divendres, 21 d’octubre de 2016

Prepotència




Tiziano 1537



És difícil ser conscients de quan actuem amb prepotència. Sempre tenim arguments que justifiquen el nostre comportament. Però darrera de la prepotència sempre hi ha un fet: imposar i exhibir la pròpia força, el propi poder. "Els més febles, que s'aguantin".

La prepotència pot ser personal, però també col·lectiva. Pot afectar a tot un país, a un partit polític, a un club de futbol, a una colla castellera, a una empresa... I aquí també hi ha sempre arguments de suport, sovint vertebrats per un "som millors que els altres". Que difícil que és la humilitat a partir d'aquesta consciència de superioritat!

La prepotència ignora la diplomàcia, el no ferir els sentiments aliens, la modèstia. A curt termini, això potser no fa trontollar la hegemonia del prepotent. Però a la llarga genera ressentiment, i pot fer sorgir aliances que se li giraran en contra. La prepotència no només és moralment condemnable -que ho és-, sinó també estratègicament desencertada.