diumenge, 29 de març de 2015

Comprensió mítica



Bissier 1965


"One of the most fundamental problems of Christian theology of all sorts in our time has been whether a mythical understanding is possible or relevant in a culture whose modes of knowing and comprehending are dominated by the analysis available to present, and so shareable and testable, experience." (...)

"Despite all the pressures in our culture to dispense with mythical language in theology, however, theology is intrinsically dependent upon and characterized by the story form. It cannot, without fatal results, be collapsed into purely metaphysical or ontological language, nor can it be reduced to scientific discourse. When it does collapse -when the most fundamental and determinative forms of theological speech are either metaphysical or scientific in form- then theology ceases to perform its proper function. (...) Religious symbols, which structure the ultimate horizon in which man lives and whose essential meanings in our tradition have a "story" form, call in each age for theological and philosophical elaborations or elucidation if they are to become meaningful, intelligible, and valid to the men of that age; tehy do not call for replacement by philosophical conceptuality. Philosophy thus has a hermeneutical, not a magisterial, role in relation to fundamental religious symbols. In theology, therefore, understanding through analysis explicates; it does not transcend, determine, or replace our religious understanding through stories. (...) Understanding through stories, the language of myth or symbol, must characterize Christian theology at its best."


Langdon Gilkey, a Catholicism confronts modernity (1974)



Possible traducció:


"Un dels problemes més fonamentals de la teologia cristiana de tot tipus al nostre temps ha estat si una comprensió mítica és possible o rellevant en una cultura els modes de conèixer i comprendre de la qual estan dominats per l'anàlisi fonamentada en l'experiència actual, i per tant compartible i comprovable." (...)

"Malgrat totes les pressions en la nostra cultura per prescindir del llenguatge mític en la teologia, la teologia és intrínsecament dependent de i caracteritzada pel format de les històries. No pot, sense resultats fatals, ensorrar-se en un llenguatge purament metafísic o ontològic, ni pot ser reduïda al discurs científic. Quan s'ensorra -quan les formes més fonamentals i determinants del discurs teològic són de format metafísic o científic- llavors la teologia deixa de desenvolupar la seva funció. (...) Els símbols religiosos, que estructuren l'horitzó últim en què els humans viuen i els significats essencials dels quals en la nostra tradició tenen un format d'"històries", demanen en cada època elaboracions o elucidació teològiques i filosòfiques, si es vol que siguin significatius, intel·ligibles i vàlids per als humans d'aquesta època; però no demanen ser substituïts per la conceptualitat filosòfica. D'aquesta manera, la filosofia té una funció hermenèutica, no magisterial, en relació amb els símbols religiosos fonamentals. En la teologia, per tant, la comprensió a través de l'anàlisi explica; no transcendeix, determina, o substitueix la nostra comprensió religiosa a través d'històries. (...) La comprensió a través d'històries, el llenguatge del mite o del símbol, ha de caracteritzar la teologia cristiana en el seu millor nivell".




1 comentari:

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Poca estona abans de llegir aquest post he rescatat d'un cert desordre de la biblioteca aquest llibre del Marià Corbí amb el que hi trobo ressonàncies.

http://cetr.net/ca/els_nostres_llibres/el_cami_interior_mes_enlla_de_les_fo