dilluns, 2 de gener de 2017

Pobresa de propòsit




Hopper 1956


"Even if we act to erase material poverty, there is another greater task, it is to confront the poverty of satisfaction - purpose and dignity - that afflicts us all.  Too much and for too long, we seemed to have surrendered personal excellence and community values in the mere accumulation of material things.  Our Gross National Product, now, is over $800 billion dollars a year, but that Gross National Product - if we judge the United States of America by that - that Gross National Product counts air pollution and cigarette advertising, and ambulances to clear our highways of carnage.  It counts special locks for our doors and the jails for the people who break them.  It counts the destruction of the redwood and the loss of our natural wonder in chaotic sprawl.  It counts napalm and counts nuclear warheads and armored cars for the police to fight the riots in our cities.  It counts (...) the television programs which glorify violence in order to sell toys to our children.  Yet the gross national product does not allow for the health of our children, the quality of their education or the joy of their play.  It does not include the beauty of our poetry or the strength of our marriages, the intelligence of our public debate or the integrity of our public officials.  It measures neither our wit nor our courage, neither our wisdom nor our learning, neither our compassion nor our devotion to our country, it measures everything in short, except that which makes life worthwhile.  And it can tell us everything about America except why we are proud that we are Americans."


Robert F. Kennedy, discurs a la Universitat de Kansas el 18 de març de 1968, tres mesos abans de ser assassinat.

Citat per Michael J. Sandel al seu fonamental assaig "Justicia" (Justice: What’s the Right Thing to Do?, 2009), que en Josep Maria Lozano ha proposat per ser treballat per l'Espai Vicens Vives el 2017. A la xarxa s'hi troben You Tubes de les dotze classes de Sandel a Harvard sobre el tema:

http://www.justiceharvard.org/watch/



Possible traducció:


"Fins i tot si actuem per esborrar la pobresa material, hi ha una altra tasca més gran, és per fer front a la pobresa de satisfacció - propòsit i dignitat - que ens afecta a tots nosaltres. Massa i durant massa temps, ha semblat que hem rendit l'excel·lència personal i els valors de la comunitat a la mera acumulació de coses materials. El nostre Producte Nacional Brut, ara, és de més de 800 mil milions de dòlars a l'any, però aquest Producte Nacional Brut - si jutgem els Estats Units d'Amèrica per això - aquest Producte Nacional Brut compta la contaminació de l'aire i la publicitat de cigarrets, i les ambulàncies per treure de les nostres carreteres les carnisseries. Compta els panys especials per a les nostres portes i les presons per a les persones que els trenquen. Compta la destrucció de les sequoies i la pèrdua de les nostres meravelles naturals per una expansió caòtica. Compta el napalm i compta els caps nuclears i els vehicles blindats de la policia per combatre els disturbis a les nostres ciutats. Compta (...) els programes de televisió que glorifiquen la violència per tal de vendre joguines als nostres fills. En canvi, el Producte Nacional Brut no té en compte la salut dels nostres fills, la qualitat de la seva educació o l'alegria del seu joc. No inclou la bellesa de la nostra poesia o la fortalesa dels nostres matrimonis, la intel·ligència del nostre debat públic o la integritat dels nostres funcionaris públics. No mesura el nostre enginy ni el nostre valor, ni la nostra saviesa ni el nostre aprenentatge, ni la nostra compassió ni la nostra devoció pel nostre país; en una paraula, ho mesura tot excepte el que fa que la vida valgui la pena. I ens ho pot dir tot sobre Amèrica, llevat de perquè estem orgullosos de ser americans."