Verlaine: Cant de tardor

Monet 1873

Chanson d'automne

"Les sanglots longs
des violons
        de l'automne
blessent mon cœur
d'une langueur
        monotone.

Tout suffocant
et blême, quand
        sonne l'heure,
je me souviens
des jours anciens,
        et je pleure...

Et je m'en vais
au vent mauvais
        qui m'emporte
deçà, delà
pareil à la
        feuille morte..."


Paul Verlaine , Poèmes saturniens, Paysages tristes V (1866)



Possible traducció:

Cant de tardor

"Els llargs sanglots

dels violins

        de la tardor

fereixen el meu cor

amb una languidesa

        monòtona.

Tot sufocant

i pàl·lid, quan

        toca l'hora,

recordo

els dies antics,

        i ploro...

I me'n vaig

al mal vent

        que se m'emporta

cap aquí, cap allà

com a la

        fulla morta..."