diumenge, 11 de desembre de 2016

Viure en el present




Jawlensky 1919



"Ens movem a base de prejudicis, records i tòpics. És perillós viure de la memòria, del passat. Només el present és viu, i tot el passat és mort, no té vigència. Fins i tot el futur no existeix. Només hi ha vida en el present, i viure en el present suposa deixar els records, com a quelcom de mort, i viure les persones i els aconteixements com a quelcom de nou, acabat d'estrenar, obert a la sorpresa que cada moment et pot descobrir. És l'ara el que importa, perquè ara és la vida, ara tot és possible, ara és la realitat.

La idea que la gent té de l'eternitat és estúpida. Pensa que dura per sempre perquè està fora del temps. La vida eterna és ara, és aquí, i a tu t'han confós parlant-te d'un futur que esperes mentre et perds la meravella de la vida que és l'ara. Et perds la veritat. El temor al futur, o l'esperança en el futur, és igual, són projeccions del passat. Sense projecció no hi ha futur, ja que no existeix el que no entra a la realitat.

Seria possible viure sense angoixes ni preocupacions? Això només ho descobrireu quan estigueu desperts i vivint en el present.

No ancorar-se en els records, ni patir de nostàlgia, ni d'enyorances. Alliberar-se de les emocions del passat; alliberar la memòria de tota emoció per a rebre netament tota la novetat. Estar disponible per a rebre la persona en cada moment net de tot record i emoció. Quan et trobo, per percebre't amb claredat, he de deixar enrere tot el passat -tant el bo com el dolent- per estar obert al teu present sense relacionar-te amb cap imatge, sinó amb la realitat del present."


"El que la societat ens va ensenyar a considerar com un tresor no val res. El que la història ens va llegar com a honor, pàtria, deure, etc. no val res, perquè tu has de viure lliurement l'ara, separat dels records que són morts; només és viu el present i el que tu vas descobrint en ell com a real. El que tu anomenes "jo" no ets tu, ni ets tampoc la teva parentela, ni el teu pare, ni la teva mare, perquè ets fill de la vida. On hi ha sofriment hi ha identificació amb el "jo", amb una cosa, i on hi ha conflicte és que hi ha identificació del jo amb un problema, amb un obstacle que posa la ment. Això és matemàtic. Agafem de la vida el que no és real. Li tenim molta por a la veritat, i preferim fer ídols amb la mentida."


"El dia que t'arribi la il·luminació, seràs amor i viuràs l'eternitat en cada instant."


Anthony de Mello (1931-1987) a La iluminación es la espiritualidad, text publicat el 1987 a la revista Vida Nueva.