta la desgràcia
082. Γλωτταν ισχε Restrain the tongue                                 Refrena la llengua
083. Υβριν αμυνου Keep yourself from insolence                   Evita la insolència
084. Κρινε δικαια Make just judgements                             Fes judicis justos
085. Χρω χρημασιν Use what you have                                  Fes servir el que tens
086. Αδωροδοκητος δικαζε Judge incorruptibly                           Jutja incorruptiblement
087. Αιτιω παροντα Accuse one who is present                     Acusa al que està present
088. Λεγε ειδως Tell when you know                               Parla quan tinguis coneixement
089. Βιας μη εχου            Do not depend on strength                     No depenguis de la força
090. Αλυπως βιου Live without sorrow                              Viu sense tristesa
091. Ομιλει πραως Live together meekly                            Viu amb els altres amb docilitat
092. Περας επιτελει μη αποδειλιων Finish the race without shrinking back    Acaba la carrera sense retrocedir
093. Φιλοφρονει πασιν Deal kindly with everyone                 Tracta a tothom amb amabilitat
094. Υιοις μη καταρω Do not curse your sons                        No maleeixis els teus fills
095. Γυναικος αρχε Rule your wife                                    Governa la teva esposa
096. Σεαυτον ευ ποιει Benefit yourself                                  Pren cura de tu mateix
097. Ευπροσηγορος γινου Be courteous                                      Sigues cortès
098. Αποκρινου εν καιρω Give a timely response                       Respon al moment oportú
099. Πονει μετ ευκλειας Struggle with glory                              Lluita amb la glòria                      
100. Πραττε αμετανοητως Act without repenting                         Actúa sense penediment
101. Αμαρτανων μετανοει Repent of sins                                     Arrepenteix-te dels pecats
102. Οφθαλμου κρατει Control the eye                                    Controla la vista
103. Βουλευου χρονω Give a timely counsel                         Aconsella en el moment oportú
104. Πραττε συντομως Act quickly                                         Actúa amb rapidesa
105. Φιλιαν φυλαττε Guard friendship                                 Conserva l'amistat
106. Ευγνωμων γινου Be grateful                                          Sigues agraït
107. Ομονοιαν διωκε Pursue harmony                                  Cerca l'harmonia
108. Αρρητον κρυπτε     Keep deeply the top secret                 Mantén a fons el secret
109. Το κρατουν φοβου Fear ruling                                         Tem manar
110. Το συμφερον θηρω Pursue what is profitable                    Cerca el que és útil
111. Καιρον προσδεχου Accept due measure                            Accepta la deguda proporció
112. Εχθρας διαλυε Do away with enmities                        Acaba amb les enemistats
113. Γηρας προσδεχου Accept old age                                    Accepta la vellesa
114. Επι ρωμη μη καυχω Do not boast in might                         No et vantis de la força
115. Ευφημιαν ασκει Exercise (religious) silence                 Exercita el silenci (religiós)
116. Απεχθειαν φευγε Flee enmity                                       Fuig de l'enemistat
117. Πλουτει δικιως Acquire wealth justly                         Adquireix riquesa justament
118. Δοξαν μη λειπε Do not abandon honor                        No abandonis l'honor
119. Κακιαν μισει Despise evil                                        Menysprea el mal
120. Κινδυνευε φρονιμως   Venture into danger prudently           Endinsa't en el perill amb prudència
121. Μανθανων μη καμνε   Do not tire of learning                       No et cansis d'aprendre
122. Φειδομενος μη λειπε   Do not stop to be thrifty                    No deixis de ser estalviador
123. Χρησμους θαυμαζε Admire oracles                                  Admira els oracles
124. Ους τρεφεις αγαπα Love whom you rear                         Estima als qui tens al darrere
125. Αποντι μη μαχου Do not oppose someone absent         No et confrontis amb algú absent
126. Πρεσβυτερον αιδου Respect the elder                              Respecta els vells
127. Νεωτερον διδασκε Teach a youngster                              Ensenya els joves
128. Πλουτω απιστει            Do not trust wealth                           No confiis en la riquesa
129. Σεαυτον αιδου Respect yourself                               Respecta't a tu mateix
130. Μη αρχε υβριζειν Do not begin to be insolent              No comencis a ser insolent
131. Προγονους στεφανου Crown your ancestors                      Tingues en alta estima els teus avantpassats
132. Θνησκε υπερ πατριδος  Die for your country                       Mor pel teu país
133 Τω βιω μη αχθου. Do not be discontented by life        No estiguis descontent de la vida
134. Επι νεκρω μη γελα Do not make fun of the dead           No te'n riguis dels morts
135. Ατυχουντι συναχθου Share the load of the unfortunate    Comparteix la càrrega del desafortunat
136. Χαριζου αβλαβως Gratify without harming                  Gratifica sense danyar
137. Μη επι παντι λυπου Grieve for no one                             No ploris per ningú
138. Εξ ευγενων γεννα Beget from noble routes                   Crea nobles rutes
139. Επαγγελου μηδενι Make promises to no one                 No facis promeses a ningú
140. Φθιμενους μη αδικει Do not wrong the dead                     No parlis malament dels morts
141. Ευ πασχε ως θνητος  Be well off as a mortal                     Accepta que ets mortal
142. Τυχη μη πιστευε Do not trust fortune                        No confiïs en la sort
143. Παις ων κοσμιος ισθι As a child be well-behaved              Com a infant, porta't bé
144. Ηβων εγκρατης As a youth be self-disciplined          Com a jove, sigues disciplinat
145. Μεσος δικαιος As of middle-age be just                  Com a adult, sigues just
146. Πρεσβυτης ευλογος As an old man be sensible                Com a vell, sigues sensible
147. Τελευτων αλυπος On reaching the end be without sorrow      Quan arribis al final, no estiguis trist