dissabte, 3 de juny de 2017

Vuit sexes







1

És des de sempre ben sabut que de sexes n'hi ha dos: masculí i femení. Només cal mirar entre les cames del nadó: si hi ha penjoll, és mascle, i si no, femella. Representarem el sexe masculí amb el signe 1 i el femení amb el 0. Tenim així un sistema binari, simple, clar, entenedor, en base a la observació del cos (criteri C).


2

És des de sempre ben sabut que de sexes n'hi ha tants com individus hi ha al món. Que així com no hi ha dues persones iguals, no hi ha dues identitats sexuals iguals. Cadascú hi aporta el seu matís, la seva peculiaritat. El sexe està profundament implicat amb el cos i la ment de cadascú, i no hi ha ni dos cossos iguals ni dues ments iguals. El nombre de sexes és, doncs, de milers de milions, xifra una mica massa gran com perquè pugui ser d'utilitat a l'hora d'analitzar la realitat per comprendre els seus esquemes bàsics de funcionament (les anàlisis necessiten criteris simplificadors, fàcils de manegar, i que alhora ajudin a entendre com funcionen les coses). Aquest criteri (criteri N) s'haurà de deixar, doncs, de banda. Però s'ha de tenir ben present per recordar que la realitat sempre és més rica i complexa que les anàlisis que es puguin fer. Cal no oblidar mai, doncs, que en la realitat de sexes n'hi ha tants com éssers humans.


3

És des de sempre ben sabut que una cosa són els cossos i una altra l'atracció dels cossos (criteri A). Que mascle i femella s'atrauen és prou evident, ja que l'evolució ha fet servir aquest mecanisme per a la reproducció de l'espècie. Però també és evident que en determinats casos els mascles s'atrauen entre si i les femelles s'atrauen entre si.

L’aplicació conjunta dels criteris C i A porta a preconitzar l’existència de quatre sexes: 00, 01, 10 i 11. Com que l’atracció més habitual és l’atracció pel sexe contrari, atribuirem el 0 a l’atracció pels cossos masculins (característica femenina) i l’1 a l’atracció pels cossos femenins (característica masculina).

Això porta als quatre sexes següents:

Primer sexe (00), conegut habitualment per “dones heterosexuals”

Segon sexe (01), conegut habitualment per “dones homosexuals” o “lesbianes”

Tercer sexe (10), conegut habitualment per “homes homosexuals” o “gais”

Quart sexe (11), conegut habitualment per “homes heterosexuals”

La incorporació del criteri A ens dona un panorama més ric (quatre sexes en lloc de dos) i continua essent alhora prou simple i manejable. Però no és fins fa ben poc que s’està incorporant la perspectiva dels quatre sexes en l’ordenament jurídic de la societat; de fet, encara estem en ple i conflictiu procés d’incorporació.

La realitat d’aquests quatre sexes és, doncs, avui ben reconeguda. La seva acceptació pels mateixos individus, per les famílies, pels entorns socials propers ha avançat molt i és previsible que aviat s’arribi a una suficient normalització en l’assumpció dels quatre sexes. És un procés positiu per l’afermament de la llibertat, de la comprensió, de la tolerància, de la diversitat.


4

És suficient la classificació en quatre sexes? És la més complexa que es pot manejar socialment? Incorpora els elements bàsics que estableixen la identitat sexual de les persones?

Aquí es proposa fer un pas més. Sense negar la plena validesa dels criteris C i A -ben suficients per a segons quines necessitats- pot ser pertinent i oportú afegir un tercer criteri que portarà fins a la definició de vuit sexes. Certament, és més complicat treballar amb vuit sexes que amb quatre; però alhora treballar amb vuit permet afinar més en la identificació, en la presa de consciència de les pròpies característiques. I a nivell social ofereix un panorama una mica més divers que facilita trencar encasellaments massa simplistes i empobridors d’un fenomen tan rellevant com és el de la identitat sexual.

De fet, els vuit sexes segueixen essent molt elementals i ja s'utilitzen correntment, tot i que en versions simplistes, empobridores i sovint ridiculitzadores (dona, cavallot, lesbiana femenina, lesbiana masculina, marica o marieta, homosexual, poc home, home).

I perquè aturar-se a vuit sexes? Aquí sí que la opció obeeix a criteris d’operativitat: un altre pas més seria ja massa complicat de manegar, fins i tot costaria memoritzar el conjunt de possibilitats. Veurem que amb vuit sexes la cosa resulta ja prou complicada.


5

El primer pas a fer serà el de definir el tercer criteri que ens permetrà fer aquest pas endavant, afegint-se als criteris C (el del cos) i A (el de l'atracció dels cossos). Sabent que l’ésser humà es caracteritza per la seva ment, ens hi fixarem per diferenciar entre ments o mentalitats masculines i ments femenines, partint de la constatació que hi ha un feix de característiques de comportament i valoració que tenen una certa coherència i es presenten sovint aplegades, i que es poden arribar a designar com a ments masculines i ments femenines.

Això sembla pertinent des de la constatació que no hi ha una correspondència mecànica entre cos masculí i ment masculina, sinó que les característiques d’una ment masculina es poden donar en un cos femení i viceversa. Sembla plausible, doncs, considerar les característiques sexuals de la ment com un criteri diferenciat (criteri M), fet que permetrà passar a la identificació dels vuit sexes.


6

Es pot defensar, amb tota la raó, que les coses no són tan senzilles, que no tot és blanc o negre, ben al revés: que en la realitat real no hi ha mai blanc ni negre, sinó tota una gamma de grisos. Que no hi ha ments masculines i femenines, sinó que cada ment té un percentatge determinat i peculiar d’ambdues mentalitats, que en cada ment es combinen trets dels que apleguem sota l’etiqueta de mentalitat masculina i mentalitat femenina. I és ben bé així. Es pot considerar que força gent pot ser meitat i meitat: correcte. Com també és possible que el criteri A, el de l’atracció dels cossos, permeti identitats que tant poden ser atretes per cossos masculins com per cossos femenins (bisexualitat). I com és cert que el criteri C, tan irrefutable com sembla amb la simple observació de l’entrecuix, permet també l’existència de cossos femenins amb aspecte masculí i viceversa (transsexualitat).

Davant d’això haurem de fer tres consideracions:

a. Que, com ja hem dit, les anàlisis simplifiquen la realitat, són simplement eines que ens ajuden a entendre-la millor i a manipular-la millor, però sense descriure-la en tota la seva riquesa i gamma de matisos.

b. Que es podria sofisticar l'anàlisi, considerant per cada criteri una doble possibilitat: una identitat definida i una identitat doble, inestable, mutant ambigua o indefinida. Es podria considerar definida quan la proporció de masculí i femení en cada criteri sigui, per exemple, de 65%-35% o més desproporcionada (70-30, 75-25, 80-20, 85-15, 90-10, 95-5), mentre serien indefinides les proporcions inferiors (40-60, 45-55 i 50-50, bàsicament). No és fàcil establir aquests percentatges, que sovint són més intuïtius i aproximatius que altra cosa. Però tenen la seva utilitat. Si incorporéssim aquesta opció i designéssim amb un 2 les situacions indefinides arribaríem als 27 sexes assenyalats a l’Annex 1. Això va ja més enllà de l’horitzó del nostre plantejament, però la incorporació de l’opció 2 pot ajudar a clarificar identitats concretes.

c. Que una més ajustada definició de cada sexe seria la que establiria un percentatge com aquest per a cada un dels tres criteris C, A i M. Però això seria difícil de manegar en el nostre nivell elemental d'anàlisi i, per tant, optarem per la simplificació de considerar com a femení (0), qualsevol percentatge on la part femenina sigui més alta que la masculina, i masculí (1) tot cas contrari.


7

El criteri A admetria una altra nomenclatura: anomenar 0 a l’atracció pels cossos femenins i 1 a l’atracció pels cossos masculins. El resultat serien els mateixos vuit sexes, però amb els números canviats. Com ja hem dit abans, hem optat per la opció contrària (0 per l’atracció pels cossos masculins i 1 per l’atracció pels cossos femenins) perquè el més habitual sembla ser l’atracció pel cos del sexe contrari, i per tant la característica femenina, o sigui el 0, sembla ser l’atracció pel cos masculí, i viceversa (resultat dels mecanismes de selecció evolutiva que afavoreixen la reproducció de l’espècie). Això permet també que els dos tipus que normalment es designen per una dona i un home standards figurin als dos extrems amb les denominacions més simples, 000 i 111.

Una altra complicació deriva de l'ordenació dels criteris. La proposta que es fa es basa en l’ordre C-A-M. A l’Annex 2 s'hi poden trobar les classificacions derivades de les altres ordenacions possibles (per si a algú li ve de gust entretenir-s’hi).


8

És important tenir sempre ben present que els vuit sexes estan al mateix nivell, no n'hi ha de més importants o més dignes que els altres, no n'hi ha de primera i de segona, no hi ha jerarquia entre ells.


9

La relació entre els vuit sexes no es redueix a l'aspecte sexual, sense excloure'l. Aprendre a tenir relacions personals no centrades en l'aspecte sexual, tot i no excloent en cada cas el paper que hagi de tenir (en algunes molt, en d'altres molt poc), ens ajudaria a tenir més relacions i de naturalesa més diversa, sabent treure de cada una la seva gràcia i el seu potencial. El binomi amistat-amor al que acostumem a reduir la gamma de les nostres relacions resultaria una mica més ric i divers, i seriem més conscients del tipus diferent de relació que podem establir amb cada persona.


10

L'aplicació conjunta dels tres criteris, amb les consideracions fetes, porta a preconitzar la especificació de vuit sexes: 000, 001, 010, 011, 100, 101, 110 i 111.

Primer sexe o S1 (000) seran els cossos femenins atrets pels cossos masculins i amb mentalitat femenina

Segon sexe o S2 (001) seran els cossos femenins atrets pels cossos masculins i amb mentalitat masculina

Tercer sexe o S3 (010) seran els cossos femenins atrets pels cossos femenins i amb mentalitat femenina

Quart sexe o S4 (011) seran els cossos femenins atrets pels cossos femenins i amb mentalitat masculina

Cinquè sexe o S5 (100) seran els cossos masculins atrets pels cossos masculins i amb mentalitat femenina

Sisè sexe o S6 (101) seran els cossos masculins atrets pels cossos masculins i amb mentalitat masculina

Setè sexe o S7 (110) seran els cossos masculins atrets pels cossos femenins i amb mentalitat femenina

Vuitè sexe o S8 (111) seran els cossos masculins atrets pels cossos femenins i amb mentalitat masculina



11

Hi ha, però, altres maneres d’ordenar els vuit sexes. Una és fer-ho en l'espai, seguint els vuit punts cardinals o la rosa dels vents. I hi ha una colla d'associacions possibles dels vuit sexes amb elements naturals, amb les estacions, amb les hores del dia, amb la família, etc. En aquest darrer cas el primer sexe serà la mare, el segon la filla gran, el tercer la filla mitjana, el quart la filla petita, el cinquè el fill petit, el sisè el fill mitjà, el setè el fill gran, el vuitè el pare.

Les associacions bàsiques amb elements naturals seran: el primer sexe amb la fecunditat i acolliment de la terra, el segon amb la potència i majestuositat de la muntanya, el tercer amb la gràcia i mobilitat de l’aigua, el quart amb l’empenta i variabilitat del vent, el cinquè amb l’esclat i lluminositat del llamp, el sisè amb la força i l’escalfor del foc, el setè amb la serenitat i transparència del llac, el vuitè amb la protecció i veneració del cel.

Perquè val la pena fer aquestes associacions? Doncs perquè ajuden a entendre millor la naturalesa i característiques de cada sexe. Certament això suposa una incursió en el llenguatge analògic. Les associacions facilitaran la doble tasca que s'emprendrà a continuació: primer, assenyalar les característiques bàsiques de cada un dels vuit sexes (apartat 12); després, analitzar les dinàmiques de la unió en parella d'aquests sexes (apartat 15). Excepte en les relacions entre persones del mateix sexe, cada relació podrà ser vista des de dues posicions (1/8 i 8/1, per exemple). Serà oportú consultar-les totes dues, ja que poden revelar dues cares d’una relació, o bé dues possibles dinàmiques de relació segons la posició relativa entre els relacionats. Reduir-la a qui domina qui seria massa simplista, en cada cas caldrà intuir què vol dir la posició relativa. Cal subratllar també que no totes les relacions entre dos sexes poden o han d'incloure una relació amorosa o sexual: n'hi haurà d'amistat, de companyonia... Però totes queden condicionades per la identitat sexual dels qui es relacionen.

Cadascú podrà utilitzar aquestes consideracions per prendre una millor consciència de la seva identitat sexual (que mai encaixarà del tot amb cap dels vuit sexes, cal no oblidar-ho) i per entendre una mica millor el funcionament de les relacions de cada sexe amb els altres sexes.

També analitzarem (apartats 13 i 14) dues ordenacions dels vuit sexes:

- l'ordenació 1-5-6-7-8-4-3-2, que privilegia l'associació amb la família i subratlla la complementarietat i oposició dels sexes.

- l'ordenació 3-2-5-4-6-1-7-8, que privilegia l'associació amb els elements naturals, amb l’espai (els punts cardinals, seguint la distribució N-NE-E-SE-S-SO-O-NO) i amb el temps (el cicle de les estacions: hivern, primavera, estiu, tardor; les hores del dia: nit, alba, sortida del sol, matí, migdia, tarda, posta de sol, capvespre).



12

Característiques dels sexes


El primer sexe, S1 (000)

El primer sexe mira avall, va cap a la fondària, penetra en la terra amb la que s’identifica, terra fecunda d’on sorgirà nova vida. És essencialment receptiu, obert, acollidor, protector. És terra que ens alimenta i és la Terra que ens fa de mare. És l’hora de la tarda, lenta i tranquil·la, l’hora baixa. Mira al sud-oest. El caracteritzen la fidelitat, la devoció, el lliurament, la flexibilitat, la docilitat, l'adaptació, l'abnegació, l'èxit per la dolcesa i la serenitat. Les seves febleses poden ser la submissió, la passivitat, la feblesa, la rendició.


El segon sexe, S2 (001)

Potent i majestuós com la muntanya, un munt de terra arribant al cel, tocant el cel. Acollidor com la casa. Sòlid, el presideix la quietud i transmet aquietament. La seva hora és l’alba, quan comença a clarejar; llavors, la muntanya és el primer que es distingeix. Mira al nord-est. El caracteritzen la tranquil·litat, la calma, la meditació, el repòs extern que vitalitza l'interior, la solidesa, la fermesa, la immobilitat; també la prudència, la humilitat, la resistència, l'espera, la soledat. Les seves febleses poden ser la tossudesa i fins i tot la perversitat.


El tercer sexe, S3 (010)

Inquiet i bellugadís com l'aigua, riu que flueix entre dues riberes de terra, té com l'aigua tendència a anar avall, a endinsar-se, a esdevenir abismal. La seva hora és la nit, quan surt l'estel polar; ell mira al nord. El seu astre és la lluna, l'astre de la nit, imprevisible, inconstant, regidor de les marees. És atractiu, seductor. Reflecteix més la llum d'altre que no en genera de pròpia. Pot ser superficial, frívol, fred; la seva estació és l'hivern, quan la nit és més llarga i fa més fred. És núvol, pluja, foscor. L'atrau l'insondable, l'inconscient, l'ocult, el secret, el misteri, allò de difícil comprensió. També la fondària, la profunditat. És sexe de passió, d'eros. És perillós i l'atrau el perill, la dificultat. Les seves febleses poden ser l'ansietat, la malenconia, l'aspror, l'astúcia.


El quart sexe, S4 (011)

Vent impetuós i imprevisible, fusta ferma i flexible com l'arbre, pot ser també molt suau, com la brisa que tot ho penetra; el seu element és l'aire. La seva hora, el matí. Mira al sud-est. Quan està bé el caracteritzen la suavitat, la dolcesa, la gradualitat, la gentilesa, la serenitat, el seguiment, la simplicitat, l'honestedat; tendeix al treball regular i constant, el que porta a tot la seva realització, la formalitat, la norma. Quan no ho està el poden caracteritzar la indecisió, la ofensiva i la retirada (com l'aire, que va i ve), la vehemència, la contradicció.


El cinquè sexe, S5 (100)

És el cel penetrant dins la terra, la vida esclatant sota terra. El llamp i el tro, brilla i impacta, commou. És la irrupció de la llum sobre la terra, i per això la seva hora és la sortida del sol, i mira a l'est. La seva estació és la primavera, quan la vida surt de dins de la terra fruit de la penetració de la terra pel cel. Tendeix a l'acció, la iniciativa, la suscitació (el principi de tot moviment), l'impuls, l'expansió, el creixement, la decisió. Les seves febleses: l'agitació, la provocació, l'excitació, l'impetuositat.


El sisè sexe, S6 (101)

Heus aquí alhora el sol voltat dels seus raigs i el nucli voltat per la seva closca, a la que s'adhereix. És el foc, la llum, la claredat, l'escalfor. El seu astre és el Sol, astre de la llum i la calor; la seva hora el migdia, el punt més alt del sol. Mira cap al sud, i la seva estació és l'estiu, quan el dia és més llarg i fa calor. El caracteritzen el coneixement, la raó, el conscient, el "logos", la lucidesa, la presa de consciència, la intel·ligència, l'atenció, la il·luminació, la comunicació; també l'elegància, la bellesa. Però pot ser també l'adherent, el que lliga, la dependència, l'enlluernament, la sequedat.


El setè sexe, S7 (110)

És la serenitat, la calma; també l'alegria, la joia. Com el llac, és un espai on l'aigua s'aplega i esdevé tranquil·la i transparent. La seva hora és la posta de sol, la seva estació la tardor. Mira a l'oest. És font de felicitat, de satisfacció, de plaer, de sensualitat, d'atracció. Bon amant, obert al misteriós, a la màgia. Peca d'obstinació, d'excés (la "juerga" que pot acabar malament), de voracitat (pot engolir els altres com el llac els qui s'hi ofeguen).


El vuitè sexe, S8 (111)

El vuitè sexe mira amunt, té el cap als núvols, grans aspiracions, il·lusions, projectes, ideals. És creatiu, porta novetat; té el do de la inspiració. Alhora emet seguretat, confiança, protecció; és el pare. Pot mostrar una gran potència. La seva hora és el capvespre (quan el sol penetra la nit, l'abisme; quan el conscient penetra l'inconscient; quan el cel esdevé homogeni, protagonista, il·luminat mentre la terra enfosqueix). Mira al nord-oest. El caracteritzen la força, el poder, l'ascensió, la fermesa, la plenitud, la potència, l'èxit sublim, l'energia creadora.


13

L'ordenació 1-5-6-7-8-4-3-2

Aquesta ordenació aplega els cossos masculins (5,6,7,8) i els femenins (1-2-3-4) i alhora oposa els oposats-complementaris: 1-8, 2-7, 3-6 i 4-5 (totes aquestes parelles sumen 111, però dues de les parelles en principi es caracteritzen més aviat per la contraposició, 3-6- i 4-5, i les altres dues per la complementarietat, 1-8 i 2-7; de fet, cada una d’aquestes parelles té elements de complementarietat i elements de contraposició).



                                                    S1 (000)


S2 (001) S5 (100)



S3 (010) S6 (101)



S4 (011) S7 (110)


                                                    S8 (111)



14

L'ordenació 3-2-5-4-6-1-7-8


Aquesta ordenació subratlla l’ordenació en l’espai, seguint els punts cardinals, i en el temps, seguint les estacions i les hores del dia.



                                                (N, hivern, nit)
                                                    S3 (010)


(NO, capvespre)   S8 (111) S2 (001)   (NE, alba)



(O, tardor,     S7 (110)                                         S5 (100) (E, primavera,
 posta de sol)                                                                 sortida del sol)



        (SO, tarda)   S1 (000) S4 (011)  (SE, matí)


                                                   S6 (101)
                                             (S, estiu, migdia)




15

La relació entre els vuit sexes


La relació 1/8

Relació presidida per la pau, la compenetració i l'harmonia. Les finalitats de l'un i l'altre convergeixen i es complementen. Cap problema. S1 mira avall, S8 mira amunt, les mirades es troben, hi ha comprensió i concòrdia. Fecunditat i prosperitat. Èxit. Íntima harmonia. Vitalitat primaveral. Tranquil·litat.


La relació 8/1

Poca entesa, estancament, rutina. S8 mira amunt, S1 mira avall, les mirades no es troben. Cadascú va pel seu cantó, ignorant-se. Immobilitat, falta de creativitat, rigidesa, confusió, desordre, desconfiança mútua, decadència de la relació, ja esgotada. Contemplar la possibilitat de deixar-ho córrer i que cadascú pugui preservar la seva dignitat.


La relació 1/7

Trobada afortunada, hi ha apropament. S1 mira avall i s’emmiralla en les tranquil·les aigües de S7. Relació en desenvolupament, relació que progressa, que creix com creix el dia a l’hivern. Val la pena mantenir-la. Hi ha, però, risc d’esgotament a mig termini, que cal prevenir per mirar d’evitar-lo (la primavera no dura per sempre, o és eterna...). Si s’afronta el problema abans que sigui massa tard, es pot dominar.


La relació 7/1

S7 reposa sobre S1. El llac reflecteix el cel en el seu interior, però a sota té un gran gruix de terra que permet assumir-lo. Una relació sòlida i estable, que permet sustentar una gran família o una projecció social de la parella. Capacitat d’aplegar forces al seu voltant i emprendre tasques significatives. Capacitat d’afrontar l'imprevist, de preparar-se per aturar l'inesperat, renovant els seus recursos. Hi ha lliurament i serenitat entre els seus membres. Val la pena mantenir-la.


La relació 1/6

Una relació que es desenvolupa amb dificultat. El foc, la llum, el sol, van amunt i topen amb la terra descendent, ficant-se dins d’ella: complicat, porta a la foscor. S1 ofega a S6, l'enforqueix, l'eclipsa. S6, però, no es deixa doblegar, es manté discretament ferm i lúcid. Pot comportar intensitats, però difícilment pot tirar endavant, més aviat es deteriora, queda ferida.


La relació 6/1

El foc tira amunt, la terra avall; distanciament. S6 queda alliberat i pot expandir-se i seguir el seu curs, però la parella en pateix, a no ser que S1 accepti un paper d'obediència i servei, de lliurament.


La relació 1/5

Bones perspectives. L'energia del llamp alegra tota la terra que té al damunt, com quan el solstici d'hivern fa renéixer la llum enmig de la foscor, després de sis mesos de retrocés. Empenta per afrontar dificultats i emprendre tasques; esperança, moviment, novetat: comença un nou cicle. Capacitat d'associar-se amb altres que pensen semblantment. Cal protegir delicadament la relació, que afavoreix l'autoconeixement dels seus membres i els ajuda a apartar-se del caos i la confusió.


La relació 5/1

L'impuls compartit genera entusiasme: el llamp esclata i surt de la terra, es descarrega la tensió, hi ha alleujament i alegria, com quan la música dissol les tensions del cor sorgides de foscos sentiments. S5 troba en S1 suport, i el clima és de concòrdia, satisfacció i mútua simpatia: si hi ha separació, és amigable; si hi ha permanència, és creativa. La relació s'ha de desenvolupar amb naturalitat, sense forçar les coses; si no, es generarà ressentiment.


La relació 1/4

Amb feina i esforç, força de voluntat, modèstia, docilitat, coratge i concentració la relació pot créixer i funcionar. La impetuositat de S4 queda acollida i potenciada per S1.


La relació 4/1

Tot és observat. La força impetuosa de S4 queda arrelada per S1 i no es dispersa; S4 tracta suaument a S1. La relació és profunda i emana quietud, grandesa i fermesa. Es manté atenta al que té al voltant (no es tanca en ella mateixa), i esdevé un referent.


La relació 1/3

La solidesa i serenitat de S1 controlen bé la tendència de S3 a la dispersió; l’energia de la relació queda organitzada; la complicitat genera cohesió. La justícia i la constància han de presidir la relació. La seva fermesa és discreta.


La relació 3/1

S3 necessita a S1 per no dispersar-se. S’ajuden mútuament, ja que S3 porta vida a S1. Això genera apropament, solidaritat, unitat.


La relació 1/2

La força de S2 s’oculta amb modèstia sota S1, però amb això s’enforteix. La relació és noble i sòlida, i tira endavant. Complementarietat entre l’alçada de mires de S2 i la fondària de S1. Unió, pau, entesa, equilibri, anivellament.


La relació 2/1

Risc de desintegració, d’ensorrament si S1 no és molt fort, generós i humil, ja que S2 és pesant. Dificultats per a una relació de llarga durada (el desgast del temps...). Per continuar, calma i tranquil·litat, consolidar lentament els fonaments i la teulada, que corre el risc d’enfonsar-se. No és favorable emprendre projectes.


La relació 1/1

Relació fonamentada en la dolcesa i la receptivitat, té molta resistència i capacitat de mantenir-se i d’acollir. Quietud, tranquil·la perseverància, deixar-se guiar.


La relació 2/8

Relació forta i poderosa, plena d’imaginació i vivacitat. Gran capacitat de creació. Capacitat de durar i de renovar-se. S2 encarrila i apaivaga l’energia de S8; bona complementarietat.


La relació 8/2

Risc de distanciament. Les pretensions de S2 fan que S8 es distanciï, o bé les aspiracions de S8 fan que S2 no el segueixi. Però això no vol dir ruptura: la distància pot preservar la relació. De tota manera, pot ser oportú deixar-ho córrer, de manera pensada i ordenada, sense drames.


La relació 2/7

S7 transmet la seva serena alegria i felicitat i enforteix a S2, però això pot portar a cert afebliment i desestabilització de la relació, ja que S7 es veu mermat, disminuit a costa de S2 i es pot donar un cert replegament de la relació sobre si mateixa. Aquest replegament, però, si es fa bé i en el moment oportú, pot suposar un aprofundiment i un deslliurament d’aspectes superflus (còlera de S2, impulsos primaris de S7) que acabi portant a més senzillesa i a un major equilibri. Si això es dóna, es podran emprendre nous projectes, ja que hi tornarà a haver força interior, ni que sigui amb una aparença més modesta. Si l’afebliment és excessiu, predomina l’amargor i hi ha risc d’extinció.


La relació 7/2

Alta atracció i influència recíproca, relació forta. Alta complementarietat: la feblesa de S7 i la força de S2, l'alegria de S7 i la tranquil·litat de S2, la profunditat de S7 i l'elevació de S2. La perseverància de S2 aquieta i estimula a S7. Molta i duradora harmonia, concòrdia.


La relació 2/6

Relació plena de gràcia, de llum, tranquil·la bellesa i harmonia, agradable i amb bona comunicació. La quieta força de S2 es tornada amable per la llum de S6. Però hi ha poca profunditat en l’acció, massa “estètica”, no es poden afrontar grans situacions.


La relació 6/2

Relació inestable, fugaç. Risc de separació: S2 és estable, però S6 és fugisser. Per evitar-ho caldrà perseverància, prudència, modèstia i amabilitat.


La relació 2/5

Relació difícil: S2 és estable, S5 inquiet i fugisser. Força tranquil·la i moviment enèrgic són complicats d'encaixar: l'un puja, l'altre baixa, i en trobar-se es corregeixen, poden entrar en conflicte. De vegades, però, de la trobada d'extrems en pot sortir la moderació i la complementarietat.


La relació 5/2

Desequilibri, conflicte, feblesa, predomini de la negativitat. Relació incapaç de generar coses importants, s’ha de conformar modestament amb coses petites. L’ocell petit no pot volar massa alt, ha d’anar a prop de terra.


La relació 2/4

Relació estancada, bloquejada, estàtica. S2 bloqueja a S4, no hi ha ventilació en la relació, risc de podrir-se. Però es pot arreglar; caldria pensar-hi a fons i afrontar les dificultats amb esforç. Caldrà molta energia per tirar endavant; cal una forta sacsejada, i després tranquil·litat. Això pot portar a l’odre i a nous beneficis, a un nou començament.


La relació 4/2

Fermesa i tranquil·litat permeten un progrés gradual, metòdic, per etapes. Són pertinents la paciència i la constància, la perseverància. Permet desenvolupar projectes i esdevenir referent per a altres.


La relació 2/3

La solidesa de S2 s'adiu poc amb la mobilitat i versatilitat de S3. Relació difícil. De tota manera, es pot arribar a superar la confusió caòtica i avançar cap a situacions més estables i positives.


La relació 3/2

Molts obstacles i dificultats en aquesta relació, amb S2 i S3 anul·lant-se mútuament.


La relació 2/2

Molta solidesa, tranquil·litat i fermesa. Saviesa i profunditat. Risc d’estancament, d’immobilitat, de tancament sobre ella mateixa.


La relació 3/8

Relació arriscada, plena d’amenaces i problemes. Pot tenir “morbo”, però té desequilibris interns fonamentals. Confrontació fàcil, S3 baixa i S8 puja. Requerirà fortalesa i paciència, i esperar el moment oportú com s'espera la pluja, que no es pot controlar a voluntat. I molta sinceritat.


La relació 8/3

Conflictes, oposició, separació... La força i l'astúcia no conjuminen. No hi ha estimació. No es poden emprendre grans projectes compartits. S8 puja lliurement, S3 baixa lliurement, adéu-siau, millor deixar-ho córrer.


La relació 3/7

Relació limitada, acotada, amb restriccions. S3 desborda a S7, que voldria controlar-lo i no pot. Certes afinitats, cert atractiu per l'impossible, però tendència a les dificultats i al sofriment. Només pot funcionar acotant bé les condicions, les quals no poden ser massa dures.


La relació 7/3

Relació esgotadora: S3 s'escapa i desespera a S7. L'energia de S7 és malbaratada per S3. Postració, misèria, aflicció, neguit, desconcert.


La relació 3/6

Bona compenetració i complementació; tot és al seu lloc,ordre i equilibri intern, generació d’energia (el foc escalfa l’aigua i produeix vapor). Però cal vigilar, la situació és fràgil, hi ha risc d’enfonsament, d’esgotament, de decadència, d’anul·lació mútua (l’aigua pot apagar el foc, el foc pot evaporar l’aigua). Cal cautela i perseverància per preservar l’harmonia, no es pot relaxar la tensió necessària per mantenir les coses al seu lloc; cal prendre mesures de seguretat.


La relació 6/3

Les coses no estan ben bé al seu lloc, i no és senzill fer que ho estiguin. Caldrà reflexió i cautela per superar el risc de distanciament (S6 puja, S3 baixa). Possible crisi, que pot obrir portes a noves expectatives (l'esperança d’una nova primavera), però caldrà saber fer bé les coses.


La relació 3/5

Caos i confusió, tempestat i creativitat. S3 baixa, S5 puja, xoquen fecundament. Si hi ha esforçi perseverància, si s’endrecen els fruits obtinguts, arriba la calma després de la tempestat.


La relació 5/3

Tendència a la separació: S5 amunt, S3 avall. Cal actuar, i llavors la tensió s’allibera i porta a un estat de més calma i distensió. Tant la separació com la continuació (s’opti pel que s’opti) s’han de fer amb claredat i fermesa però sense brusquedats ni recriminacions.


La relació 3/4

Relació seriosa, profunda, equilibrada. Bona connexió, S4 obté el millor de S3, l'ajuda a anar amunt enlloc d'avall, com l'aire evapora l'aigua i la fa esdevenir núvol, com la galleda treu aigua del pou i la fa anar amunt.


La relació 4/3

Tot i el risc de separació, la relació pot superar els obstacles que se li presenten. Si s’aconsegueix superar els egoismes personals i convergir en una obra comú, la durada està garantida. Cal que S4 no pressioni a S3 fins a dispersar-lo i esgotar-lo. Però també és bo que el ventili una mica per tal que no s’estanqui.


La relació 3/3

Relació fràgil i plena de risc d’ensorrar-se, de caure al perill del precipici de l’hedonisme i les passions, internes o externes. Caldrà molta sinceritat per mantenir-se, per ser fidel a la relació mateixa i superar els obstacles.


La relació 4/8

Fàcil bloqueig de la relació, S4 frena i reté o dispersa a S8, conflicte. Caldrà molta mà esquerra, persuasió i amabilitat, sobretot per part de S4, per superar-ho; és difícil, però és possible.


La relació 8/4

Dificultats, poca entesa, situació perillosa i desfavorable, la relació té obstacles de fons. S8 es deixa seduir per S4, li va al darrera i es mostra transigent amb ell; S4 dispersa (però també difon) els projectes de S8. Relació duradora desaconsellable.


La relació 4/7

Relació de confiança mútua i comprensió generosa. Harmonia. S’hi pot generar veritat i profunditat, respectant la llibertat. És fàcil la sinceritat, la manca de prejudicis, la comprensió. S’hi poden generar dinàmiques creatives: S4 dinamitza i dóna visibilitat a S7.


La relació 7/4

Dinàmica explosiva, la potència de la relació pot desequilibrar les coses i esdevenir destructora com una riuada, la seva mateixa força la pot fer petar pels extrems. Alt risc de trencament. Cal actuar ràpid, sense aflicció ni desesperació, amb serenitat i suavitat (ni que sigui per enterrar degudament la relació: la soledat no ha de preocupar).


La relació 4/6

Si cadascú està al seu lloc i juga el seu paper, pot funcionar, oferir protecció i ser creativa.


La relació 6/4

Benestar, prosperitat, capacitat d’ajudar-se mútuament a ser millors, a acollir la novetat; alegria. S4 vivifica a S6.


La relació 4/5

Potenciació mútua, dinàmica de progrés, S4 ajuda a S5. Es poden emprendre projectes.


La relació 5/4

Relació estable, duradora. Potenciació mútua, evolució conjunta, capacitat de renovació.


La relació 4/4

Dolça harmonia, continuïtat, pau, constància, perseverança.


La relació 5/8

Dinàmica poderosa i creativa, convergència harmònica, la sensibilitat de S5 mobilitza, canalitza, orienta, endreça la força de S8, evitant que esdevingui violència; i la grandesa i rectitud de S8 orienten correctament a S5. Hi ha però fragilitat, risc de ruptura per un excés de confiança en la fortalesa de la relació: cal prudència i perseverança.


La relació 8/5

Relació protectora i innocent, de mestre a deixeble, permet un comportament espontani i lliure. Generositat, naturalitat. La fortalesa i rectitud de S8 canalitza adientment el moviment de S5.


La relació 5/7

Esbojarrament, llibertat, delicadesa, certa condescendència comprensiva de S7 amb S5, creativitat, risc de transgressió i pertorbació de l'ordre.


La relació 7/5

Alegria, animació, innovació, S7 sap canalitzar i asserenar l'esbojarrament de S5, però hi ha risc que el sotmeti. Dificultat amb l'entorn, al que cal adaptar-se.


La relació 5/6

Harmonia i felicitat, plenitud, riquesa, energia, perfecció. Pot no durar, però mentre dura hi ha abundància.


La relació 6/5

Cal superar enèrgicament els obstacles, les dificultats, actuant amb claredat i reflexió però també amb energia i contundent decisió, ja que hi ha elements de perill o d'estancament en la relació.


La relació 5/5

Trasbalsament, por, tremolor, desconcert, commoció, terrabastall, llibertat, cal sang freda per assumir-ho. Pot ser una relació creativa, alegre, esverada; també pot generar rectitud i autoanàlisi.


La relació 6/8

Harmonia, claredat, fortalesa, bondat, humilitat, modèstia, dolcesa. Grandesa i riquesa.


La relació 8/6

Companyonia, fraternitat, estimació, harmonia, cohesió, incidència en l'entorn. S6 il·lumina, endreça i clarifica la creativitat de S8. Es poden emprendre grans projectes.


La relació 6/7

Desunió, separació, antagonisme, malentesos, diversitat, no concordança; S6 va amunt, S7 va avall. No es poden emprendre projectes, només és possible la cooperació en coses petites, puntuals.


La relació 7/6

Oposició, conflicte, explosió.


La relació 6/6

Claredat, brillantor, escalfor, èxit.


La relació 7/8

Perill per crisi, indefinició, tensions acumulades, desequilibri, desbordament catastròfic.


La relació 8/7

Tot i les dificultats, pot funcionar si cadascú és al seu lloc i es respecten les regles. S7 punxa a S8, però aquest ho accepta. Bon ambient, harmonia.


La relació 7/7

Alegria, sintonia, fermesa, dolcesa, serenitat, enriquiment mutu, bon humor, amplitud d'esperit, comunicació intel·lectual, clima distès.


La relació 8/8

Grandesa, potència, fortalesa, energia, creativitat, regularitat, perseverància, persistència, acompliment, rectitud, fermesa, unió, harmonia.




Annex 1


Els 27 sexes que apareixen si incorporem els trets indefinits:

000
001
002
010
011
012
020
021
022
100
101
102
110
111
112
120
121
122
200
201
202
210
211
212
220
221
222



Annex 2

Classificació per l’ordenació C-M-A (1-3-2-4-5-7-6-8):

000  seran els cossos femenins amb mentalitat femenina atrets pels cossos masculins (primer sexe)

001  seran els cossos femenins amb mentalitat femenina atrets pels cossos femenins
(tercer sexe)

010  seran els cossos femenins amb mentalitat masculina atrets pels cossos masculins (segon sexe)

011  seran els cossos femenins amb mentalitat masculina atrets pels cossos femenins
(quart sexe)

100  seran els cossos masculins amb mentalitat femenina atrets pels cossos masculins (cinquè sexe)

101  seran els cossos masculins amb mentalitat femenina atrets pels cossos femenins
(setè sexe)

110  seran els cossos masculins amb mentalitat masculina atrets pels cossos masculins (sisè sexe)

111  seran els cossos masculins amb mentalitat masculina atrets pels cossos femenins (vuitè sexe)


Classificació per l’ordenació M-C-A (1-3-5-7-2-4-6-8):

000  seran les ments femenines amb cossos femenins atrets pels cossos masculins
(primer sexe)

001  seran les ments femenines amb cossos femenins atrets pels cossos femenins
(tercer sexe)

010  seran les ments femenines amb cossos masculins atrets pels cossos masculins
(cinquè sexe)

011  seran les ments femenines amb cossos masculins atrets pels cossos femenins
(setè sexe)

100  seran les ments masculines amb cossos femenins atrets pels cossos masculins
 (segon sexe)

101  seran les ments masculines amb cossos femenins atrets pels cossos femenins
(quart sexe)

110  seran les ments masculines amb cossos masculins atrets pels cossos masculins
(sisè sexe)

111  seran les ments masculines amb cossos masculins atrets pels cossos femenins
(vuitè sexe)


Classificació per l’ordenació M-A-C (1-5-3-7-2-6-4-8):

000  seran les ments femenines atretes pels cossos masculins i amb cossos femenins
(primer sexe)

001  seran les ments femenines atretes pels cossos masculins i amb cossos masculins (cinquè sexe)

010  seran les ments femenines atretes pels cossos femenins i amb cossos femenins
(tercer sexe)

011  seran les ments femenines atretes pels cossos femenins i amb cossos masculins
(setè sexe)

100  seran les ments masculines atretes pels cossos masculins i amb cossos femenins
(segon sexe)

101  seran les ments masculines atretes pels cossos masculins i amb cossos masculins
(sisè sexe)

110  seran les ments masculines atretes pels cossos femenins i amb cossos femenins
(quart sexe)

111  seran les ments masculines atretes pels cossos femenins i amb cossos masculins
(vuitè sexe)


Classificació per l’ordenació A-C-M (1-2-5-6-3-4-7-8):

000  seran els atrets pels cossos masculins amb cossos femenins i amb mentalitat femenina (primer sexe)

001  seran els atrets pels cossos masculins amb cossos femenins i amb mentalitat masculina (segon sexe)

010  seran els atrets pels cossos masculins amb cossos masculins i amb mentalitat femenina (cinquè sexe)

011  seran els atrets pels cossos masculins amb cossos masculins i amb mentalitat masculina (sisè sexe)

100  seran els atrets pels cossos femenins amb cossos femenins i amb mentalitat femenina (tercer sexe)

101  seran els atrets pels cossos femenins amb cossos femenins i amb mentalitat masculina (quart sexe)

110  seran els atrets pels cossos femenins amb cossos masculins i amb mentalitat femenina (setè sexe)

111  seran els atrets pels cossos femenins amb cossos masculins i amb mentalitat masculina (vuitè sexe)



Classificació per l’ordenació A-M-C (1-2-5-6-3-4-7-8):

000  seran els atrets pels cossos masculins amb mentalitat femenina i amb cossos femenins (primer sexe)

001  seran els atrets pels cossos masculins amb mentalitat masculina i amb cossos femenins (segon sexe)

010  seran els atrets pels cossos masculins amb mentalitat femenina i amb cossos masculins (cinquè sexe)

011  seran els atrets pels cossos masculins amb mentalitat masculina i amb cossos masculins (sisè sexe)

100  seran els atrets pels cossos femenins amb mentalitat femenina i amb cossos femenins (tercer sexe)

101  seran els atrets pels cossos femenins amb mentalitat masculina i amb cossos femenins (quart sexe)

110  seran els atrets pels cossos femenins amb mentalitat femenina i amb cossos masculins (setè sexe)

111  seran els atrets pels cossos femenins amb mentalitat masculina i amb cossos masculins (vuitè sexe)


Així doncs les ordenacions possibles dels vuit sexes són cinc, ja que A-C-M- i A-M-C donen el mateix ordre:

1-2-3-4-5-6-7-8

1-3-2-4-5-7-6-8

1-3-5-7-2-4-6-8

1-5-3-7-2-6-4-8

1-2-5-6-3-4-7-8


I les possibles numeracions dels vuit sexes són:

Primer sexe: 000

Segon, tercer i cinquè sexe: 001, 010, 100

Quart, sisè i setè sexe: 011, 101, 110

Vuitè sexe: 111