divendres, 20 de novembre de 2015

Reconnectar





No podem tornar enrere, als temps en que els éssers humans tenien una intensa connexió sensible amb l'entorn natural.

No podem tornar enrere, als temps en que els éssers humans tenien una íntima connexió emocional amb l’àmbit espiritual.

Ens hem anat separant del cosmos i de l’esperit, ens hem fet racionals i crítics, ens hem construït un potent món de cultura i tecnologia, i ens ha semblat que això ens diferenciava i ens feia més humans.

Però potser no és així. Potser no estem esdevenint més humans. Potser ens podem perdre en una fugida endavant sense aturador.


Ara bé, no podem tornar enrere. Què podem fer, doncs? Doncs haurem de reconnectar. Haurem d'establir nous ponts. No per oblidar, ignorar o deixar enrere el procés viscut, sinó per assumir-lo i, des d'aquesta assumpció, amb aquest bagatge al damunt, reconnectar.

Reconnectar amb l’entorn natural, amb les muntanyes i els núvols, amb els rius i les plantes, amb el mar i els estels dins la nit, amb la llum del sol i la de la lluna, amb el vent i la transparència de l’aire, amb els arbres i els animals de tota mena.

Reconnectar amb l’àmbit espiritual, amb els símbols i imatges, amb els rituals i gestos, amb els cants i els textos, amb el silenci, amb la mirada compartida.

Si no establim aquestes reconnexions, ens podem perdre en un món fet a mida per nosaltres mateixos però massa limitat, massa tancat sobre ell mateix, per molt que garanteixi el nostre benestar material i per entretingut que sigui.

O anem tirant, distrets i divertits –o angoixats, o indignats- o reconnectem amb el no-humà, amb el que és més-que-humà, amb el cosmos i l’esperit. Seria un pas per assolir i viure més plenament la nostra humanitat.