Màrius Torres: Onada del record

Nolde 1910

"Vora la mar, sobre l'arena clara,  

l'aigua mor als meus peus.  

Màgica riu, i tremola; i encara  

plena d'estranyes veus,

desvetlla al fons de la meva peresa  

una llarga remor  

d'onades mortes. Cançons de tristesa,  

paraules de dolor,

crits de passió, recances antigues,  

—solada del meu cor!—  

Onada del record, quan et deslligues,  

safir i porpra i or,

com la veu de l'aigua, única i vària,  

venint de molt endins,  

el meu passat ressona en la fondària  

dels meus cargols marins."

Màrius Torres, juliol de 1937.