dissabte, 2 de maig de 2015

Optar


Fra Angelico 1444

No pas "saber" que Déu existeix (no és una qüestió de coneixement),
no pas "opinar" que Déu existeix (no és una questió de si m'ho sembla o no m'ho sembla),
sinó "optar" per viure com si Déu existís.

Fer tot el que faríem si Déu "ens fos real" (inclosa la veneració, la pregària, la celebració),o sigui fer que Déu "ens sigui real" i així donar-li, des de la total humilitat, existència (a Ell, que considerem que ens la dóna a nosaltres, establint així un cercle paradoxal).

Ni "certesa" ni "opinió" (i menys "juguesca"), sinó "opció" relacionada amb una ressonància dels símbols, derivada d'una ressonància dels símbols, vinculada a una ressonància dels símbols.

Això està al nostre abast, tot i la dificultat d'actuar sense fonamentar-se en cap certesa. En el tracte amb Déu no hi ha seguretat, hi ha opció per la vivència del símbol, sabent que el símbol és fet per nosaltres i per a nosaltres, tot i que es presenti i sigui viscut per nosaltres com a extern a nosaltres, com a trobat, com a descobert, com a revelat.

Viure com a fet central i fonamental quelcom d'intangible.