dijous, 9 d’abril de 2015

Publicitat i sensibilitat



Van Dyck 1622


La nit del darrer Divendres sant 13 TV va emetre la pel·lícula sobre la passió de Crist de Mel Gibson. Una pel·lícula que no és sant de la meva devoció (veure el post d'aquest blog del 24 de febrer de 2008), però que no deixa de ser una interpretació possible de la mort de Jesús de Natzaret feta des d'un enfocament dotat d'una alta càrrega emocional.

La pel·lícula, però, va ser interrompuda en diversos moments per la publicitat. L'impacte d'aquestes interrupcions era devastador, tant pel fet de la interrupció com per la mena de publicitat que s'hi veia, el contrast de la banalitat de la qual amb la pel·lícula era esfereïdor.

Començant per la publicitat del Corte Inglés, patrocinador del programa, amb unes imatges de models femenines sortint a les finestres d'un edifici just en interrompre i abans de reprendre la pel·lícula que resultaven d'un contrast insuportable.

Crec que aquestes interrupcions publicitàries serien un greu atemptat a la sensibilitat fetes en qualsevol canal de televisió. Però que això passi en un canal de televisió oficialment catòlic és encara més greu. Mostra insensibilitat, irresponsabilitat i una impensable manca de respecte per la narració evangèlica. El testimoni de manca de sensibilitat humana i de sensibilitat religiosa que es va oferir, i precisament en un canal catòlic, va ser gravíssim.

És un d'aquells casos sense sortida, en el que s'haurien de produir dimissions tant si els programadors eren conscients del fet (per incoherència) com si no n'eren (per ignorància).