divendres, 30 d’agost de 2013

Joyce: Música de cambra XII



Nolde 1914


What counsel has the hooded moon
Put in thy heart, my shyly sweet,
Of Love in ancient plenilune,
Glory and stars beneath his feet—
A sage that is but kith and kin
With the comedian Capuchin?

Believe me rather that am wise
In disregard of the divine.
A glory kindles in those eyes
Trembles to starlight. Mine, O Mine!
No more be tears in moon or mist
For thee, sweet sentimentalist.



Possible traducció:


Quin consell la lluna encaputxada
ha posat al teu cor, tímida dolçor meva,
d'estimar en l'ancestral lluna plena
amb glòria i estels sota els peus;
¿un savi que és parent i amic
del comediant caputxí?

Creu-me més aviat a mi, que soc savi
tot i deixar el diví a banda.
Una glòria brilla en aquests ulls,
tremola a la llum dels estels. Meva, oh meva!
Que ni amb lluna ni amb boira hi hagi més llàgrimes
per a tu, dolça romàntica.