La marxa del temps

Torres-García 1919

"Per tant, l'Art, que vull posar al capdamunt de tot, perquè tot ho enclou, no pot escapar, donada la seva elevada jerarquia, a aquesta noble tendència humana, de recerca de l'infinit i etern.

El dualisme del ser humà, malgrat la ciència positiva, i malgrat les induccions més subtils i profundes de qualsevulla filosofia, rebrotarà sempre, com un fet evident. La lluita entre un jo inferior i un jo superior, ha treballat sempre la conciència humana, marcant la divisòria entre dos camps, de naturalesa diversa. És la inacabable lluita de l'home etern i de l'home que passa.

L'artista ha de seguir, pas a pas, i hora a hora, la marxa del temps, visible en els objectes nous, que la senyalen. Aqueixa marxa lenta, constant, ininterrompuda, eterna, la marxa de la vida. L'artista ha d'immobilitzar el moviment, ha de fixar-lo."

Joaquim Torres-García a L'art en relació amb l'home etern i l'home que passa (1919)