dimarts, 24 de gener de 2017

Pessimisme lúcid




Lucian Freud 1951


"La literatura d'autoajuda proposa un optimisme d'allò més fàcil. La seva premissa és que un sempre pot millorar, que l'esforç és recompensat, que en realitat no hi ha dificultats, hi ha reptes. Aquesta ideologia dominant del triomf és molt perillosa, agressiva i poc compassiva: davant el fet habitual que les coses no surtin com vols, tendim a culpar-nos a nosaltres mateixos, i l'angoixa vital s'eixampla. En canvi, entre els pensadors pessimistes hi ha la consciència que tenim una capacitat per viure en plenitud que la vida quotidiana no omple. Tots tenim, encara que sigui fugaçment, l'experiència que el que estimem, en realitat, no és ni pot ser tan valuós. Però gairebé lluitem contra aquest tipus de lucidesa. L'objecció dels pensadors pessimistes cap aquesta vida quotidiana és la incompatibilitat entre ser, consciència i alegria. Un pessimista considera la possibilitat que s'imposi el mal. Veritats que tenim al davant, però que preferim no veure. Els pensadors pessimistes són conscients de la guerra, la tortura, la fam i l'horror, i ho són, per tant, del desemparament en el qual vivim. Un pessimista és algú que ha assolit un grau de lucidesa sobre la falta de valor i l'absurditat de l'existència, i no ha volgut expulsar aquesta idea de la consciència sinó explorar-la a fons. Els pensadors pessimistes no desesperen. En realitat, són els que defensen les coses bones que hi ha perquè saben que són improbables. Davant la manifestació de la vida com a una cosa mancada de sentit, ells defensen que no s'ha de fugir i refugiar-se en falsos consols. Tan sols a partir de l'acceptació que la vida no té sentit i del patiment un aconsegueix certa llibertat i certa alegria veritable, i també la capacitat de ser compassiu i útil als altres. Sols entenent que som éssers desvalguts podem viure amb certa alegria. La lucidesa ens porta a l'acceptació de les pròpies limitacions. La clau està a construir certa humilitat al nostre interior que passa per l'admissió de les pròpies limitacions. Un ha d'estar disposat a ser derrotat per la vida. Saber que els teus projectes no sortiran exactament com vols o que l'ajuda que intentes donar als altres pot ser que no arribi o que sigui insuficient. Si un ha fet un procés de lucidesa, té més llibertat d’actuar decentment."


Oriol Quintana a La Vanguardia del 24.01.2017 (concentrat nostre de la seva entrevista a La contra).