dimecres, 26 d’octubre de 2016

Indagació sagrada




Hernández Pijuan 1993



"To be person-centred or humanistic is not enough; to be planet-centred is more satisfying yet still secular. Human endeavours must be both grounded in immediate experience of the presence of the world and contained within a wider cosmology; so an essentially mystic/spiritual worldview underpins my thoughts about quality in human inquiry.

(...)

Call the transcendent spirit God if you will, or Great Spirit, Wakantanka, but know that these are names for an ultimate unspeakable mystery.

(...)

The human is the determiner, the one who through self-reflexive consciousness and intent may co-create many different worlds. So our experience will be sacred or secular partly according to the purpose and intent we bring to it. In contrast to the doctrine that we are passive receptors of sense experience, a sacred and enchanted world will respond to the intentionality of the human mind and spirit. If we take a materialistic and utilitarian view of the planet as non-living matter, then to a large extent that is the way the planet will be. And if we see the planet as ensouled, as Gaia or as Grandmother Earth, then she will unfold for us as living spirit. To a large extent it is a matter of our human intention. Hence the importance of determining our purpose, of choosing what is worthy of our attention and the manner of our attention, above all of envisioning the qualities of the world we wish to inhabit and living in accordance with that vision.

Now I do not mean this as a naive statement of "we can determine our own reality". But I do mean to emphasise that the paradigms which frame our vision are self-sealing, over-determined systems of experience, thought and belief which bring to us only that which we allow them to bring. We can chose the mirror we hold, the aspects of the cosmic dance to which we wish to make ourselves available.

So it seems to me that this must mean that human inquiry must be grounded in a sense of the sacred, and its purpose must be to nurture the growth of love, beauty, wisdom and compassionate action.

(...)

Thus human inquiry is one path toward creative experience of our world, which includes experience of the sacred whole; representation of that experience in ways that bring beauty; understanding and framing of that experience in ways that are not alienated; and action and engagement to heal ourselves and our planet.

(...)

A sacred inquiry will be one in which people can act to heal their lives and their worlds. It is a science of engagement, a science of action.

(...)

Further, in all our inquiry and our attempts to bring love, beauty, wisdom and creative action to our world, we must recognise both the light and the dark: as we attend to experience we must respect the essential mystery, the impossibility of experiencing all; as we reach for beauty we must acknowledge ugliness; as we illuminate and understand we must know what is beyond understanding; and as we act we must also know when to leave alone."


Peter Reason a Reflections on Sacred Experience and Sacred Science, Journal of Management Inquiry, 1993



Possible traducció:

"Estar centrat en la persona o ser humanista no és suficient; estar centrat en el planeta és més satisfactori però encara és secular. Els esforços humans han de ser tant basats en l'experiència immediata de la presència del món com continguts dins d'una cosmologia més general; pel que una cosmovisió essencialment mística/espiritual sustenta els meus pensaments sobre la qualitat en la indagació humana.

(...)

Anomeneu l'esperit transcendent Déu si voleu, o Gran Esperit, Wakantanka, però sapigueu que aquests són noms per a un misteri final inefable.

(...)

L'ésser humà és el determinant, el qual a través de la consciència auto-reflexiva i la intenció pot co-crear molts mons diferents. Així que la nostra experiència serà sagrada o secular en part d'acord amb el propòsit i la intenció que hi aportem. En contrast amb la doctrina que som receptors passius de l'experiència dels sentits, un món sagrat i encantat respondrà a la intencionalitat de la ment i l'esperit humans. Si prenem una visió materialista i utilitària del planeta com a matèria no vivent, llavors en gran mesura així és com el planeta serà. I si veiem el planeta com dotat d'ànima, com Gaia o com Àvia Terra, llavors ella se'ns mostrarà com esperit vivent. En gran mesura, és un assumpte de la nostra intenció humana. D'aquí la importància de determinar el nostre propòsit, de triar el que és digne de la nostra atenció i el tipus de la nostra atenció, sobretot de visionar les qualitats del món que volem habitar i viure d'acord amb aquesta visió.

Amb això no vull defensar una declaració ingènua de "podem determinar la nostra pròpia realitat". Però vull posar l'accent en el fet que els paradigmes que emmarquen la nostra visió són auto-segellats, sistemes d'experiència sobredeterminats, pensament i creença que ens porten només allò que els permetem portar. Podem triar el mirall que sostenim, els aspectes de la dansa còsmica als quals desitgem fer-nos disponibles.

Així que em sembla que això ha de voler dir que la indagació humana ha d'estar basada en un sentit del sagrat, i el seu objectiu ha de ser el de fomentar el creixement de l'amor, la bellesa, la saviesa i l'acció compassiva.

(...)

Per tant la indagació humana és un camí cap a l'experiència creativa del nostre món, que inclou experiència de la totalitat sagrada; representació d'aquesta experiència amb formes que porten bellesa; comprensió i enquadrament d'aquesta experiència en maneres que no estiguin alienades; i acció i compromís per a la curació de nosaltres mateixos i del nostre planeta.

(...)

Una indagació sagrada serà aquella en la qual la gent pot actuar per curar les seves vides i els seus mons. És una ciència de compromís, una ciència d'acció.

(...)

A més, en tota la nostra indagació i els nostres intents per portar amor, bellesa, saviesa i acció creativa al nostre món, hem de reconèixer tant la llum com la foscor: en mirar d'experimentar hem de respectar el misteri essencial, la impossibilitat d'experimentar-ho tot; quan cerquem la bellesa hem de reconèixer la lletjor; quan il·luminem i entenem hem de saber el que està més enllà de la comprensió; i quan actuem també hem de saber quan deixar ser."