dijous, 23 d’octubre de 2014

Del naixement etern



Duccio 1285


"Celebrem aquí, en aquesta vida temporal, el naixement etern que Déu Pare ha realitzat i realitza ininterrompudament en la "eternitat" i que aquest mateix naixement es produeix també en el temps, en la natura humana. Ara bé, si aquest naixement no es produeix en mi, quina importància té per a mi? Ans al contrari, que es produeixi en mi, aquesta és la qüestió!

A aquell que em preguntés: ¿per què preguem, per què fem dejuni, per què realitzem les nostres obres, per què som batejats, per què Déu s'ha fet home?, jo li diria: per a que Déu neixi en l'ànima i l'ànima neixi en Déu. Per a això varen ser escrites les escriptures, per a això Déu va crear el món.

Per a que el naixement pugui produir-se, és necessari que l'ànima es mantingui perfectament pura i viva, completament unificada i interior, que no vagui per aquí i per allà, en la diversitat, sinó unificada en l'interior. Si Déu ha de dir la seva paraula en l'ànima, aquesta ha de romandre en la pau i la tranquil·litat; aleshores, Ell podrà dir la seva paraula, dir-se a si mateix en l'ànima, no una imatge d'Ell sinó Ell mateix!

Diu Sant Agustí: "Molts han cercat la llum i la veritat, però l'han buscada fora, allà on no era. I aleshores, al final, arriben tan lluny de casa que ja no troben el camí de tornada cap al seu interior, la seva casa." I no per això han trobat la veritat, ja que aquesta es troba en l'interior i no fora! Aquell que de debò vulgui trobar la veritat, que esperi i estigui atent a aquest naixement en ell; que reuneixi tot el seu pensament, la seva raó i les seves potències i es dirigeixi cap a aquest fons on hi ha el tresor amagat. Per a aquest naixement Déu vol tenir al davant una ànima lliure, sense problemes, en la que només hi sigui Ell i que no espera a ningú més que a Ell. I és en aquest sentit que Crist va dir, qui estimi alguna altra cosa fora de mi, qui estigui lligat a pare o mare i a moltes altres coses, aquest no és digne de mi."

L'ésser humà no pot conèixer el que Déu és. Però hi ha una cosa que sí sap molt bé: allò que Déu no és.  I quan t'hagis despullat de totes les atencions del teu jo, de tot allò que et pertany, i t'hagis deixat anar en l'Altre amb tota confiança i amor, aleshores allò que neixi o aparegui en tu, ja sigui interior o exterior, ja no és quelcom que et pertanyi a tu sinó al Déu al que t'has abandonat.

I ara em diràs: ¿hi ha algun signe pel que pugui reconèixer que ha esdevingut aquest naixement? Certament, sí! Quan aquest naixement té lloc, ja res no és obstacle per a l'ésser humà: tota la realitat li mostra a Déu. Mentre el teu rostre estigui dirigit cap a aquest naixement, tota cosa es convertirà per a tu en rostre de Déu. De la mateixa manera que quan algú mira fixament el sol durant un llarg temps: tot allò que miri després està impregnat d'Ell i ho il·lumina tot amb els seus raigs.

I si vols dirigir-te tot tu cap a Ell, posa a la teva ànima la brida de l'amor. No hi ha res que et pugui ajudar més, res per el que Déu es pugui convertir en més teu, que aquest dolç lligam. Qui hagi trobat aquest camí, que no en busqui cap altre! El que està atrapat en la xarxa de l'amor no importa què faci ni a què es dediqui. L'amor separa els lligams de les coses amb la seva ànima, i la més petita cosa que faci és més beneficiosa per als humans i per a ell mateix que l'activitat de tots els humans que no tinguin aquest amor.

Que Déu que neix novament com a home ens ajudi en aquest naixement, per a que nosaltres, fills de la terra, nasquem en Ell en tant que Déu. Que eternament ens hi ajudi! Amén."


Mestre Eckhart (1260-1328)