dijous, 8 de juny de 2017

La divinitat







"Hi ha alguna cosa, un tot indiferenciat, que va néixer abans del cel i la terra. Només té imatges abstractes, cap forma concreta. És profunda, fosca, silenciosa, indefinida; no sentim la seva veu. Si li he d'assignar un nom, en dic la divinitat.

La divinitat és infinitament elevada, insondablement profunda. Abastant el cel i la terra, rebent del que no té forma, produeix un corrent que flueix intensament i àmpliament sense desbordar-se. Opaca, se serveix d'una clarificació gradual mitjançant la calma. Quan s'aplica, és infinita i no té dia ni nit; però quan és representada, ni tan sols omple la mà.

És reduïda, però pot expandir-se; és fosca, però pot il·luminar; és flexible, però pot ser ferma. Absorbeix el negatiu i emet el positiu, manifestant així les llums del sol, la lluna i les estrelles.

(...)

La divinitat dóna naixement als éssers de manera natural i incessant, però no els posseeix; engendra l'evolució, però no la governa. Tots els éssers neixen dependents d'ella, però cap sap com agrair-li; tots moren a causa d'ella, però cap pot quedar ressentit per això. No s'enriqueix per l'emmagatzematge i l'acumulació, ni s'empobreix pel desemborsament i el gaudi.

És tan inassolible i indefinible que no pot ser imaginada; no obstant això, encara que sigui indefinible i inabastable, la seva funció és il·limitada. Profunda i misteriosa, respon a l'evolució sense forma; triomfant i efectiva, no actua en va. Es replega i es desplega amb fermesa i flexibilitat, es contrau i s'expandeix amb foscor i llum."


Del Wenzi 1



(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)