dimecres, 4 de maig de 2011

Manar i orientar



Hernández Pijuan 1986

No és el mateix manar que orientar. No és el mateix ocupar un càrrec que generar un procés. No és el mateix dirigir que liderar.

El que passa és que, de fet, qui mana (qui dirigeix), d’alguna manera acaba orientant; i qui orienta, d’alguna manera acaba manant (tenint poder). I això afavoreix l’aiguabarreig, la superposició, la confusió entre les dues nocions. I fa que sovint hom imagini que liderar és manar. I que els líders són els que estan en posicions jeràrquicament superiors.

Val la pena ser curosos i diferenciar les dues tasques, de cara a treure més profit de l’àmbit del lideratge. Si ho barregem, sovint no sabem ben bé de què parlem quan ens referim al lideratge. Tot i la dificultat d’evitar l’aiguabarreig, d’evitar que en el llenguatge quotidià es faci servir el terme líder tant per a una cosa com per a l’altra, val la pena fer l’esforç de mirar d’identificar el lideratge amb el procés de vinculació d’un a persona i un grup a través d’una visió, d’un projecte. Una visió formulada pel líder i compartida pel grup a partir d’una assumpció lliure i voluntària de la mateixa, perquè els membres del grup troben en la visió alguna cosa de realitzador per a ells. Una visió qualificada per la persona mateixa del líder: la mateixa visió proposada per algú altre, o per un document escrit, no operaria com a tal. Una visió que va més enllà del que seria previsible, extrapolable, calculable; que té la capacitat d’oferir camins de sortida d’atzucacs, camins innovadors davant de problemes racionalment insolubles o si més no de difícil solució (de vegades per la mateixa resistència del grup a afrontar reptes que té al davant).