dissabte, 21 de gener de 2017

Desmitificació III




De Staël 1951



Un altre dels temes abordats el maig de 1978 per en Carles Comas al document Desmitificació i recuperació era el de si cal esperar el messies. Diu l'autor:

"Sembla com si estiguéssim fets per a esperar el messies: la planta creix sense parar fins poder donar fruit, el jove espera ésser gran i florir (casament, ofici); religiosament: esperàvem l'altra vida per a veure Déu cara a cara; socialment: no ens fa res de "viure a les fosques" (sacrificis de tota mena) per tal de preparar el gran dia de la vinguda de la revolució (ja tindrem la llum llavors). Però, en aquest moment de la nostra desmitificació: no tenim la promesa d'una alba lluminosa darrera la mort, que justifiqui el nostre haver d'estar a les fosques aquí; i si no hi ha un Déu, creador intel·ligent, tampoc tenim garanties que "hi hagi una sortida" per a la situació social, doncs no hi ha essències (si no hi ha Ment creadora) segons les quals el bullit d'aquest món pugui arribar a ordenar-se, i per tant potser no hi ha cap sistema ideal "viable"... Per altra banda uns quants anys d'experiència socio-política ensenyen que les il·lusions d'una generació al cap de pocs anys es mostren febles i queden substituïdes per unes altres... que també acabaran substituïdes, i així sens fi (...); també ha passat el mateix amb les revolucions: el sistema implantat tampoc ha portat la felicitat definitiva, i s'ha hagut de continuar cercant (...). Per tant, si la humanitat viu contínuament  "a les fosques" perquè espera recuperar-se el dia ("que ja és a prop") quan arribarà la "gran llum", està ben apanyada: com que mai arribarà el dia de la "gran llum" (sinó només finals d'etapa provisionals, tothom a la història haurà viscut a les fosques perquè algú (ningú!) un dia pogués viure a la llum! ¿No seria millor renunciar a esperar el messies, i trobar ja ara el goig de viure - en la petita mesura que les feixugues estructures socials ho permeten-? ¿No seria millor pensar que del viatge a Ítaca la gran cosa no és esser ja a Ítaca sinó la grandesa de viatjar-hi amb ideal? (això no va contra la lluita per un futur millor - ja que aquesta lluita és la que dóna la grandesa actual - sinó contra esperar la felicitat d'aquest futur i no del present). Ni nosaltres personalment, ni la societat, podem comptar amb tenir més felicitat que la limitada que ja ara tenim: per tant, hem d'arribar a saber assaborir la felicitat amagada que té al seu fons el modest i prosaic avui."